LLEGIR EN CASTELLÀ
A les Balears, els debats sobre la necessitat de buscar un equilibri econòmic i mediambiental sense deixar de banda el seu principal motor econòmic, el turisme –representa més del 45% del Producte Interior Brut (PIB) i genera més de 16.000 milions d'euros en ingressos anuals–, mai no han deixat d'estar sobre la taula. I és que l'arxipèlag és, al costat de les Canàries, el territori la massificació turística del qual té un major impacte sobre els ecosistemes i recursos naturals. Les històriques manifestacions dutes a terme la setmana passada contra aquesta problemàtica han suposat un punt d'inflexió a l'hora d'abordar-la i, a les mesures impulsades en les darreres legislatures pels governs d'esquerres, se sumen ara les propostes recentment llançades pel PP, que actualment governa les illes amb el suport de Vox i que està fent seves diverses de les propostes contra les quals antany es van alçar amb severitat.
La història del turisme a les Illes Balears va fer un gir radical durant la legislatura del popular José Ramón Bauzá (2011-2015) com a president del Govern. El 2012, Carlos Delgado (PP), conseller del ram, va aprovar la nova llei turística que va canviar la imatge i l'oci de les illes a través de la introducció de l'oferta de luxe. La nova norma va promoure que les grans cadenes augmentessin de categoria i, per això, els grans hotels van reformar els seus negocis per oferir un servei de cinc estrelles o superior.
Aquest canvi estructural es va mantenir intacte durant les dues legislatures de la socialista Francina Armengol (2015–2023) que, no obstant, van portar també noves modificacions en l'esdevenir turístic de l'arxipèlag balear. D'una banda, cal esmentar l'aprovació del Decret Llei 3/2017, quan Biel Barceló (MÉS) era conseller de Turisme, i que en realitat només va introduir canvis als articles 49 i 75 de la llei turística del PP. Pel que fa a l'article 49, el canvi progressista implicava que el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars es permetia sempre que tingués el suport majoritari de la comunitat de veïns –així com del permís de la Conselleria de Turisme–. El canvi també fixava les condicions en què es podien destinar les cases unifamiliars al lloguer turístic reglat.
Pel que fa a l'article 75, es van dur a terme algunes modificacions amb la finalitat d'establir una zonificació –competència dels Consells Insulars i ajuntaments–, és a dir, un instrument que definís quines són les zones que es podran destinar al lloguer turístic a cada illa. Bàsicament, la llei explica que seran aquelles en què “l'administració competent (...) consideri que aquesta utilització extraordinària dels habitatges residencials és compatible amb l'ús ordinari d'habitatge que els caracteritza”.
En els casos d'Eivissa i Formentera no està permès el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars, mentre que a Menorca es va prohibir als nuclis urbans a partir de la zonificació del 2018 –excepte per a aquells propietaris que tinguin una llicència anterior als canvis–. L'article va incloure un altre punt que matisa que, a més de les condicions establertes, els “instruments d'ordenació territorial, urbanística, d'habitatge o ambiental” poden introduir-ne de noves. Pel que fa a les illes menors, els canvis podrien estar consolidats, ja que les restriccions es van mantenir després de les eleccions del 2019 i 2023, en què el PP va recuperar institucions que havia perdut després de l'onada progressista del 2015.
Emergència a l'accés a l'habitatge
Així mateix, la 'Llei Barceló' va introduir un nou article: la possibilitat de declarar “l'emergència” en matèria d'habitatge d'un municipi o illa “si es verifiquen objectivament greus dificultats de la ciutadania en l'accés”. Per això, es van establir una sèrie de paràmetres. En cas que es declarés un municipi o illa en “emergència habitacional” es requeria prèviament la tramitació del procediment corresponent per part de la Conselleria d'Habitatge; així com es feia preceptiu l'informe favorable del Consell Insular o ajuntament –en l'àmbit de la zona de declaració i de les respectives competències–.
Finalment, corresponia al Govern aprovar un pla d'actuació amb mesures concretes per abordar la problemàtica: això incloïa ajudes econòmiques específiques per facilitar l'accés a l'habitatge i la suspensió de noves comercialitzacions d'estades turístiques a edificis plurifamiliars, entre d'altres. Cal recordar que el 2017, encara sota el Govern de Mariano Rajoy (PP), les comunitats autònomes no disposaven de la Llei d'Habitatge, aprovada pel Govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos, i que permet la declaració de zones tensades i establir límits als preus del lloguer. Després de desbancar Armengol com a presidenta del Govern després de les eleccions del 2023, Marga Prohens (PP) va complir el que va prometre en campanya electoral: no farà ús de la legislació estatal en matèria d'habitatge per intervenir els preus.
