La sinistralitat a la regió amb més accidents laborals: “Tenim una societat de treballadors malalts”

La sinistralitat laboral continua sent un dels grans camps de batalla a les Balears. Tot i que l'arxipèlag és la regió amb menors xifres d'absentisme i que l'Executiu autonòmic ha incrementat el pressupost destinat a la prevenció de riscos laborals, així com a la vigilància de la seguretat i la salut laboral, les illes són la Comunitat Autònoma amb l'índex més elevat d'accidents a l'àmbit del treball, amb 394 per cada 100.000 habitants l'últim trimestre, segons les últimes dades d'Adecco. Unes xifres que els sindicats atribueixen principalment a l'incompliment empresarial de les mesures de seguretat col·lectiva i individual necessàries, així com a la contractació d'empleats amb baixa qualificació.

“Tenim una societat de treballadors malalts, exhausts i empobrits mentre les empreses no deixen de recollir beneficis rècords temporada rere temporada”, assevera la secretària d'Acció Sindical, Salut Laboral, Medi Ambient i Igualtat de CCOO en declaracions a elDiario.es. Es refereix, principalment, a la situació dels empleats al sector de l'hostaleria, on denuncia que hi ha una “infradeclaració” de les lesions osteomusculars que, al no derivar-se a les mútues, no es registren com a accidents ni malalties laborals i acaben tractant-se a la sanitat pública com si es tractés d'un incident en l'àmbit personal. “Tenim una població activa força envellida que arrossega lesions des de molt de temps en un sector molt castigat per les seves condicions laborals i per la manca de mà d'obra”, incideix Ginard, que també lamenta la “invisibilitat” dels problemes de salut mental lligats a aquest sector.

La veritat és que el sector de l'hostaleria presenta uns elevats índexs de sinistralitat, si bé la gran majoria de grau lleu: el 2024, els establiments turístics van registrar un total de 5.581 accidents laborals, una xifra que, amb tot, es situa per sota dels 5.633 produïts el 2023, d'acord amb les dades de l'Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (Ibassal), que el 2022 va constituir una taula de treball dirigida a elaborar un estudi de càrregues a la feina al sector hoteler, donant compliment a la Llei per a la Circularitat i la Sostenibilitat Turística aprovada durant la legislatura passada. Aquesta taula buscava donar resposta, a més, a una reivindicació històrica de les cambreres de pis, que pateixen el 27,3% del total d'accidents al sector d'hostaleria, un 35,1% dels quals estan relacionats amb sobreesforços, segons el mateix organisme.

El sector de l'hostaleria presenta uns elevats índexs de sinistralitat, si bé la gran majoria de grau lleu: el 2024, els establiments turístics van registrar un total de 5.581 accidents laborals, xifra que, amb tot, se situa per sota dels 5.633 produïts el 2023, d'acord amb les dades de l'Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (Ibassal)

La formació dels treballadors, clau en la prevenció

Ginard posa èmfasi, així mateix, en la necessitat d'insistir en el pla formatiu relatiu a la prevenció de riscos laborals. “És obligatori per llei, però al final les empreses decideixen formar o no formar els seus treballadors”. La sindicalista recalca que el fet que Balears registri les majors taxes de sinistralitat “reflexa que no es duen a terme totes les mesures preventives que tocaria, partint de la base que qui té tota la responsabilitat a cuidar els seus treballadors i treballadores són els empresaris”. “Per això nosaltres treballem per, des de la nostra representació dins dels centres de treball, vigilar i potenciar l'ús de totes les mesures preventives que calguin, perquè no n'hi ha cap altra”.

Així mateix, recalca que, a més de negociar amb l'Ibassal i les empreses per evitar tots els accidents laborals possibles, calen unes partides pressupostàries més grans. “Sense els diners suficients és complicat que es pugui pal·liar la sinistralitat laboral”, subratlla, recalcant que “queda molta feina per fer per millorar les condicions laborals de les persones treballadores. Hi ha empreses que ho tenen clar, però hi ha empreses que no. I el que no es pot fer és anar a treballar per tindre un accident”.

"Sense els diners suficients és complicat que es pugui pal·liar la sinistralitat laboral", subratlla Cati Ginard, secretària de Salut Laboral de CCOO, que recalca que "queda molta feina per fer per millorar les condicions laborals de les persones treballadores": "Hi ha empreses que ho tenen clar, però hi ha empreses que no. I el que no es pot fer és anar a treballar per tenir un accident”.

Mentrestant, segons el parer d'UGT, el “terrible fet” que les Balears continuï sent la comunitat líder en sinistralitat laboral “té molt a veure amb la seva economia intensiva”, que, recrimina, “obliga les persones treballadores a fer sobreesforços durant uns mesos a l'any i amb la sobrecàrrega de treball a la majoria de sectors”, una circumstància que els últims anys s'ha vist agreujada per la falta de personal. A això cal afegir, subratlla el sindicat, l'escassetat d'inspeccions de treball als centres de treball dirigides a controlar el compliment de la llei de prevenció de riscos laborals. “Aquesta falta d'inspeccions i de por de les sancions provoca que les empreses incompleixin amb la seguretat del seu personal i inverteixin poc a protegir-lo”, recalca.

