La portada de mañana
Acceder
El jefe de la Casa Real incentiva un nuevo perfil político de Felipe VI
Así queda el paquete fiscal: impuesto a la banca y prórroga a las energéticas
OPINIÓN | 'Siria ha dado a Netanyahu su imagen de victoria', por Aluf Benn

El PP obre la porta a legalitzar un parc aquàtic de Menorca construït a terra protegit

El parc aquàtic Splash de Biniancolla (Sant Lluís) acumula polèmiques des que va obrir les portes el 2015. No només perquè es troba en sòl protegit, sinó perquè el 2014 el Consell Insular de Menorca va decidir retirar la declaració d'interès general, cosa que conseqüentment va deixar la mola de tobogans verds a la vora de la il·legalitat. L'estira-i-arronsa entre les administracions i la propietat –l'empresa Minura Hotels– podria tenir un nou episodi si finalment el PP, que governa al Consell Insular, modifica el Pla Territorial Insular (PTI) i permet la legalització de les construccions en sòl rústic.

La modificació del Pla Territorial Insular de Menorca és, des que el PP va assumir el nou govern fa un any, un objectiu polític central per a Adolfo Vilafranca. El president del Consell Insular ha declarat diverses vegades la seva voluntat de modificar la normativa que estableix restriccions al creixement urbanístic en sòl rústic. Tenint en compte que gairebé el 70% del territori insular és considerat dins de les diferents tipificacions de sòl rústic, la modificació de la norma cerca obrir la porta a noves construccions.

Noemí García, portaveu de Més per Menorca, assegura a elDiario.es que, des d'un principi –i fins i tot abans de la seva construcció–, el parc ha estat objecte de nombrosos informes tècnics en contra: “Durant el mandat de Santiago Tadeo, entre el 2011 i el 2015, el Partit Popular va declarar d'interès general aquest parc aquàtic ubicat en una parcel·la en rústic justificant que aquestes instal·lacions ajudaran a desestacionalitzar la temporada turística. Per això, es van obviar dos informes del Consell que van ser desfavorables, i es va encarregar un informe extern que va avalar la declaració d'Interès General permetent així la seva construcció”.

Segons assenyala la consellera ecosobiranista, el seu espai polític va reaccionar aleshores interposant un recurs d'alçada per suspendre l'execució de les instal·lacions en defensa del medi ambient. “Si donem per vàlid que un parc aquàtic contribueix a desestacionalitzar el turisme, aleshores qualsevol projecte acreditat per un informe polític de turisme també es podrà fer realitat”, insisteix García. “Estem davant d'un altre clar exemple d'urbanisme a la carta”, emfatitza.

Claudia, que és veïna de la urbanització de Biniancolla i propietària d'un històric restaurant de la zona costanera, assegura que l'Splash “no ha ajudat gens” a portar més turistes fora de temporada i que la pretesa desestacionalització que portaria aparellada el parc no va passar mai. “La veritat és que els turistes que visiten el parc són gairebé tots de l'hotel que està al costat, aleshores tampoc és cert que els comerciants locals ens hàgim beneficiat gens amb aquest parc”, assenyala l'empresària en diàleg amb elDiario.es.

Amenaça de tallar la llum

Després de la revocació de l'Interès General, l'Ajuntament de Sant Lluís –municipi on està ubicat el parc– va procedir a anul·lar la llicència per a l'explotació de les instal·lacions. Des d'aleshores, i malgrat existir una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears d'octubre de 2023 on es ratifica que el parc ha de tancar per no tenir Interès General i trobar-se en rústic, l'estira-i-arronsa entre les institucions i l'empresa es dirimeix en un llarg i complex fàrrec judicial.

