LLEGIR EN CASTELLÀ
Durant anys, Balears va copar diàriament les pàgines de l'actualitat com a conseqüència dels nombrosos casos de corrupció que la van sacsejar. Mai alienes al clientelisme, els suborns, els desviaments de fons públics i els tractes de favor, les illes han estat testimoni de la caiguda d'històrics alts càrrecs, de la ruptura de governs i de la desaparició de partits assolats pels seus excessos i per les causes judicials que van posar el focus sobre ells. Encara que mai no ha arribat a dissipar-se per complet, l'ombra d'aquells anys foscos planeja de nou sobre l'arxipèlag després que PP i Vox hagin fulminat l'Oficina Anticorrupció, convertint Balears en la primera autonomia a eliminar un òrgan de control d'aquestes característiques i a nedar a contracorrent en la batalla oberta pels organismes internacionals contra la degradació i l'enviliment polític.
Impulsada per llei el 2016, durant el primer mandat del pacte d'esquerres liderat per la socialista Francina Armengol, l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears (OAIB) va veure la llum de la mateixa manera que Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia i Navarra creaven els seus propis organismes antifrau, a l'abric, principalment, de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció, categòrica contra les conseqüències d'aquesta xacra: “La corrupció és una plaga insidiosa amb un ampli espectre de conseqüències corrosives per a la societat: soscava la democràcia i l'estat de dret, dóna peu a violacions dels drets humans, distorsiona els mercats, menyscaba la qualitat de vida i permet l'aparició de la delinqüència organitzada, el terrorisme i altres amenaces a la seguretat humana”.
Organismes com l'Oficina que Balears veurà fulminada són, a més, ja habituals en altres països sota denominacions com Anti-Corruption Authorities, mentre que la Unió Europea, cada vegada amb més força, insta els seus Estats a potenciar la creació d'ens dirigits a la lluita contra la corrupció i a que el sector públic rendeixi comptes sobre la base dels nivells més alts d'exigència. Per això, la decisió de liquidar l'ens balear és, als ulls d'experts i investigadors en matèria de transparència consultats per elDiario.es, “altament preocupant en un moment en què s'insisteix en la necessitat de reforçar la independència d'aquests organismes així com a donar-los un major pes i competències”, com assenyala Manuel Villoria, catedràtic de Ciència Política a la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid (URJC), on dirigeix l'Observatorio en Buena Gobernanza.
De fet, després que PP i Vox decidissin accelerar el tancament de l'Oficina després de fer-se públic que l'ens estava investigant una presumpta trama de corrupció urbanística que afecta Sebastià Sureda, actual director general d'Emergències del Govern de Marga Prohens (PP), més d'una vintena d'associacions i entitats d'àmbit nacional i internacional van emetre el mes de novembre passat declaracions de suport amb què reclamaven evitar la supressió de l'organisme. “No només és una mesura que afebleix l'Estat de dret, sinó que és contrari als compromisos assumits per part tots els Estats part de la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció”, asseveren les organitzacions.
Balears, a contracorrent d'Europa
Villoria considera “incomprensible” que PP i Vox suprimeixin l'Oficina Anticorrupció de Balears. “Incomprensible, llevat que es vulgui tornar als antics temps de Matas i a aquell model essencial de corrupció basat en la creació d'empreses públiques a les quals es derivava una part important del pressupost sense els controls típics de l'administració, en un vendaval de corrupció i malbaratament”, assevera l'investigador en declaracions a aquest mitjà. “És impressionant que no hagin après d'aquesta història”, abunda el catedràtic, autor de nombroses investigacions sobre la transparència com a instrument per millorar el funcionament democràtic.
És incomprensible [suprimir l'Oficina Anticorrupció], tret que es vulgui tornar als antics temps de Jaume Matas
Per al catedràtic, el cas de Balears és atípic a Europa, tenint en compte que en països amb elevats nivells de corrupció com Polònia, Romania o Bulgària han impulsat els seus propis organismes antifrau. “No em consta cap país on s'hagin produït avenços en aquest sentit i s'hagin fet una volta enrere tan clara”, incideix el també director del Departament de Govern i Administració Pública de l'Instituto Universitario Ortega i Gasset, per a qui el fet que tanqui de l'Oficina Anticorrupció de les illes és “una tragèdia” per a l'actual marc institucional espanyol, “contrària al camí que estan marcant la UE i els grans organismes internacionals”.
