Llogar casa teva a turistes per viure en una caravana: la nova polèmica de l'habitatge a Eivissa

Esther Cabezas

Eivissa —

0

Els preus inflats del lloguer i la compra d'habitatge a Eivissa han empès molts residents i treballadors de temporada a viure en caravanes, tot i que cada cop són més perseguits per part de les administracions. Ara, la nova polèmica al voltant dels residents en caravanes ha sorgit després de les acusacions de l'Ajuntament d'Eivissa, que sosté que hi ha casolans a l'illa que aprofiten la temporada turística per llogar il·legalment casa seva i anar a viure a una caravana. El Consistori desconeix el nombre de persones que exerceixen aquesta activitat il·legal i sosté que la investigació i les sancions corresponen al departament dintrusisme del Consell Insular, que diu que està aliè a aquesta problemàtica.

L'Ajuntament d'Eivissa ha admès a elDiario.es que, encara que coneixen que alguns propietaris d'immobles viuen a les caravanes o vehicles, no tenen competències per perseguir-los, “però els casos existeixen”. Dins del terme municipal, un dels més petits de la pitiüsa del nord, hi ha en aquests moments prop de 29 assentaments de caravanes, segons dades del Consistori. Aquest assegura que, a més de residir alguns propietaris de cases, s'exerceix el negoci amb autocaravanes que són llogades turísticament a persones que vénen a fer la temporada turística, segons publica Noudiari.es.

Completament diferent és la visió del Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera i de les persones que resideixen en caravanes per la manca d'habitatge. Aquestes fonts asseguren a elDiario.es que no és cert que hi hagi propietaris que visquin als vehicles perquè lloguen els seus habitatges, tal com havia assegurat l'Ajuntament d'Eivissa. L'entitat d'arrendatàries puntualitza que no és coneixedora de cap cas com aquest. “Encara que les condicions econòmiques que patim a Eivissa, amb salaris totalment insuficients pel que fa al cost de la vida a l'Illa, poden portar les persones tant propietàries com arrendatàries a haver de llogar o llogar els seus habitatges il·legalment per poder subsistir”, expliquen a elDiario.es.

“No obstant això, cal tenir en compte que els propietaris a Espanya perceben el doble d'ingressos que els arrendataris”, concreten des de l'entitat. “El que sí que podem constatar és que cada vegada hi ha més persones vivint als seus vehicles, i no només en temporada, en diferents assentaments de llarg a llarg de l'illa. Cal donar una solució urgent a aquesta situació en comptes de perseguir persones adultes que l'únic que volen és viure i treballar tranquil·les, mentre troben un habitatge”, especifiquen fonts del Sindicat. “L'única solució és millorar salaris i condicions de vida, adaptades als preus que es donen a l'illa”, insisteixen.

El Consell Insular no en sap res

Per part seva, el Consistori ha iniciat una sèrie d'actuacions amb l'objectiu de regular la cada vegada més nombrosa presència d'autocaravanes i ha recordat que les ordenances municipals, igual que les de tots els municipis de l'Illa, “no permeten acampar a cap punt de la ciutat”. Tot i això, “igual que si es lloga un habitatge o un magatzem de forma irregular, no és competència municipal perseguir això. La qüestió del lloguer de propietaris que viuen a caravanes sabem que existeix, però no investiguem sobre això, perquè és competència del Consell Insular i no nostra”, expliquen.

Aquestes mateixes fonts municipals especifiquen a elDiario.es que l'organisme que s'hauria d'ocupar d'aquesta problemàtica és el Consell Insular, governat també pel PP: “Els casos existeixen, però no els tenim quantificats. Quan el Consell Insular ens requereixi alguna cosa, col·laborarem al màxim per evitar aquestes activitats, que en tot cas entenem que no representen la majoria de les situacions dures de les persones que viuen en aquestes caravanes. Per quantificar-los de forma oficial, cal realitzar una tasca de recerca i inspecció que no correspon a aquest Ajuntament”. lloguin els seus habitatges mentre resideixen en caravanes o vehicles camperitzats. “No hem rebut aquestes dades”, asseguren les fonts consultades. dels 40.000 als 400.000 euros i que serien interposades pel departament d'Intrusisme de la institució insular que s'ocupa del control i la sanció de l'habitatge turístic il·legal A la pregunta de si el Consell ha sancionat alguna vegada algun propietari que visqui. a la seva caravana mentre fa negoci il·legal amb el seu habitatge, la resposta ha estat: “No ho sabem”.

Mesures dissuasives, multes i manca de solucions

Un dels assentaments més cèntrics a la ciutat d'Eivissa és el del pàrquing dissuasiu de sa Joveria, just darrere de l'Hospital de Can Misses, on l'Ajuntament ha desallotjat nombrosos vehicles ocupats per persones treballadores que no tenen cap altre recurs, tal com informava al seu moment elDiario.es.

