LLEGIR EN CASTELLÀ
Des de fa uns quants anys, són cada vegada més les famílies veganes que demanen que les escoles incloguin aquesta opció alimentària als seus menús. No obstant això, malgrat la creixent demanda i la conscienciació existent al voltant d'això, nombrosos centres educatius es mostren poc inclinats a incorporar als seus menjadors una alimentació lliure de crueltat animal escudant-se a la baixa demanda o a la impossibilitat de procurar un menú equilibrat utilitzant únicament ingredients vegans. A Mallorca, la negativa del CEIP Rafal Vell a oferir aquesta alternativa ha portat una mare a iniciar una lluita amb l'objectiu que el seu fill, de cinc anys –vegà de forma voluntària, com assegura–, pugui menjar un menú completament vegetal.
“El meu fill té contacte directe amb espècies d'animals que s'usen per a consum humà des del seu naixement i des de les vacances de Nadal deia que no volia menjar animals (com diverses referents a la seva família i entorn proper), i sortia de l'escola confós perquè no havia pogut treure tota la carn de la bolonyesa de la pasta o perquè havia pres brou de peix”, relata Gracia Osuna a elDiario.es. La seva experiència ha reobert el debat al voltant de la inclusió alimentària a les escoles en un context cada cop més famílies adopten una forma de vida vegana ja sigui per motius ètics, de salut o mediambientals.
D'acord amb les dades que maneja l'associació Feumve (Famílies Unides per un Menú Vegà), aquest tipus de menú únicament es troba reconegut en dues comunitats autònomes: Catalunya i la Comunitat Valenciana. De fet, tampoc no existeix una llei estatal que estableixi que els centres escolars, siguin aquests públics o concertats, incloguin l'opció d'un menú vegà. “El fet que la decisió quedi a criteri de cada comunitat autònoma i dels centres educatius sota la pressió i acords amb les famílies és un pegat, ja que no tots treballen igual aquest aspecte i hi ha famílies amb veritables obstacles per aconseguir-ho. Necessiten mesures urgents que responguin a les expectatives de les famílies afectades i de les generacions futures”, assenyalen des de l'entitat.
A nivell internacional, Portugal va ser el 2017 el primer país a establir per llei l'obligatorietat d'opcions veganes a llocs públics com els menjadors escolars, a més d'impulsar mesures contra la discriminació d'aquest col·lectiu. Mentrestant, al Regne Unit, el cas de Jordi Casamitjana, qui el 2020 va aconseguir que un jutge reconegués el veganisme ètic com una creença filosòfica, va asseure jurisprudència en sentenciar que el veganisme ha de ser protegit per la Llei britànica d'Igualtat britànica de 2010, igual que les creences religioses.
Desfasament entre avenços socials i legislació
Osuna lamenta l'absència d'una normativa que obligui a oferir menús vegans per raons ètiques: “Només s'aborden les justificacions mèdiques i motius culturals, que es limiten a allò religiós. Tampoc no hi ha cap prohibició expressa per a aquesta adequació, per la qual cosa queda a criteri del mateix centre i són aquests els que decideixen si ho volen incloure o no”, comenta l'afectada. Aquesta subratlla que, “per sort, prima el sentit comú i gairebé tots els centres de Balears ho fan sense problemes, i molts d'ells són centres amb condicions molt similars a les del CEIP Rafal Vell (públic, amb cuina pròpia i una alta quantitat de comensals)”.
La mare lamenta l'absència d'una normativa que obligui a oferir menús vegans per raons ètiques: 'Només s'aborden les justificacions mèdiques i els motius culturals, que es limiten a allò religiós. Tampoc hi ha cap prohibició expressa per a aquesta adequació, per la qual cosa queda a criteri del propi centre i són aquests els que decideixen si ho volen incloure o no
“Com a societat, no ens podem aferrar a un buit legal i esperar que la llei ens indiqui què fer mentre posem en joc el benestar d'un menor amb una cosa que té molt fàcil solució. Els avenços socials solen precedir les lleis i aquestes últimes són la resposta a una realitat, però no s'anticipen als canvis que puguin sorgir”, afirma Osuna. Ella adverteix que aquest desfasament entre l'avenç social i la legislació “pot ser problemàtic”, ja que “pot perpetuar la desigualtat i la discriminació”. “Actualment no té sentit continuar donant més importància a una motivació religiosa que a una ètica, que a més, es basa en valors com el respecte pels animals”, afegeix.
