Una mare aconsegueix que el seu fill pugui menjar vegà a l'escola i mobilitza l'Administració: “És un èxit per al col·lectiu”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La batalla d'una mare perquè el seu fill pugui menjar a l'escola una alimentació lliure de crueltat animal ha donat els seus fruits. La seva experiència ha reobert el debat al voltant de la inclusió alimentària a les escoles en un context en què cada cop més famílies adopten una forma de vida vegana ja sigui per motius ètics, de salut o mediambientals i, després de més d'un any, Gràcia Osuna ha aconseguit que el menor, de cinc anys, pugui portar les seves carmanyoles al CEIP Rafal Vell (Palma) -on estudia- amb un menú adaptat per a ell. Un èxit que, a més, ha portat el Govern balear a engegar un grup de treball, integrat per les conselleries d'Educació, Agricultura i Salut, adreçat a estudiar la possibilitat d'introduir alternatives cent per cent vegetals a les escoles escolars.
D'acord amb les dades que maneja l'associació Feumve (Famílies Unides per un Menú Vegà), aquest tipus de menú únicament es troba reconegut en dues comunitats autònomes: Catalunya i la Comunitat Valenciana. De fet, tampoc no existeix una llei estatal que estableixi que els centres escolars, siguin aquests públics o concertats, incloguin l'opció d'un menú vegà. A Balears, els plecs de contractació dels menjadors recullen que sí que s'han de modificar els menús per motius sanitaris, com també per “motius culturals”, sense fer esment en aquest darrer cas al veganisme. La normativa no obliga, per tant, a canviar el menú escolar en cas que un vegà així ho sol·liciti.
Ara, després d'un any de seguiment diari del benestar del nen durant el servei de menjador escolar i de consultes amb Menjadors Escolars i Seguretat Alimentària, el CEIP Rafal Vell ha accedit finalment a permetre que pugui portar els seus propis tapers amb aliments elaborats a casa. “És un èxit per al col·lectiu vegà”, celebra Osuna, que, en declaracions a elDiario.es, es mostra visiblement satisfeta amb l'acord aconseguit amb el centre educatiu: “El meu màxim interès era trobar una solució per al meu fill. Agraeixo que el centre escolar hagi decidit fer un pas endavant cap a la diversitat”.
El meu màxim interès era trobar una solució per al meu fill. Agraeixo que el centre escolar hagi decidit fer un pas endavant cap a la diversitat
Tal com explica -i ha confirmat el mateix col·legi ha aquest mitjà-, el centre li ha ofert dues alternatives: “Escollir el menú escolar i posar la carn a part o portar un taper amb menjar cent per cent vegetal.” Nosaltres volíem que el nen seguís menjant del menjador, perquè li agrada el menjar del col·le, però sense carn. Al final, veient que no sempre seria possible que li posessin la carn a part (canelons o arròs cuinat en peix), vam decidir la segona opció que ens van oferir, portar la carmanyola sense problema“, explica Gracia.
La mare del menor ja va explicar a aquest mitjà que el seu fill “té contacte directe amb espècies d'animals que es fan servir per a consum humà des del seu naixement”: “Des de les vacances de Nadal deia que no volia menjar animals (com diverses referents a la família i entorn proper), i sortia del col·le confós perquè no havia pogut treure tota la carn de la bolonyesa de la pasta o perquè havia pres brou de peix”, va relatar. No obstant això, malgrat la creixent demanda i la conscienciació existent al voltant d'això, nombrosos centres educatius es mostren poc inclinats a incorporar als seus menjadors una alimentació cent per cent vegetal escudant-se en la baixa demanda o en la impossibilitat de procurar un menú equilibrat utilitzant únicament ingredients vegans.
El col·legi al·lega que el seu menjador “no permet diversificar els menús”
Per part seva, des de l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) del Rafal Vell asseguren a aquest mitjà que respecten “absolutament el veganisme o el vegetarianisme”, si bé les condicions del seu menjador no permeten diversificar els menús més enllà del previst per la normativa. La Llei 17/2011, del 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició preveu que, en cas que un menjador no pugui fer una adaptació concreta i derivada de motivacions de salut, es pugui optar perquè porti una carmanyola de casa. “Malgrat que el veganisme no entra dins d'aquestes motivacions, hem consultat amb Seguretat Alimentària, que ens ha respost que era possible optar per aquesta solució”, subratllen.
