LLEGIR EN CASTELLÀ
El trasbals que viu aquests dies l'Ajuntament de Sineu, ubicat al centre de Mallorca, no és l'habitual en aquesta època de l'any. Els residents s'arremolinen al vestíbul de la corporació municipal amb un propòsit clar: emplenar el formulari que els permetrà al·legar contra la construcció d'una macrogranja avícola prevista a dos quilòmetres de la localitat per a unes 750.000 gallines ponedores i que, segons ha denunciat Greenpeace, serà la més contaminant de tot el territori espanyol i consumirà més de 61.000 m3/any d'aigua —l'equivalent a unes 25 piscines olímpiques— en un municipi que, per si mateix, pateix una pressió greu sobre els seus recursos hídrics. “És un despropòsit i una aberració, no podem consumir aigua pròpia des de fa més de deu anys i ens plantaran unes instal·lacions que ens generaran encara més problemes”, recrimina un dels veïns que fa cua a les portes de l'administració local. Només aquest dilluns a la tarda, Sineu feia recollida de més de 230 al·legacions.
El projecte, que preveu l'execució de fins a deu naus agrícoles en què s'amuntegaran les aus per produir uns 156 milions d'ous a l'any, es troba en aquests moments en fase d'informació pública a la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat del Govern balear i ha despertat les ires de grups ecologistes, administracions i de bona part dels 3.764 habitants amb què compta aquesta localitat situada a 34 quilòmetres de Palma. Una petició llançada a la plataforma Change.org, i que suma més de 4.700 firmes, alerta de l'“amenaça imminent” que, segons la seva opinió, plana sobre el “benestar” i la “tranquil·litat” dels veïns, a més d'advertir dels problemes d'olors, insectes i possibles plagues que, segons conjecturen, patiran amb la posada en marxa d'aquesta explotació avícola.
“El nostre poble necessita protecció davant d'aquesta amenaça excessiva i desproporcionada”, recalca la petició, que insta a unir-se a la causa tots els veïns de Sineu, del Pla de Mallorca i “tothom que valori la protecció del nostre entorn natural i rural”. La macroexplotació preveu instal·lar-se a la finca de Son Vanrell, coneguda per comptar amb una de les possessions històriques de Mallorca, l'antiguitat de la qual es remunta al segle XVI. A l'actualitat, la major part del terreny el compon un bosc d'alzines, mentre que altres zones es dediquen al cultiu de garrofers, ametllers i figueres, activitat que es veuria severament afectada amb la construcció de les noves instal·lacions.
elDiario.es ha intentat diverses vegades posar-se en contacte amb l'empresa que gestionarà les instal·lacions, Avícola Son Perot -la marca comercial de la qual és Avícola Ballester-, però fins a la publicació d'aquest reportatge ningú ha respost per correu i per telèfon al·leguen que no es troba cap responsable que pugui fer declaracions.
Multa de 200.000 euros per incomplir la normativa ambiental
Avícola Son Perot explota una altra granja al municipi mallorquí de Llucmajor per la qual ja va ser multada el 2023 amb el pagament de 200.000 euros en sancions en no comptar amb l'Autorització Ambiental Integrada (AAI) obligatòria per a granges amb més de 40.000 gallines de posada. En aquell moment, l'explotació comptava amb 135.696 exemplars. L'acord de la Comissió balear de Medi Ambient l'instava, a més, a solucionar els problemes relatius amb la plataforma d'excrements de 4.835 m2 ubicada al costat de la finca, les olors i les molèsties dels quals van ser objecte de denúncia per part de nombrosos veïns.
Ara, la intenció de la mercantil passa per tancar de forma gradual les instal·lacions de Llucmajor i traslladar a Sineu l'activitat per adaptar-la, segons assenyala al seu projecte, al qual ha tingut accés elDiario.es, “a les noves necessitats de mercat, complint la normativa vigent i amb els darrers avenços tecnològics per garantir el benestar dels animals, optimitzar la producció d'ous i minimitzar el possible impacte ambiental de l'activitat”. Les ombres, però, planegen sobre la nova explotació.
