L'exconseller del PP acusat d'arreglar el concurs d'un port a favor d'un amic: “Tenia amics a totes les empreses”

“Tenia amics a totes les empreses que es van presentar”. Així s'ha defensat l'exconseller balear de Turisme i exvicepresident del PP balear Carlos Delgado, que des d'aquest dilluns s'asseu a la banqueta dels acusats arran de la presumpta manipulsació del concurs de privatització del port esportiu de Calanova (Mallorca), del qual va resultar beneficiària l'empresa Port Olímpic Calanova, vinculada a Carlos Gelabert, soci i amic personal de l'inculpat i qui també està encausat per aquests fets. La Fiscalia sol·licita per a Delgado un any i nou mesos de presó per delictes presumptes de prevaricació i tràfic d'influències, així com el pagament d'una multa d'1,1 milions d'euros. L'Advocacia de Balears eleva la petició a dos anys de presó pels mateixos il·lícits.

Delgado, que a finals del 2013, en ple mandat del popular José Ramón Bauzá com a president del Govern, va posar fi a la seva carrera política després d'haver estat al punt de mira per les seves polèmiques actuacions en matèria turística i urbanística, a més de la seva ferma oposició a la normalització de la llengua catalana i per haver posat en una fotografia amb els testicles d'un cérvol al cap exhibit com a trofeu de caça -episodi pel qual va rebutjar dimitir-, ha negat haver comès cap irregularitat durant el procés administratiu objecte d'enjudiciament, que al seu dia va arribar a definir dia com a “impecable”. En la seva declaració, Delgado ha assegurat que llavors tenia amics “a totes les empreses nàutiques” i que, tot i que sí que tenien una relació de “client-advocat”, Gelabert “no era ningú” per a ell: “Jo estava en un altre nivell”.

En concret, l'adjudicació va tenir lloc el setembre de 2013, quan Delgado era, a més de conseller, president de Ports de les Illes Balears (Ports IB). Els fets van transcendir després que un empresari es querellés contra l'exdirigent popular i altres empreses concursants, com Alcudiamar o Curvas Sports, denunciessin irregularitats en el procés, com el fet que la taula havia admès un nou estudi de la guanyadora quan ja no era possible presentar més documentació. Així mateix, sostenien que la baixa de preus realitzada per Port Olímpic era “temerària”, però Ports IB va rebutjar aquests recursos.

El Ministeri Públic apunta que Delgado va adoptar decisions i va dictar resolucions directament encaminades a afavorir l'adjudicació del concurs a Port Olímpic Calanova, de la qual administrador el seu amic i posterior soci Gelabert. Com relata el fiscal, l'adjudicació va generar un benefici econòmic desproporcionat -uns 700.000 euros- als dos socis de la mercantil, que es van enriquir gràcies a la influència de Delgado i la posterior venda de les accions de l'empresa. Així mateix, la Fiscalia acusa l'exconseller de servir-se tant de la seva ascendència jeràrquica com de la relació i l'amistat amb el llavors secretari general de la Conselleria i secretari del Consell d'Administració de Ports IB, Joaquín Legaza, perquè l'adjudicació resultés a favor de Port Olímpic.

A l'inici de la sessió d'aquest dilluns, les defenses han reclamat la lliure absolució de tots els seus patrocinats -a més de Delgado, Gelabert i Legaza, Francisco López Hinojosa, propietari amb Gelabert de la societat suposadament afavorida, i un altre empresari que participava en ella, Felipe Elvira-, emparant-se per a això en suposades irregularitats durant el tràmit d'instrucció. En concret, han al·legat que les declaracions dels processats van ser acordades, a parer seu, fora del termini previst legalment per a això, a més d'arguir la manca de competència del jutge que va tramitar el procediment judicial així com per la il·legitimitat en la personació d'una de les acusacions particulars. Les seves tesis han xocat contra les del fiscal anticorrupció Juan Carrau, que ha defensat la continuïtat de la vista oral. El tribunal ha denegat totes les qüestions plantejades.

Assegura que la seva relació amb el beneficiari era “de client-advocat”

Durant la seva compareixença, Delgado ha assegurat que la decisió de convocar i adjudicar el concurs a Port Olímpic Calanova no va estar motivada per una intenció de beneficiar Gelabert, sinó que venia precedida de la decisió del Govern balear de “concessionar o privatitzar” els ports degut a la situació “calamitosa en què ens trobàvem”. “I, en aquest context, hi havia un port [en al·lusió al de Calanova] que era un veritable desatre i el que suposava més despesa, amb un pressupost anual de més d'un milió d'euros i un dèficit de 700.000 euros”, ha manifestat, afirmant que les instal·lacions “eren molt velles” i apuntant a “presumptes mangonejos històrics amb els amarratges des de feia dècades”: “Ningú es atrevia a ficar-hi mà, hi havia polítics i algun jutge que no pagaven l'amarratge”, ha assegurat.

L'exconseller ha assenyalat que va ser quan el llavors secretari del consell d'administració li va comentar aquesta situació quan ell mateix va prendre la decisió d'iniciar l'expedient de privatització. En ser preguntat pel fiscal Carrau sobre el fet que ja llavors s'advertís que el consell d'administració li delegaria a ell la tramitació i que ningú el consultés sobre això, Delgado ha al·legat que “tots els òrgans col·legiats, a totes les administracions i en totes les decisions, es faculta el president per dur a terme allò que s'ha de dur a terme. És la norma habitual a l'administració balear”.

