La portada de mañana
Acceder
Sánchez rearma la mayoría de Gobierno el día que Feijóo pide una moción de censura
Miguel esprinta para reabrir su inmobiliaria en Catarroja, Nacho cierra su panadería
Opinión - Cada día un Vietnam. Por Esther Palomera

L'històric santuari que s'arrisca al tancament per comercialitzar a 100 euros les seves habitacions a Booking

Ubicat en plena Serra de Tramuntana, al terme municipal d'Escorca, és el santuari marià més antic de Balears: la seva fundació es remunta al segle XIII i, des de llavors, és considerat el centre espiritual de Mallorca, parada obligatòria de pelegrins de tot el món i, principalment, símbol de la identitat illenca. Tot i això, a les darreres setmanes no ha estat exempt de polèmica: el Consell de Mallorca va decidir obrir un expedient sancionador a l'hostatgeria del Santuari de Lluc per comercialitzar turísticament un centenar de les seves habitacions sense els permisos pertinents per a la seva explotació com a hotel. Les seves cel·les es promocionen en webs com Booking i Tripadvisor i passar-hi una nit pot oscil·lar entre els 85 i els 103 euros en temporada alta, com es pot comprovar fent una ullada ràpida a aquests portals.

El tràfec de visitants és significatiu a les onze del matí d'un dijous de finals de maig. Els turistes fotografien la Basílica, el Pujol dels Misteris, el jardí botànic, el museu... o surten amb bicicleta pels camins empedrats del voltant. A 500 metres sobre el nivell del mar, enclavat entre muntanyes i alzinars, aquest temple religiós està gestionat per la Fundació Santuari de Lluc, impulsada el 1992 amb l'objectiu de vetllar pel manteniment i la restauració del santuari, així com per la continuïtat de la seva funció religiosa, educativa, cultural i social. Més de 400.000 persones el visiten cada any, però la Fundació, acollida a la Llei de fundacions i incentius fiscals de les entitats sense finalitat lucrativa, està exempta del pagament de l'impost sobre els beneficis que obté de la seva activitat.

El mes d'abril passat, el Consell de Mallorca, governat pel PP amb el suport de Vox, va duplicar de 35.000 a 70.000 euros la partida destinada al monestir per a la conservació i digitalització el seu arxiu històric, integrat per més de 100.000 pergamins i documents distribuïts al llarg de 560 metres.

Habitacions comercialitzades sense autorització

Ara, les institucions públiques han posat la lupa sobre l'explotació de l'hostatgeria, que té 81 habitacions i 39 apartaments. Tot i que aquest espai fa segles que acolleix pelegrins, és un fenomen recent que el santuari hagi començat a promocionar-se a les webs d'allotjament turístic tot i no estar donat d'alta al Registre d'Empreses, Activitats i Establiments Turístics del Consell de Mallorca. L'administració supramunicipal, per ara, no concreta a quines multes s'enfrontaria l'hostatgeria en cas de ser finalment sancionada. Tot i això, si fos qualificada la infracció de molt greu d'acord amb el que disposa la Llei de Turisme balear, les quantitats podrien ascendir fins als 400.000 euros i fins i tot el recinte podria enfrontar-se al tancament temporal.

Des del Bisbat de Mallorca, del qual depèn el monestir, assenyalen que l'única cosa de què disposen per ara és de l'acta de la inspecció que es va dur a terme a l'edifici el mes d'abril passat, però no de la notificació de l'inici de l'expedient. Un cop ho rebin, s'obrirà el consegüent període d'al·legacions. En declaracions a elDiario.es, les mateixes fonts assenyalen que estan col·laborant tant amb el Govern balear com amb el Consell “per arreglar qualsevol infracció que s'estigui cometent”. En aquest sentit, Francesc Vicens, Vicari Episcopal de Patrimoni, apel·la al respecte del procediment administratiu: “La nostra voluntat és la que ha estat sempre, anar adequant tots els espais a la legalitat a través de les eines que tenim a mà. Algunes són més fàcils i d'altres, més complexes i la Llei de Turisme en dificulta molt la regularització”, assenyala.

Es refereix, en concret, a espais singulars protegits per figures patrimonials que “potser no poden complir uns requisits al cent per cent com demana la Llei de Turisme”. En aquest sentit, des del Bisbat consideren que la Llei del Turisme està enfocada principalment a hotels de nova construcció. “En el cas de Lluc, estem parlant d´un santuari que es va construir fa segles i que s´ha passat centenars d´anys allotjant gent; adaptar-lo a requisits en matèria, per exemple, d´arquitectura o de disseny de les habitacions o d´accessibilitat és complicat en els termes que exigeix aquesta normativa”, incideixen. Per això, proposen l'elaboració d'una llei d'hostatgeries o una normativa marc per a aquest tipus d'establiments.