Els documents indiquen que, a més de les deu naus per a les gallines —tres de 2.041 m2 cadascuna per a la recria, quatre de 5.256 m2 cadascuna per a la cria de gallines a terra i tres més de 3.343 m2 per a les gallines camperes—, caldrà la construcció d'un centre de classificació i magatzem d'envasos, un porxo per a contenidors de residus, un magatzem al costat d'aljubs per a l'aigua potable, un femer de 14.000 metres quadrats, diverses fosses d'aigües brutes, una bassa prefabricada de lixiviats, guals sanitaris, un pou i diverses soleres per als dipòsits de propà.
“Jo no vull haver de tancar les finestres”
El perímetre de la finca on està prevista l'execució de la macrogranja transcorre al llarg d'un camí en què gairebé no circulen vehicles. Les cases es dispersen als voltants i la calma és absoluta. Per això, alguns dels veïns que només viuen unes desenes de metres del terreny temen que es produeixi un augment significatiu del trànsit de camions en una carretera que no està preparada per a aquesta afluència, incrementant a més -argueixen- la perillositat per als usuaris. A l'altra banda de la via, un dels residents de la zona, Pep, confia que no sigui així, encara que, si escau, el que més el preocupa és la futura pudor procedent de l'explotació agrícola: “Jo no vull estar-hi aquí a l'estiu i haver d'estar amb les finestres tancades. I ja prou he de tancar-les de tant en tant per la piara de porcs d'aquí al costat”, lamenta.
Per la seva banda, Tesse, estònia de nacionalitat, que resideix en un altre xalet proper a la finca, explica que viu a Mallorca des de principis d'aquest any i que fins ara no havia tingut coneixement que als terrenys del voltant s'hagués projectat una macrogranja : “No havia tingut cap notícia en absolut. M'he assabentat a través dels cartells que hi ha a la rotonda i a les tanques de la carretera”, assegura.
L'alcalde: “L'activitat agrària s'ha d'adaptar al territori”
De fet, els cartells contra la construcció se succeeixen a reixes i a diversos punts estratègics de Sineu, com l'Ajuntament, on, en ple -i calorós- matí de finals d'agost, els veïns, papers a la mà, entren i surten. El Consistori ha habilitat els darrers dies d'aquest mes, fins divendres que ve, perquè els residents puguin acudir a les oficines municipals i registrar les seves al·legacions contra el projecte de forma presencial. L'alcalde, Bartomeu Mulet, treu el cap i saluda alguns dels concurrents. Minuts després, rep el Diario.es al seu despatx, on explica que divendres passat el Consistori va rebre l'informe tècnic encarregat a dos enginyers agrícoles per avaluar el projecte i sobre la base del qual la pròpia corporació municipal, juntament amb l'Ajuntament de Maria de la Salut -situat a set quilòmetres de Sineu-, preveu al·legar contra la macroconstrucció.
“Des del moment que va entrar en fase d'exposició pública, vam encarregar un estudi complet per veure de quina manera ens afectarà i també hem estat en contacte amb tots els veïns per fer front comú contra un projecte que no és positiu per al municipi”, assenyala Mulet, que el 2019 va agafar les regnes de l'alcaldia de Sineu pel PP i el 2023 va ser reelegit al càrrec amb majoria absoluta. “L'activitat agrària s'ha de potenciar, però adaptada al territori, amb un nombre d'animals més reduït i que respecti l'entorn. I en aquest cas estem parlant d'una macrogranja de 750.000 gallines, una part en llibertat, que destrossarien tot el bosc d'alzines que envolta la finca”, abunda.
El primer edil al·ludeix, amb base a l'informe rebut, a les olors que generaria l'activitat i que “arribarien fins al poble els dies de vent”, la pressió que les instal·lacions exercirien sobre els recursos hídrics, la contaminació dels aqüífers i als problemes que es produirien a la carretera que condueix fins als terrenys amb l'increment del trànsit pesant als voltants del nucli urbà.
Més d'una dècada sense poder consumir la seva pròpia aigua
Des de les entitats ecologistes, Greenpeace va encendre la setmana passada el debat en emetre un comunicat en què denunciava que, atenent els càlculs que l'ONG ha dut a terme, el consum directe d'aigua de la macrogranja, sense comptar amb la necessària per produir l'aliment de les gallines, seria de més de 61.000 m3/any, una tercera part del consum estimat per a Sineu. Per als ecologistes, el projecte agreujaria la situació del municipi, que ja fa més d'una dècada que no pot consumir la seva aigua a causa de la contaminació per nitrats.