La mare, el cas de la qual el va donar a conèixer el diari local Última Hora, recorda que la primera sol·licitud d'un menú completament veetal per al seu fill la va fer el 15 de gener d'aquest any. Al juny, en no rebre respostes, va enviar un burofax en què el que reclamava que es prengués seriosament aquesta qüestió. “Vaig informar que el meu fill estava consumint productes d'origen animal per manca d'informació i vaig demanar que li proporcionessin detalls sobre la seva alimentació”, comenta.
Des del col·legi, amb què aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte diverses vegades sense obtenir resposta, li van oferir adaptacions per motivacions religioses, en concret menú musulmà, que substituïa la carn de porc per la d'un altre animal. “Un sense sentit”, comenta Gracia. Al juny, un cop enviat el burofax, des del centre van acordar que s'informaria sobre els productes animals que posaven al plat i no s'obligaria a consumir-los, deixant la porta oberta a trobar una solució. No obstant això, el menor va començar a rebutjar productes animals així que era informat.
Des del col·legi li van oferir adaptacions per motivacions religioses, en concret menú musulmà, que substituïa la carn de porc per la d'un altre animal. 'Un sense sentit', comenta la mare
Després d'això, Osuna va decidir portar el cas a la Conselleria d'Educació en entendre que des del col·legi i l'Associació de Famílies “no farien ni un mínim esforç” per oferir-los una solució. La dona assenyala que fa uns quants mesos li van fer una nova proposta similar a la que ja s'estava duent a terme: “Posar el menú base, informar el nen sobre el que hi ha al plat i no obligar-lo a menjar-se'l”. “Pretenien reavaluar el cas de forma anual. Nosaltres, per descomptat, hem mostrat la nostra disconformitat amb aquesta 'resolució' de mà de la nostra advocada”, assevera.
La psicòloga: “Forçar-lo a menjar animals pot ser traumàtic”
Preocupats per la situació, van contactar amb una psicòloga especialitzada, Sonia Garijo, que al juny va determinar que el veganisme “no està tenint un impacte en la salut mental” del menor, però sí que ho pot tenir el fet que no se'l respecti. “Ell ja ha començat a verbalitzar que no vol menjar animals i, forçar-lo a menjar-los, sent conscient del que implica, pot ser traumàtic”, comenta la psicòloga al seu informe, en què recalca que “el sentit de coherència entre el que es pensa i el que es fa és fonamental per al desenvolupament correcte de la identitat, per la qual cosa respectar l'ètica [del nen] i la seva família és imprescindible per edificar la seva salut mental i emocional. No respectar aquesta coherència pot tenir un greu risc psicològic per a ell”.
D'altra banda, continua l'especialista, cosa que “per a ell no és un problema (menjar diferent que la resta) no s'hauria de problematitzar pels adults, ja que això sí que pot viure-ho com una discriminació”.
La psicòloga especialitzada Sonia Garijo va determinar al juny que el veganisme “no està tenint un impacto en la salut mental” del menor, però sí que pot tenir-ho el fet que no se'l respecti. 'Ell ja ha començat a verbalitzar que no vol menjar animals i, forçar-lo a menjar-los, sent conscient del que implica, pot ser traumàtic', indica en un informe
Davant aquest escenari, Gracia s'està plantejant portar el cas als tribunals. “M'agradaria que el centre reflexionés, acceptés que està cometent un error i reconegués el veganisme com el que és: una postura ètica que no es pot comparar amb simples peticions personals o preferències capritxoses. És fonamental que prenguin aquest assumpte de debò i abandonin les excuses fàcilment refutables”, demana Osuna, per a qui totes les justificacions que el col·legi ha ofert fins ara “demostren un profund desconeixement sobre el veganisme”.
