LLEGIR EN CASTELLÀ
Als seus quaranta anys, l'estrella mundial de l'òpera Lisette Oropesa (Nova Orleans, Estats Units, 1983) ha descobert que té arrels mallorquines. La sorpresa va arribar-li a través d'una trucada telefònica amb la seva àvia, poc abans d'arribar a l'illa que ara trepitja per primera vegada amb motiu de la seva actuació al Festival Cap Rocat. En aquesta cita ineludible de l'estiu musical líric europeu, la cantant nord-americana d'origen cubà protagonitza una gala operística el 4 d'agost vinent on interpretarà un programa que molt poques sopranos són capaços de cantar.
Després de superar una malaltia gastrointestinal que la va portar a cancel·lar les últimes actuacions, la cantant torna emocionada a l'escenari i amb una important novetat. En aquest recital, Lisette Oropesa debutarà amb la primera ària de Maria Stuarda de Gaetano Donizetti, una peça que fa temps que estudia, però que mai no ha interpretat en públic encara. A més a més, aprofitarà aquesta ocasió per reivindicar algunes obres menys populars de grans compositors de l'òpera. Per a la soprano, les emocions estan servides.
Davant la pressió per la perfecció en el punt més àlgid de la seva carrera i els estàndards de bellesa que s'imposen al sector, l'artista abraça les seves vulnerabilitats i rebutja la violència contra els cossos: “He hagut de lluitar en contra del meu cos tota la vida. Em deien que hi havia molta gent amb una veu similar a la meva i que si buscaven algú per a un paper no m'escollirien perquè no lluïa”.
Primera vegada a Mallorca. Què espera del seu debut a l'illa?
És la meva primera vegada i passaré una setmana sencera, cosa que és poc comuna estant de concert. Gairebé sempre entrem, assagem, cantem i marxem. Tindré una mica més de temps per poder ser aquí. A més, he descobert, per primera vegada, que la meva rebesàvia va néixer a l'illa.
Quina casualitat. Com ho ha descobert?
Perquè justament fa una setmana vaig parlar amb la meva àvia i m'ho va dir. Jo pensava que ella havia nascut a les Canàries, però no. Jo estava confosa. Aleshores la meva àvia em va dir que no, que la família canària era la paterna. He descobert l'altra part que va néixer aquí a Palma i que més endavant se'n va anar a Barcelona. Entenc que aleshores dec tenir un dit mallorquí o alguna cosa així, no? [rialles]. És clar, vinc amb moltes ganes de conèixer l'illa.
De fet, aquí va viure Chopin durant alguns anys, a la cartoixa de Valldemossa.
Sí, això em van dir. M'encanta. De fet, ahir a la nit vam anar a veure un pianista de l'illa i la primera peça que va tocar va ser una mica de Chopin. Vaig sentir una cosa molt forta, i després em va dir que l'havia tocada perquè hi havia una connexió molt especial amb ell a l'illa.
Què és el repertori de la gala d'aquest diumenge?
Serà una gala de bel cant, de música francesa i una ària de Verdi. Hi haurà una barreja d'estils amb música una mica complicada per a mi, ja que una de les peces serà un debut a la meva carrera, que és la primera ària de Maria Stuarda, un paper amb què debutaré a Madrid al desembre. Aleshores, aquesta és la primera oportunitat que tindrem per escoltar-la.
També tenim Tancredi de Rossini. No és música tan coneguda com El barber de Sevilla o La Traviata. Hi ha molta de la música que jo canto que gairebé no se sent, però que és espectacular i costa molta feina. Crec que per al públic serà molt maco. Tenim a més una peça de Giacomo Meyerbeer de la qual soc molt fan.
A Espanya se'l recorda molt pel seu bis històric al Teatro Real. Vostè també ho recorda com un gran esdeveniment?
És clar que sí, va ser el meu primer bis com a solista. Aquesta ària normalment està escrita amb dos versos, però la versió que estàvem fent, perquè va ser durant la pandèmia, la vam haver de tallar i fer més curta. I hem fet, en totes les funcions, només un vers d'aquesta ària. Però quan el públic va demanar el bis vaig poder repetir-la i vaig cantar les lletres del segon vers, com si no fos res de bis, però sí que ho era perquè no s'havia fet en cap de les altres funcions. Aleshores jo ho vaig sentir com una cosa que el públic et demana i tu els ho regales. Vaig ser molt, molt, feliç.
El Festival Cap Rocat està organitzat per la Fundació Madina Mayurqa, una organització amb l'objectiu de preservar i fomentar les tradicions i el patrimoni de Mallorca. Com podem defensar les diferents cultures en un món cada cop més globalitzat?
D'una banda, la globalització ens ajuda a traspassar a les fronteres, perquè si no fos per Internet i pels vídeos que compartim, potser no se sentiria aquesta música fora d'aquí. Però també hem de presentar la música, seguir-la tocant, i per això també he triat cantar música una mica menys escoltada per a la gala, perquè si no perdem repertori i aquest es fa més petit i al final ens quedem amb tres òperes si seguim així.
Jo soc una persona amb arrels d'Espanya, de Cuba, i vull mantenir l'idioma i la cultura a la meva presència i dir que jo sóc d'aquí des de molt de temps. Jo vaig néixer als Estats Units i soc americana, però això és el que vol dir, per mi, ser americà, ser un immigrant. Al final, la música és el que ens aplega.
Aquests dies ha estat assajant amb l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, que dirigeix Pablo Mielgo. Com valora el talent musical de les illes?
