El mapa i la llista dels 639 habitatges turístics a Palma: almenys un 37,6% més es comercialitza de manera il·legal
LLEGIR EN CASTELLÀ
Quan fa unes dues setmanes l'alcalde de Palma, Jaime Martínez, va anunciar la seva intenció de posar límit al lloguer turístic a la ciutat i prohibir noves llicències a qualsevol mena d'habitatge, l'estupefacció va ser generalitzada. Primer, apunta la gerent de la patronal del turisme de vacances (Habtur), Maria Gibert, perquè dies abans la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, havia apel·lat a iniciar un “debat assossegat” i a prendre decisions “segons estudis objectius” i no “mesures precipitades”. Segon, perquè es feia sense haver estat comunicat prèviament ni al sector ni als seus propis companys de govern, Vox, que van arribar a acusar-lo de “posar en perill” el pacte entre tots dos.
El desafiament de Martínez venia precedit per les protestes de diferents entitats ciutadanes i organitzacions contra la saturació turística de Balears, inclosa una manifestació multitudinària que va treure més de 10.000 persones al carrer a Mallorca per reclamar, entre altres mesures, el “dret a un habitatge digne assequible”. Tot en una ciutat que ja compta amb 639 habitatges turístics legals -que sumen més de 4.300 places- però en què, segons l'Institut Nacional d'Estadística, se'n comercialitzen un total de 1.023. És a dir, que almenys un 37,6% funcionen de manera il·legal sense comptar amb els permisos necessaris. “Ara ens manifestem sota el lema de 'Mallorca o Palma no es venen' i la veritat és que podríem dir que sí que es lloguen i, en gran part, a turistes”, planteja el catedràtic de Geografia a la Universitat de les Illes Balears (UIB), Macià Blàzquez.
Per primera vegada, elDiario.es ha tingut accés a les dades concretes del Govern dels 639 allotjaments i ha creat un llistat i un mapa que no s'havien fet públics fins ara, i que permeten radiografiar la realitat de l'Airbnb a Palma. Un fenomen que, segons l'històric de llicències oficials, es remunta al 1985, quan es va concedir el primer permís per a un lloguer turístic a la capital balear: un apartament ubicat a l'Edifici Corb marí de Cala Major, la llicència del qual continua avui vigent. Actualment, ja són set els lloguers turístics en aquest bloc.
El mapa reflecteix estrictament les dades del Govern segons el seu sistema de coordenades.
A partir de llavors, el lloguer de vacances va començar a créixer de forma lenta però constant durant dècades: si l'any 2000 eren 18 els habitatges que s'oferien a la ciutat, el 2014 ja en sumaven 72. El gran boom va arribar els anys 2016 i 2017: mentre que al primer es van concedir 166 llicències, el número es va disparar fins a les 301 l'any següent. És a dir, se'n va autoritzar pràcticament una al dia.
El gran boom va arribar en els anys 2016 i 2017: mentre que en el primer es van concedir 166 llicències de lloguer turístic, el número es va disparar fins a les 301 a l'any següent. És a dir, es va autoritzar pràcticament una al dia
Per Blàzquez, part de l'explicació a aquest esclat està al decret aprovat el 2017 com a modificació a la Llei de Turisme i que va ser coneguda com a Llei Barceló, en honor al llavors conseller de l'àrea, Biel Barceló. “Entre altres canvis, va possibilitar que el lloguer turístic es fes també en plurifamiliars, a més de les unifamiliars, on ja estava permès amb anterioritat”, explica. A tot Mallorca es van autoritzar 3.173 allotjaments el 2016 i 4.513 un any després, quan es van superar les dotze llicències diàries.
Segurament aquelles xifres van fer que algunes administracions comencessin a prendre consciència dels perills d'una voràgine que engolia tot el que se li posava al davant, i que havia trobat en plataformes com Airbnb l'aliat perfecte. El 2018 l'Ajuntament de Palma va decidir fer un pas endavant i prohibir el lloguer turístic a pisos. Mesura que el llavors alcalde, José Hila, va qualificar de “pionera” a tot Europa, i que va ser avalada pel Tribunal Suprem el 2023 després d'un recurs d'Habtur. Cinc anys d'espera en què, segons consta a les dades oficials, es van atorgar 52 noves llicències a la capital balear.
Entre la zonificació i la gentrificació
En la sentència, el Suprem també va donar per bo un punt clau: els informes que el Consistori havia presentat per avalar la prohibició evidenciaven “l'impacte d'aquesta activitat sobre la configuració i la convivència social als barris” i en “la manca d'oferta d'arrendament per a la població resident”, així com els “possibles efectes significatius sobre el medi ambient” que podia comportar, incloent-hi els recursos hídrics, el territori o les infraestructures. Per això va considerar totalment justificades les restriccions que va imposar l'Ajuntament, via zonificació, per atorgar noves llicències a barris com Sant Jordi, Son Espanyolet o La Vileta, fins i tot encara que s'ubiquessin en habitatges unifamiliars.
Les dades a què ha tingut accés elDiario.es revelen com aquestes autoritzacions a cases unifamiliars o aparellades s'han engreixat especialment amb els barris on hi ha una major presència de construccions tradicionals. Un exemple evident és el creixement que el lloguer turístic ha tingut a Platja de Palma -on es comptabilitzen 76 llicències- o barris com Gènova (44), El Molinar (36), Son Espanyolet (30) o El Terreno (22). En algunes la saturació ja s'explica, fins i tot, per carrers: a la de la Mare de Déu de la Bonanova ja hi ha nou habitatges de vacances, mentre que la primera línia del Molinar, el carrer Vicari Joaquim Fuster, en suma vuit. En tercera posició estarien el carrer Dos de Maig del Terreno amb cinc allotjaments, els mateixos que el carrer Mortitx a l'exclusiu barri de Son Vida.
