El PP aprova amb Vox amnistiar hotels, promotores i infractors urbanístics a Menorca

El ple del Consell Insular de Menorca celebrat aquest dilluns ha aprovat finalment, amb els vots del PP i el suport decisiu de Vox, la moció presentada per lʻequip de govern dʻAdolfo Vilafranca perquè l'illa sʻadhereixi a l'amnistia urbanística impulsada pel Govern balear mitjançant la llei 7/2024 de simplificació administrativa. Aquesta mesura permetrà amnistiar i regularitzar milers de construccions realitzades sense permís sobre sòl rústic a Menorca.

Durant la sessió, integrants de la campanya Via Menorca i de l'organització ecologista GOB Menorca, entre altres col·lectius socials, s'han mobilitzat davant de la seu del Consell per mostrar el seu descontentament i exhibir cartells i pancartes denunciant que es tracta d'una “vergonya”.

“És el major atemptat urbanístic que s'ha produït en Balears. Mai en la vida hauria pensat que un partit demòcrata premiaria així a tota la gent que comet il·legalitats”, ha destacat, en diàleg amb elDiario.es, una assistent al ple que portava un cartell on podia llegir-se 'Qui estima Menorca no la destrueix', consigna emblemàtica a l'illa i símbol de l'organització Menorquins pel Territori, que en 2018 va aconseguir bloquejar diversos desenvolupaments urbanístics de fort impacte ambiental i paisatgístic.

L'aprovació de la mesura ha estat àmpliament celebrada entre empreses i promotors públicament consignats i comprovats infractors urbanístics. Un dels més reconeguts és el parc aquàtic Splash! de Biniancolla (Sant Lluís), propietat de Minura Hotels, que des del 2014 funciona sense declaració d'interès general i, per tant, no té llicència. Aquesta il·legalitat va ser ratificada en una sentència del TSJIB l'octubre del 2022 i, des d'aleshores, l'empresa manté un estira-i-arronsa judicial amb l'administració pública amenaçant d'exigir 30,6 milions d'euros via demanda en cas de veure's obligada a tancar les portes definitivament.

El mes de febrer passat els representants legals de l'empresa promotora van sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Lluís un permís provisional a l'empara de la Llei 7/2024 per poder obrir les portes durant dos anys més mentre es resol l'acollida a l'amnistia.

Una altra de les empreses que podria acollir-se a l'amnistia i l'exemple de les quals és objecte de polèmica des de fa anys és el cas de l'agroturisme Torrevella, propietat de la promotora francesa Les Domaines de Fontanille, que des del 2017 mantenen obertes al públic set piscines il·legalment construïdes, tot i que el Pla Territorial Insular vigent només permet una piscina per finca.

Cal destacar que aquesta empresa va ser multada pel Consorci de Disciplina Urbanística amb més d'1,5 milions per violar les normes ambientals i territorials. Recentment, la firma va aconseguir que l'ajuntament d'Alaior reconegués i atorgués llicència ex post a les piscines il·legals, per la qual cosa la multa va quedar gairebé en poc més de 15.000 euros. Si s'acollís a la normativa aprovada ahir, les Domaines de Fontanille acumularien un rècord de dues amnisties urbanístiques en menys de sis mesos.

Idèntic al de Torrevella és el cas de l'hotel de Sant Llorenç de Llucalari, propietat de la firma Menorca Experimental i emplaçat al mateix radi urbanístic. Amb la mateixa modalitat -i el mateix assessor ambiental- que en el cas de Torrevella, en aquest hotel no van ser set sinó nou piscines les piscines presentades sobre plànol com a “aljubs per estalviar aigua” i finalment es van convertir en part de l'oferta de serveis premium en habitacions privades a raó de diversos centenars d'euros la nit.