Se sent que és especial, perquè quan jo vaig cantar amb ells vaig estar mirant de cara a l'orquestra. Normalment en un concert ets d'esquena a l'orquestra i no et miren a la cara perquè el públic t'està mirant a tu. Però a l'assaig podeu mirar l'orquestra i tenir una conversa a través de la música. Amb aquesta orquestra vaig veure molts somriures i gent escoltant atentament. La connexió que trobem ha estat molt íntima. Aquesta manera d'estar esborra les distàncies i ja no és un solista acompanyat, sinó una orquestra i un solista tocant junts.
Una connexió que segur que s'acaba sentint diumenge.
Espero que sí. Estarem fora, de nit i sota les estrelles. Veurem.
El director artístic del festival la defineix com una artista de la generació més jove de cosina dones, és a dir, artistes que estan al punt àlgid de la seva carrera. Se sent en aquest mateix lloc?
És veritat que cada cantant té el seu top i va baixant. Aleshores jo no ho sé, tant de bo que pugui continuar cantant a un nivell internacional per molts anys. Potser canviarà la meva veu, perquè soc una cantant encara jove. Però el punt més alt de la cursa sempre acostuma a ser la joventut, perquè tens la veu fresca i has de tenir la veu àgil per fer-ne la coloratura.
Pel que fa al que comentem abans sobre músiques no tan escoltades, volia preguntar-li si creu que la música de cambra i l'òpera poden arribar a nous públics, tenint en compte que, per exemple, a Espanya, el percentatge de la població que hi dedica temps a gaudir de música clàssica és d'un 16,8%, mentre que per a l'òpera és un 4,1%. En quina situació està la música d'òpera avui dia?
En primer lloc, crec que l'art no és blanc o negre i que hi ha molta varietat. Pots dir a una persona que Mozart és el compositor més important que hagi existit al món i que l'altra persona et digui que no hi està d'acord. El més important és no deixar de tocar peces per concentrar-nos només en les més conegudes perquè són les que venen més entrades. Tothom vol sentir La Traviata, però si ens quedem només amb aquesta i no escoltem òperes menys conegudes del mateix compositor, sempre anirem a menys. No cal evitar els compositors grans, però hi ha molta música escrita. Però, és clar, al teatre cal vendre.
Tothom vol sentir La Traviata, però si ens quedem només amb aquesta i no escoltem òperes menys conegudes del mateix compositor, sempre anirem a menys. No cal evitar els compositors grans, però hi ha molta música escrita. Però, és clar, al teatre cal vendre
I es produeix una lluita.
Exacte. Vull dir, a mi m'agrada aquesta música, però jo soc una persona especialitzada i a una altra pot ser que no l'importi la música bel canto o li sembli rara. L'única manera és presentar-la i ensenyar-la accessible a la societat. Però no se'l pot vendre a qui no li agrada. També és important que qui ho vengui no vingui de fora del context i no conegui res de l'art. Hi ha gent que sap molt de finances i de diners, però no en poden vendre res. Els directors de festivals i de teatres tenen els millors perquè són amants o fins i tot han tocat o cantat.
Fa temps vam saber que li havien negat papers al principi de la carrera a causa del seu pes. Quins obstacles s'ha trobat al món de l'òpera?
Tots som éssers orgànics i quan ets cantant l'instrument és el teu cos. Literalment. I has de ser apassionada i emocional per cantar d'una manera autèntica, perquè això arriba al públic. La tècnica pot ser impressionant, però l'emoció és allò que commou. Amb l'edat, l'estrès, els viatges, la pressió de ser al nivell, tendeixes a pensar que la gent espera una mica superior i ens diuen que cal ser perfectes, però no ho som.
Jo he hagut de lluitar en contra del meu cos tota la vida. Quan vaig començar era més grassoneta i, com que la meva veu és lleugera, em van dir que acceptaven la meva veu, però no el meu cos. Em deien que hi havia molta gent amb una veu similar a la meva i que si un director buscava algú per a un paper no m'escollirien perquè no lluïa com la jove que buscaven. Però jo ara soc una persona a qui li agrada molt l'exercici, com córrer, però també m'agrada molt estar fora i menjar [riu].
Jo he hagut de lluitar en contra del meu cos tota la vida. Quan vaig començar era més grassoneta i, com que la meva veu és lleugera, em van dir que acceptaven la meva veu, però no el meu cos. Em deien que hi havia molta gent amb una veu similar a la meva i que si un director buscava algú per a un paper no m'escollirien perquè no lluïa com la jove que buscaven
Una de les característiques que li atribueix la crítica és la seva elevada capacitat tècnica, cosa que m'ha fet pensar en el dilema actual al voltant de la Intel·ligència Artificial i la creació artística. Creu que hi ha riscos amb la màquina que ve?
L'òpera i la lírica són una cosa molt orgànica. El teatre també és orgànic, encara que sigui una situació fingida. Però som orgànics, instruments, persones, sons i arquitectura. Si comencem a treure tot això i a posar-hi ordinadors i a posar-hi efectes, que ja ho hem fet força, comencem a perdre el que era de nosaltres. Això, per mi, és el camí a la perdició.
Esperem que no.
Esperem, perquè d'aquí poc tindrem discos de María Callas cantant rock and roll. M'entens? Jo crec que l'objectiu d'avui és aconseguir que no reemplaci els éssers humans. Si vol rentar-me la roba, netejar-me el bany o fregar els meus plats, perfecte. Tindria més temps per dedicar a l'art i a mi i llavors sí. Però no vull tenir sentiments.