Fonts municipals asseguren que “només es van marcar i van retirar els vehicles que estaven en mal estat”. Tot i això, els residents a sa Joveria rebutgen de ple aquestes afirmacions puntualitzant que “totes les caravanes que es trobaven en el moment que va venir la Policia i els serveis socials estaven ocupades”. “El que no es pot pretendre és que tots tinguin vehicles nous ”, assegura Juan (nom fictici per evitar represàlies, ja que totes les persones que resideixen a l'assentament estan identificades). Mentrestant, les mateixes fonts municipals afegeixen que “no hi ha hagut denúncies perquè els vehicles assenyalats van ser traslladats o retirats voluntàriament pels propietaris”, encara que segons els afectats consultats “això de voluntàriament és molt relatiu”. “Si t'amenacen que et van a retirar el vehicle, què fas?”, expliquen a aquest diari.

Per la seva banda, el Consistori especifica que és conscient del greu problema de l'habitatge a tota l'illa en general. “Estem treballant a minimitzar-ho amb polítiques i accions diferents de les que ens han portat fins a aquesta situació, però no podem acceptar que s'estengui com a vàlida l'opció de viure en una caravana estacionada a la via pública”, comenten. “Eivissa no permetrà la creació d'assentaments permanents de caravanes o furgonetes a la via pública o en aparcaments públics. Això significaria legitimar una forma d‟infrahabitatge”, expliquen. Tot i això, fins ara ni en aquest municipi ni a cap de l'illa d'Eivissa existeix cap pla per gestionar aquest problema, amb repercussions molt importants en l'economia turística, que pateix un greu dèficit de mà d'obra a tots els sectors públics i privats.

L'Ajuntament d'Eivissa diu que 'no permetrà la creació d'assentaments permanents de caravanes o furgonetes en la via pública o en aparcaments públics' perquè 'això significaria legitimar una forma d'infrahabitatge

L'única mesura que preveu prendre el Consistori eivissenc per evitar que es reprodueixin els assentaments als pàrquings dissuasius, que es troben al voltant de la ciutat, és la limitació a 72 hores per aparcar-hi (decisió que pot afectar, i molt, els residents que hi tenen aparcat el cotxe i que es veurien obligats a moure el seu vehicle cada 3 dies). A més, també hi haurà limitacions d'alçada de vehicles en algunes zones, tot i que les fonts municipals consultades per elDiario.es no han especificat quan es prendran aquestes mesures.

Decret Llei d'Emergència Habitacional

Des de la Conselleria balear d'Habitatge expliquen a elDiario.es que “sobre el tema de les caravanes ja es va pronunciar la consellera [Marta Vidal] al Parlament”, assegurant que en cap cas considera les caravanes com una solució. “Es treballa en l'aposta de noves polítiques per millorar la situació de la ciutadania en matèria d'habitatge”, concreten.

En aquest sentit, el Parlament ha aprovat aquesta setmana com a llei el Decret d'Emergència Habitacional, que preveu, entre altres mesures, créixer en altura, reconvertir locals a cases o impulsar els allotjaments amb espais comuns complementaris, coneguts com a colivings, “que es destinaran exclusivament a allotjament del personal del sector turístic”, expliquen des de la Conselleria d'Habitatge.

“Aquest Govern segueix aprovant mesures encaminades a promoure la construcció d'habitatge assequible, els primers efectes del qual ja s'estan notant amb les sol·licituds de projectes per a habitatge de preu lliure (VPL) i habitatge protegit (VP) a diversos ajuntaments de les illes”, concreten des de la Conselleria, mentre els assentaments de caravanes augmenten durant tot l'any tant a Mallorca com a Eivissa.

Fonts de l'Executiu autonòmic asseguren que es treballa per promoure la sortida al mercat del lloguer habitatges existents “que afavoriria igualment els treballadors de temporada, com són la lluita contra l'oferta de lloguer turístic il·legal, en col·laboració amb els Consells Insulars, a fi de recuperar aquests habitatges per al seu ús residencial i altres mesures per afavorir la sortida al mercat d'habitatges buits, donant seguretat als propietaris, atesos els efectes adversos que ha produït la Llei estatal d'habitatge en aquest aspecte”, especifiquen.

El Decret llei dota la inspecció turística competent de la facultat d'adoptar mesures provisionals per a la paralització de l'activitat il·legal en l'exercici de les estades turístiques en habitatges. Així, dins del capítol del procediment sancionador previst a la Llei de Turisme, entre les mesures provisionals, s'estableix la cloenda temporal de l'establiment o l'habitatge d'ús turístic, segons ha comunicat la Conselleria d'Habitatge en nota de premsa.

El Govern assegura que des de l'octubre passat s'ha posat a disposició “dels municipis de les Illes gairebé 200 habitatges” (145 a Palma), nombre totalment insuficient per a la problemàtica habitacional en aquests moments que llança al carrer famílies senceres en actiu i autòctones de les illes, tal com ha explicat elDiario.es.

Cap municipi de l'illa d'Eivissa ha sol·licitat al Govern la declaració de zona tensionada, primer pas per a la limitació de preus del lloguer que preveu l'actual legislació estatal, que permetria prendre mesures immediates per aturar aquesta espiral d'augment de preus incessant i a la qual el govern del PP a les Balears s'oposa frontalment. Recordem que un estudi en aquests moments a l'illa d'Eivissa no baixa de 1.500 euros, tal com hem pogut comprovar a diferents xats d'inquilins on s'ofereix habitatges.