LLEGIR EN CASTELLÀ
El propietari que el 2024 figurava com l'empresa amb més vivendes buides de Balears, amb 101, ha posat a la venda 87 immobles a Sa Pobla (Mallorca), tots per un preu que oscil·la entre els 70.000 i els 130.000 euros.
La informació l'ha donat a conèixer Més per Mallorca, que assenyala que es tracta d'un “preu irrisori” enmig de la situació actual de l'habitatge, i ha reclamat al Govern presidit per Marga Prohens (PP) que faci ús del seu dret de compra preferent a través de la figura de tempteig i retracte.
En concret, el 25 de febrer de 2025 es va presentar escriptura davant notari per la venda de 87 béns immobles de 2010 que un gran tenidor posseeix a Sa Pobla amb un total de 99 referències cadastrals, entre aparcaments, locals comercials, oficines i habitatges.
Entre les propietats ara posades a la venda hi ha 21 pisos (d'entre 103 i 169 metres quadrats per un preu d'entre 70.000 i 130.000 euros, bastant per sota del preu de referència cadastral), 11 oficines (d'entre 80 i 100 metres), 54 pàrquings i un local comercial.
Segons Més per Mallorca, el venedor és una empresa que el juny de 2024 figurava en el registre de grans tenidors com l'empresa amb més habitatges buits, amb un total de 101.
“Hagi estat o no hagi estat informat i notificat de la voluntat de venda que marca la Llei, el Govern ha d'exercir la compra i posar-los a la disposició de la ciutadania en règim de lloguer social. És inexplicable que amb habitatges a menys de 100.000 euros s'hagi inscrit en el registre la compra per una altra empresa. O el Govern no té control sobre l'activitat de les empreses o bé no vol comprar habitatges per a fer front a l'emergència residencial”, ha assenyalat el diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa.
En concret, les administracions públiques disposen de dos mesos per exercir el dret a compra des del moment en què són notificades de la voluntat de la venda per part del gran tenidor i el dret de retracte es pot exercir pel mateix preu i en les mateixes condicions d'adquisició en què, efectivament, s'ha produït la transmissió.
Un preu que, a més i en aquest cas, resulta “irrisori” per a Més per Mallorca en tant que se situa molt per sota del valor de referència cadastral. La formació ha recordat que en aquesta compravenda s'hi inclouen també oficines fàcilment convertibles en habitatges.
Cal recordar que, durant el període 2019-2023, el Govern en va adquirir 103 mitjançant el dret de tempteig i retracte per 12,4 milions d'euros, mentre que 16 van ser expropiades a grans tenidors durant set anys i destinades al lloguer de joves menors de 35 anys (vuit a Menorca, cinc a Eivissa i tres a Mallorca) i 39 van ser construïdes mitjançant la col·laboració publicoprivada, segons dades que la Conselleria d'Habitatge va facilitar a elDiario.es.
Balears és, a més, la setena Comunitat Autònoma que compta amb un major nombre d'habitatges en mans de grans tenidors, és a dir, d'aquells que posseeixen més d'una desena d'immobles: en total, 26.061 habitatges, una xifra que suposa el 4,53% del parc total de l'arxipèlag, compost per 574.813 immobles. Un percentatge, a més, lleugerament superior al de la mitjana nacional, que se situa en el 4,3% (més d'un milió d'immobles), d'acord amb una recerca duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre als quals aquest mitjà va tenir accés a través d'una sol·licitud pública al Ministeri d'Hisenda emparada en la llei de transparència.