LLEGIR EN CASTELLÀ
Davant les consignes enarborades les últimes setmanes pel PP per fer front a la massificació turística a Balears, els conservadors caminen en sentit contrari al que s'ha anunciat davant dels mitjans a so de bombo i platerets. A més d'aprovar un decret de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa, que, segons les entitats ecologistes, provocarà greus efectes en la protecció dels recursos naturals i del sòl a les illes, l'Autoritat Portuària de Balears (APB) -el consell d'administració de la qual qual està conformat majoritàriament per representants d'institucions governades pels populars- abanderen un altre projecte: el de l'ampliació, per uns 250 milions d'euros, del port de Palma, actualment principal via d'entrada a l'arxipèlag per via marítima i un dels referents internacionals a la recepció de creuers. Veus contràries a la iniciativa parlen fins i tot d'un “pelotazo” que beneficiaria, sobretot, el sector nàutic i hoteler: “Volen un gran Port Banús del Mediterrani”, critiquen.
En les últimes setmanes, una de les controvèrsies enmig del debat al voltant de la saturació turística que pateix l'arxipèlag se situa en aquestes instal·lacions portuàries. Mentre l'APB i el mateix partit conservador neguen que s'estigui projectant l'expansió del port, tot assegurant que la seva proposta va dirigida al “canvi d'usos” de la zona, socialistes, ecosobiranistes i ecologistes temen un nou increment per a una infraestructura ja sobredimensionada. Asseguren que la nova superfície podria assolir “un volum similar al que ocupa el Puig Major”, el punt més elevat de Mallorca.
El quid de tot el projecte radica, com assenyalen a elDiario.es fonts coneixedores del pla, en el trasllat de la zona industrial del port -puntal a nivell mundial en la reparació i el manteniment d'embarcacions- al dic de l'Oest, que, per tant, veuria incrementada la seva superfície entre els 90.000 i els 100.000 metres quadrats mitjançant el farciment de la zona amb àrids i terra. Les mateixes fonts apunten que el projecte inclouria, a més, la construcció d'un gran dic exterior per a l'atracament de petroliers, una marina per a grans iots i una zona d'oci, com va avançar La Gaceta Náutica.
Ports de l'Estat, contrari a l'expansió del port
Des de l'APB asseguren, però, que actualment “no hi ha cap pla” per al port de Palma sinó que es tracta d'“idees i plantejaments” en què ara “s'està començant a treballar”. El president de l'ens, Javier Sanz, assegura que “no hi ha res decidit” i que s'estan desenvolupant anàlisis i estudis per començar a treballar a la nova iniciativa.
Dimecres passat, el consell d'administració de l'APB aprovava per unanimitat paralitzar el pla d'ordenació del port aprovat el 2020, durant la legislatura passada d'esquerres, i deixava en suspens, fins al proper mes de juliol, el nou projecte amb els vots dels representants de Ports de l'Estat, l'advocacia estatal i la Delegació del Govern, contraris a l'expansió de la infraestructura. Sanz explica que tant el sector de la reparació d'embarcacions com les navilieres estaven en desacord amb l'anterior iniciativa perquè considera que presentava problemes de seguretat, retards i operativitat i “no s'adapta a les necessitats” d'aquests àmbits.
Per aquest motiu, va apel·lar a la necessitat de “començar a treballar en un nou rumb” i va fixar en un mes el termini per tornar a debatre sobre el nou projecte. Des dels grups de l'oposició volen que es demani un consens social ampli i que el debat no només compti amb la participació de les institucions, sinó també d'entitats veïnals i ecologistes, entre d'altres veus.
Aquesta setmana, l'Autoritat Portuària de Balears deixava en suspens el nou projecte amb els vots dels representants de Ports de l'Estat, l'advocacia estatal i la Delegació del Govern, contraris a l'expansió de la infraestructura. Dins d'un mes es tornarà a reprendre el debat
“Sóc una persona de consens i diàleg i l'objectiu és tenir el màxim consens amb totes les parts”, subratllava Sanz en roda de premsa posterior a la reunió. El màxim responsable de l'APB ha manifestat que s'està valorant com serà el nou projecte i ha assegurat que des de l'entitat estan en contacte i coordinats amb el Govern i el Consell de Mallorca, actualment governats pel PP amb el suport de Vox.
Per a l'Autoritat Portuària, “el més important”, en paraules del president, és augmentar l'espai destinat a la interacció entre el port i la ciutat així com l'oferta d'oci i cultural. L'objectiu és reforçar les zones destinades a la ciutat, on es desenvoluparien espais vinculats a la cultura, la formació, l'esbarjo i l'esport, a més de crear una escola municipal d'esports nàutics. De la mateixa manera, el pla inclourà un impuls a la indústria de reparació i manteniment d'embarcacions al dic de l'Oest i, com va subratllar Sanz, “una descongestió més gran dels tràfics regulars de mercaderies i passatgers”.