“Segueix havent-hi treballadors sense arnès a les teulades”

Roberto Serrano, responsable del sector de la construcció i el metall d'UGT, considera “una temeritat que segueixi havent-hi treballadors sense arnès a les teulades”. Aquest àmbit és, de fet, l'àrea en què es produeixen els sinistres laborals més greus, principalment a la 'Part Forana' de Mallorca, Eivissa i Menorca, d'acord amb les dades demanades per l'entitat sindical. El 2024, la UGT va dur a terme 920 visites a empreses de les illes i aquest any preveu superar el miler amb l'objectiu de conscienciar empreses i treballadors de la necessitat d'implementar bones pràctiques en matèria de prevenció de riscos laborals.

En el cas de la construcció, Serrano assenyala que aproximadament el 90% dels sinistres tenen lloc per caigudes d'alçada, seguides dels atrapaments per màquina. En el cas dels primers, assevera que aquests s'evitarien amb un arnès de seguretat. “En cas de relliscar, un treballador es quedarà penjant, però no caurà. Per 20 euros [el preu d'un arnès] es pot evitar una mort o incapacitat”, incideix.

En el cas de la construcció, aproximadament el 90% dels sinistres tenen lloc per caigudes d'alçada, seguides dels atrapaments per màquina, segons dades de CCOO. En el cas dels primers, Roberto Serrano, responsable sindical d'aquest sector, assevera que s'evitarien amb un arnès de seguretat. "En cas de relliscar, un treballador es quedarà penjant, però no caurà. Per 20 euros [el preu d'un arnès] es pot evitar una mort o una incapacitat"

El sindicalista apunta, a més, a la manca dexperiència, qualificació i formació de molts dels treballadors que sincorporen al sector de la construcció, a més de criticar que nombroses empreses daquest àmbit incompleixen les mesures preventives tant col·lectives com individuals. “No protegeixen els treballadors a les obres amb les mesures corresponents de seguretat i tampoc faciliten els EPI (Equips de Protecció Individual)”, lamenta Serrano, que assenyala que és fora de Palma on es presenten les majors deficiències en matèria de prevenció, així com de manca de documentació.

Conscienciar els empresaris

Davant les mancances denunciades pels sindicats, la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB), que aglutina 96 associacions empresarials de les illes, reunia l'any passat un centenar de persones en una jornada dedicada a la salut laboral en què assegurava continuar apostant “fortament” pel foment de la seguretat, salut i benestar laboral. “Les empreses ens hem de comprometre fermament amb aquest objectiu, no només per reduir l'accidentalitat laboral de Balears, sinó també per millorar la nostra productivitat i competitivitat”, subratllava llavors el secretari general de la patronal, Sergio Bertrán. En la seva intervenció, va posar èmfasi que les organitzacions empresarials estan implicades “de manera molt activa” en la generació de cultura de prevenció i salut, així com en la millora de les condicions de treball.

Al costat de CAEB, també l'Associació de Petites i Mitjanes Empreses de Mallorca (PIMEM) duu a terme programes d'assessorament i informació sobre la gestió de riscos laborals. “Intentem sobretot fomentar la cultura de la prevenció de riscos laborals i que els empresarisels estiguin més conscienciats”, assenyala, en declaracions a aquest mitjà, Miren Aldeiturriaga, responsable del Departament de Prevenció de Riscos laborals de l'entitat. “Cal insistir amb les campanyes d'informació i prevenció, fent-los veure els empresaris que és el millor per a ell, per a l'empresa i per als treballadors”. “No només perquè és obligatori per llei ni per cobrir l'expedient, sinó que realment siguin conscients del que suposa aquesta manera de treballar”, abunda.

Al costat de la patronal CAEB, l'Associació de Petites i Mitjanes Empreses de Mallorca (PIMEM) duu a terme programes d'assessorament i d'informació sobre la gestió de riscos laborals. "Intentem sobretot fomentar la cultura de la prevenció de riscos laborals i que els empresaris estiguin més conscienciats", assenyala Miren Aldeiturriaga, responsable del Departament de Prevenció de Riscos Laborals de l'entitat

Per a Aldeiturriaga, un dels principals factors que expliquen l'elevada sinistralitat a les Balears radica en la temporalitat de l'ocupació i l'escassetat de treballadors qualificats. A més, subratlla com en sectors l'hostaleria l'edat dels treballadors va augmentant i “hi ha més probabilitats que pateixin problemes, sobretot musculoesquelètics per postures forçades, que suposen baixes força llargues”. A això se suma, afegeix, el fet que, davant la creixent demanda del mercat, es creen empreses amb l'objectiu d'oferir una resposta ràpida a les necessitats del moment, cosa que comporta la contractació de personal amb escassa preparació professional. “Des de la patronal ens resulta summament complex accedir a aquestes empreses”, recalquen des de PIMEM.

Amb tot, la responsable de prevenció de riscos laborals subratlla que, si es compara l'actual manera de treballar amb la de fa 20 anys, “els canvis són evidents”. En aquest sentit, destaca que l'ambient i el lloc de treball estan millorant. “Ara parlar d'un casc de seguretat ja no sona a xinès. Tothom sap del que parles. Tant el treballador per protegir-se com l'empresari per posar-lo a disposició dels treballadors. Si tinguéssim una vareta màgica, seria fantàstic”, sentencia.