LLEGIR EN CASTELLÀ
PP i Vox culminaran dimarts que ve la seva ofensiva contra la Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears. Ho faran durant el darrer ple ordinari del Parlament abans de l'estiu en què es prendrà en consideració una Proposició abanderada per l'extrema dreta amb l'objectiu de derogar una normativa que ha permès a les institucions públiques investigar i aclarir els fets relacionats amb les violacions de drets dutes a terme durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. La supressió d'aquesta llei, aprovada el 2018 -durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol- figura a l'acord de legislatura rubricat entre conservadors i Vox pel qual els de Santiago Abascal, a canvi del seu suport, es comprometien a abstenir-se a la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.
Coincidint amb el debat de la iniciativa (previst al voltant de les 13.00 hores), l'associació Memòria de Mallorca ha convocat una concentració a les 12.00, davant de les portes de la Cambra autonòmica, per rebutjar aquest “atemptat contra els drets de les víctimes”. El passat 2 de juny, una manifestació organitzada per la Plataforma per la Memòria Democràtica (que integra més de 80 entitats de la societat civil) va exigir a PP ia Vox que no eliminin la llei i va advertir que la convocatòria era “un avís més que la societat civil no acceptarà polítiques antidemocràtiques” de les dretes.
Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme es va convertir en un dels compromisos clau que van segellar les dretes a les comunitats autònomes en què governen. El seu objectiu passa per substituir-les per lleis que han anomenat “de concòrdia”. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, encapçalat per Ángel Víctor Torres, ja ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional l'ofensiva de Vox contra la memòria històrica.
A Balears, entre els al·legats que el partit d'extrema dreta exposa a la seva Proposició de Llei, recrimina que la normativa “atempta contra la igualtat de tots els espanyols”, atès que, segons ell, “vulnera l'article 14 [de la Constitució] que serveix de clau per als drets fonamentals”. “Aquesta llei procedeix a discriminar i apartar una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com ara el bàndol en què van lluitar”, afegeix.
En opinió de Vox, aquesta circumstància “promou la rancúnia i evita el reconeixement a tots aquells que, en algun moment de la història i per diverses causes, van vessar la seva sang per Espanya sense importar el bàndol en què estiguessin”. En el text, el partit torna a malinterpretar la memòria històrica com un intent de “dividir els espanyols”, en lloc de valorar-la com una eina dirigida a reparar les ferides provocades pel cop feixista del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista .
El text, per altra banda, situa l'inici de les “convulsions” que van desembocar a l'esclat de la Guerra Civil en la proclamació de la Segona República el 1931. Aquestes “convulsions”, apunten, “ja feien presagiar el clima d'inestabilitat social, crisi institucional i exclusió de l'adversari que caracteritzaria els diferents governs”. Vox emmarca “el que ha passat a Espanya entre el 1931 i el 1945” en un context generalitzat a nivell europeu i “mogut per passions ideològiques, la brutalització de la política i la deshumanització de l'altre”.
Fites de la Llei balear de memòria democràtica
Cal destacar que, entre altres fites, la Llei de memòria democràtica balear ha possibilitat delimitar la consideració de víctimes -organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o LGTBI, víctimes de bombardejos, nadons robats, etc.- amb l'objectiu d'identificar-les a través d'un cens de víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. Sota l'empara d'aquesta normativa també s'ha declarat la nul·litat de ple dret de totes les sentències i les resolucions de les causes penals, civils i administratives dictades per raons polítiques a les illes.
Així mateix, en una iniciativa pionera a nivell estatal, s'han pogut recuperar més de 800 objectes conservats de la vestimenta dels assassinats pel franquisme (botons, sivelles, cremalleres, restes de calçat, també objectes de neteja) pertanyents a les víctimes, principalment procedents de les fosses de cementiri de Son Coletes, a Manacor, i del cementiri de Porreres, i restaurar-los per tornar-los a les seves famílies. Alguns dels familiars van optar per cedir els objectes a les Seccions Museístiques de la Memòria Democràtica creades a l'empara d'aquesta normativa.
En aquesta línia, la Llei ha acollit la posada en marxa una Oficina d'Atenció Directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i els seus familiars. De la mateixa manera, s'ha creat una nova figura de protecció a les Balears: els Espais i els itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics. També ha permès declarar el 29 doctubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, així com confeccionar un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes que han hagut de ser retirats per les institucions públiques.
Des de l'oposició d'esquerres han criticat durament la decisió de derogar aquesta llei. “És molt lamentable tenir una presidència a canvi d'anar en contra de la democràcia de la institució que presideixes”, va criticar al seu dia el portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que considera “lamentable” que “es pugui argumentar en un Parlament democràtic que un aixecament feixista i una dictadura nacionalcatòlica poden ser qüestions interpretables”.