Nova llei amb criteris de circularitat
Tot i que el primer Executiu progressista de Francina Armengol va introduir algunes modificacions a la llei turística del PP del 2012, va ser en la seva segona legislatura quan es van fer efectius canvis de més importància. La Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i circularitat del turisme va congelar les places turístiques durant quatre anys (del 2022 fins al 2026) i va incorporar criteris de circularitat en matèria d'aigua, materials, alimentació, energia i residus. Així mateix, introduïa la condició de reduir en un 5% el nombre de places per realitzar reformes i modernitzacions als establiments turístics, excepte en aquells amb menys de 150 habitacions.
L'aprovació de la llei no va estar exempta de polèmica. Juan Pedro Yllanes (Unides Podem), llavors vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, es va absentar durant el debat que va aprovar la nova norma. Yllanes va justificar aquesta decisió com a “gest de conscienciació” en considerar que la transició energètica hauria d'haver tingut més pes en la nova llei.
Fonts de la Vicepresidència van assenyalar que Yllanes compartia “l'essència” de la norma i va agrair el treball de Iago Negueruela (PSOE), aleshores conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, encara que considerava que aquesta llei hauria d'haver estat més compromesa amb el canvi climàtic i la transició energètica. “És una llei exigent, completa, integral i ambiciosa”, va defensar Negueruela i va afegir que és una normativa que definirà “el marc turístic i en bona part social” de Balears els propers anys.
En aquest sentit, la nova llei posa el focus a quatre punts: sostenibilitat social i econòmica; circularitat i sostenibilitat mediambiental, sostenibilitat territorial i modernització i simplificació administrativa. En el pla social, la norma obliga que tots els llits dels hotels siguin elevables amb l'objectiu de facilitar les condicions laborals de les cambreres de pis. Al mediambiental, exigeix als hotels un pla de circularitat: cada any hauran de fer una avaluació de la gestió dels recursos i els residus generats, que inclogui el consum d'aigua, energia i aliments. A més, les calderes de fuel-oil han de ser substituïdes per alternatives més sostenibles, com les elèctriques.
L'oposició del PP
L'actual norma en vigor, aprovada pel segon Executiu d'Armengol, va ser criticada pel PP, que considerava que la moratòria suposava “un atac a la lliure competència, al lliure mercat i als petits empresaris” i recriminava que la llei “dispara contra el principal ascensor social de les Balears i generador de grans oportunitats”, en referència al turisme. “No s'ha de penalitzar el que inverteix, el que paga impostos i crea feina”, va afegir el PP. Juan Manuel Lafuente, llavors diputat conservador, va afirmar que el Govern progressista, amb la nova llei, intentava “perseguir” els negocis legals perquè “és més fàcil perseguir i posar multes” que plantejar un estudi sobre l'oferta il·legal –una qüestió que , per altra banda, és competència dels Consells Insulars–.
Durant el seu primer any de legislatura al capdavant del Govern, Marga Prohens (PP) ha mantingut que farà canvis en la llei turística i ha assegurat que seguiria el camí de l'anterior Executiu conservador, quan Carlos Delgado era conseller de Turisme. En aquest sentit, la línia a seguir per a Prohens és “l'excel·lència”. Així, la presidenta va manifestar durant els primers mesos que vetllarà perquè el turisme “continuï sent un ascensor social”. Per fer-ho, aixecarà l'actual moratòria que congela les places turístiques fins al 2026 i va anunciar que frenaria “el camí cap al decreixement”. “Això no vol dir créixer il·limitadament. Som conscients que no es pot créixer sense límits i que l'èxit turístic s'ha de gestionar per garantir el benestar dels ciutadans de les nostres illes”, va puntualitzar. De moment, només és una declaració d'intencions, i caldrà esperar veure quina és la línia que seguirà Jaume Bauzá, conseller de Turisme, Cultura i Esports.
Contra els pisos turístics il·legals
Un dels problemes més greus que travessa l'arxipèlag balear és l'oferta turística il·legal, especialment lligada als pisos que es lloguen turistes –normalment a través de plataformes digitals com Airbnb o Booking– malgrat que és una pràctica que està pràcticament prohibida a Balears, excepte en algunes zones de Mallorca i Menorca. José Marcial Rodríguez, conseller insular de Turisme a la major de les Balears, va treure pit durant el passat mes de març a causa dels resultats aconseguits pel seu departament en la lluita contra l'oferta il·legal.
“Des de setembre del 2023, el nombre d'expedients oberts en habitatges on es realitzaven lloguers il·legalment ha augmentat un 248,5% a Mallorca, dels 95 que es van obrir el mateix període de l'any anterior als 239 actuals”, va assegurar Rodríguez. Les sancions han suposat la proposta de multes per valor de 16,9 milions d'euros. Des de la posada en marxa del pla en els darrers sis mesos, la recaptació per aquest tipus de sancions s'ha disparat fins als 2,353 milions d'euros, davant els 1,09 milions del mateix període de l'any anterior.
