El Suprem rebutja una querella d'HazteOir que acusava Armengol de mentir sobre el cas Koldo

El Tribunal Suprem ha rebutjat una querella amb què el grup ultracatòlic HazteOir acusava Francina Armengol de mentir en una de les múltiples comissions de recerca del cas Koldo. Una acció penal en què l'associació denunciava que la presidenta del Congrés i expresidenta del Govern havia dit al Congrés que les mascaretes que Balears va comprar a la trama durant la pandèmia eren per a ús “civil” quan, afirma, eren un equipament mèdic per als professionals sanitaris. Els jutges rebutgen la querella i expliquen que hi ha una “patent falta de rellevància penal” a les paraules d'Armengol.

La presidenta del Congrés va comparèixer el passat 13 de maig davant de la comissió d'investigació de la cambra baixa sobre l'operació Delorme, avui batejada com a cas Koldo. Una part de la investigació que portava llavors de manera íntegra l'Audiència Nacional girava al voltant de les compres de mascaretes i material sanitari a Soluciones de Gestión, empresa vinculada a la trama, durant els primers mesos de la pandèmia. Quan Armengol era al capdavant de l'executiu de les illes.

Armengol va negar “de forma rotunda” haver parlat amb Koldo García sobre aquesta contractació, acusant el PP d'extreure dades del cas per a “de manera aïllada i sense context fer creure que va ser una decisió política” a favor de l'empresa vinculada a Víctor d'Aldama. Va ser la primera ocasió que una presidenta del Congrés, la tercera autoritat de l'Estat, va comparèixer en una investigació parlamentària. Posteriorment, també ho va fer a la del Senat i a la del Parlament balear.

Va ser a la seva cruïlla de preguntes i respostes amb Elías Bendodo quan Armengol va explicar que en aquell moment es van comprar les màscares “per tenir un estoc civil”. “Necessitàvem desescalar, nosaltres som una comunitat turística. Per a nosaltres era vital tenir molt estoc d'emergència, estoc de seguretat per poder tenir una desescalada tranquil·la”, va comentar. Va repetir la mateixa idea quan, posteriorment, el diputat de Vox Jorge Campos va repetir la pregunta.

HazteOir, associació ultracatòlica que exerceix l'acusació popular tant en el cas Koldo com en la causa contra Begoña Gómez, dona de Pedro Sánchez, va presentar les seves accions penals contra Armengol tot just tres dies després. Armengol, segons la querella ara rebutjada, havia incorregut en un delicte en afirmar que les màscares eren d'ús civil quan, en realitat, eren per a personals del sector sanitari.

El Suprem, seguint el criteri de la Fiscalia, ha rebutjat la querella de HazteOir per una “patent falta de rellevància penal” dels fets que denuncien. Per als jutges només cal fer una ullada al diari de sessions del Congrés per veure la informació dels expedients de compra de l'IB-Salut: “S'al·ludeix tant a documents on s'indica la destinació per a ús intrahospitalari, com sovint igualment altres, com l'ordre de comanda, factures o albarans, amb la codificació SAP per a ús extrahospitalari i l'especificació d'ús civil o extrahospitalàri”, explica el Suprem.

Aquesta no és l'única iniciativa penal que diferents grups i col·lectius d'extrema dreta han engegat, sense èxit de moment, contra Francina Armengol. Ja l'any passat el mateix Suprem va rebutjar una querella de Vox en què acusava Armengol de prevaricar per permetre les llengües cooficials a la Cambra Baixa. Fa dos mesos el partit de Santiago Abascal va anunciar una nova querella contra l'expresidenta balear per uns missatges que, suposadament, va creuar amb Koldo García durant la pandèmia.

El conegut com a cas Koldo s'ha ramificat les últimes setmanes després que el Tribunal Suprem assumís la part de la causa que afecta l'exministre José Luis Ábalos, acusat per la Guàrdia Civil de cobrar comissions a canvi d'afavorir a Víctor Aldama i les seves empreses. Una part de les diligències portades a l'Audiència Nacional indaguen si aquestes empreses van obtenir contractes milionaris de l'IB-Salut per subministrar mascaretes. També si una possible reclamació de l'administració a aquesta empresa es va gestionar de manera irregular durant l'actual Govern balear del PP.

La part del cas que afecta les mascaretes de Balears va donar voltes entre l'Audiència i la Fiscalia Europea fins que el Tribunal Suprem va establir que el gruix del cas s'havia de seguir investigant a Madrid. Recentment la Fiscalia Europea ha deixat la totalitat del cas a les mans de l'Audiència Nacional en entendre que la decisió del Suprem no deixava marge per a una segona investigació paral·lela.