Terratrèmol polític, creus i una carta oberta

La iniciativa legislativa, a la qual finalment Menorca s'acollirà després de la votació de dilluns, va ser impulsada pel Govern de Marga Prohens (PP) el desembre del 2024 i preveu mecanismes administratius per donar legalitat a construccions, habitatges, piscines i altres instal·lacions que no fossin declarades al seu moment o la legalitat de les quals hagi prescrit. En alguns casos, amb la legalització només cal sol·licitar-la davant l'organisme competent ja que la llei, aprovada amb els vots de Vox i PP al Parlament, inclou la figura de “silenci administratiu positiu”, en lloc d'una autorització explícita com fins ara. “És una recompensa als infractors i un exemple dʻurbanisme a la carta”, han assenyalat des del GOB després de la sessió plenària del Consell Insular a Menorca.

El passat 13 de març, un “ampli front polític i social” integrat per PSOE, Més, Podem, el GOB de Menorca i Mallorca, la campanya Via Menorca i el Fòrum de la Societat Civil entre altres organismes i associacions, van presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional. “Aquesta amnistia suposa premiar qui s'ha fet un xalet il·legal en rústic mentre tota la resta de la ciutadania ha demanat, esperat i pagat les llicències i els impostos”, ha subratllat el diputat socialista per Menorca Pepe Mercadal, que va realitzar la presentació acompanyat pels legisladors Vicenç Vidal de Més per Mallorca i Martina Velar. “Suposaria la fi de la protecció territorial de Menorca que caracteritza la nostra illa”, va emfatitzar Mercadal.

Per la seva banda, Esteve Barceló, coordinador de Més per Menorca, es va referir a la interposició del recurs al TC. “És difícil valorar quina resposta donarà i quan ho farà el Tribunal Constitucional però en tot cas és ressenyable es tracta d'una presentació que compta amb el suport de 50 diputats i ha estat elaborat per juristes de solvència contrastada i aborda diverses qüestions contingudes a la Llei 7/2024”, ha explicat el conseller. Segons va declarar el dirigent ecosobiranista a elDiario.es, el recurs posa un èmfasi especial en la disposició addicional setena, que permet legalitzacions en sòl rústic i que, considera, “genera una flagrant desigualtat de condicions entre els infractors i els que han complert amb la normativa”.

El PP assenyala el GOB com “un instrument polític de l'esquerra”

Després de la intervenció al ple, el president del Consell, Adolfo Vilafranca, ha assenyalat específicament a l'organització ecologista GOB Menorca com un “instrument polític de l'esquerra” que “només es mobilitza quan governa el PP”. Tot seguit, ha preguntat davant dels mitjans “on era el GOB quan es va aprovar el PTI a cinc dies de les eleccions sense estudi de càrrega turística?” i ha finalitzat responent amb “dubtes” sobre si l'objectiu final de la dita organització és “la defensa del medi ambient”.

Consultats per elDiario.es, fonts del GOB han respost el president: l'organització ecologista ha emès aquest dimarts una carta oberta per respondre a les dites del president, on subratllen que són “una entitat que fa 48 anys que treballa de forma ininterrompuda a Menorca i ha hagut de conviure amb governs de tota mena i color”, deslligant-se de les acusacions partidistes. Així mateix, han emfatitzat que el GOB és “una de les associacions amb més base social de l'illa i, a la seva metodologia d'activitat, incorpora tant la proposta com la protesta”. Finalment, han enumerat una sèrie de suggeriments per morigerar l'impacte i la massificació turística.

“Tenim tots aquests temes per intentar treballar de manera conjunta, prengui el timó i recordeu que a Menorca la gent estima molt el territori”, han finalitzat els ecologistes.

Finalment, el conseller opositor de Més, ha considerat que les declaracions del president Vilafranca estan “totalment fora de lloc, molt allunyades del tarannà institucional que hauria de tenir un president” i va subratllar en diàleg amb aquest mitjà que “no té cap sentit aquesta crítica cap a les entitats, i encara menys cap al GOB, una organització amb dècades d'història al servei de la societat.