LLEGIR EN CASTELLÀ
Des que va prendre possessió del càrrec, la controvèrsia no ha deixat de sobrevolar el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), que aquest dimarts tornava a deslligar la polèmica en trencar amb fúria el retrat d'Aurora Picornell, popularment coneguda com 'la Passionària' de Mallorca, durant la presa en consideració de la supressió de la Llei balear de memòria democràtica, normativa que preveuen derogar PP i extrema dreta -socis d'investidura a Balears- contra el pronunciament d'associacions de víctimes del franquisme i entitats de caràcter internacional.
La magnitud del comportament de Le Senne ha portat al president del Govern, Pedro Sánchez, diversos dels seus ministres i l'oposició en bloc a Balears a exigir-ne la dimissió, però el parlamentari d'extrema dreta, acòlit de Javier Milei i seguidor de l'ultra Alvise Pérez, s'ha atrinxerat en el seu càrrec atribuint la seva actuació a l'“actitud provocadora” de les dues socialistes que componen la Mesa de l'òrgan legislatiu, Mercedes Garrido i Pilar Costa, a qui va acabar expulsant en negar-se a retirar la fotografia de Picornell, i denunciant la “campanya d'assetjament, insults i amenaces que està patint a les xarxes socials, fins i tot amb la participació de diputats d'aquesta Cambra”.
Pujat a la presidència del Parlament el 20 de juny del 2023 gràcies al suport del PP, que a canvi d'aquesta i altres cessions es garantia poder formar govern en solitari -subordinat, això sí, al suport extern de Vox-, el nomenament de Le Senne no va ser indiferent a ningú. Immediatament, van sortir a la llum les seves controvertides idees xenòfobes i negacionistes en forma de bel·ligerants publicacions contra el canvi climàtic, el racisme i la violència masclista que durant els últims anys ha abocat a Twitter -avui 'X'-.
Entre totes elles, el missatge amb què responia a l'exregidor de Palma Sonia Vivas, que havia publicat que “els homes amb penis petits solen ser més bel·ligerants”, i Le Senne va contestar: “Per això les dones són més bel·ligerants, perquè no tenen penis”.
En una altra subratllava: “Per això mai em vaig creure als malastrucs del clima, quan profetitzaven catàstrofes tremebundes, -que, per cert, havien d'haver arribat ja, però mai no arriben- però alhora rebutjaven la solució nuclear, únic remei possible per a les pors”. En un altre tweet arribava a proferir: “A Espanya entre hispans i africans no és clar on acabarà la cosa, però sí que els nadius estem cada cop més en perill d'extinció”, mentre que, amb motiu de l'Orgull LGTBI, publicava: “Seria molt demanar que se sodomitzessin en privat i sense subvencions dels nostres impostos?”.
Tot just uns dies després del seu nomenament, el 24 de juny Le Senne comunicava als seus seguidors de Telegram que, a causa del seu nou paper institucional, suspenia la seva activitat al canal fins a nou avís. Tot i això, el canal va començar a omplir-se setmanes després de lloes al president d'Argentina, l'ultradretà Javier Milei, defakes conspiracionistes al voltant de la COVID, d'advertiments davant de suposades amenaces de control per part de l'Estat i de missatges negacionistes sobre el canvi climàtic.
Un recorregut pel seu canal de Telegram -l'activitat del qual defineix com a 'Reflexions d'un liberal cristià. Ara, a més, polític'- permet comprovar, entre altres inclinacions, les simpaties de Le Senne per Milei malgrat la 'motoserra' de privatitzacions i retallades socials que aquest va començar a desplegar a Argentina. Ho fa mitjançant la difusió d'articles i comentaris com els de l'economista liberal Jesús Huerta de Soto, que, en un d'ells, lloa el discurs pronunciat per Milei al Fòrum de Davos i la “lliçó d'economia de l'Escola Austríaca” impartida per l'ultradretà argentí –en referència a la institució que es va convertir en bressol dels economistes que van establir les bases del neoliberalisme- enfront “a les elits més arrogants i intervencionistes del món” i la “intrínseca immoralitat que suposen els seus plans d'enginyeria social estatista grandiosos”.
El jurista mallorquí divulga així mateix al seu canal 'advertiments' sobre la suposada falta de suport científic d'algunes de les mesures implantades per fer front a la COVID, com la del distanciament social o l'ús de mascaretes, basades principalment en allò emès per la web Disclosetv, un fòrum creat el 2007 amb l'objectiu de difondre notícies falses sobre fenòmens paranormals i actualment conegut per promoure teories de la conspiració i bulls sobre el coronavirus i les vacunes. Les darreres, relativa a l'absència d'una “evidència de benefici d'emmascarar els nens per protegir-se a si mateixos o els que els envolten de la COVID-19”, o la publicada a la web delthink tank liberal Institut Juan de Mariana sobre la “incontrovertible evidència” de les màscares, al fil de la qual es pregunta Le Senne: “Ens han pres els cabells amb les màscares?”.
