Un miler de persones es manifesten a Eivissa contra la massificació turística: “Un 1% de megarrics explota l'illa”
LLEGIR EN CASTELLÀ
PROU és la consigna de la concentració que ha tingut lloc aquest divendres a les 20.00 hores davant de la seu de la màxima institució insular d'Eivissa, governada des de fa dues legislatures pel Partit Popular i a la qual han acudit al voltant de 1.000 persones segons l'organització. Segons la Policia Nacional, hi ha 500 participants. PROU és també el nom de l'entitat que ha convocat aquesta protesta a la qual han donat suport tots els moviments socials, la ciutadania, el Sindicat d'Inquilines, les associacions ecologistes i tots els partits polítics, inclosos PP i Vox, encara que no hi han estat presents a la concentració. El lema de les reivindicacions ha estat 'Eivissa no pot més'.
Els assistents a la mateixa han corejat el lema “ja n'hi ha prou” davant de la seu de la màxima institució insular eivissenca i han demanat al govern del popular Vicent Marí la presa de mesures urgents per aturar el model turístic depredador que exclou gran part de la població. “Recuperem la vida perduda”, ha dit Rafael Jiménez de PROU, encarregat de llegir el manifest que ha instat tots els presents a “no parar”. Una altra de les integrants del col·lectiu ha llegit una carta de Sara, una eivissenca “de generacions” que ha hagut de deixar l'illa pel problema d'accés a l'habitatge.
Davant del Consell lluïa una figura d'una pagesa exhibida pels membres d'Extincion Rebelion. Una de les seves representants, Barbara di Giacinto, assegurava en declaracions a elDiario.es que “l'illa està explotada per un 1% de megarrics i aquesta situació està portant a la pobresa de la gent que porta treballant tota la vida i d'aquells que volen començar la vida laboral”. “Aquesta serà la primera de moltes més si no veiem un canvi. Tenim exigències concretes i volem unir forces per lluitar contra la injustícia social. Els recursos estan sent utilitzats per una minoria social”, ha insistit envoltada de cartells de 'Prou Jets privats'.
“La meva àvia va venir al 51, jo visc de l'hostaleria i ara sóc professora. No pot ser que ens matem a treballar per crear l'atmosfera que a tots els agrada, però no es pensi en els que vivim aquí per fer la vida possible. No pot ser que els policies, infermers i professors estiguin vivint en un pàrquing”, argumentava Paula, subjectant una pancarta de 'Ka n'hi ha prou'. “Està arribant l'hora de posar legislacions clares perquè tots tornem a ser una comunitat”, ha sentenciat.
Per part seva, un nodrit grup d'alumnes de l'Escola d'Art ha explicat a aquest diari que els problemes amb el transport són insofribles. “A més a més, no tenim espais públics per gaudir de l'illa. Els turistes vénen, destrossen l'illa, i l'any següent vénen amb tot de nou. El millor any d'Eivissa va ser el de la pandèmia”, constatava Daniela, animada per les companyes que no van parar de cridar consignes durant tota la concentració. Des de l'organització, el seu portaveu, Gaby Machaconses, s'ha mostrat molt satisfet per la resposta de la ciutadania eivissenca “i per les ganes que això no pari”. “Seguim”, ha assegurat a elDiario.es.
Començament d'una temporada de mobilitzacions
Aquesta mobilització és la primera aquest cap de setmana a les Balears, però no l'única, ja que aquest dissabte sortiran al carrer també els residents a Mallorca i Menorca. És un crit contra el model turístic de la massificació, el consum del territori, infraestructures i recursos (sobretot aigua); problemes que a Eivissa són més greus que a la resta de les Illes.
Aquestes circumstàncies, unides a la pujada del preu de l'habitatge (ocasionat, principalment, per la compra massiva d'habitatge per part de capital estranger i grans tenidors, la proliferació d'habitatges turístics legals i il·legals i la gran quantitat d'habitatge buit) i dels productes bàsics, està abocant la població treballadora a abandonar l'illa o a viure en condicions molt dolentes, mentre el turisme del luxe a què serveixen, i que sembla que les institucions volen beneficiar, s'estén davant la seva misèria.
L'objectiu principal d'aquesta concentració, la primera de moltes altres que s'estan coent des d'aquest hivern en assemblees i reunions ciutadanes, és “canalitzar el descontentament de la societat davant de la piconadora del turisme de masses que ens ha atropellat a tots”, explica a elDiario.es el portaveu de PROU Gaby Machancoses. “El nivell de vida que portàvem fa 10, 20 o 30 anys, quan la societat eivissenca i el turisme convivien, ja no existeix. Ara el turisme de masses ens afecta en gairebé tot a la nostra vida i fa que les persones pateixin moltíssim”, ha puntualitzat entre l'enrenou de la concentració.
El nivell de vida que portàvem fa 10, 20 o 30 anys, quan la societat eivissenca i el turisme convivien, ja no existeix. Ara el turisme de masses ens afecta en gairebé tot en la nostra vida i fa que les persones sofreixin moltíssim
Per a PROU, una de les reivindicacions més importants és crear una llei urgent que reguli el nombre de vehicles que entrin a l'illa. “Com ja s'està fent a Formentera amb èxit”, explica Machacoses. Aquesta qüestió ja s'està abordant des del Consell i des del PSOE eivissenc que han presentat, per separat, dues iniciatives legislatives al Parlament balear en aquest sentit, totes dues recolzades per tots els partits polítics menys VOX.
