La baluerna de formigó i vidre que desllueix un passeig marítim: una història de litigis, 'pelotazos' i venjances

Una baluerna de formigó i vidre rep tothom que des de l'aeroport de Palma es dirigeix al centre de la ciutat. Obra de l'arquitecte Josep Ferragut, el que a la dècada dels seixanta podia albirar-se com un modern edifici d'oficines, sinònim d'avantguarda i funcionalitat, ha acabat per convertir-se en un mamotreto abandonat i pràcticament molest per a tots els equips de govern que han passat per l'Ajuntament de la capital balear. L'edifici de Gesa, que per a molts desllueix les vistes del nucli antic de la ciutat, es degrada des de fa més d'una dècada i acumula una infinitat de litigis judicials. Ara, el Consistori palmesà, a les mans del PP, vol adquirir-lo per 25 milions d'euros amb l'objectiu de convertir-lo “en un gran espai multicultural de referència nacional i internacional”.

En els darrers anys, l'edifici de Gesa s'ha vist embolicat per la polèmica a causa del seu abandonament, deteriorament i els interessos que operen a la zona. Ja Ferragut, compromès amb la conservació del patrimoni artístic i natural de Mallorca i ferm opositor dels qui s'afanyaven a construir a l'illa amb la mirada posada en linterès urbanístic i el turisme de masses, va veure al front marítim de Palma un emplaçament privilegiat per erigir la nova seu de la companyia Gesa. Inaugurada el 1977 en uns terrenys on l'empresa tenia antigues instal·lacions, propers al conjunt emmurallat de la ciutat i davant d'un dels principals accessos a l'urbs, l'arquitecte va voler donar vida a una edificació emblemàtica que simbolitzés els avenços i les noves tecnologies de la companyia elèctrica. Línies formals, transparències i nítides façanes de vidre van engalanar un edifici que durant més de vint anys va servir de seu de Gesa.

Gairebé trenta anys després, l'empresa abandonava les oficines de la històrica torre, que des d'aquell moment va emprendre el camí irremissible de la degradació. I és que el 12 de gener del 2005 Núñez i Navarro havia comprat a Gesa -actual Endesa-, per 85 milions d'euros, els solars del Passeig Marítim en què s'ubica l'edificació per aixecar 200 pisos de luxe, cosa que comportava, a canvi, la demolició de limmoble.

El 12 de gener del 2005, Núñez i Navarro va comprar a Gesa, per 85 milions d'euros, els solars del Passeig Marítim on s'ubica l'edificació per aixecar 200 pisos de luxe, cosa que comportava, a canvi, la demolició de l'immoble

Una circumstància que es produïa tot just un any i mig després que, el 2003, l'Ajuntament, amb la popular Catalina Cirer com a batlessa i Javier Rodrigo de Santos com a regidor d'Urbanisme, aprovés la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma, que incloïa una remodelació completa de la façana marítima amb l'esfondrament dels habitatges militars des Baluard del Príncep, la construcció d'un Palau de Congressos i dos hotels annexos, a més d'un aparcament subterrani i un centre comercial. Enmig de severes acusacions que l'operació es traduiria en un autèntic 'pelotazo' urbanístic, la reconversió de la zona li venia com a anell al dit Núñez i Navarro per a la projecció dels seus opulents habitatges.

Núñez i Navarro xoca amb la protecció de l'edifici

No obstant això, per quan la constructora catalana va voler posar en marxa el seu projecte, es va trobar que la baluerna havia estat declarada pel Consell Insular de Mallorca com a Bé Catalogat amb els vots a favor del PSOE, Unió Mallorquina (UM), Esquerra Unida/Els Verds i els ecosobiranistes del PSM i la veu en contra del PP. Amb això impedien la seva demolició, que era allò que l'Ajuntament de Palma, en mans dels conservadors, per desenvolupar el projecte global de remodelació de la Façana Marítima de la capital balear.

Eren els temps en què la històrica dirigent d'UM Maria Antònia Munar governava la institució supramunicipal en virtut del pacte de legislatura subscrit amb el PP de Jaume Matas. Malgrat l'acord entre regionalistes i conservadors, la protecció de l'edifici de Gesa posava fi al fort enfrontament institucional desfermat entre Ajuntament i Consell i .a una de les desavinences més importants produïdes entre els dos socis de govern.