La mare del menor assevera que, fins i tot si arriben al punt d'haver de canviar el seu fill de centre, seguiran endavant amb la seva reivindicació: “Considerem que s'estan vulnerant drets fonamentals, estem davant d'una discriminació i rebem un tracte inadequat al desconsiderar les peticions de la família, les recomanacions de la psicòloga i les opinions del nen”.
A les Balears, els plecs de contractació dels menjadors recullen que per motius sanitaris sí que s'han de modificar els menús, encara que al·ludeixen a “motius culturals” sense fer esment específic al veganisme. En qualsevol cas, no obliguen a modificar el menú en cas que un vegà així ho sol·liciti. Amb tot, la Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu es troba en contacte amb la Plataforma Alimentant el Futur per treballar a la línia de fer més clarificadors els plecs, tal com assenyalen a elDiario.es fonts de la Conselleria d'Educació i Universitats, que pel moment no contempla regular aquest tipus de situacions, sinó que la decisió d'incorporar menús vegans queda a discreció de cada centre.
Nutricionista: “L'opció vegana soluciona moltes problemàtiques”
“No parlem d'una família que vol que el seu fill prengui aliments esfèrics, que comencin per la lletra A o aliments ecològics, com si fos alguna cosa premium. La situació de forçar o obligar un nen a menjar animals quan no ho fa a casa podria tenir, per descomptat, una part de crueltat i una part de trauma que no és gens recomanable”, assenyala, per part seva, Aitor Sánchez, dietista-nutricionista i tecnòleg alimentari. En declaracions a elDiario.es, Sánchez, autor del blog i llibre Mi dieta cojea subratlla, així mateix, que oferir un menú cent per cent vegetal el podrien compaginar les escoles i fer-ho coherent “amb moltes altres línies d'adaptació”.
“És a dir, el menú que ja és cent per cent vegetal i que és apte per als vegans és un menú que també val per a les persones al·lèrgiques a l'ou, per a les persones intolerants a la lactosa o per a les persones que tenen al·lèrgia a la proteïna vacuna”, precisa l'especialista, que incideix que amb aquesta alternativa alimentària “es donaria solució a moltes problemàtiques”. “Moltes vegades se sol esgrimir l'argument que és molt tediós, molt tècnic o que les cuines no saben. I és cert que falta formació. Encara que hauria d'estar dins de la capacitació tant de dietistes nutricionistes i de tècnics superiors en dietètica com del àmbit de la restauració, és cert que falten eines per poder fer adaptacions que siguin dignes, no perquè sigui complicat, sinó perquè no hi estem acostumats”, explica, destacant que hi ha “moltíssimes perspectives en restauració moderna del segle XXI que et permeten cobrir totes aquestes qüestions sense que t'impliqui una feina extra”.
No parlem d'una família que vol que el seu fill prengui aliments esfèrics, que comencin per la lletra A o aliments ecològics, com si fos una cosa premium. La situació de forçar o obligar un nen a menjar animals quan no ho fa a casa podria tenir, per descomptat, una part de crueltat i una part de trauma que no és gens recomanable
Sánchez apunta també a la “por” que per a moltes famílies i sanitaris pot suposar el fet que un menú vegà sigui insuficient o poc saludable, un pensament que el nutricionista considera “híper arrelat al segle passat” i part de “moltíssims constructes erronis de la nutrició”. Falses creences, afegeix, com que el ferro s'absorbeix pitjor que el calci o que vaticinen que al vegà en faltarà omega tres. “Que la proteïna vegetal és insuficient deriva d'innombrables mites que fan que hi hagi una certa cultura d'escepticisme cap a aquest tipus de menús i que són completament falsos. Són qüestions que, òbviament, es poden resoldre d'una manera nutricionalment molt senzilla si es tenen uns coneixements mínims de dietètica”, recalca.
