LLEGIR EN CASTELLÀ
“Cal un teixit popular artístic a Mallorca”. Un grup d'artistes residents de l'illa han format el 'Colectivo Distopia' davant de “la manca de suport de la institució pública, les entitats privades i els partits polítics” als artistes joves locals. L'objectiu principal del Col·lectiu és disposar d'un espai per reunir-se, expressar-se i organitzar exposicions. En resum, assolir en conjunt “força per dur a terme el treball individual” des d'uns pilars fixos: “Autogestió, antifeixisme i solidaritat”.
Els membres de 'Colectivo Distopia' lamenten, en una conversa amb elDiario.es, que “el circuit privat de galeries de Mallorca és molt elitista, molt correcte” i el relacionen de forma directa amb la turistificació de l'illa: “Succeeix una cosa habitual en regions on hi ha massificació turística. Es perd la identitat del lloc i tot allò que es crea està orientat a satisfer els turistes”.
A més, defensen que per a ells l'art és “molt més que una obra atractiva” i ressalten la importància del missatge que pretén transmetre cada obra: “Per a nosaltres, fer art és treure de la normativitat un missatge, una queixa d'alguna cosa que passa”. Per això, a través del Col·lectiu donen suport a aquells artistes que “no pretenen tenir un renom ni una posició social superior”.
Els joves que formen 'Distopía' han sol·licitat a elDiario.es que tot allò que contessin fos traslladat de forma comuna, és a dir, no constar com a persones individuals, sinó expressar les seves preocupacions i les seves idees com a “membres del Col·lectiu”. Això és perquè consideren que tot el relacionat amb el grup ha de ser conjunt, i que la situació que denuncien afecta el total dels artistes que formen el 'Colectivo Distopia'.
Origen del col·lectiu
La creació del Col·lectiu va ser, en realitat, espontània. “Ja de per si mateix teníem un grup d'amics amb interessos artístics”, i acostumats a brindar-se suport entre ells, van decidir crear el 'Colectivo Distopia' amb l'objectiu principal de fer exposicions d'artistes plàstics. Amb el temps, es van afegir al grup joves de diferents disciplines, com tatuadores, fotògrafs i músics.
La primera exposició la van fer a Madrid, ja que tots vivien allà en aquell moment. “Vam haver de fugir de l'illa per tenir més oportunitats. L'exposició va ser a casa meva, un desastre. Em van robar dues tasses”, comenta un dels creadors del Col·lectiu, entre rialles. Pocs mesos després, en tornar a l'illa, la van repetir a Palma. “Tenim la intenció de defensar l'art local, per això la vàrem repetir aquí quan vam poder, encara que tots els que vam exposar a Madrid érem de Mallorca”, aclareix.
A les exposicions i els esdeveniments que organitzen permeten la participació de qualsevol artista, fins i tot a aquells aliens al Col·lectiu, encara que sota alguns criteris fixos: “Prioritzem gent que no hagi exposat mai, gent jove que no hagi tingut l'oportunitat”. Tot i que la seva intenció és que hi hagi cabuda per a tothom, alguna vegada han hagut de rebutjar artistes que tenien la intenció de participar-hi. “Per a la darrera exposició vam fer una trucada oberta, però vam ser molt contundents, perquè molta gent que exposa a galeries d'art ens parlava perquè els agradava l'estil –que s'està posant de moda– i els vam dir que no, perquè no volem que la gentrificació arribi a aquests entorns”, explica un dels membres.
Per a la darrera exposició vam fer una trucada oberta, però vam ser molt contundents, perquè molta gent que exposa a galeries d'art ens parlava perquè els agradava l'estil –que s'està posant de moda– i els vam dir que no, perquè no volem que la gentrificació arribi a aquests entorns
L'organització dels esdeveniments ha variat amb el temps. La primera exposició els van posar una multa per no demanar les llicències. A la següent, van aconseguir els permisos necessaris i “amb el suport dels veïns de Canamunt, que van aconseguir un escenari” i amb l'ajuda de s'Acadàmia d'Algaida, que els van deixar el material, van poder realitzar-lo “pràcticament a cost zero”, relaten dos membres.
Els joves artistes de 'Colectivo Distopia' recorden la importància de poder col·laborar amb altres entitats ciutadanes. L'ajuda que van rebre als esdeveniments que han realitzat els va resultar un mètode de conciliació amb l'entorn cultural de l'illa, pel fet de poder confiar en altres associacions: “El millor de comptar amb un teixit popular és poder delegar altres persones, tenir confiança a la teva xarxa per continuar creixent i donar-se suport els uns als altres”.
Tot i que l'organització va ser positiva, l'esdeveniment no es va fer com esperaven. “La policia va aturar els concerts, ens van demanar identificacions i tots els permisos, que els teníem en regla”, explica un membre del Col·lectiu. “Va afectar el bon funcionament de l'esdeveniment, perquè teníem la llicència fins a certa hora, i va endarrerir els concerts i molts grups no van poder tocar”, afegeix. “No obstant això, quan un grup de neonazis es van acostar a increpar i amenaçar, ens vam haver de defensar nosaltres. La policia no va fer res”, denuncia.
