Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El PP presenta documents que avalen que van deixar caducar la reclamació milionària a la trama Koldo a Balears

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (i), i la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol (d).

Nicolás Ribas

Eivissa —

0

La documentació que disposa el Govern de Marga Prohens (PP) avala la tesi del jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno, que va afirmar que el procediment per reclamar el sobrecost de les mascaretes de la 'trama Koldo' a les Illes va caducar durant l'actual mandat de Prohens. És a dir, que els illencs haurien perdut gairebé 3 milions d'euros per culpa de la inacció del PP a l'hora de gestionar la reclamació i la compra infructuosa de l'anterior Govern socialista. L'empresa va presentar al·legacions el 6 de novembre del 2023 i no va ser fins al 28 de febrer del 2024 -la data límit de caducitat era el 18 de gener del 2024, segons Moreno- quan l'Executiu va tornar a contactar amb la companyia.

Així es desprèn de la documentació que ha presentat aquest dimecres el Govern balear del PP a l'oposició en el marc de la comissió parlamentària pel 'cas Koldo' i que ha pogut consultar elDiario.es. Fins ara, l'Executiu conservador no havia compartit aquests documents i només es coneixien els de l'època socialista. En concret, és una resolució de Javier Ureña, actual director general del Servei de Salut (IB-Salut) amb el PP, que assegura que van passar més de tres mesos des que l'empresa va presentar les al·legacions i l'IB-Salut va tornar a contactar amb ella.

Cal recordar que aquest diari ja va informar sobre la tesi del jutge que l'expedient va caducar per la inacció del PP, cosa que va costar a elDiario.es una campanya de difamació en xarxes socials per part dels conservadors. La reclamació en qüestió va ser iniciada per l'anterior Executiu balear, presidit per Francina Armengol, que va ser el que va contractar la companyia Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL. En concret, els socialistes reclamaven a la polèmica empresa 2,6 milions d'euros pel sobrecost de les màscares de pitjor qualitat que va rebre l'Executiu autonòmic durant els pitjors mesos de la pandèmia.

Un dels documents de l'expedient del contracte que ha sortit a la llum mostra que el 6 de juliol del 2023, amb el Govern d'esquerres en funcions, el subdirector de la Central de Compres i Logística va emetre un informe en què proposava la resolució parcial del contracte i reclamava a Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL una indemnització de 2,6 milions d'euros. El 24 d'agost, el Govern de Prohens va iniciar formalment el procediment per reclamar al contractista les quantitats econòmiques esmentades. L'empresa va registrar al·legacions el 6 de novembre, i es va oposar a la resolució del contracte, després que el 17 d'octubre se li concedís el tràmit d'audiència per presentar-les en un termini de deu dies, i que posteriorment va ser ampliat.

Tot i això, el febrer del 2024, ja en el marc de la investigació iniciada per l'Audiència Nacional sobre el presumpte pagament de comissions irregulars en la contractació i el transport de material sanitari procedent de la Xina, es constata que la contractació amb l'empresa podria ser nul·la de ple dret per no tenir “l'adequada solvència econòmica i financera, així com tècnica”. L'expedient afegeix que l'empresa també no tenia la capacitat d'obrar “per ser adjudicatària de la contractació del subministrament de mascaretes FFP2 al mes de maig de 2020”.

Tot i això, el termini per continuar amb la reclamació ja havia caducat. Segons el Govern del PP, a causa d'un “error”. En un document en què desestimen la continuïtat del procediment de reclamació, l'Executiu popular assegura que han de “rectificar” l'error de la resolució del 24 d'agost del 2023 en què ells mateixos assenyalaven un termini màxim de 3 mesos des del moment d'acord amb allò establert a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP). L'IB-Salut considera ara que el termini màxim per a la resolució parcial del contracte és en realitat de 8 mesos, d'acord amb allò establert a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.

És a dir, el Govern balear del PP reconeix que “per error” va indicar l'agost del 2023 a l'empresa de la trama Koldo que el termini per reclamar el sobrecost de les màscares era de tres mesos i, l'any següent, ja al març del 2024, quan l'escàndol de la trama Koldo havia sortit a la llum, quan José Luis Ábalos ja havia dimitit, quan Francina Armengol estava al punt de mira, quan el PP havia defensat a capa i espasa que el procediment no havia caducat i quan el jutge havia afirmat que sí que ho havia fet, l'Executiu al·lega que en realitat és un termini de vuit mesos.

El jutge, tot i això, interpreta que l'expedient va caducar el 18 de gener, tres mesos després que es notifiqués a l'empresa que podia presentar al·legacions contra la resolució parcial del contracte, com va publicar elDiario.es. Després de la publicació d'aquesta informació, el PP de Balears va començar una campanya contra aquest diari, definint-les com a “fake news”, malgrat que es basaven en els càlculs que feia el jutge de la causa. En qualsevol cas, el PP ha deixat sense efecte la possible caducitat de l'expedient, ja que ha decidit iniciar un nou procediment administratiu i n'ha desistit de l'antic.