L'AFA especifica, així, que ha ofert dues alternatives a la família. La primera, donar al nen lopció de triar, separant sempre que fos possible els elements dorigen animal de la resta daliments per facilitar que la tria de forma conscient. “Cal tenir en compte que té cinc anys i així li permetem triar, com ens va demanar en principi la família. Sorgeix de la constatació que el nen menja bé en el nostre servei, sovint repeteix allò que tria menjar i queda satisfet i content, així com de la idea que un nen tan petit pot encara vacil·lar en les seves decisions morals”, assenyalen.
L'altra opció és finalment escollida per la família: portar una carmanyola a l'escola. “Entenem en aquest cas que és un ús excepcional, justificat per un informe psicològic que ens informa sobre l'estat particular d'aquest nen i que responsabilitza la família del menjar, així com de la qualitat alimentària i la variació de menús, adequant-lo tant com sigui possible al de l'escola. Per a l'escola significa responsabilitzar-se de refrigerar i escalfar el menjar, així com de controlar durant el servei (el nen cursa P4, és a dir, infantil de 4 anys) que no hi hagi cap tipus de contaminació creuada entre aquest menjar (que no passa pels controls de traçabilitat, etc., del centre) i allò que consumeix la resta de nens”, abunda.
“Entenem que l'ús de carmanyoles al menjador escolar ha de ser sempre excepcional, atès que trenca amb l'equitat del servei i la seva integració dins del model d'escola, però en aquest cas és fruit d'una elecció de la família davant un cas particular”, aclareixen, asseverant que el menjador del CEIP Rafal Vell és “un cas especial” per diversos motius: des de la seva creació fa quaranta anys està “plenament integrat al projecte educatiu de centre i, per tant, no és només un dispensador de menjar”; està gestionat per les famílies, que contracten els professionals que se'n fan càrrec, entre ells la nutricionista, i fan seguiment dels menús, projectes, etc, a més de donar cobertura diària a més de 250 nens, “davant la majoria d'escoles públiques, que tenen números molt més baixos de comensals”.
Entenem que l'ús de carmanyoles al menjador escolar ha de ser sempre excepcional, atès que trenca amb l'equitat del servei i la seva integració dins del model d'escola, però en aquest cas és fruit d'una elecció de la família davant d'un cas particular
“Es tracta d'un projecte indispensable per a l'escola, que forma part de la mateixa identitat del centre, i molt ben valorat per les famílies i els exalumnes”, incideix el centre sobre el menjador. Una especificitat, recalca, que “fa més complexa la diversificació de menús no previstos a la normativa”. Per tal de contextualitzar aquest fet, l'Associació considera que és important conèixer bé què són els menjadors escolars. “A Balears, com a moltes altres comunitats, la majoria de menjadors depenen de grans empreses de càtering. Aquestes ofereixen més variació de menús que les cuines particulars in situ. Al CEIP Rafal Vell s'opta per un servei de menjador amb cuina in situ gestionat per professionals contractats directament per l'Associació de Famílies”. Un servei alternatiu al model industrial, recalquen, però que “permet integrar el servei de menjador i altres serveis complementaris al projecte educatiu de centre”.
Davant la postura del centre sobre les dificultats d'adaptar els seus menús, Enrique Gimeno, representant del col·lectiu animalista Satya Animal, admet “sorpresa”: “No entenem la dificultat tècnica de substituir carn o peix per uns cigrons o llenties. I ens agradaria que ens expliquessin quines instal·lacions i quina maquinària estan sol·licitant específicament per comparar-ho amb les cuines d'altres centres similars on serveixen menús basats en plantes sense cap dificultat”, apunta en declaracions a elDiario.es. “Realment ens sona a un argument molt similar al que és més car un menú vegà”, incideix, matisant que els vegetals, els llegums i el propi tofu “són més barats que qualsevol altra carn o peix. Entenem que no deixa de ser un argument fàcil de debatre i que no, no acceptem com a vàlid”.
