LLEGIR EN CASTELLÀ
Eivissa es queda sense aigua. Els residents en rústic han donat veu d'alarma. En concret, han estat els pagesos de la zona nord de l'illa els que han destapat la 'capsa de Pandora' denunciant la venda il·legal d'aigua a les empreses de transport per part dels propietaris d'algunes perforades d'ús domèstic l'extracció de les quals ha assecat els pous del voltant. A més a més, com a conseqüència immediata, el preu del camió del líquid element que subministra aigua a aquelles finques que no disposen de pou, que són moltes, s'ha disparat. “Si no es deixa descansar els pous, la catàstrofe serà irreversible per a tota l'illa”, adverteixen.
Era una notícia anunciada fa temps que s'està convertint en una realitat terrible. L'illa d'Eivissa es queda sense aigua dolça. La pressió turística, la manca d'infraestructures suficients i la gestió deficient de les existents estan sumint a l'illa en una situació sense retorn si no es prenen mesures immediates. Les tres dessaladores operatives “funcionen al 110%”, cosa que retalla l'única possibilitat immediata per afluixar la pressió d'extracció de l'aigua subterrània, cada cop més escassa: el subministrament amb aigua dessalada a les cisternes de repartiment. Així ho assegura a elDiario.es Joan Tur, portaveu de la Unió per la Defensa de l'Aigua (UDA), entitat creada fa poques dates i que ha posat el tema sobre la taula per exigir solucions urgents a aquest greu problema.
A principis del mes d'agost, dos dels cinc pous que hi havia operatius per a la recàrrega de cubes de transport van quedar fora de servei; un per falta d'aigua i l'altre per una avaria a la bomba que encara no ha estat esmenada. Inutilitzats. Com a resultat, alguns propietaris de pous agrícoles, que tenen limitada la quantitat d'aigua que en poden extreure, han començat a comercialitzar la seva aigua, cosa que ha assecat diverses perforades. Les famílies que viuen en rústic, en cases disseminades al camp i que en depenen es queden sense recursos hídrics; també les explotacions agrícoles. “Estan extraient l'aigua que poden treure en un any en un dia, perquè són pous d´ús només agrícola”, explica Tur.
El transport en cisternes procedent dels aqüífers subministra a hores d'ara a Eivissa a totes les cases que, a causa de la sequera, ja no disposen de prou aigua de pluja per al seu consum i han de comprar-la. També són els que alimenten jardins tropicals, piscines i serveis de complexos hotelers, viles multimilionàries i infraestructura turística, sense cap mena de control o inspecció per part de cap administració. I ara, a més, a totes les finques on la sobreexplotació de pous veïns ha deixat secs.
La gota que fa vessar el got
Per a negocis turístics i grans fortunes la pujada de preu potser pot ser assumible, però els residents no poden suportar aquesta pressió. Un camió cisterna de 16.000 litres (16 Tn) ha passat d'un dia a un altre de 120 euros, un preu ja molt elevat, a 240 euros. I segueix pujant, tal com expliquen algunes famílies usuàries de Sant Miquel en converses amb aquest diari. “Vaig trucar a l'empresa que em porta l'aigua a casa perquè no tenim pou, i quina va ser la meva sorpresa quan em va dir que el preu era el doble i que, probablement, l'endemà fos més”, relata Cristina en converses amb elDiario.es.
Per a negocis turístics i grans fortunes la pujada de preu potser pot ser assumible, però els residents no poden suportar aquesta pressió. Un camió cisterna de 16.000 litres (16 Tn) ha passat d'un dia a un altre de 120 euros, un preu ja molt elevat, a 240 euros. I segueix pujant, tal com expliquen algunes famílies usuàries del municipi de Sant Miquel
“Com que sóc client de fa molts anys em va dir que em cobraria només el doble encara que pugés. Han trigat una setmana a venir i, a més, en comptes de venir el camió de 16 t ha vingut el de 12 t, que és més car en proporció. Al final encara m'ha sortit més car. No sé què faré. Això em preocupa. Abans a l'hivern no havia de demanar aigua perquè usàvem la de la pluja. Ja porto al voltant de quatre o cinc anys que he de comprar també a l'hivern i això ja era molta despesa. Si ara el preu puja no ho podré pagar. Estic pensant en la possibilitat d'abandonar l'illa. És una situació molt estressant. Tinc dos fills en edat escolar, però cada cop estem més acorralats”, reflexiona. Cristina assegura que la vida a Eivissa s'està fent insuportable: “Els lloguers pels núvols, transport públic gairebé inexistent, els preus impagables… Sembla que ens vulguin fer fora d'aquí”, comenta.