A Menorca, el Consell Insular ha obert 20 expedients per lloguer turístic il·legal, segons ha anunciat Núria Torrent, consellera insular d'Ordenació Territorial i Turística, a una roda de premsa d'aquest mes de maig. Els set inspectors de què disposa la institució insular podrien haver detectat 40 possibles casos més que s'estan estudiant en aquests moments. De fet, el lloguer turístic d'habitatges als nuclis urbans està prohibit des del 2018 –excepte per als habitatges que tinguessin en vigor una llicència anterior a la zonificació– encara que a les plataformes digitals es continuen anunciant il·lícitament.
A Eivissa, el Consell Insular apunta diversos fronts on actuar “per assegurar la convivència entre residents i el sector turístic”, entre ells, la lluita contra els pisos turístics, la saturació de carreteres i l'estudi de la capacitat de l'illa (que es determinarà mitjançant un estudi, el Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics, PIAT). La màxima institució insular assegura que està fent “tots els esforços possibles per acabar amb el problema” de la massificació turística i, concretament, que la principal causant és la manca d'habitatge residencial provocada per l'intrusisme. Així ho va posar de manifest el passat 24 de maig Vicent Marí (PP), president del Consell Insular des del 2019, quan fa una setmana al voltant d'un miler de persones van exigir davant de la seu del govern insular mesures urgents per acabar amb els problemes del model turístic actual, lligats a la inaccessibilitat de l'habitatge, així com a l'alçada dels preus.
Anuncis a Booking
El Consell Insular assegura que l'origen de la saturació és provocada per la comercialització d'habitatges residencials com a turístics, “la qual cosa provoca que els preus pugin i hi hagi dificultats a l'accés”, explicava en aquell moment Marí. Per solucionar aquest problema, el departament insular d'intrusisme treballa en la localització i la sanció d'aquests allotjaments turístics il·legals.
“El que és important –asseguren fonts de la màxima institució insular a elDiario.es– és l'acord amb Booking”, que es va signar el mes de gener passat a la fira madrilenya de turisme, Fitur. “Ja ha tingut el resultat: han tret tots els anuncis que li hem passat en un primer llistat”, asseguren des del Consell. Tot i això, malgrat aquest i d'un altre acord amb la plataforma Airbnb, l'oferta d'habitatge turístic il·legal se segueix desplegant en grups de Facebook, Whatsapp o Telegram en què els particulars lloguen per dies o setmanes tot tipus d'allotjaments, des d'un “bell llit sota les estrelles”, una tenda de campanya amb vistes al mar, càmpers, habitacions, cases senceres, viles, etc.
De la mateixa manera, el Consell Insular posa el focus en la recaptació per multes als infractors “que ha augmentat fins a assolir el rècord”. “El tema dels expedients sancionadors va a un ritme potent. A més a més, s'han augmentat les quanties de les sancions, passant la mínima de 20.000 euros a 40.000 i quedant la màxima en 400.000 euros”, afirma.
En aquests moments a Eivissa hi ha, segons el Consell, 18.500 llicències turístiques a particulars, a les quals caldria sumar 80.000 places més de què disposen els establiments hotelers. Si les comparem amb les 162.000 persones residents a Eivissa, segons dades de l'INE fetes públiques el gener d'aquest any, i l'overbooking que es dóna pràcticament durant tota la temporada turística, els números parlen per ells mateixos. Cal tenir present que, segons l'Índex de Pressió Humana (IPH) que calcula l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat), Eivissa sobrepassa àmpliament les 300.000 persones diàries durant tot el mes d'agost. Pel que fa a Formentera, fonts del Consell Insular asseguren que “en matèria de lloguers es contractarà un inspector de turisme perquè detecti els lloguers turístics il·legals”, però encara no està tancada la contractació.
La necessitat de fixar límits
Tot i l'evidència de les dades, l'Executiu eivissenc està elaborant un estudi de capacitat de càrrega de l'illa. Tant el Consell com el Govern asseguren que han de basar les seves mesures en “dades concretes”, segons ha reiterat la presidenta autonòmica Marga Prohens. Aquest estudi s'articula dins del Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT), la fase de participació del qual es va iniciar el 23 de maig amb una reunió de l'Executiu insular amb “tots els ajuntaments de l'illa i la participació d'agents turístics, socials, mediambientals i experts”, a qui coordina l'empresa privada Exquiaga Arquitectura, en col·laboració amb el servei d'Ordenació Turística del Consell, segons apareix a la web oficial insular.