El Bisbat: “No volem cap privilegi”

Amb tot, el Vicari assegura que estan treballant a resoldre la situació: “No és una qüestió de què ens haguem pogut escapar, sinó tot al contrari. El que passa és que són qüestions molt complexes i la nostra idea des de fa anys és que deu anar regularitzant-se aquests espais amb les mesures que estiguin dins de les nostres possibilitats. Si hi hagués noves eines, facilitarien molt més aquesta tasca”.

El religiós recorda que Lluc acull pelegrins des dels segles XIII i XIV de forma ininterrompuda i, des de llavors, al santuari s'han anat adequant “a uns temps i unes realitats” que se'ls “demanaven”. Vicens assegura que no volen “cap tipus de privilegi”, sinó una legislació pròpia com en altres autonomies que permeti regularitzar aquests espais singulars.

La inspecció duta a terme al santuari s'emmarca, com assenyala el conseller insular de Turisme, José Marcial Rodríguez, entre les més de 700 visites dutes a terme a diferents establiments amb l'objectiu de detectar oferta turística il·legal. Segons precisa, fins al 60% de les 700 visites han acabat en acta. Rodríguez va qualificar recentment com a “fortuït” el fet que l'expedient sancionador es conegués públicament tot just uns dies després que el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, expressés la seva preocupació per la saturació que pateixen les carreteres de Mallorca i que afecten sovint aquest enclavament.

Independentment que aquest procediment acabi o no en una sanció, el Bisbat insisteix que en cap cas hi ha la voluntat de mantenir cap irregularitat i que posaran en regla o actualitzaran qualsevol situació que es requereixi, si finalment així es reclama.

Spiritual i la comercialització del turisme religiós a Mallorca

Durant uns quants anys, el santuari va ser gestionat per l'empresa IRU Gestió i Producció, al capdavant de la qual hi havia l'exportaveu del PP a l'Ajuntament de Palma Rafa Duran i l'exregidor del Partit Socialista de Mallorca (PSM) i exgerent de l'Agència de Turisme de Balears (ATB) Pere Muñoz, que, a més, és propietari de l'empresa de gestió turística Spiritual Mallorca, que va impulsar el 2016 amb l'objectiu de promocionar el turisme cultural i religiós de l'illa. Spiritual comercialitza la targeta SMCard, que permet accedir a sis espais patrimonials, entre ells el monestir de Lluc.

El grup IRU, que, entre altres ajudes, va rebre el 2012 un total de 30.000 euros procedents del Ministeri d'Educació per a la creació i difusió de la Ruta Ramon Llull, i 60.000 del Govern balear, el 2009, per un negociat sense publicitat per a la creació, disseny i producció d'una exposició sobre la història del tren a Mallorca, va començar a gestionar Lluc el 2012, quan els Missioners dels Sagrats Cors van acudir a aquesta empresa per saber com podien millorar la projecció del Santuari. En l'actualitat, Spiritual gestiona el pàrquing privat del santuari i la piscina, però l'hostatgeria la gestiona directament el Bisbat.

El Santuari de Lluc ja va rebre una denúncia el 2022, com va manifestar el conseller insular de Turisme quan va comparèixer per informar sobre l'actual expedient. Va deixar caure que es tractava d'un antecedent similar davant del qual l'anterior equip de govern encapçalat pel PSIB-PSOE “no va fer res”. No obstant, aquella reclamació no tenia res a veure amb llicències ni permisos, sinó amb els sorolls pels quals un hoste va presentar una queixa, com va informar Diari de Mallorca.

El mes de gener passat, un jutjat va arxivar una querella contra el prior Marià Gastalver i el diaca del Santuari de Lluc interposada per una extrabaixadora per presumpte assetjament laboral. La dona havia retirat la denúncia en un procés paral·lel dirimit per la via social. Els responsables del monestir, però, no han estat aliens a aquest tipus de situacions. El 2016, una altra jutgessa va declarar prescrita la responsabilitat penal de l'anterior prior de Lluc, Antoni Vallespir, investigat per presumptes abusos sexuals a un antic blauet del santuari quan aquest era menor.