Malgrat l'acord de legislatura signat el 2003 entre el PP i la UM, la protecció de l'edifici de Gesa va posar fi a una de les desavinences més importants desencadenades entre els dos socis de govern a causa de la destinació de l'immoble

La protecció va torçar així els plans de Núñez i Navarro, que es va embrancar en una batalla jurídica contra Endesa per aconseguir l'anul·lació del contracte de compravenda. No només això. Tot just un temps després del fiasco dels seus plans edificatoris, la constructora, a través de la seva filial Josel SLU, interposava una querella contra la cúpula insular d'UM per l'adjudicació, per la meitat del seu valor al mercat, dels terrenys palmesans de Can Domenge a la constructora Sacresa. Aquesta havia estat feta amb els solars per trenta milions d'euros. Núñez i Navarro havia ofert seixanta.

D'aquesta operació es va declarar “completament aliena” Munar, que, malgrat això, acabaria condemnada a tres anys de presó -rebaixats pel Suprem a dos anys i mig- i al pagament de sis milions d'euros per cobrar part de un suborn de quatre milions d'euros que, segons va considerar provat la Justícia, va pagar Sacresa a diversos exalts càrrecs d'UM a canvi de beneficiar-se de Can Domenge.

“Vengança” de la promotora

Molts van veure en aquesta denúncia una “venjança” per la catalogació de l'edifici de Gesa. Recriminen que la promotora ni tan sols s'havia querellat en el moment en què la seva oferta va ser descartada a la licitació de Can Domenge. Tot i això, els dubtes sobre si Núñez i Navarro hauria portat aquest assumpte als tribunals si l'immoble ubicat a primera línia de mar no hagués estat preservat mai han estat resolts.

Amb la socialista Aina Calvo al capdavant de la batlia de l'Ajuntament de Palma, el Consistori va aprovar dotar la zona d'espais lliures i comunitaris i va oferir a la constructora, com a compensació, altres terrenys ubicats a segona línia de la mateixa zona i amb el doble d'edificabilitat que els solars pels quals inicialment havia apostat Núñez i Navarro. La promotora va rebutjar el canvi i es va embrancar en una pugna que el va portar a presentar desenes de reclamacions judicials contra la corporació municipal i Endesa. Finalment, el 17 de juliol del 2014, el Tribunal Suprem condemnava l'elèctrica a tornar els 85,2 milions d'euros que anys abans havia rebut per la venda de l'edifici icònic.

Després de la protecció de l'edifici, Núñez i Navarro va denunciar l'antiga cúpula d'UM per l'adjudicació irregular dels solars de Can Domenge. Molts ho van considerar una 'venjança'. Els dubtes sobre si ho va ser o no mai no han estat resolts

Tot i els arguments esgrimits per l'elèctrica en el sentit que la demolició de l'immoble no va ser pactada com a “obligació essencial”, l'Alt Tribunal responia que l'objecte de la compra per part de Núñez i Navarro residia en l'aprofitament urbanístic projectat sobre la finca de tal manera que “es partia, necessàriament, de l'enderrocament o demolició de l'edifici”.

Recuperació de l'edifici

Des d'aleshores, tant el PP com el PSOE i els ecosobiranistes s'han alternat a l'alcaldia de l'Ajuntament i entre les seves propostes programàtiques mai falta què fer amb l'immoble, que continua deteriorant-se davant la manca de manteniment i que, per la seva catalogació, no es pot destinar a ús residencial ni hoteler.

Si el 2007, amb l'arribada del PSOE al poder, la baluerna de vidre va passar a ser de propietat municipal, el 2017 la Justícia revocava la modificació urbanística de lafaçana marítima plantejada pels socialistes i condemnava el Consistori a tornar a Endesa l'edifici i tres solars annexos. A canvi, les finques situades en segona línia que la corporació municipal havia ofert llavors a Núñez i Navarro com a bescanvi pels de la primera línia tornaven a ser de titularitat pública.

