Les plagues produïdes per la sequera amenacen greument els boscos d'Eivissa
LLEGIR EN CASTELLÀ
Tot i l'alerta que el Consell d'Eivissa donava l'octubre passat sobre la delicada situació dels boscos de pins, que cobreixen tota l'illa, el Govern, competent en el tractament de plagues, no ha aconseguit aturar l'evolució del Tomicus Destruens i el Orthomicus erosus, dos tipus d'escarabats que tradicionalment s'alimentaven d'arbres morts, que estan acabant amb masses de pins sans debilitats per la manca de pluges. El resultat? Ja es comencen a veure als boscos de diferents zones de l'illa abundants àrees de pins morts. Segons els tècnics, la sequera és la causa principal.
Les mesures es prendran al setembre o octubre del 2025, assegura la Conselleria balear de Medi Natural a elDiario.es. El Departament de Gestió Ambiental de la màxima institució insular d'Eivissa instava l'octubre del 2024 la Direcció General de Medi Natural i Gestió Ambiental del Govern que l'anomenat “perforador del pi” fos considerat una plaga. A causa de la falta extrema de pluges, aquests escarabats ataquen el pi sa en estat d'estrès hídric, tot i que aquest no és el comportament habitual. Aquesta plaga s'uneix a la de l'anomenada processionària, que, a causa de l'escassetat de sargantanes per la proliferació de serps que arriben a Eivissa dins els troncs de les oliveres importades de la península, amenaça els boscos que donen nom a les Pitiüses.
Aquesta plaga s'uneix a la de l'anomenada processionària, que, a causa de l'escassetat de sargantanes per la proliferació de serps que arriben a Eivissa dins els troncs de les oliveres importades de la península, amenaça els boscos que donen nom a les Pitiüses
La intervenció davant aquest tipus de plagues de l'anomenat Tomicus consisteix a eliminar els pins afectats perquè no es propagui la malaltia a la resta d'exemplars. L'escarabat adult fa el forat al tronc on introdueix els ous i és precisament la larva la que produeix el dany, tal com explica a elDiario.es Jaume Estarellas, biòleg del Consell d'Eivissa: “La larva s'alimenta dels gots conductors de la saba i talla el flux, produint un trombe”. Així mateix, l'expert puntualitza que quan les larves estan en estat adult “també s'alimenten de les acícules (fulles de pi), de la part de dalt de l'arbre, però aquesta acció per si mateixa no els mata; aquest no és el problema, el que fa mal és la larva”.
El Tomicus, al contrari que la processionària, no és una espècie invasora, sinó autòctona, i actua sobretot amb pins morts o debilitats, encara que en latituds més fredes pot afectar avets i aurons. “La diferència fonamental és que les espècies que es troben al nostre ecosistema tenen mecanismes de defenses naturals per a les espècies autòctones, però no per a les invasores”, puntualitza Estarellas. “Aquí el pi es pot defensar quan no es troba en situació d'estrès hídric, ofegant les larves. Però com que portem dos anys amb molt poques pluges, el problema que abans afectava només les branques, i no suposava un risc, s'estén al tronc i a l'interior de l'arbre i aquest no es pot defensar”, explica.
Aquí el pi es pot defensar quan no es troba en situació d'estrès hídric, ofegant les larves. Però com que portem dos anys amb molt poques pluges, el problema que abans afectava només les branques, i no suposava un risc, s'estén al tronc i a l'interior de l'arbre i aquest no es pot defensar
Les solucions que es plantegen són complicades. “El millor és que l'arbre tingués els seus mecanismes d'autodefensa. La pluja que ara està caient seria el millor. Des de setembre o octubre ha estat plovent almenys alguna cosa cada mes i això fa preveure que no hi haurà danys nous, encara que els que estan morts ja no tenen remei. Amb els arbres afectats el que es pot fer és llevar-los l'escorça perquè la larva mori i retirar-los. Hi ha altres solucions que des del punt de vista tècnic són de cara a la galeria com les feromones”, puntualitza el biòleg.
Tot i això, l'optimisme a causa de les pluges d'aquests mesos pot canviar si les pluges no continuen. “El mal que està fet ja ho està. La qüestió és que el pi no entri en estrès. La calor la tindrem, però no sabem si continuarà plovent”. D'altra banda, el biòleg insisteix que la retirada dels exemplars morts és obligada “no només per evitar més afectacions, sinó també pel perill d'incendi”, afegeix. “L'ideal hauria estat que s'hagués actuat l'any passat, el mal que està fet no es pot revertir, però mai no és tard per salvar els que es puguin veure afectats ara”, conclou.