El PSOE demanarà la compareixença de Tellado

El PSOE demanarà la compareixença del portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Miguel Tellado, a la comissió d'investigació sobre el 'cas Koldo' al Parlament balear, segons ha avançat aquest dimarts Iago Negueruela, portaveu socialista, després de recollir l'expedient del contracte a les oficines de l'IB-Salut.

Després d'haver examinat l'expedient, Negueruela ha cridat l'atenció sobre la manca d'informes jurídics que donin suport al desestiment de la primera reclamació del Govern de Prohens a Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL i la revisió d'ofici per anul·lar el contracte i exigir a la mercantil 3,7 milions d'euros. Així, el portaveu socialista ha sostingut que Javier Ureña, director general de l'IB-Salut, ha signat aquestes resolucions administratives sota el seu “compte i risc”.

“El Sr. Ureña està fent el paper que li ha encomanat el seu partit per intentar protegir, no sabem qui, si al Sr. Tellado, si a la Sra. Prohens, però estan encobrint algú”, ha dit Negueruela, que ha considerat que Ureña “no hauria de durar un dia més al càrrec”. En la mateixa línia, el diputat socialista ha sostingut que el desistiment i la revisió per anul·lar el contracte pateixen greus “incongruències” respecte als terminis. Uns defectes que, segons ell, impliquen reconèixer “tots els errors” que el PSOE havia advertit que tenien.

El PSOE acusa el PP de mentir

Per això, els socialistes han tornat a acusar el Govern d'haver mentit respecte a la caducitat de l'expedient, ja que la resolució notificant la reclamació a l'empresa donava un termini de tres mesos per resoldre les al·legacions. El PP assegura que es tracta d'un error i va modificar a posteriori la resolució, indicant que eren vuit mesos, fa unes setmanes, transcorreguts els tres mesos que apareixen al document. “Toni Costa menteix de forma patològica”, ha afirmat Negueruela, en referència al vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació.

El PSOE sosté que des que l'empresa va presentar les al·legacions al novembre no consten més actes administratius fins a la rectificació i el desestiment acordats fa uns dies. “Des d'aquesta data de novembre no hi ha cap nou document, no hi ha res, fins al 21 de març ningú no tramita un sol paper a l'IB-Salut”, han insistit. Negueruela defensa que el Govern del PP no va fer cap pas fins a un mes després de l'esclat del cas, permetent que es perdés l'expedient tal com parlaven els investigats a les converses intervingudes per la Guàrdia Civil.

“L'únic que sabem és que hi ha escoltes en què es parla de la trama, que es diu que això passarà, que es perdrà l'expedient, i per descomptat el que passa és que es perd l'expedient; i només quan esclata el cas és quan es comença a activar l'IB-Salut. Mentrestant van fer el que la trama a les gravacions de la UCO diuen que farien, que era perdre el cas”, ha denunciat Negueruela.

Aquest ha afegit que Tellado, portaveu del PP al Congrés dels Diputats, ha de comparèixer a la Cambra autonòmica perquè se l'esmenta a les “punxades telefòniques”. “Aquí algú ha hagut de parlar perquè això es perdi perquè després de les al·legacions de l'empresa no s'hagi fet res”, ha sostingut el portaveu del PSOE. Negueruela també ha demanat explicacions de la presidenta balear, Marga Prohens; Manuela García, consellera de Salut i Javier Ureña, director general de l'IB-Salut.

D'altra banda, Negueruela ha considerat “crida” que no consti documentalment quines persones de l'empresa van visitar l'IB-Salut i el magatzem de les màscares dins del procés d'al·legacions, o qui els van acompanyar: “És curiós perquè dos diputats força coneguts del grup socialista ens hem hagut d'identificar: donar els nostres DNI forma part de l'accés a l'IB-Salut”, ha declarat.

Sobre la contractació amb Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, Negueruela, que era portaveu del Govern de Francina Armengol, ha reiterat que “en aquells moments”, en plena pandèmia, “hi havia múltiples contactes amb tots els Ministeris, amb tot el Govern, i que les empreses després es posaven en contacte amb l'IB-Salut”, així com que “es van contractar unes màscares per a ús civil, que és el que obra a l'expedient”.

El PP demana la compareixença d'Armengol i Koldo García

El PP proposarà que la comissió d'investigació al Parlament citi l'expresidenta del Govern, Francina Armengol, i el mateix exassessor de José Luis Ábalos, Koldo García, perquè considera que la seva presència a l'òrgan és “imprescindible”, segons ha declarat José Luis Mateo, diputat popular al Parlament.

Mateo ha defensat que la presència de tots dos a la comissió d'investigació és “idònia” després de conèixer-se, de boca del mateix García en una entrevista a El Mundo, que va parlar directament amb l'equip d'Armengol quan estava al capdavant del Govern. “Són totes dues parts d'una contractació, encara que seguim fent-nos les mateixes preguntes que quan va esclatar el cas. Qui va contactar? Bé, ara ja sabem que Koldo García va contactar amb algú del Govern, però no sabem amb qui”, ha assenyalat Mateo.