A més, des de PROU reivindiquen tres mesures clau “per a l'equilibri entre visitants i la població autòctona”: “El decreixement controlat ampliant la moratòria de places turístiques, incentius fiscals per als establiments que redueixin el nombre de places i duplicar esforços contra el lloguer turístic il·legal que rondaria, segons estimacions, les 120.000 places explotades il·legalment en detriment dels empresaris turístics i de la societat en general”.
Així mateix, l'entitat assegura que des de la Xarxa de Moviments Socials, que uneix entitats de tota mena de l'illa d'Eivissa, “s'estan gestant mobilitzacions durant tota la temporada que pretenen agafar el toro per les banyes per aconseguir que la societat eivissenca pugui viure amb una qualitat de vida decent”. “Volem agitar el vesper perquè la societat eivissenca reaccioni”, incideix Machacoses. “Ja sabem que a Eivissa és difícil que la gent surti al carrer”. I sembla que ho han aconseguit.
“El futur d'Eivissa passa per assolir la sostenibilitat econòmica, ambiental i social”, assegurava el president del Consell d'Eivissa unes hores abans de la protesta. Després d'una reunió amb PROU, Marí afirmava que “és comprensible que la ciutadania es mobilitzi o senti molesta per la saturació que es viu en determinats moments de l'any”. El president insular ha matisat que aquesta saturació arriba provocada per l'intrusisme i, especialment, per la comercialització d'habitatges residencials com a turístics, “que provoca que els preus pugin i dificulta a l'accés”.
A més, ha assegurat que el seu departament està tenint “bons resultats” en les seves polítiques contra aquestes pràctiques, qüestió que no es palpa al carrer on els ciutadans han traspassat tots els límits. En aquest sentit, Marí declarava a EFE que els assentaments il·legals, en què s'allotgen treballadors no només a la temporada turística sinó durant tot l'any, són conseqüència de la “carestia” de l'habitatge que provoca “el desplaçament de gent que no pot accedir pels preus que hi ha al sector immobiliari”.
Per la seva banda, els representants de PROU, assistents a aquesta reunió, han assegurat a la sortida de la mateixa que tot i que el president ha assegurat que comparteix la seva visió sobre la massificació, mantindran les seves “reivindicacions i mobilitzacions fins que les mesures realment es notin, perquè el poble eivissenc se sent trepitjat”.
En el mateix sentit que el Consell d'Eivissa es manifestava la presidenta del Govern balear Marga Prohens al final de la Mesa de Turisme que va congregar a l'Escola d'Hostaleria de la UIB a més de 140 interlocutors de diversos àmbits del teixit empresarial, econòmic, acadèmic, polític i civil de la societat balear. “Parlar de límits i contenció és avui la millor manera de defensar el turisme”, va comentar. Tot i això, des de cap instància política s'ha parlat de cap mesura concreta a excepció de la limitació de l'entrada de vehicles proposada per Eivissa o la reducció de places turístiques a Mallorca.
Tres milions de turistes
Eivissa i Formentera van rebre el 2023 un total de 3.712.160 turistes, segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT). Una xifra que suposa un increment del 8,95% en comparació de l'any anterior i 305.000 visitants més. Les Pitiüses són les illes de l'arxipèlag on s'ha incrementat més el nombre de turistes el 2023. A Mallorca l'augment va ser del 8,65% amb gairebé un milió més de visitants que el 2022 (d'11,47 milions a 12,46 milions), mentre que a Menorca amb prou feines van augmentar el nombre de turistes un 2,18%, passant d'1,62 a 1,66 milions. Eivissa té un cens de prop de 160.000 persones residents, segons dades de l'INE, que no para de créixer durant tot l'any amb el consum consegüent de recursos també en temporada baixa.
Eivissa té un cens de prop de 160.000 persones residents, segons dades de l'INE, que no para de créixer durant tot l'any amb el consum consegüent de recursos també en temporada baixa.
Una de les conseqüències d'aquest flux turístic és la congestió a la xarxa viària. El parc automobilístic a l'illa d'Eivissa és de 150.000 vehicles en aquests moments quan només fa dues dècades era d'uns 50.000. Al voltant de 22.000 cotxes de lloguer circulen cada temporada a l'illa. La utilització del vehicle es fa necessària, a més, a causa del deficient servei de transport públic amb què, ara com ara, els ciutadans no poden comptar per moure's pel seu territori.
Aquests problemes s'estenen a les platges i saturen totes les infraestructures de l'illa afectant seriosament el seu territori i els seus recursos naturals, sobretot pel que fa al consum d'aigua, dessaladores, depuradores que des de fa molts anys es troben desbordades. Així mateix, el model de turisme de luxe, que s'està assentant des de fa uns anys a Eivissa i a totes les Illes amb la reconversió a aquest sector de zones madures de turisme familiar, ha multiplicat l'afluència de jets privats a l'aeroport i de iots de les noves marines que desbanquen els ports esportius socials. És el cas del Club Nàutic d'Eivissa que ha deixat d'existir per estendre el negoci nàutic del luxe, deixant els residents en mans del mercat.
Durant el tercer trimestre del 2023, 87.211 persones estaven afiliades a la Seguretat Social, 5.400 afiliats més que el mateix període de l'any anterior, segons dades de la Seguretat Social difoses per l'Institut Balear d'Estadística. L'hostaleria va concentrar la majoria d'aquestes afiliacions amb 31.700 persones donades d'alta. En aquest mateix període, 8.200 empreses del sector turístic estaven donades d'alta a la Seguretat Social davant dels 7.228 negocis turístics del mateix període de l'any passat. Això suposa un augment de 972 empreses el 2023 a les Pitiüses, la xifra més alta de tota la seva història.
0