Que la proteïna vegetal és insuficient deriva d'innombrables mites que fan que hi hagi una certa cultura d'escepticisme cap a aquest tipus de menús i que són completament falsos. Són qüestions que es poden resoldre d'una manera nutricionalment molt senzilla
En aquest sentit, l'especialista advoca per fer substitucions: “Si treus la carn als espaguetis, els fas una bolonyesa de llentia vermella o soja texturitzada. Si li has tret la tonyina a l'amanida, li poses uns fruits secs o uns cigrons ”. “No podem fer com fa una gran part de la restauració, que únicament elimina el producte d'origen animal i deixa la recepta tal qual sense una permuta. Aquest és el gran error que se sol cometre en aquestes adaptacions”, abunda. Sánchez subratlla que a països com el Regne Unit, Canadà, els Estats Units, Austràlia, Sud-àfrica, Bèlgica, Dinamarca o Holanda tenen una gran trajectòria en dietes escolars, però a Espanya “hi ha molta por”. actua amb normalitat“.
“Totes les famílies han d'informar-se sobre els seus drets”
A Balears, de fet, el Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de les Illes (Codnib) s'ha mostrat partidari dels menús vegans als menjadors escolars assegurant que no suposen cap problema nutricional o dietètic i posant èmfasi que els aliments d'una dieta vegana no tenen perquè incrementar el preu del menú o interferir en la gestió del menjador. No en va, assenyalen que una programació de menús vegetarians o vegans pot cobrir les necessitats nutricionals de nens i joves, alhora que contribueix a satisfer diferents opcions religioses, ètiques i culturals, cosa que simplifica l'oferta alimentària en cas de necessitats especials.
El Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Balears (Codnib) s'ha mostrat partidari dels menús vegans als menjadors escolars assegurant que no suposen cap problema nutricional o dietètic i posant èmfasi que els aliments d'una dieta vegana no tenen perquè incrementar el preu del menú o interferir en la gestió del menjador
De la mateixa manera, la plataforma Esveco, els objectius del qual passen per conscienciar la població infantil sobre l'empatia i el respecte cap a animals i plantes i la necessitat d'adoptar hàbits de vida saludables, sostenibles i ecològics, reclama que els col·legis públics, concertats i privats incloguin una opció cent per cent vegetal als seus menjadors, tant al menú del migdia com a l'esmorzar de l'aula matinal, per a les famílies que ho sol·licitin. “A més de contribuir a la millora dels hàbits alimentaris així com a frenar el canvi climàtic degut, entre altres causes, a la ramaderia intensiva, una opció cent per cent vegetal permetria a les nenes i nens vegans i vegetarians d'Espanya no sentir-se discriminats en funció de les seves conviccions ètiques i les de les seves famílies”, subratllen des de l'associació.
Mentrestant, Gracia confia que la seva lluita serveixi d'estímul perquè altres famílies en la seva mateixa situació vetllen i barallen fins al final per adaptar els menús als seus fills: “Sens dubte, aquesta sol·licitud sorgeix defensant els drets de la meva família, però representa un moment propici perquè totes les famílies que estan en aquesta situació s'informin sobre els seus drets i ho facin saber a les institucions. Sembla que alguns centres necessiten ser obligats a respectar els seus alumnes i alumnes”.
Lamenta, a més, que les institucions “no solen actuar amb urgència ni prioritzar aquest tipus de situacions”, per la qual cosa considera fonamental que coneguin els problemes que enfronten com a societat. “Un cop són informades, no prendre acció equival a ser còmplices d'aquesta realitat”, incideix. “És sorprenent que encara que el veganisme s'ha tornat cada cop més acceptat socialment, a l'entorn escolar, un lloc de referència per als nens i nenes, s'enviï un missatge completament contradictori que promou la discriminació, el rebuig i la invalidació. És molt trist. .