El 2022, fins a 118 mesuraments d'aigua duts a terme a Balears es trobaven per sobre del límit legal de 50 mg/l de nitrats en aigua potable fixats pel Decret 140/2003, que estableix els criteris sanitaris de la qualitat del aigua de consum humà. Segons les dades del Sistema Nacional d'Informació d'Aigües de Consum (SINAC), dotze municipis de les illes tenien la seva aigua contaminada per nitrats, entre els quals hi ha Sineu. “Aquest municipi fa més d'una dècada que no pot consumir la seva aigua a causa d'aquest problema, per la qual cosa una instal·lació industrial com la projectada, en comptes de millorar les possibilitats que el municipi torni a recuperar el dret d'utilitzar la seva aigua, només ho empitjoraria”, asseveren des de Greenpeace.
La macrogranja més contaminant del país
L'entitat recrimina, en aquesta línia, que el projecte no té càlculs específics per mostrar els impactes que tindria sobre el medi ambient. “Si comparem amb altres explotacions avícoles industrials en funcionament, només pel que fa a les emissions d'amoníac, un gas tòxic amb efectes nefastos sobre el medi ambient i la salut de les persones, aquesta explotació industrial es convertiria en la macrogranja d'aus de corral més contaminant del país”, afegeixen des de l'ONG, els qui alerten de les “dimensions faraòniques” del projecte: deu naus industrials a les quals se sumarien les altres instal·lacions de suport, així com els femers i fosses per emmagatzemar les ingents quantitats de fems que es generarien per un nombre semblant d'animals.
Com l'informe tècnic rebut per l'Ajuntament de Sineu, des de Greenpeace apunten que el projecte requeriria també la realització d'obres per poder garantir el trànsit continu de camions necessari per al funcionament d'aquesta explotació i que, “en cap moment, està contemplada en el projecte com un impacte per a la població”. A les seves al·legacions, consultades per aquest mitjà, recriminen també l'impacte negatiu que aquest projecte provocaria sobre les masses d'aigua pel que fa a la contaminació per nitrats, “un problema molt greu a tot Espanya i especialment a Balears” derivat, principalment, de l'elevada quantitat d'excrements generats per la ramaderia industrial i de l'ús de fertilitzants sintètics destinats en part a la producció de pinsos per a aquesta activitat.
L'auge de les macrogranges
No en va, l'auge de les macrogranges a Espanya ha fet que el país sigui incapaç de complir el límit d'emissions tòxiques d'amoníac marcat per la legislació europea. Només el 2020, Espanya va llançar a l'aire 483 quilotonades (kt) d'amoníac, segons l'Inventari Nacional d'Emissions a l'Atmosfera. La xifra va suposar 12 kt més que l'any anterior i se situava per sobre del topall marcat llavors per la directiva europea de reducció d'emissions nacionals, fixat en 467 kt. Tot i això, el 2023, després de més de deu anys d'incompliments, Espanya respectava per primer cop el límit de les emissions d'amoníac després d'estrenar-se un nou llindar màxim calculat a l'alça.
L'auge de les macrogranges a Espanya ha provocat que el país sigui incapaç de complir el límit d'emissions tòxiques d'amoníac marcat per la legislació europea. Només el 2020, Espanya va llançar a l'aire 483 quilotonades (kt) d'amoníac, 12 kt més que l'any anterior. La xifra se situava per sobre del topall marcat per la directiva europea de reducció d'emissions nacionals, fixat en 467 kt
“Espanya ha de fomentar, dins d'un consum d'aliments d'origen animal d'acord amb les recomanacions nutricionals de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), els productes de qualitat provinents de la ramaderia extensiva de base agroecològica, no els que provenen de la ramaderia industrial”, recalquen des de Greenpeace en les seves al·legacions, en què asseveren que els arguments de seguretat alimentària “no poden servir per recolzar o fomentar un model orientat bàsicament a l'exportació amb criteris purament econòmics que no tenen res a veure amb garantir la producció d'aliments”.
Per part seva, les associacions animalistes també han mostrat la seva oposició a la macrogranja recollint el sentir dels veïns del municipi i alertant especialment de l'impacte ambiental i l'elevat consum de recursos. “No es pot tolerar aquesta agressió a l'ecosistema i als animals. Tots contra aquesta macrogranja macrocruel i macrodestructiva”, subratllen des de Satya, que reclamen a les institucions, entre elles el Govern central, que prenguin mesures i impedeixin que el projecte tiri endavant.