El Govern balear, que és el competent en matèria d'aigua a totes les illes de l'arxipèlag, aposta per la posada a disposició per a la recàrrega dels camions d'aigua dessalada. “Fa una dècada es van instal·lar a les dessaladores d'Eivissa dispensadors que mai no s'han posat en marxa i intentarem tenir-los a disposició a finals d'aquest mes d'agost”, asseguren les fonts consultades de la Conselleria balear de Cicle de l'Aigua. Tot i això, des de l'UDA asseguren que aquesta serà una mesura molt difícil d'aplicar “perquè les tres dessaladores que ara mateix estan en funcionament a Eivissa funcionen ja per sobre de les seves possibilitats”.
Atesa la situació, Joan Tur assegura que hi ha dues solucions: “O encomanar-se a la verge i als sants i resar perquè plogui, o posar-se immediatament a construir una nova dessaladora, perquè les d'ara no donen abast. Però fer-ho per mitjà d'urgència. No podem esperar que es faci el projecte, es liciti, surti a concurs... això suposaria 15 o 20 anys d'espera, com ha passat amb les anteriors”, especifica. “Els pous dÊ»Eivissa no resistiran”, afegeix.
Una història anunciada des de l'arribada del turisme
“Fa 50 anys els aqüífers estaven plens, l'aigua brollava per dalt i abocava al mar”, assenyala Tur. Però fa molt de temps que això és un record. “On nosaltres vivim, a Santa Gertrudis, la gent venia a agafar aigua de les fonts, a pocs metres de la finca, omplien els seus gerros de l'aigua que brollava als pous. Ara, els aqüífers són al 32%, segons els tècnics”, concreta Joan Tur. “Aquests darrers 50 anys ens ho hem carregat tot i, ara, a més hi ha la sequera. Sobreexplotació i sequera són tots dos problemes”, puntualitza. “Si a una casa se li asseca el pou es veu obligat a perforar més metres” i això, a més, està produint des de fa més de 20 anys la salinització dels aqüífers. “Això és molt greu”, insisteix.
Fa 50 anys els aqüífers eren plens, l'aigua brollava per dalt i abocava al mar. Però fa molt de temps que això és un record. A Santa Gertrudis, la gent venia a agafar aigua de les fonts, a pocs metres de la finca, omplien els seus gerros de l'aigua que brollava als pous. Ara, els aqüífers estan al 32%. Aquests darrers 50 anys ens ho hem carregat tot i, ara, a més hi ha la sequera. Sobreexplotació i sequera són els dos problemes
Segons Tur, la gestió del cicle de l'aigua a Eivissa, competència del Govern balear, és pèssima. “Per exemple, la zona turística de sa Cala de Sant Vicent i del Port de Sant Miquel, on se segueixen construint hotels, s'utilitza aigua dels pous de la zona, mentre que els nuclis urbans ho fan des de fa un parell d'anys de les dessaladores que, per fi, estan interconnectades”, exposa. Tots aquests establiments turístics havien d'utilitzar l'aigua de les dessaladores. És una despesa increïble d'aigua que influeix molt en la baixada dels pous“, reclama.
L'Administració competent en aquest assumpte, la conselleria de Cicle de l'Aigua balear, assegura que la posada a disposició per a les cisternes de transport dels dispensadors de les dessaladores a finals d'aquest mes (“que encara no s'havien posat a funcionament mai des de fa una dècada”), intentarà pal·liar el problema del subministrament a les cases en rústic, malgrat la poca esperança que els afectats posen en aquesta solució. No hi ha capacitat dessaladora suficient ara com ara i, a més, l'aigua procedent de la dessaladora és més cara, cosa que repercutirà també en el preu. Caldria esperar, si o si, la construcció d'una quarta instal·lació.
Infiltrar aigua als aqüífers procedents de les dessaladores
Tant fonts de la Conselleria com del Consell insular d'Eivissa asseguren que són moltes les mesures que s'han pres des de l'inici de la legislatura per pal·liar els efectes de la intensa sequera actual. “Des de la Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua s'espera que la situació de cara a l'any vinent sigui millor. Al primer consell d'administració d'Abaqua es va aprovar l'inici de l'expedient per a l'ampliació de la dessaladora de Santa Eulàlia i s'ha dotat aquest expedient econòmicament per procedir a la licitació i contractació sense demora. Al tercer consell d'administració d'Abaqua es va aprovar l'expedient per a l'aportació d'aigua a la bassa de Sa Rota, que es va posar en marxa el mes passat, després de més de 20 anys aturada”, tot i que segons el portaveu de la UDA, “no funciona correctament”.
Al mes d'octubre es va posar en marxa l'expedient per a la realització de l'assaig d'infiltració per part del Govern, que habilitarà la disponibilitat de recursos complementaris en aquesta situació de sequera“, puntualitzen. Aquesta última opció suposaria infiltrar als aqüífers aigua procedent de les dessaladores, opció que podrien recolzar des de la UDA ”si com diuen els tècnics aquesta aigua és de bona qualitat“. Aquesta opció també la contempla el Consell dEivissa.
