LLEGIR EN CASTELLÀ
El PP acaba de donar per trencat qualsevol mena de relació amb Vox a Balears i s'abstindrà al debat de derogació de la Llei de memòria democràtica després d'assolir in extremis un acord amb els grups d'esquerra. A canvi, tant PSIB-PSOE com els ecosobiranistes de Més per Mallorca i Més per Menorca s'han compromès a donar suport a la supressió de les 34 esmenes que l'extrema dreta va presentar al Decret llei autonòmic de simplificació administrativa, i que els conservadors van incorporar fa dues setmanes per error, retrotraient amb aquestes mesures la legislació balear a dècades enrere en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana.
La votació s'havia de dur a terme al ple d'aquest dimarts, però finalment ha estat retirada de l'ordre del dia i s'inclourà a la sessió de la setmana que ve, en què també preveu validar-se el decret dirigit a esmenar les esmenes que el PP va recolzar per equivocació. La ruptura dels acords amb Vox sí que ha marcat el desenvolupament del ple.
A les portes de la Cambra, mentrestant, es concentraven prop de dues-centes persones que inicialment havien estat convocades per la Plataforma per la Memòria Democràtica per dir “no” a la derogació de la normativa i defensar “la memòria, la justícia i la reparació” davant de “les polítiques involucionistes de PP i Vox”. Després de conèixer que el PP finalment no donarà suport a la derogació, els participants han celebrat el posicionament dels conservadors, encara que han lamentat que s'utilitzi la memòria històrica “com a moneda de canvi”, com ha posat de manifest, en declaracions a elDiario.es, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.
Fins ara, els populars havien mostrat el seu ferm suport a l'eliminació de la Llei de memòria democràtica, aprovada durant la primera legislatura del pacte d'esquerres liderat per la socialista Francina Armengol (2015-2019). La seva supressió va ser inclosa al pacte aconseguit a l'inici de l'actual mandat per PP i Vox, compost per fins a 110 mesures. A canvi d'acceptar l'eliminació d'aquesta normativa, els de Santiago Abascal es comprometien a abstenir-se a la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.
El passat mes de juny, la Plataforma per la Memòria Democràtica va exigir, mitjançant una carta adreçada als conservadors, la seva consideració cap a “les més de 2.000 víctimes assassinades” pel feixisme a Balears, “les més de 10.000 víctimes tancades a la presó” durant el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista, les que “van patir condemnes i sentències a mort manifestament injustes”, les que van ser “executades extrajudicialment” i les que “van patir desaparicions forçades”, a més de tenir present “el patiment que estan ocasionant novament a les seves famílies”.
“Agafin els seus noms i facin-los seus com a persones que ens van precedir en la lluita per la democràcia demostrant així que són un partit democràtic; s'han de posicionar al costat de les víctimes, defensin, amb la no presa en consideració de la derogació a petició de l'extrema dreta d'una Llei que només ha atorgat drets i beneficis, que la memòria no és una qüestió de partits polítics, sinó de drets humans”, imploraven des del col·lectiu memorialista. Preguntat aquest dimarts pel fet d'haver canviat la seva postura, el portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, ha manifestat que la supressió d'aquesta normativa “no ha estat mai una prioritat per al PP”.
En concret, la derogació va ser promoguda mitjançant una Proposició impulsada per Vox en línia del que ha efectuat l'extrema dreta en altres comunitats autònomes en què governa juntament amb el PP. Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme es va convertir en un dels compromisos clau que van segellar les dretes i el seu objectiu passa per substituir-les per lleis que han anomenat “de concòrdia”.
A Balears, entre els al·legats que el partit exposa al document presentat a la Cambra, recrimina que la Llei “atempta contra la igualtat de tots els espanyols”, atès que, segons la seva opinió, “vulnera l'article 14 [de la Constitució] que serveix de clau per als drets fonamentals”. “Aquesta llei procedeix a discriminar i apartar una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com per exemple el bàndol en què van lluitar”, assenyalen els de Santiago Abascal, malgrat que aquesta part a la que al·ludeixen va gaudir durant una dictadura de gairebé 40 anys d'honors, reconeixements i abundants pensions públiques.
La Llei de Memòria i Reconeixements Democràtics que pretén derogar Vox estableix que atès que la democràcia és “una conquesta de la ciutadania”, cal “conèixer d'on venim, commemorar aquesta conquesta, difondre els seus valors i preservar-la davant les amenaces de totalitarisme” que encara l'amenacen. Així, la llei pretén el “reconeixement i garantia dels drets a la reparació, a la veritat i a la justícia de totes les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista”. La norma, a més, suposa no només la condemna de la dictadura franquista, sinó que també rebutja qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic. “Només des d'aquesta premissa democràtica podem restablir la memòria de les víctimes”, afirma la llei.
Le Senne trenca el retrat d'Aurora Picornell
Cal recordar que, el 18 de juny passat, la Cambra va prendre en consideració la Proposició de Llei de Vox en un ple que es va desenvolupar amb gran tensió política després que el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), trenqués el retrat de la republicana Aurora Picornell i les conegudes com a 'Roges del Molinar', afusellades pels franquistes la nit de reis de 1937. Els fets van provocar una onada d'indignació dins i fora de Balears i van portar els grups d'esquerres (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem) a instar la destitució de Le Senne, dirimida en un ple extraordinari en què el PP es va abstenir per facilitar-ne la continuïtat al capdavant de la Cambra. “Els animo a girar full, tots ens hem comportat aquest dimarts de forma molt civilitzada i m'agradaria que seguíssim així”, va exposar Le Senne, segona autoritat de Balears, que sí que es troba imputat per un presumpte delicte d'odi arran d'aquell episodi.
Entre altres fites, la Llei de memòria democràtica balear ha possibilitat delimitar la consideració de víctimes -organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o LGTBI, víctimes de bombardejos, nadons robats, etc. - amb l'objectiu d'identificar-les mitjançant un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. Sota l'empara d'aquesta normativa també s'ha declarat la nul·litat de ple dret de totes les sentències i les resolucions de les causes penals, civils i administratives dictades per raons polítiques a les illes.
En aquesta línia, la normativa ha acollit la posada en marxa una Oficina d'Atenció Directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i els seus familiars. També és una iniciativa pionera a Espanya. De la mateixa manera, s'ha creat una nova figura de protecció a les Balears: els Espais i els itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics. També ha permès declarar el 29 d'octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, així com confeccionar un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes que han hagut de ser retirats per les institucions públiques.