Ara, el PP, de nou a l'equip de govern amb el suport de Vox, vol recuperar l'antiga seu de Gesa per reconvertir-la en un centre cultural. La intenció de l'Ajuntament passa per adquirir-lo per 25 milions d'euros: deu milions d'euros procedents dels fons Next Generation i quinze més de les arques públiques del Consistori relatives a les “compensacions que es mantenen pendents amb Endesa”. En el cas de la subvenció dels fons europeus, aquesta hauria de sol·licitar-se abans del 31 de desembre de 2024.

L'alcalde de Palma, Jaime Martínez, creu que el projecte impulsarà les possibilitats de la ciutat amb vista a obtenir, al any 2032, la declaració de capital europea de la cultura. L'objectiu del govern conservador és “enriquir l'oferta cultural de què disposa Palma fent possible una millor promoció de la ciutat com a destinació d'interès històric i cultural”, com apunta Martínez. Pel que fa als litigis pendents per part d'Endesa contra l'Ajuntament, el primer edil popular estima que sobrepassen els 50 milions d'euros, una quantitat que, amb els interessos, podria superar els 60 milions d'euros.

El PP vol reconvertir l´immoble en un centre cultural que impulsi les possibilitats de Palma amb vista a obtenir, l´any 2032, la declaració de capital europea de la cultura

Tot i això, l'acord aconseguit entre l'Executiu local i la companyia energètica per a la compra de l'immoble faria possible, segons Martínez, la retirada d'aquestes reclamacions milionàries.

L'Executiu conservador assenyala que els serveis que formaran part de la infraestructura inclouran la creació d'un equipament cultural que ocuparà cinc o sis plantes mentre que, d'altra banda, s'habilitaran dependències com l'Arxiu General de Palma -que s'integrarà a aquest espai-, un auditori, una biblioteca, diferents establiments de restauració que s'ubicaran a l'últim pis, dues o tres plantes de caràcter multifuncional, un museu d'escultura a l'aire lliure i altres usos lligats a la promoció de la innovació al terreny de les arts.

Un “parc temàtic per a turistes”

Des de l'oposició, però, temen que l'operació “hipotequi” durant anys la ciutadania de Palma i que l'immoble es converteixi en “una atracció turística”. No en va, Rosario Sánchez, portaveu del PSOE al Consistori, considera que la proposta aprofundeix en la idea de convertir la ciutat “en un parc temàtic per a turistes”. “És una pèrdua dʻoportunitat utilitzar aquests fons Next Generation en qüestions relacionades amb la millora de la resiliència del nostre territori”, sosté. La socialista incideix que aquests diners es podrien haver destinat a projectes dirigits a millorar la mobilitat sostenible, a regenerar zones de turisme madur, a la gestió de residus oa l'eficiència energètica. En definitiva, a la regeneració d'un territori “molt pressionat pel turisme” ia propostes que millorin la vida dels residents.

Per la seva banda, des de Més per Palma barruten que l'edificació es convertirà en un “gran museu franquícia”, “faraònic” i “contradictori” que es projectarà com una “atracció turística” i que anirà “en la línia dels pelotazos urbanístics que impulsaven els governs del PP durant els anys anteriors a la crisi econòmica del 2008”. “Palma ja és una ciutat totalment turistitzada, on la massificació perjudica la qualitat de vida i l'accés a l'habitatge de la població”, assenyala la ecosoberanista Neus Truyol, que, per contra, considera necessari potenciar altres sectors econòmics: “Hi ha d'haver una indústria cultural, però no dirigida als turistes, sinó als residents”.

L'oposició considera que el nou projecte 'hipotecarà' durant anys a la ciutadania de Palma i anirà en la línia dels 'pelotazos' urbanístics que impulsaven els governs del PP durant els anys anteriors a la crisi econòmica del 2008

Finalment, Unides Podem considera que el projecte és “pura marca PP”. “El PP vol una Palma bolcada en el turisme: un gran centre comercial gestionat per multinacionals i grans capitals que segueixi gentrificant el centre de la ciutat i expulsant els seus residents” , lamenta Lucía Muñoz, portaveu de la formació morada, en declaracions a elDiario.es Muñoz recrimina que, mentre s'aposta per aquest projecte, l'Executiu conservador “renúncia a 13 milions d'euros de fons europeus per ampliar les vianants, la xarxa de bicicletes i els carrils bici”. “Aposta per afrontar una inversió milionària que endeutarà la ciutat durant generacions i que a penes repercutirà en la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes de Palma”, assevera.