Per la seva banda, el director executiu de Transparency International Espanya, David Martínez, assenyala que la nova Llei de Transparència suposa “un clar allunyament de la política europea en matèria anticorrupció” en un àmbit en què Espanya “es trobava força bé posicionada davant d'altres Estats membre” encara sense comptar amb una agència anticorrupció estatal o amb una autoritat independent de protecció de l'informant. “Tenim moltíssims deures, però a nivell autonòmic, davant d'altres Estats, teníem una bona valoració per part de diferents organismes pel que fa a la lluita contra la corrupció per part de les agències independents regionals”, subratlla.
[La nova Llei de Transparència balear] és un clar allunyament de la política europea en matèria anticorrupció
Les declaracions de béns, de caràcter reservat
Tot just un dia després que PP i Vox votessin a favor Proposició de Llei de Transparència i control dels càrrecs públics i, en conseqüència, de la supressió de l'Oficina Anticorrupció, el seu director, Tòfol Milán -el cessament del qual serà automàtic des del moment en que la normativa es publiqui al Butlletí Oficial de Balears (BOIB)-, veu amb preocupació la deriva a què s'encamina Balears en matèria de transparència, tenint en compte, sobretot, que l'organisme no només s'ocupa de donar tràmit a denúncies i investigacions de tota mena, sinó també de la prevenció de pràctiques corruptes, de controlar i fer públiques a la ciutadania les declaracions de béns dels càrrecs públics, de la seva formació i d'impulsar programes educatius a les escoles.
“Tot això es perd”, lamenta Milán a elDiario.es. En aquests moments, el registre dels béns dels alts càrrecs és públic i accessible a tothom que vulgui consultar-lo, igual que la Llei municipal i de règim local de les Illes Balears permet que el registre en el cas dels ajuntaments també sigui públic. En total, el portal de l'Oficina té 4.400 declaracions de béns de 1.200 càrrecs i 9.300 declaracions d'IRPF que deixaran d'estar disponibles amb la nova normativa. Milán explica que es tracta d'un instrument que permet evitar incompatibilitats i conflictes d'interessos, així com, per exemple, que alts càrrecs puguin contractar des de l'Administració una empresa on tenen accions.
Les declaracions de béns dels càrrecs públics deixaran de ser públiques, un mecanisme pensat per evitar incompatibilitats i conflictes d'interessos
La nova Llei impulsada pel PP preveu que les declaracions de béns dels càrrecs públics quedin dipositades en un Registre de Transparència, en què tindran caràcter reservat, cosa que implicarà que aquesta informació deixarà de ser pública. Qualsevol accés quedarà registrat. Aquest registre queda constituït com un òrgan administratiu adscrit al Parlament i la Mesa, encarregada d'adoptar les mesures pertinents en relació amb els recursos materials i humans que siguin necessaris per al seu bon funcionament.
El PP va esmenar fins i tot el mes de gener passat aquesta nova normativa amb una bateria de correccions, una de les quals va modificar l'article que estableix que el personal del Registre no podrà divulgar la documentació ni les dades ni posar-les en coneixement d'altres persones o institucions, per afegir que tampoc no podran difondre aquesta informació “la Mesa, ni qualsevol que hagi tingut accés al Registre”.
“Tenim una nova Llei que es diu de transparència, però que no regula la transparència; un registre que es diu de transparència, però que no és transparent; que parla de fer una comprovació de variacions en forma d'increment del patrimoni de càrrecs públics, però que realment no té competències en matèria de verificació ni de sanció”, recrimina en aquesta línia, per part seva, Martínez.