Per la seva banda, el director de l'APB, Toni Ginard, precisa que els darrers anys s'ha produït un canvi en les necessitats del transport de mercaderies al port. “Això fa que sigui insuficient l'espai previst el 2020”, va assenyalar aquesta setmana. Aquesta és, de fet, una de les qüestions per les quals les navilieres estaven en contra del pla anterior. Segons l'ens, amb la nova iniciativa plantegen disminuir l'espai destinat als creuers al moll de Paraires, que deixaria un espai obert per ferris i altres usos.
Les entitats ecologistes: “El projecte busca turistificar més la ciutat”
Una de les entitats que amb més duresa ha criticat el nou projecte és la Plataforma contra els Megacreuers, que exigeix a l'alcalde de Palma, Jaime Martínez (PP), que rebutgi l'ampliació del port “per coherència” amb les propostes que fa dues setmanes va anunciar en matèria turística, com la prohibició de l'obertura de nous pisos turístics i la limitació del número de creuers, l'entrada de cotxes de lloguer i els grups de visites turístiques. Segons aquesta plataforma, el projecte comportarà més emissions i residus, cosa que alhora afectarà la qualitat de l'aire i de l'aigua, així com un increment de la mobilitat de vehicles privats al Passeig Marítim i a la Via de Cintura, al llarg dels quals s'estenen les instal·lacions portuàries. “Tenim l'amenaça d'un projecte que busca turistificar més la ciutat i fomentar la massificació i l'especulació del mar”, adverteixen.
Davant d'aquestes crítiques, el PP, tot i això, nega que es tracti d'una ampliació, sinó d'una “reordenació d'espais”. “L'Autoritat Portuària de Balears ha dit que no hi ha un projecte definitiu”, asseverava aquesta setmana el portaveu del PP al Parlament balear, Sebastià Sagreras, que incidia que el que es durà a terme és “una reorganització i modernització” del port. “Parlen de 'reordenació' i 'remodelació', que, en general, vol dir operar més i millor”, assenyalen, per part seva, des del Grup d'Ornitologia Balear (GOB), una de les principals plataformes ecologistes bolcades des de fa diverses dècades en la millora i conservació de les condicions mediambientals de l'arxipèlag.
Des de la sorra política, el PSIB-PSOE recrimina, en aquesta mateixa línia, que es tracta d'un macroprojecte que augmentarà els espais d'oci, la restauració i el turisme de luxe: “Volen un gran Puerto Banús del Mediterrani, amb més eslores recreatives, més luxe i més turisme”. En aquest sentit, el portaveu socialista a la Cambra autonòmica, Iago Negueruela, lamenta que “tornin a un model en què el Port de Palma serà un macrocentre d'oci. És un projecte totalment depredador”. “Aquest projecte suposarà un greu dany ecològic i agreujarà el col·lapse en què vivim”, subratllen també des de Més per Mallorca, que reclama la compareixença urgent del president de l'Autoritat Portuària al Parlament balear.
El port de Palma, objecte de múltiples reformes i ampliacions
El port de Palma ha estat objecte, en les darreres dècades, de successius projectes de reforma i ampliació. Unit de punta a punta al llarg dels més de cinc quilòmetres del Passeig Marítim de la capital balear, les seves instal·lacions es troben repartides entre els molls comercials, els molls de Ponent, les dàrsenes esportives i el dic de l'Oest. Combina càrrega de mercaderies, navegació esportiva (la badia de Palma és l'escenari de la celebració de regates com la Copa del Rei i el Trofeu SAR Princesa Sofia), arribada i sortida de passatgers i pesca, cosa que ha portat les institucions a optimitzar al màxim l'ús de les instal·lacions i, sobretot, l'espai.
Si el port amb prou feines va patir canvis fins a finals del XIX i l'arribada del XX, el boom turístic dels anys cinquanta i seixanta va propiciar la realització de grans ampliacions així com l'adequació dels molls i dàrsenes. Es calcula que el port de Palma ocupa, actualment, una superfície 47 vegades superior a la que ostentava a la Baixa Edat Mitjana. Des de fa anys, els ecologistes denuncien la acumulació de grans mols a zona portuària, els creuers, que impedeixen apreciar la panoràmica que durant segles la ciutat va oferir a comerciants i navilis.
L'any 2005, l'Autoritat Portuària de Balears va projectar una trentena d'obres de millora i la construcció de noves infraestructures per 108 milions d'euros fins al 2008. En total, la proposta contemplava contemplava destinar 1.850 milions d'euros durant 50 anys per ampliar la zona de molls comercials i ampliar altres esplanades. L'any 2008 l'ens va autoritzar l'increment de superfície per més de mil milions d'euros entre capitals públics i privats. Des de llavors, les remodelacions i els increments de superfície robada al mar no han cessat en aquest emblemàtic espai de Palma.