Pressions al PP per la trama Koldo

Cal recordar que les investigacions del 'cas Koldo', a les mans de l'Audiència Nacional, assenyalen que l'intermediari Koldo García hauria utilitzat Jacobo Pombo, empresari que va arribar a treballar fa anys a la seu nacional del PP, i va presumir d'haver concertat una cita amb Miguel Tellado, el portaveu parlamentari del partit, que, alhora, s'hauria preocupat de buscar un contacte a les Illes Balears “de la línia de Pablo Casado” per frenar la reclamació. El jutge creu que les seves maniobres haurien “sortit efecte” perquè el Govern del PP va deixar finalment caducar la reclamació el mes de gener passat.

Les punxades telefòniques mostren la sorpresa entre els investigats quan van conèixer l'existència de la reclamació del Govern balear l'octubre de l'any passat. Una reacció que, les setmanes següents, va derivar en una gran inquietud. A partir d'aquí, Koldo García es va fer servir a fons exercint la seva “influència” perquè aquesta reclamació econòmica no prosperés, com finalment va passar. Així ho reflecteix la intensa activitat dels implicats a la trama amb una frenètica cruïlla de trucades, cites en restaurants o estacions de tren per abordar aquest assumpte, segons recullen els informes aportats a la causa.

El 18 d'octubre, un dia després de conèixer l'existència de la reclamació, el principal empresari de la trama, Juan Carlos Cueto, va parlar amb el seu soci –i tercer vèrtex de la investigació–, el també empresari Víctor d'Aldama, i li va comentar que li diria a Koldo “que pregunti a veure l'altre subnormal que hi era abans, que què és el que ha passat”. És a dir, va reclamar la seva intermediació perquè la persona que era a l'Administració balear anteriorment –quan Armengol era presidenta– li expliqués què estava passant.

Però el Govern autonòmic havia canviat després de les eleccions del maig. I, per tant, ara eren altres els responsables de donar curs a aquesta reclamació. Així, el 7 de novembre del 2023, tot just tres setmanes després, emergeixen els primers moviments de Koldo en una nova direcció: l'exassessor d'Ábalos parla per primera vegada de recórrer al Partit Popular i el seu entorn, que ara estava al capdavant del Govern.

Els informes de la Guàrdia Civil recullen una trucada en què un altre imputat, Iñigo Rotaeche, assegura en una punxada que Koldo li havia dit que intentaria “tocar també els altres”. Els investigadors consideren que aquests “altres” són membres de l'“actual Executiu de Balears [Partit Popular], amb els quals Koldo tindria relació”. Aquell mateix dia, Koldo va informar a l'empresari Cueto que una tercera persona “de les Illes” es posaria en contacte amb ell per donar-li cita. A més, per primera vegada, deixa caure que els actuals dirigents de Balears no tindrien inconvenient a substituir les màscares objecte de la reclamació o a “arribar a un acord”.

Una setmana després, el 14 de novembre de 2023, Koldo és encara més clar i diu a altres dels investigats que a l'actual equip al capdavant del Govern, dirigit per Marga Prohens, estan disposats a fer “borrón y cuenta nueva” amb aquest assumpte i “col·laborar”. Però és al desembre quan Koldo hauria decidit recórrer a un esglaó més alt dins del PP: comunica a l'empresari Cueto que havia quedat amb Miguel Tellado i un tal “Alberto”. Koldo diu que la cita respon que l'acaben de trucar. Tellado ha negat “rotundament” haver-se reunit amb “cap membre de la trama”, igual que ho ha fet el PP de Balears.

Segons una altra de les punxades, l'exassessor d'Ábalos presumia d'haver acordat una cita a la seu nacional del PP, el 10 de gener passat. “He quedat a les 10.15 a Gènova, d'acord?”, diu Koldo a Cueto en una altra de les escoltes. És un fet que, no obstant, la Guàrdia Civil diu que no ha pogut “contrastar”. De fet, els agents que van ser la seva ombra els últims mesos van constatar que no va anar a la seu de Gènova en cap moment.

Ja el 7 de desembre, a les 20.31 hores, Koldo torna a trucar a Cueto per informar-li que “tot va per bon camí”, però que li transmetien que “no cal que es vegi ningú i com més desapercebut passi, millor”. Tot seguit, Koldo afegeix: “Utilitzaré els meus mitjans per poder-te posar en contacte”. Una setmana després, el 14 de desembre, Koldo assegura que l'assumpte de l'expedient de les Balears estava “més que fet”. La UCO sospita que les gestions que Koldo García estava realitzant amb els responsables actuals del Govern serien “un favor que tant Koldo com el seu excap” –en al·lusió a Ábalos– “haurien sol·licitat a canvi d'un altre 'favor'”.

Etiquetas
stats