LLEGIR EN CASTELLÀ
El president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca (PP), ha decidit que aquest 2025 serà l'any en què faci un pas endavant amb l'objectiu polític més ambiciós i central de la seva gestió: modificar el Pla Territorial Insular (PTI). En ocasions reiterades i, especialment, durant les darreres setmanes, el màxim mandatari i els seus funcionaris han ratificat públicament la seva decisió de modificar l'instrument legal més important per a la regulació i ordenació territorial de l'illa.
El PTI, revisat i aprovat per darrera vegada el mes de maig de 2023, és el marc jurídic encarregat d'establir directrius per a l'ús sostenible del sòl, la protecció del medi ambient i el desenvolupament econòmic a Menorca, una illa marcada per la crisi d'habitatge, la desregulació del preu dels lloguers, l'abundant oferta il·legal de pisos turístics i la manca d'ordre en matèria de vehicles de lloguer.
“A la part regulatòria del PTI donarem facilitats per augmentar les densitats i abaratir preus a Menorca, perquè si podem repercutir el preu del sòl en més pisos, aquests seran més barats. Incrementarem el nombre d'habitatges”, va explicar el president a principis de gener. En aquest mateix sentit es va expressar la consellera d'Ordenament Territorial, Núria Torrent, que va declarar a elDiario.es que “la modificació puntual del PTI introdueix la possibilitat, que cada municipi decidirà si s'aplica o no, d'augmentar l'aprofitament del sòl urbanitzable per poder construir més habitatges”. Tot i la pregunta formulada a la consellera Torrent per part d'aquest mitjà sobre la possibilitat de limitar el nombre de places destinades a lloguer turístic a l'illa, la funcionària no va respondre sobre aquest punt.
De moment, l'única solució del govern de Menorca per enfrontar-se a la crisi habitacional passa per construir-ne més. Tot i que noves construccions podrien ser una bona mesura per fer front al quadre de manca de parc d'habitatge, des de l'oposició assenyalen que es tracta en realitat d'“urbanisme a la carta”. En aquest sentit, el coordinador de Més per Menorca, Esteve Barceló, assenyala a elDiario.es que “la revisió del Pla Territorial Insular es va aprovar definitivament el 2023 després de vint anys de treball per adaptar la normativa. Voler modificar-lo ara amb presses només pot respondre a interessos particulars i no generals”, subratlla el conseller opositor, asseverant que hi ha “pressions per fer urbanisme a la carta”.
De moment, l'única solució del govern de Menorca per enfrontar-se a la crisi habitacional passa per construir-ne més. Tot i que noves construccions podrien ser una bona mesura per fer front al quadre de manca de parc d'habitatge, des de l'oposició assenyalen que es tracta en realitat d'“urbanisme a la carta”
Construcció massiva per combatre la manca d'habitatge
Per part seva, des del grup ecologista GOB assenyalen l'error de la construcció massiva com a eina per combatre la manca de cases. “La crisi habitacional no sorgeix de la manca de vivendes de preu lliure. El mercat no abaixa el preu encara que augmenti el parc, tret que es tracti d'habitatges de preu limitat per intervenció pública. S'està repetint l'error de l'època Aznar, quan es van alliberar molts sòls”, declara a aquest mitjà el coordinador territorial Miquel Camps, que emfatitza que “en aquella època a Espanya es construïa més que a tota Europa junta i els preus no van baixar” .
“La vida a Menorca cada vegada és més difícil per als llogaters. Al final els que no puguin pagar hauran d'anar-se'n i això serà un paradís reservat només per a turistes d'alt standing”, afirma a elDiario.es Jaume Riera, veí de Maó, llogater amb més de trenta anys al mateix domicili del Camí des Castell i integrant de l'Associació de Veïns local, espai que va ser clau en la lluita per declarar a Menorca com a Reserva de Biosfera per la UNESCO el 1993. Després de ser declarada Reserva, l'illa va passar a ser considerada territori protegit, estatus que va ser ratificat per l'actual PTI que avui dia podria desaparèixer.
"La vida a Menorca cada vegada és més difícil per als llogaters. Al final els que no puguin pagar hauran d'anar-se'n i això serà un paradís reservat només per a turistes d'alt standing”, afirma a elDiario.es Jaume Riera, veí de Maó, llogater amb més de trenta anys al mateix domicili del Camí des Castell i integrant de l'Associació de Veïns local, espai que va ser clau en la lluita per declarar a Menorca com a Reserva de Biosfera per la UNESCO el 1993
Malgrat l'obert desacord entre ecologistes, veïns i de l'oposició política, el PP insular, en diàleg amb aquest mitjà, insisteix en la necessitat d'urbanitzar l'illa. “La modificació puntual del PTI introdueix la possibilitat, que cada municipi decidirà si s'aplica o no, d'augmentar l'aprofitament del sòl urbanitzable per poder construir més habitatges, complint els mateixos requisits urbanístics i ambientals que siguin exigibles. Entenem que l‟impacte ambiental serà proporcional als habitatges que es puguin construir”, reconeix la consellera Torrent.
Per part seva, el coordinador del GOB rebutja l'argument de la consellera i planteja que es tracta d'una “argúcia”, assenyalant el model turístic i l'oferta il·legal d'allotjaments com a part central del problema. “Per ajudar de manera real tota una generació que té el seu projecte de vida paralitzat per manca d'habitatge cal buidar pisos que s'estan omplint de turistes. Millorant substancialment la inspecció de l'oferta il·legal, però també reduint i no renovant les autoritzacions que es van donar al seu dia als nuclis tradicionals”, emfatitza l'ecologista.