Francisco Javier Jiménez de Cisneros Cid, catedràtic en dret administratiu i advocat de l'empresa promotora, explica a elDiario.es quina ha estat l'estratègia seguida per mantenir les portes i els tobogans del parc Splash de Biniancolla obertes i funcionant: “Nosaltres impugnem la decisió de la revisió d'ofici, després que l'Ajuntament revoqués la llicència, davant del Jutjat 3 Contenciós Administratiu de Palma on hem sol·licitat l'adopció de mesures cautelars sense que aquest incident s'hagi resolt definitivament. Considerem que la jurisprudència del Tribunal Suprem i la doctrina del Tribunal Constitucional estableixen que mentre els jutges i tribunals resolen sobre una demanda de tutela cautelar en un recurs contenciós administratiu no l'Administració pot executar l'acte la legalitat del qual es qüestiona, ja què tal procedir estaria impedint a l'òrgan judicial pronunciar-se de manera efectiva sobre la tutela cautelar”. És a dir, mentre el Jutjat no resolgui la cautelar sol·licitada, el parc continua obert. Mentre els assumptes de palau van a poc a poc, l'estiu escalfa les platges de Menorca i el El turisme estacional ja ha arribat a Biniancolla demanant sol i tobogans d'aigua a raó de 20 euros els menors d'edat i 25 els adults. , va notificar el 13 de juny passat a l'empresa que havia de tancar les portes amenaçant de tallar el subministrament de llum i aigua i precintar l'entrada si no es complia l'ordre en un termini de 48 hores. No cal dir que els amos del parc van fer cas omís dels advertiments de l'Ajuntament. A propòsit d'aquest pols entre Sant Lluís i Minura Hotels, el lletrat Cisneros insisteix en l'empara jurídica: “Mentre no es resolgui la peça de mesures cautelars, no hi ha obligació de tancar l'activitat i l'explotació del parc ni, encara menys, poden precintar les instal·lacions i ordenar-ne el tancament”.

L'Ajuntament de Sant Lluís va notificar a l'empresa que havia de tancar les seves portes sota amenaça de tallar el subministrament de llum i aigua i precintar l'entrada si no es complia l'ordre en un termini de 48 hores. Els amos del parc van fer cas omís dels advertiments del Consistori

Tot i les argúcies judicials i les estratègies d'advocats i empresaris, és probable que el parc hagi de tancar. El problema derivat del possible tancament és que l'empresa promotora podria sol·licitar una compensació econòmica en concepte d'indemnització que podria arribar als 30 milions d'euros. Consultada sobre aquest punt, la consellera Noemí García encén les alarmes. “Qui ha d'assumir aquesta indemnització? Els ciutadans? El promotor pot defensar els seus interessos i reclamar allò que vulgui, però: no ha fet negoci durant anys amb una activitat il·legal? Potser és ell qui hauria d'indemnitzar la societat menorquina. A més, darrere d'aquestes irregularitats al voltant del parc hi ha responsables polítics, encara en actiu, que també haurien d'assumir les responsabilitats”, reflexiona.

Un nou PTI a la carta?

Sobre la modificació del PTI, el mateix president del Consell Insular ha reconegut diverses vegades la seva voluntat de modificar la normativa per, entre altres coses, legalitzar construccions il·legals fetes sobre sòl rústic –com el parc Splash–, tot i que ha matisat que només es permetran legalitzar edificacions “que no tinguin expedient sancionador o ordre de demolició”. Per la seva banda, el conseller de Cultura, Juan Domingo Pons Torres, va anar un pas més enllà i va especificar en una entrevista recent a IB3 Ràdio que des del Partit Popular treballen “per aportar, des de la legalitat, una solució jurídica per resoldre la situació del parc Splash”. elDiario.es ha contactat amb la consellera d'Ordenament Territorial de Menorca, Núria Torrent, que no ha respost les preguntes.

Una iniciativa que modifiqui el PTI en benefici d'un particular podria ser considerada prevaricació. “Implica modificar la normativa requalificant el solar on es va construir el parc o revisar-ne els usos perquè es pugui ubicar aquesta instal·lació. Fer urbanisme a la carta i pot tenir clars signes de prevaricació”, ha assenyalat a elDiario.es la portaveu del PSOE de Menorca, Susana Mora. A més, ha afegit que “si el que volen fer és revisar els usos de tots els solars amb les mateixes característiques que hi pugui haver a Menorca el que busquen és canviar el model urbanístic de l'illa, permetent parcs aquàtics a tot el sòl rústic protegit”. Per la seva banda, Noemí García ha assenyalat a elDiario.es que considera aquesta iniciativa “un error, una incoherència i una manca de respecte cap a la societat”. “Quin missatge s'envia així a la ciutadania des de l'administració pública? L'administració pública no pot prevaler l'interès particular per sobre del col·lectiu”, comenta.

L'advocat de l'Splash relativitza les interpretacions de les conselleres opositores i considera que a les declaracions del conseller Pons Torres no hi ha indicis de prevaricació. “Com serà prevaricació una opinió?”, es pregunta en diàleg amb elDiario.es, i afegeix que “caldrà veure si s'adopta aquesta modificació efectivament, els passos i tràmits, els informes tècnics i jurídics i l'objectiu final de la modificació del PTI”.