Un altre escenari existeix a Mallorca, que ja va aprovar el seu Pla d'Intervenció el juliol del 2020 amb un límit màxim de places turístiques de 430.000, quan governava Catalina Cladera (PSOE). Un nombre de places que ha estat reduït un 4,2%, fins a les 412.000, segons ha anunciat recentment Llorenç Galmés (PP), president del Consell de Mallorca des del 2023. D'aquesta manera, l'Executiu insular fa un gir de guió, ja que el PP s'havia oposat un any abans a la modificació del Pla territorial insular (PTI) que proposava eliminar 17.000 places de la borsa d'habitatge; va votar al Parlament, juntament amb Vox, contra la moratòria de noves places turístiques i va rebutjar l'eliminació de les places del Consorci Borsa d'Allotjaments Turístics (CBAT).
Menorca, amb una població de 96.467 habitants, disposa de 84.058 places turístiques segons dades del departament d'Ordenació Turística del Consell Insular. Això significa que en la darrera dècada han augmentat un 25%, ja que el 2014 l'ocupació turística reglada es fixava en 67.300, segons recull Menorca.info.
Formentera, amb 11.511 residents, va ser la primera illa que va posar un sostre de places turístiques dins del seu PTI. “Ho va fer el 2019 quan governava Gent per Formentera amb majoria absoluta”, explica a elDiario.es Rafa González, portaveu de la formació insular. De fet, el sostre es va fixar en 20.585 places, 12.081 de les quals són per a hotels i 8.504 per a comercialització d'estades turístiques.
Saturació de carreteres
Després de les eleccions locals i autonòmiques del maig del 2023, l'esquerra va ser desplaçada a l'oposició al Consell de Mallorca, mentre que PP i Vox van passar a governar en coalició. El nou Executiu conservador està elaborant un estudi de càrrega per avaluar d'on prové la saturació de les carreteres de Mallorca “i per on ens entren els cotxes, amb dades d'Autoritat Portuària i les IMd's (intensitat mitjana diària de les carreteres)”, asseguren fonts de la Conselleria insular de Territori, Mobilitat i Carreteres.
“L'estudi proposarà una sèrie de mesures”, segons ha explicat el president insular Llorenç Galmés. “Si cal prendre mesures valentes, tipus Formentera, es farà. Però primer volem tenir les dades. En un parell de mesos estarà elaborat. Sabem que tenim molts cotxes, però hem d'analitzar on són”, van matisar les mateixes fonts. “Les carreteres de Mallorca ja disposen des de fa anys dÊ»un indicador de seguiment que podria donar molta informació en relació a aquesta qüestió”, afirma, en canvi, Margalida Ramis, presidenta del grup ecologista GOB.
Els pressupostos aprovats aquesta setmana invertiran gran quantitat de diners en la millora de la xarxa viària mallorquina, la majoria per descongestionar la Via de Cintura i els accessos a l'aeroport, port i a localitats com Llucmajor, Andratx, Calvià o Sóller, amb grans problemes de saturació vial a causa de l'afluència de turistes. Aquestes inversions es duran a terme, segons especifiquen fonts de la conselleria insular de Carreteres, “sense consum de territori”. La Via de Cintura és una de les carreteres més saturades d'Espanya “amb 175.000 vehicles al dia”, concreten. Així, el departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures disposarà d'un pressupost de 131,5 milions d'euros per al 2024. Un 20% del pressupost total de la institució. Destaca la inversió de 54,2 milions d'euros per millorar i mantenir la xarxa viària de l'illa, així com els 14 milions d'euros per al Pla d'Accessos a Palma.
Pel que fa a Formentera, és l'única illa de l'arxipèlag amb una limitació d'entrada del nombre de vehicles que funciona des de l'any 2019 i que s'aplica entre el juny i l'octubre. El Consell Insular disposa de la web www.Formentera.eco on es pot gestionar l'autorització per circular. Qualsevol vehicle no autoritzat haurà de pagar una sanció de 1.000 euros. Les tarifes oscil·len entre 6 euros i 9 euros al dia, depenent dels mesos, amb una estada mínima de 5 dies. A Eivissa, el president del Consell Insular, Vicent Marí (PP), ja es va comprometre en el discurs d'investidura a limitar l'entrada de vehicles a l'illa –prèvia aprovació d'una llei al Parlament balear–, una mesura que finalment s'haurà de fer posposar almenys fins al 2025. A diferència d'Eivissa, el Consell de Menorca sí que té les competències per limitar aquesta entrada, a través de la Llei de Reserva de la Biosfera aprovada al Parlament, malgrat que no ha utilitzat aquest instrument encara.