Inclusió del veganisme als menjadors escolars
El cas de Gràcia Osuna ha portat l'Administració balear a plantejar la possibilitat d'introduir el veganisme com a “motiu cultural” per poder modificar els menús a petició de les famílies, per a això ha posat en marxa una taula en què participen les conselleries d'Educació, Agricultura i Salut, tal com va anunciar aquest dilluns el secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, Mateu Súñer. En ser preguntat sobre l'acord aconseguit al CEIP Rafal Vell, Súñer ha afirmat que es tracta d'un cas “molt concret i molt puntual” en què s'ha pogut aplicar la normativa sanitària, que “permet portar carmanyoles en casos excepcionals”, un fet que, a més, ha d'autoritzar el centre mateix.
Amb tot, el secretari autonòmic afirma que el nou grup de treball discutirà tot allò relacionat amb els menjadors escolars i, entre altres aspectes, estudiarà modificar la normativa que preveu que es puguin modificar els menús per “motius culturals” per introduir el veganisme com una d'aquestes excepcions. Súñer assenyala que el fet que aquest apartat de la Llei estigui redactat de manera genèrica “dona lloc a moltes interpretacions”. “En el seu moment es va fer més enfocat a aspectes religiosos, però ara sí que s'ha de valorar, juntament amb Sanitat i Agricultura, perfilar i detallar quins són aquests aspectes culturals. És la feina que farem. Hem d'avançar a trobar una solució”, sentencia.
El Govern balear ha impulsat un grup de treball que discutirà tot allò relacionat amb els menjadors escolars i, entre altres aspectes, estudiarà modificar la normativa que preveu que es puguin canviar els menús per “motius culturals” per introduir el veganisme com una d'aquelles excepcions . "Al seu moment es va fer més enfocat a aspectes religiosos, però ara sí que s'ha de valorar, juntament amb Sanitat i Agricultura, perfilar i detallar quins són aquests aspectes culturals", assenyala el secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, Mateu Súñer
Satya Animal, a favor d'un entorn escolar “inclusiu”
En aquest sentit, Satya Animal advoca per incloure el veganisme com a motiu cultural en l'alimentació escolar i considera un èxit col·lectiu animalista el fet que la Conselleria d'Educació hagi començat a considerar la possibilitat d'establir menús cent per cent vegetals als col·legis. “Encara que [l'èxit d'Osuna] s'ha vist com un cas aïllat, representa un avenç significatiu per al col·lectiu animalista i vegà, que ha anat creixent les últimes dècades a causa de la creixent consciència sobre el benestar animal”, assenyalen des del col·lectiu.
L'entitat considera “crucial” considerar el veganisme, “almenys, al mateix nivell que una qüestió religiosa” pel fet que “ambdues decisions alimentàries vénen donades per motivacions voluntàries derivades del lliure pensament i creences personals”. Així mateix, assevera que en el cas del veganisme “cal destacar l'evidència científica” així com també el fet que “organismes com l'OMS reconeixen aquest tipus de dieta com a equilibrada i saludable”.
Encara que [l'èxit d'Osuna] s'ha vist com un cas aïllat, representa un avenç significatiu per al col·lectiu animalista i vegà, que ha anat creixent en les darreres dècades a causa de la creixent consciència sobre el benestar animal
Aquest enfocament, afegeixen des del col·lectiu animalista, “no només beneficia els nens que no mengen productes animals per motius ètics, sinó que també promou un entorn escolar inclusiu que respecta la diversitat de conviccions i estils de vida”, atès que, subratllen, la inclusió del veganisme a l'àmbit escolar “reflexa un canvi en la percepció social cap a l'alimentació basada en plantes, que és cada vegada més valorada pel seu impacte positiu en els animals, la salut i el medi ambient”.
Per aquest motiu, consideren “molt valorable” que Educació, Salut i Agricultura hagin decidit estudiar la implementació de mesures que assegurin que el veganisme sigui reconegut com un motiu cultural, ja que consideren que permetre que les famílies puguin portar carmanyoles amb aliments adaptats només sota l'elecció del centre escolar “és un inici, però no ha de ser l'única solució viable”. Satya Animal confia que les institucions recullin el testimoni d'aquesta proposta i treballin a introduir opcions veganes a tots els centres educatius, transformant l'alimentació en “un espai de respecte i diversitat”. “El veganisme no és una moda passatgera, sinó un moviment creixent que cerca generar consciència sobre la importància d'una alimentació ètica i sostenible”, sentencien.
1