L'eliminació del requisit del català a la sanitat balear salva el primer partit al Constitucional

L'eliminació del català com a requisit per treballar a la sanitat pública de Balears ha salvat el primer partit al Tribunal Constitucional. El ple, segons ha sabut elDiario.es, ha rebutjat el recurs que PSOE i Unides Podem van presentar contra aquesta mesura del Govern de Marga Prohens, però cenyint-se als aspectes formals del decret llei: es va fer una modificació legal posterior i això s'estudiarà en una segona sentència, d'aquí a mesos, i ja sobre el fons de l'assumpte.

Aquesta normativa va ser substituïda per una altra posterior quan, a finals de l'any passat, el PP va tirar endavant un decret llei per corregir un error amb què van arribar a eliminar la presència del català en tota la funció pública en acceptar una sèrie d'esmenes que Vox va introduir en un decret de simplificació administrativa. Aquesta nova normativa també ha estat recentment recorreguda al Constitucional, aquesta vegada per l'Obra Cultural Balear en entendre que suposa una nova retallada de drets lingüístics dels ciutadans de Balears.

La conclusió del ple és que bona part del plet ha perdut objecte per aquesta nova normativa que regula el mateix. La resta d'arguments del recurs han estat rebutjats, segons aquestes mateixes fonts: si existien les raons d'urgència i necessitat per fer-ho a través d'un decret llei i si s'havien regulat en excés drets fonamentals o estatutaris per a aquesta figura legal.

Va ser una de les primeres mesures que va adaptar el Govern del PP després que Marga Prohens prengués possessió com a presidenta gràcies al suport de Vox: eliminar el requisit de saber parlar català per als sanitaris que volguessin treballar a la sanitat pública de les illes. Un decret de mesures urgents que va convertir aquesta obligació en tan sols un mèrit per, segons va dir llavors l'Executiu autonòmic, “posar una catifa vermella” als professionals de la sanitat que volguessin treballar a les Illes. Una de les grans promeses electorals de Prohens i del seu pacte de govern amb l'extrema dreta.

Fins a l'entrada en vigor de la mesura que avui ha estudiat el ple del Constitucional, els sanitaris que volguessin tenir una plaça fixa a Balears havien d'acreditar un B2 en català, requisit del qual van quedar exempts els professionals de medicina i infermeria en el procés d'estabilització el desembre de 2022, l'últim abans de les eleccions que van enlairar Prohens i que va afectar més de 4.100 places.

Les polítiques promogudes per PP i Vox a les illes per orillar el català van desembocar a una manifestació massiva als carrers de Palma el maig de 2024 i altres reaccions, com la unió de més de 300 sanitaris a la plataforma 'Sanitaris per la Llengua'. “És una qüestió d'humanitat poder ser atès i morir, si fos el cas, en la teva llengua materna”, van afirmar llavors els fundadors sobre la mesura.

La presència i la importància del català com a requisit d'accés a un treball públic a Balears és un conflicte recurrent legislatura després de legislaura. El PP de José Ramón Bauzá va modificar la normativa perquè el català fos un mèrit puntuable, però no un requisit indispensable, per als treballadors sanitaris. La primera legislatura del Govern de Francina Armengol, una coalició entre PSOE, Més per Mallorca i Més per Menorca, va tornar a establir el 2016 l'obligatorietat del català per als professionals de la sanitat pública, amb algunes excepcions quan hi havia places deficitàries.

Va ser el Govern de Prohens qui l'estiu del 2023 va aprofitar un decret per a “mesures urgents” en l'àmbit educatiu i sanitari per rebaixar de requisit a mèrit baremable el coneixement de català i treballar a la sanitat “sense que la manca de l'acreditació oficial d'un determinat nivell de català sigui, d'entrada, un obstacle per accedir-hi”. Els grups parlamentaris de PSOE i Sumar al Congrés van decidir recórrer la mesura davant el Constitucional en entendre que vulnerava el prinicipi d'igualtat i no discriminació per raó de llengua consagrat a l'Estatut, a més d'atemptar contra “el règim de cooficialitat lingüística vigent”.