El mes d'octubre passat es va posar en marxa l'expedient per fer l'assaig d'infiltració per part del Govern, que habilitarà la disponibilitat de recursos complementaris en aquesta situació de sequera. Aquesta última opció suposaria infiltrar als aqüífers aigua procedent de les dessaladores, opció que podrien recolzar des de la UDA “si com diuen els tècnics aquesta aigua és de bona qualitat”
“A més de l'ampliació de la dessaladora de Santa Eulària, s'ha realitzat el nou dipòsit de Sant Miquel per a la recepció d´aigua dessalada i distribució a Port de Sant Miquel i Sant Miquel”, exposen des del Govern, encara que la zona turística del Port segueix proveint-se de perforada, segons Joan Tur. Al gener es va signar l'encàrrec a la Universitat de les Illes Balears de l'estudi de la demanda i necessitats de l'aigua a les illes, començant per Eivissa. Al mes de juny es va adjudicar el contracte per a l'actualització i la posada en servei dels dispensadors d'aigua que mai s'havien posat en servei, ni tan sols després de la greu sequera del 2016 i que no funcionaven“, expliquen.
Reivindicacions dels afectats
Els residents en rústic de l'illa sol·liciten en primer lloc que l'aigua la gestioni cada illa i que deixi, per tant, de ser competència del Govern. Així mateix, demanen la reunió urgent del Consell d'Alcaldes, organisme no vinculant que es reuneix al costat del Consell cada cert temps. Per part seva, la màxima institució insular preguntada per aquest mitjà per l'assumpte assegura que “el tema de l'aigua és recurrent al Consell d'Alcaldes”. Tal com expliquen, a l'últim que es va celebrar a Sant Joan, per exemple, ja es va acordar que aquest estiu l'aigua de les dutxes de les platges que depenen dels ajuntaments estarien tancades i es farien campanyes de conscienciació, entre altres temes“, mesures que no han suposat canvis significatius davant de la magnitud del problema.
“Com que el Consell d'Alcaldes se celebra periòdicament, s'abordarà en el proper. Ja se li ha explicat als veïns” expliquen fonts de la màxima institució insular. Igualment hi ha coordinació amb els Ajuntaments i el Govern balear per prendre mesures“, relaten. ”Així podem recordar que a l'últim any s'ha demanat que s'iniciïn els estudis per construir una quarta dessaladora a l'illa i s'ha iniciat el Pla Pilot per insuflar aigua dessalada al subsòl“. ”L'objectiu és que l'aigua dessalada sigui suficient per a la demanda de consum humà, i així es permeti la recuperació dels aqüífers subterranis“, conclouen des del Consell.
Des de l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja (un dels més afectats per l'extracció d'aigua, encara que no és el que en consumeix més ja que la càrrega de la pressió turística és més forta a la resta de l'illa), asseguren que també s'han pres mesures. “Des del servei municipal s'està avisant, sobretot als grans consumidors d'aigua, de la necessitat de racionalitzar-ne l'ús. Pel que fa a la pujada de preus dels camions no podem fer res, són empreses privades que fan un servei de transport i ells posen els seus preus. Des de l'Ajuntament l'únic que podem fer, i hi estem treballant, és instar els organismes competents del Govern Balear perquè es prevegi, almenys per als mesos d'estiu de més consum d'aigua i quan hi ha més visitants, perquè es pugui subministrar els camions amb aigua dessalada, de manera que no s'esgotin els recursos hídrics naturals”, conclouen.
Des del servei municipal s'està avisant, sobretot als grans consumidors d'aigua, de la necessitat de racionalitzar-ne l'ús. Pel que fa a la pujada de preus dels camions no podem fer res, són empreses privades que fan un servei de transport i ells posen els seus preus
Donada la situació, sembla que la construcció per la via de màxima urgència de la nova infraestructura dessaladora és la solució. “La sobreexplotació no l'han causada els pagesos ni les famílies. És el desenvolupament turístic. Demanem al Consell i al Govern que els camions a mansions, urbanitzacions i instal·lacions turístiques carregaran les dessaladores. Si no n'hi ha que en construeixin una de nova amb urgència, perquè sinó la poca aigua s'esgotarà i no tindrà remei. No es pot controlar allò que es treu dels aqüífers o els camions que gasten les viles perquè caldria posar-hi moltíssims inspectors, però l'aigua que es treu de la dessaladora si és controlable.
I afegeixen: “Algunes illes de les Canàries ja són autosuficients amb les seves dessaladores. Per què no s'ha fet aquí? Si se segueix així, s'esgotaran els aqüífers i ja no tindrà remei. El problema és a tota l'illa i no podem esperar la lentitud de l'Administració. És necessari que s'aturi amb l'expansió turística”, reclamen des de l'entitat, que ha començat una campanya de recollida de signatures, les fulles de la qual estan repartides per establiments de tota l'illa, sota el lema 'Necessitem la vostra signatura per defensar s'aigua des pagesos'.