Sobre la seva relació amb Gelabert, ha al·legat que llavors era “de respecte”, de “client a advocat” -Gelabert s'havia encarregat de la demanda de divorci de Delgado-, desmentint que es veiessin “una o dues vegades per setmana” durant 2013, any en què es va tramitar el concurs, com va afirmar “una senyora que va mentir” -en referència a una testimoni, l'exdona de Gelabert, que va apuntar a la confiança que tots dos es professaven i que va assegurar que fins i tot anaven amb vaixell amb les seves respectives parelles-. “Això és mentida”, ha remarcat l'exconseller, que ha incidit que Gelabert només li va comentar que es presentaria al concurs atès que la seva entitat “havia estat sempre al món nàutic”. En aquest punt, ha asseverat que tenia amics “a totes les empreses que es van presentar, inclòs el meu oncle Manolo”. “I no s'hi va abstenir?”, li ha interpel·lat el fiscal, i el processat s'ha limitat a respondre que “no tenia cap obligació legal” ni hi concorria “cap requisit”.

Desconeix els informes en contra del Govern

“Segur que no van menjar calçots a Gènova?”, ha continuat preguntant-li el representant del Ministeri Públic. L'exconseller ha assenyalat que es van veure “dues o tres vegades però sempre en esdeveniments socials, potser en la inauguració d'alguna galeria d'art, però mai no vam menjar calçots per a res ni vam anar amb vaixell”. Les investigacions també apunten que els telèfons mòbils de les exdones de tots dos van ser emprats pels dos per creuar trucades, extrem que Delgado ha assegurat no recordar. El fiscal també li ha inquirit si Gelabert li trucava per el sobrenom de Caco: “Per res. El meu germà de petit sí que em trucava Caco”. En aquest instant, Carrau ha demanat exhibir un mail incurs en el procés d'adjudicació en què es refereixen a ell com Caco, ironitzant: “Potser el deien Caco d'amagat i no a vostè directament, perquè no és freqüent que entre professional i client es dirigissin en aquests termes...”.

Així mateix, en ser inquirit sobre si no li “estranyà” la celeritat amb què es va aprovar la convocatòria del concurs -van transcórrer només quatre dies-, l'acusat ha deixat anar: “Em va semblar el més normal del món”. En aquesta línia, sobre els informes emesos per Intervenció contraris a l'adjudicació, Delgado ha assenyalat: “Quina Intervenció?”. “Del Govern”, li ha respost el fiscal, i l'exconseller ha preguntat: “De quina seu?” per a continuació assegurar que “no se'n va tenir notícia”.

Tot seguit, Delgado ha admès que tampoc es va debatre la solvència tècnica del licitador o sobre si Gelabert va vendre posteriorment les seves accions: “Em tenia sense cura el tema empresarial de Gelabert. La meva vida era una altra, jo no estava en aquests temes. Jo era el conseller. Casualment sóc advocat, però podria ser forner”. Ni tan sols ha reconegut que posteriorment els ho comentés, quan tots dos treballaven al mateix despatx d'advocats. Sobre això, Delgado ha recordat que, a principis del 2014, Gelabert se'n va anar d'un despatx a el que “no estava còmode” i “va venir al nostre”. “I Gelabert no va parlar amb vostè sobretot allò, o sobre la seva contractació al despatx?”, li ha preguntat Carrau. L'exconseller ha manifestat que va ser el seu germà Álvaro qui va fer de mediador en la contractació i li va dir que “jo estaria encantat”.

Finalment, sobre un viatge que van fer junts el 2016, juntament amb les seves respectives parelles, a Londres i que les indagacions consideren un regal per part de l'empresari guanyador, Delgado ha admès que van viatjar junts, però que no va tenir res a veure amb el concurs: “Ell va pagar els vols de Ryanair, jo el sopar i cadascun els hotels. Lligar uns vols low cost amb una adjudicació em sembla rocambolesc”. Preguntat per l'advocat de la Comunitat Autònoma sobre un quadre que també hauria constituït una recompensa per l'adjudicació, l'acusat ha assegurat que li van regalar el seu germà, aficionat a l'art, i Gelabert. “Va costar 300 euros”, ha puntualitzat.

Un conseller procliu als interessos turístics i urbanístics

Cal recordar que, abans de recalar a la Conselleria de Turisme, Delgado va ser director general a la de Presidència amb Jaume Matas com a president del Govern i, abans, alcalde del municipi mallorquí de Calvià en substitució de la històrica primera edil d'aquesta localitat, la socialista Margarita Nájera. Sota el seu comandament, i al llarg d'una dècada, els populars van interposar una bateria de querelles contra la seva antecessora al càrrec. Totes van acabar arxivades.

Com a conseller, una de les decisions més qüestionades va ser l'aprovació d'una Llei de Turisme que permetia l'expansió dels allotjaments turístics en edificacions ja existents en tot tipus de sòl rústic, sense necessitat de comptar amb una declaració d'interès general ni amb informes d'avaluació d'impacte ambiental, així com l'ampliació de la comercialització turística d'habitatges unifamiliars, fet que va motivar crítiques fortes de les entitats ecologistes i fins i tot del Consell Econòmic Social (CES) de Balears. Delgado sempre va ser procliu als projectes de camps de golf i ports esportius sota el pretext de la desestacionalització.

Durant el seu càrrec com a conseller van transcendir una imatge en què apareixia posant amb els testicles d'un cérvol sobre el cap, amb la cara ensangonada, i una altra, rifle a la mà, al costat de l'animal que acabava de matar. Les imatges van desfermar les crítiques de l'oposició i dels grups animalistes, que en van reclamar la dimissió.