Durant els esdeveniments i exposicions, els artistes que ho desitgin poden vendre les seves obres. Aquells que formen part activa del grup, reinverteixen els diners al Col·lectiu, amb la finalitat de no dependre de forma econòmica de cap entitat aliena i ser una iniciativa autogestionada. Tot i això, aquells artistes aliens al grup que decideixin exposar i vendre poden quedar-se amb els seus beneficis: “No ens deuen res, tampoc els cobrem per participar”.
Durant els esdeveniments i exposicions, els artistes que ho desitgin poden vendre les seves obres. Aquells que formen part activa del grup, reinverteixen els diners en el Col·lectiu, amb la finalitat de no dependre de manera econòmica de cap entitat aliena i ser una iniciativa autogestionada
Anti-Nit de l'Art
Des del Col·lectiu han organitzat una celebració alternativa a la Nit de l'Art de Palma com a protesta. “La Nit de l'Art és, en realitat, la representació exclusiva de la galeria privada i un esdeveniment més per als turistes”, reivindiquen.
En primer lloc, la seva intenció era boicotejar directament l'esdeveniment: “Volíem fer una performance i presentar la nostra renúncia com a artistes i com a residents al circuit cultural de la Nit de l'Art”. Tot i això, van decidir aprofitar l'oportunitat (ara que han aconseguit llogar un local a prop del carrer dels Olms) d'organitzar la seva pròpia exposició, el mateix dia, com a denúncia, que comptarà amb una exposició plàstica i una altra d'audiovisual.
Els membres del 'Colectivo Distopia' lamenten haver-se vist amb la necessitat de llogar un local per poder dur a terme la seva activitat artística i cultural, per la qual cosa denuncien “la manca d'àrees a Mallorca per poder desenvolupar aquests projectes, com a ateneus populars o casals de barri que ofereixin espais”.
“Recuperar espais per a la música i la cultura als carrers”
L'organització de la ciutadania en col·lectius autogestionats permet als residents, a més, impulsar les activitats culturals o de lleure que no troben suport públic ni del sector privat. És el cas de CRUI, un grup que va néixer amb l'objectiu de “generar i recuperar espais per a la música i la cultura als carrers de Palma”.
Segons Joan Colomar, artista i membre de CRUI, el col·lectiu es va crear “per la necessitat de reivindicar l'espai públic”, ja que “tot està pràcticament privatitzat”. L'artista reivindica que “els carrers i les places són plens de terrasses de bars i les sales de concerts posen condicions nefastes per als artistes”.
CRUI és un grup de 5 joves, però a més compta amb una xarxa de suport que està formada pel que ells anomenen 'satèl·lits': persones que ofereixen la seva ajuda per afrontar diferents necessitats que puguin sorgir en l'organització i el muntatge d'esdeveniments, disseny de cartells, etc.
Colomar denuncia que les sales de concerts o espais culturals que donaven suport als artistes locals a Palma “han anat tancant” i que el programa de concerts de la ciutat és reduït. Vincula aquest fet a “la complexitat d'aconseguir permisos per dur a terme esdeveniments a les places”, situació que dificulta l'organització de concerts. “S'ha convertit en un control social, molt subtil, però si tot són problemes quan intentes organitzar una cosa popular, deixes d'intentar-ho”, lamenta.
Si no tinguéssim una economia arrelada al turisme, seria més fàcil donar suport a altres sectors. A Palma tot procura poder treure un rèdit turístic: també la música i l'art en general
A més, l'artista també vincula la situació “problemàtica” de Palma amb la massificació turística: “Si no tinguéssim una economia arrelada al turisme, seria més fàcil donar suport a altres sectors. A Palma tot procura poder treure un rèdit turístic: també la música i l'art en general”. Tot i això, Colomar assumeix que “si la música local fos un producte bo de vendre al turista”, potser obtindria més ajudes, encara que en general “la situació seria pitjor i tot”, per la pèrdua d'identitat que podria suposar.
Als esdeveniments que organitza CRUI, la dinàmica és diferent dels concerts convencionals: “Una de les màximes que tenim és que no hi hagi escenari, perquè és una manera de diluir la frontera entre músic i públic i crear un espai proper”. En una de les darreres activitats que van dur a terme, van passejar amb el grup La Ludwig Band per “antics bars emblemàtics de Palma, com Ca N'Àngel, Es Pinzell o el Clandestí” i al final van acabar amb un 'arròs brut' popular al carrer.
El suport de les xarxes socials
En la mateixa línia, Marc Bergas, un noi de Palma, va crear la revista ChunkyMagazine, un espai que, segons el creador, pretén “donar visibilitat als artistes locals” i “crear cohesió entre ells”.
ChunkyMagazine neix de la idea de reunir en una mateixa plataforma el contingut d'artistes locals que no tenien un canal de difusió establert, o que no obtenien la visibilitat necessària per donar-se a conèixer entre els ciutadans de l'illa: “Em vaig adonar que a Mallorca hi ha una gran quantitat de gent produint molt de contingut i de qualitat. Vaig trobar que pujant el contingut a xarxes socials poden sortir beneficiats tant la gent que té alguna cosa a ensenyar al món com aquells a qui els agrada estar al dia de la situació cultural mallorquina”, explica Bergas.
La revista, que és de caràcter divulgatiu, de moment només compta amb un perfil a la xarxa social Instagram (@chunky_mag), però Bergas no descarta permetre que la idea creixi i mudar-se a altres formats, com la pàgina web o el paper.