L'ideal hauria estat que s'hagués actuat l'any passat, el mal que està fet no es pot revertir, però mai no és tard per salvar els que es puguin veure afectats ara
El Govern no va declarar la plaga
El Servei de Sanitat Forestal, dependent de la Conselleria balear de Medi natural, realitza dues prospeccions anuals de les masses de pineda per a detectar danys d'aquest tipus causats per aquests coleòpters escolítids. “Una a la primavera per al Tomicus destruens i una altra a la tardor per al Orthomicus erosus”, especifiquen. En 2024 es van realitzar inspeccions al maig i juny. Es van visitar les zones més afectades, que es van delimitar, i es va elaborar un mapa que es presentava el mes de setembre. Amb aquestes dades, el Servei de Sanitat forestal balear emetia un informe sobre la situació a Eivissa i també a Formentera, encara que en aquesta última l'afectació és molt de menor. En la conclusió d'aquest, s'assegurava que, a pesar que les zones ocupaven una gran superfície forestal, “els danys fins llavors no eren importants”, expliquen les fonts esmentades.
Després de les prospeccions de primavera, amb la col·laboració de tècnics de l'Ibanat es proposaven 6 zones preferents d'actuació entre les quals hi havia l'Àrea recreativa de s'Argentera, can Pere Mosson, sa Coma o el Parc Natural de ses Salines. En aquestes zones es van col·locar 22 paranys amb feromones que reforçaven 20 més introduïdes anteriorment, malgrat que segons indiquen els experts són poc efectives amb els Tomicus. A més, es va procedir a la tala i retirada dels pins afectats.
La Conselleria de Medi Natural assegura que el Consell d'Eivissa sol·licitava la declaració de plaga al Govern el 30 d'octubre del 2024, cosa que implicaria que els particulars haurien de tractar els arbres afectats. “La Conselleria ha decidit actuar aquest 2025 assumint els costos”, concreten. “No hi ha tractaments fitosanitaris efectius contra els perforadors. La plaga no declarada ha seguit el seu curs i les zones afectades s'han anat estenent, segons els veïns d'àrees properes a Sant Llorenç que no apareixien a les 6 zones delimitades. La primera setmana d'abril del 2025 està prevista una nova prospecció amb un helicòpter per avaluar”.
Gran inversió del Govern en la lluita contra la processionària
On sí que està actuant la Conselleria balear de Medi Natural des de fa anys és sobre la Thaumetopoea pityocampa, l'anomenada processionària, contra la qual es lluita des de fa anys a Eivissa, encara que encara no s'ha declarat com a plaga com si s'ha fet a la veïna Formentera. El problema de l'augment de la població d'aquest lepidòpter defoliador està provocat per la manca de sargantanes que s'alimenten de les erugues de processionària. La invasió de serps a l'illa d'Eivissa, que no compten en aquest ecosistema illenc de cap depredador, està acabant amb la població d'aquestes sargantanes autòctones. Com que aquesta barrera biològica s'està trencant, els pins estan desprotegits davant del seu atac.
En 2024 el conseller balear d'Agricultura, Pesca i Medi natural, Joan Simonet, va anunciar la inversió en quatre anys de 9 milions d'euros per a la fumigació de 18.500 hectàrees de zones forestals amb Belthirul-F, un fitosanitari biològic que ataca a la larva de la processionària innocu per al medi ambient, tal com informava Diario de Ibiza. Des que l'any 2016 es va detectar la reaparició de la processionària i es van retirar 125 bosses, el seu número ha crescut sense pausa. En 2020 es van eliminar 1.107 bosses, 4.813 en 2021, 7.957 bosses en el 2022 i 16.309 en el 2023.
Tècnics del Ibanat estan cridant a l'acció a la població distribuint per xarxes socials missatges de col·laboració. En ells insten les persones que localitzin o vegin bosses de processionàries amb aspecte d'una teranyina a treure fotos i guardar la ubicació del niu i enviar-les al mail procesionariaibanatibiza@gmail.com. Aquest és el missatge: “Hola, soc Félix, el tècnic de Ibanat. He creat un compte perquè la gent enviï les localitzacions de bolsones al correu procesionariaibanatibiza@gmail.com. Si es capturen ubicacions es poden compartir per aquesta via indicant: Nom, número de telèfon, nombre de bosses i si estan a més o menys de 5/6 metres d'altura, per a preveure l'ús d'escopetes. Qualsevol dubte, al mail. Una salutació”.
0