En contra de l'avortament i l'eutanàsia
Un altre dels missatges de Le Senne, que es defineix com a liberal i catòlic, és un article que va publicar el 24 de desembre de 2020 i va recuperar la nit de Nadal passada per felicitar el Nadal. En ell, l'ultradretà parla de la “descristianització d'Occident”, de la injustícia de la igualtat i apel·la a la què, segons ell, suposa una connexió entre els Deu Manaments i els principis liberals: “vida, llibertat, propietat”. “L'avortament, matar el no nascut, és 'interrupció voluntària de l'embaràs', com si algun dia es pogués reprendre. Al robatori l'anomenen 'redistribució de riquesa' i 'lluita contra la desigualtat', com si tota desigualtat fos intrínsecament dolenta, quan sovint allò injust seria la igualtat. A imposar una educació determinada en contra dels desitjos dels pares en diuen 'lluita contra la segregació escolar'. Les famílies desintegrades són 'nous models de família'. Matar malalts i ancians és 'ajudar-los a morir'”.
El passat mes de gener, el màxim responsable de la Cambra autonòmica va afavorir a títol públic a Palma la presentació del llibre Contra el totalitarisme tou. Cancel·lació woke, feminisme radical, imposició trans, histèria climàtica, correcció política..., de Francisco José Contreras, exdiputat d'extrema dreta al Congrés conegut per justificar l'execució per part del règim franquista de l'artista i activista Salvador Puig Antich, un dels últims ajusticiats per mitjà de garrot vil a la dictadura, o per lloar l'“audàcia” del general Queipo de Llano, responsable de l'afusellament de més de 45.000 persones a Sevilla durant l'aixecament feixista del 1936. A la convocatòria a l'esdeveniment, celebrat al Círculo Mallorquín -tradicional aglutinador de l'alta burgesia i l'aristocràcia local-, Le Senne figurava com a president del Parlament.
Le Senne va afavorir a títol públic al gener la presentació del llibre 'Contra el totalitarisme tou. Cancel·lació woke, feminisme radical, imposició trans, histèria climàtica, correcció política...', de Francisco José Contreras, exdiputat d'extrema dreta conegut per justificar l'execució per part del règim franquista de l'artista i activista Salvador Puig Antich
Un mes després, el diputat va ser 'purgat' del grup parlamentari Vox juntament amb la líder de la formació a les illes, Patricia de las Heras, pels altres cinc components arran de profundes desavinences principalment en matèria educativa. La decisió deixava a l'aire la presidència de la Cambra: en quedar sense grup, i d'acord amb el reglament, Le Senne havia de cessar automàticament, però aquest va decidir aferrar-se al seu càrrec i, amb el suport de la direcció nacional del partit, va iniciar una batalla legal per combatre la seva destitució. La cúpula de Vox va suspendre de militància i va inhabilitar els cinc díscols, deixant pràcticament polvoritzada a l'extrema dreta a la Cambra balear i provocant una crisi institucional sense precedents a Balears.
La crisi oberta dins del partit d'extrema dreta va deixar obert un mar de dubtes respecte a què passaria amb el pacte subscrit entre PP i Vox a principis de legislatura, si els conservadors serien capaços de tirar endavant les seves lleis i iniciatives i, especialment, amb qui les podran pactar.
Els serveis jurídics del Parlament, no obstant, van anul·lar finalment, “per un defecte de forma”, l'expulsió de Le Senne i De las Heras, mentre des de Bambú aconseguien un acord amb els cinc 'rebels' en virtut del qual Le Senne continuava sent segona màxima autoritat de Balears i readmès, juntament amb De las Heras, dins del grup parlamentari. El president demanava disculpes hores després pel que ha considerat que havia estat un “espectacle” i assegurava que tancava la crisi amb els seus companys “sense ferides”. “M'alegro que al final no hagi arribat la sang al riu”, sentenciava.
Le Senne té, a més, publicat un llibre, Déu ens va fer lliures. Apologia del cristianisme i el liberalisme, en què analitza com l'un i l'altre formen part d'“una mateixa realitat”. Al pròleg, escrit pel centre Diego de Covarrubias, s'arriba a assenyalar com a “evident” que “la pobresa i la fam són molt més presents allà on no hi ha liberalisme econòmic ni capitalisme democràtic sinó per contra guerres, dictadures i socialisme en les seves diferents facetes, des de la satrapia nord-coreana al més limitat però també nociu populisme llatinoamericà”. “Culpar el liberalisme econòmic de la situació de precarietat en aquests continents és un gravíssim error fruit de la ignorància o de la mala voluntat”.
“Moltes vegades se'ns ven una visió catastrofista del món, de la pobresa i de les desigualtats. Però, sent justos, i veient les coses amb perspectiva, el món està millorant molt ràpidament”, proclama el nou president del Parlament al llibre. “Estem en disposició d'entendre per què el socialisme, entès com aquell sistema oposat a l'economia de mercat, on no hi ha propietat privada i l'Estat dirigeix de manera centralitzada l'economia, no pot funcionar correctament”, resumeix en un dels seus fragments.
Seguidor de tesis vinculades a grups neonazis
D'altra banda, Le Senne també és seguidor d'algunes tesis vinculades a grups neonazis, com la teoria de “el gran reemplaçament”, segons la qual la població blanca i cristiana estaria sent “substituïda” per pobles no europeus, especialment africans, cosa que consideren que posa en “perill” la cultura i civilització europees. Aquesta teoria racista, definida per grups de supremacistes blancs lligats a grups d'extrema dreta -neonazis inclosos-, va ser popularitzada per l'escriptor francès Renaud Camus i sosté que hi ha una mena de conspiració liderada per una elit global per acabar amb la població blanca. qual anomenen “genocidi blanc”.