Agroturisme… sense agro?
A les darreres dècades, el camp menorquí ha vist florir a cada racó dels seus vuit municipis un model de turisme que busca vincular-se amb l'agricultura i el món rural. “Els agroturismes de Menorca ofereixen al visitant l'oportunitat de fondre's amb la natura”, promet a la seva web oficial la Fundació de Foment del Turisme. En aquest context i amb el creixement exponencial d'aquest tipus d'emprenedories, el fi equilibri que separa la turistificació del món agrícola menorquí corre risc d'escorar-se en una direcció molt clara. “Permetrem el lloguer turístic en sòl rústic. És a dir, en un lloc que ara es pot transformar en un hotel rural, per què no pot fer lloguer turístic?”, raona el president Vilafranca a propòsit d'una altra de les arestes –potser la més polèmica– que inclou la modificació del PTI .
Amb tot, la veritat és que l'ordenament jurídic de Menorca actualment ja compta amb fins a tres figures habilitades per a l'allotjament turístic a sòl rústic: els hotels rurals -només en edificis anteriors a 1940 i amb un màxim de 50 places-, els agroturismes -en edificis anteriors al 1960 i amb un màxim de 24 places-, i les agroestances, amb un màxim de 6 places i sempre en habitatges on estigui empadronat un agricultor professional-. Quina és la novetat de l'anunci de l'equip de govern? Doncs bé, la proposta dels populars exclourà l'obligatorietat de les activitats agrícoles preferents així com l'empadronament del pagès professional.
L'ordenament jurídic de Menorca actualment ja compta amb fins a tres figures habilitades per a l'allotjament turístic a sòl rústic: els hotels rurals -només en edificis anteriors a 1940 i amb un màxim de 50 places-, els agroturismes -en edificis anteriors al 1960 i amb un màxim de 24 places-, i les agroestances, amb un màxim de 6 places i sempre en habitatges on estigui empadronat un agricultor professional-
“El problema no és el turisme en rústic com a complement de l'activitat agrària, el problema és que ara es planteja llogar els habitatges sense el requisit que un agricultor professional hi visqui”, assenyala aquest mitjà Miquel Camps, que qualifica aquesta decisió d'“error estratègic”. “Es tracta d'una aposta molt preocupant, perquè l'expectativa d'ingressos ràpids llogant cases al camp no trigarà a expulsar els professionals agraris d'aquests habitatges. Menorca no necessita més activitat turística, sinó diversificar-ne l'economia. Perjudicar el sector agrari per incrementar el turisme és un gran error estratègic”.
Preguntada per aquesta mesura, la consellera Torrent ha declarat que “es tracta d´una proposta que va enfocada a donar més sortides a les explotacions agràries per rendibilitzar la seva activitat donant facilitats als menorquins i menorquines que viuen del camp”, sense pronunciar-se sobre el punt de l'obligatorietat. Per part seva, el mateix Vilafranca ha declarat que aquesta iniciativa comptaria amb l'acompanyament decisiu de l'única consellera de Vox a l'illa, Maite de Medrano d'Olives, amb qui, ha reconegut “la relació és bona”, malgrat la ruptura del pacte de govern que els unia i amb què es va iniciar la seva gestió el 2022.
Finalment Miquel Camps es va referir a la legalització de cases construïdes en rústic sense llicència abans de la ratificació del PTI i que la nova normativa permetrà “amnistiar” o legalitzar ex post. “Amb aquesta normativa s'ha habilita la legalització indiscriminada de grans xalets amb piscina que pretenen presentar-se davant la societat com a ”humils“. ”Aquesta gent generarà un 'pelotazo' urbanístic com mai s'ha vist i el Consell els atorga un premi. És tremendament injust i succeeix davant la mirada atònita de tota la resta de la població que ha buscat una casa legal i ha pagat impostos“.
Els estudis sense fi
Però tota aquesta iniciativa política no es podria sostenir sense un suport tècnic i jurídic que li atorgui suport i legitimitat. Segons han confirmat a elDiario.es fonts del Consell Insular, des de l'anunci de la intenció de modificar el PTI, el PP ha encarregat una sèrie d'estudis a despatxos i ens privats que permetin habilitar totes aquestes modificacions abans esmentades. Segons consta al registre de plens, durant el primer trimestre de 2024 es va encarregar un estudi de capacitat de càrrega turística el termini de lliurament del qual era de 3 mesos.
“Nosaltres vam preguntar per aquest estudi als 3 mesos i no estava fet. Vam insistir als 6 mesos i tampoc no hi era, encara que ens parlaven d'un esborrany al qual mai no ens van donar accés”, assenyala el coordinador de Més per Menorca, Esteve Barceló. “Hem insistit de nou quan gairebé ja fa un any des del seu encàrrec inicial, i quan per fi veiem que hi ha l'estudi, se n'encarreguen dos més, un per ampliar el contingut del primer i un altre per assessorar sobre la gestió de les places turístiques” i assenyala que tot sembla encaminat a trobar un estudi que respongui a les pretensions particulars de l'equip de govern, en cap cas a les necessitats dels menorquins i del nostre territori. I tot, amb diners públics“.