Les autoritzacions en cases unifamiliars s'han encebat especialment amb els barris on existeix una major presència de construccions tradicionals, com Platja de Palma, Gènova, El Molinar, Són Espanyolet o El Terreny
Aquesta expansió als barris demostren que la airbnbificació va més enllà del centre històric de Palma –que compta amb 31 habitatges turístics legals– i ha començat a colonitzar zones de l'Eixample, com Son Oliva, Foners o Pere Garau. “I si es turistifiquen els barris suburbials ja la tenim. Abans la gent podia anar a viure a Pere Garau, però ara ni tan sols això. No estem parlant que el problema sigui que no puguis anar a la platja que t'agrada o estigui plena. Tampoc que no puguis sopar amb els teus amics a una terrassa sense reservar. Parlem de l'habitatge i de l'expulsió de veïns”, subratlla Macià Blàzquez.
I si es turistifiquen els barris suburbials ja la tenim. Abans la gent podia anar a viure a Pere Garau, però ara ni tan sols això. No estem parlant que el problema sigui que no puguis anar a la platja que t'agrada o que estigui plena. Tampoc que no puguis sopar amb els teus amics en una terrassa sense reservar. Parlem de l'habitatge i de l'expulsió de veïns
Un negoci que ja genera empreses
Segons el geògraf, aquell boom de 2016-2017 no va arribar afavorit només per un canvi legislatiu, sinó també de discurs. Una part de la “burgesia mallorquina de socarrel” i del sector turístic va començar a parlar de la “prosperitat compartida” i de com es va vendre la idea del dret a accedir als beneficis que generava el turisme igual que ho feien els hotels. Una idea que no només va calar, subratlla l'expert, sinó que va servir d'excusa i justificació per al lloguer turístic.
Un dels aspectes interessants que es poden extreure de les dades a què ha accedit elDiario.es és, precisament, qui ostenta les llicències de lloguer turístic a Palma. Una nòmina de propietaris que inclou advocats, artistes, professors, metges, periodistes i arquitectes, però en què també destaquen alguns noms coneguts com els de l'exdirector d'Air Berlin per a Espanya i Portugal i expresident de Foment del Turisme de Mallorca, Álvaro Middelman; el director comercial del RCD Mallorca, Juan Serra; el que fos secretari general de la Conselleria de Treball i Formació, Miguel José Sendín; o el regatista i amic personal del rei Felip VI, Eugenio Jáudenes. De fet, el monarca és padrí d'una de les filles.
Advocats, artistes, professors, metges, periodistes i arquitectes ostenten les llicències de lloguer turístic a Palma. Destaquen noms com el director comercial del RCD Mallorca, Juan Serra, o el regatista i amic personal del rei Felip VI, Eugenio Jáudenes
Tot i això, malgrat l'abundant presència de propietaris particulars, cada vegada és més freqüent veure allotjaments en mans d'empreses. De fet, 124 de les llicències de lloguer turístic de Palma estan a les mans de societats, un 19,4% del total. Una variant que, segons Blàzquez, va començar a cobrar rellevància després de la crisi del 2008 amb l'auge de l'anomenat capitalisme de plataforma que va popularitzar i va facilitar la comercialització d'aquest tipus d'allotjaments.
També entre les empreses trobem noms coneguts com els de Matthias Kühn Inversiones o Alzina Living, que des de fa almenys un lustre ha posat en peu de guerra els veïns de Son Espanyolet per les molèsties que causen els habitatges turístics que han creat al barri. No obstant això, la categoria de gran tenidor a l'Airbnb a Palma se la disputen altres firmes com l'alemanya C&P Inmobilien GMBH, Can Moner de S'Arenal SA i Vives Brunet SL, totes elles propietàries i gestores de cinc allotjaments.
124 de les llicències de lloguer turístic de Palma estan en mans de societats, un 19,4% del total. Trobem noms coneguts com els de Matthias Kühn Inversions o Alzina Living
Sostre al nombre de places
“L'increment de visitants fa necessari que prenguem mesures de contenció per a una gestió sostenible de l'activitat turística a Palma”, va assegurar l'alcalde Jaime Martínez el mateix dia del desafiament. La seva proposta –que serà presentada i debatuda a la Mesa per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de Balears creada recentment pel Govern- inclou no només augmentar les inspeccions dels lloguers turístics per tal “d'erradicar” els il·legals, sinó també prohibir noves places a qualsevol mena d'habitatge de la ciutat a través d'una modificació del Pla General.
Per a Gibert la mesura, més enllà de resultar una bona o mala idea, és “precipitada”. La gerent de Habtur destaca que la “majoria” de lloguers turístics de la capital balear són unifamiliars “que no són susceptibles de posar de lloguer a un preu raonable”, per la qual cosa considera que els efectes sobre l'accés a l'habitatge no són tan greus. “Ens sorprèn que l'alcalde no digui res dels hotels, quan tenen prop de 44.000 places a Palma, ni dels 30.000 pisos buits que en campanya deia que n'hi havia a la ciutat. Els lloguers turístics il·legals existeixen, però ja et dic que no n'hi ha 30.000”, assegura.
0