Adéu a les denúncies anònimes
Un altre dels motius que han posat en alerta els qui investiguen i treballen en matèria de transparència és el fet que les denúncies, a Balears, deixaran de ser anònimes com ho eren les interposades davant l'Oficina Anticorrupció pel fet que nombroses persones solen renunciar a informar sobre les seves sospites per por de represàlies. En aquest sentit, la directiva 2019/1937 del Parlament europeu és clara a l'hora d'apostar per la protecció efectiva dels denunciants. També el Ministeri de Justícia ha aprovat aquest mes la Llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció amb l'objectiu d'atorgar una protecció específica a les persones que donen el pas d'alertar d'irregularitats de què han tingut coneixement i evitar que quedin indefenses davant la persecució d'aquells a qui assenyalen. De nou, Balears es posiciona en contra dels avenços aconseguits en aquest sentit.
“És una cosa completament atípica, és anar a contracorrent. Els organismes internacionals insten a facilitar les denúncies anònimes i la protecció dels denunciants”, recalca Milán, que recorda que Euskadi està tramitant la seva Llei de Transparència amb la creació d'una autoritat que doni protecció al denunciant.
Davant les acusacions abocades pel PP i Vox que l'Oficina Anticorrupció va ser creada com a instrument polític en mans del PSOE, Milán rebutja contundent aquest extrem: “En cap cas, ho nego rotundament”, manifestà aquest dimarts als passadissos del Parlament balear, tot just minuts després que la Cambra aprovés la nova normativa. “Mai cap funcionari no ha tingut instruccions respecte a expedients ni s'ha dirigit cap investigació de cap tipus d'expedient”, ha remarcat l'encara director.
No en va, l'Oficina ha dut a terme, durant aquests anys, investigacions que afecten partits de diferent color polític. Entre altres qüestions, s'ha encarregat d'instruir la causa contra el president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, acusat de “tracte denigrant” contra una viceinterventora de l'organisme i de “pressionar-la” per “aixecar les objeccions” a la concessió d'un contracte d'emergència durant la pandèmia, però també va alertar d'un “ús abusiu” de l'ús d'aquesta via de urgència en el cas de la compra d'1,5 milions de mascaretes per part de l'anterior Executiu d'Armengol -investigada actualment en el marc del cas Koldo-, cosa que va provocar una encesa resposta per part de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma en defensa de com s'havia dut a terme el procediment.
Tornada als temps de Matas i Munar
Malgrat els advertiments llançats des dels organismes i altres nombrosos àmbits, PP i Vox han fet cas omís per donar compliment al que es va convertir en un dels ferms propòsits aconseguits pels dos socis de legislatura. Conservadors i extrema dreta justifiquen que, amb el tancament de l'Oficina, les arques públiques s'estalviaran 1,5 milions d'euros i s'eliminaran suposades duplicitats amb altres organismes com les autoritats judicials, la Fiscalia i la Policia, tot i que aquests compten amb funcions exclusives i que l'OAIB complementa les actuacions dutes a terme per òrgans com la Intervenció General, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i els seus equivalents insulars i municipals.
Des dels grups de l'oposició, a més, han anat llançant en els últims mesos advertiments sobre la reculada que podria patir Balears en matèria de transparència i lluita contra les pràctiques corruptes i es remeten als anys més durs de la corrupció a les illes, com els protagonitzats per PP i Unió Mallorquina (UM) entre 2003 i 2007, quan el popular Jaume Matas governava l'arxipèlag i la regionalista Maria Antònia Munar ho feia al Consell de Mallorca. Al llarg d'aquella legislatura, la més polèmica de totes les que es recorden a les illes, Balears -i especialment Mallorca- va veure néixer infraestructures faraòniques, rubricar-se grans acords i licitacions i dur-se a terme dubtoses requalificacions.
Eren temps d'eufòria, dels projectes megalòmans. El Partit Popular s'havia autoproclamat autor del “miracle econòmic” davant de l'“atur, el malbaratament i la corrupció” de l'era Felipe González i Matas volia imprimir la seva marca personal consagrant-se al creixement econòmic i turístic de les illes. Els tribunals no van trigar a posar la lupa sobre la gestió que PP i UM havien desplegat i, després de la cortina dels seus grans projectes, van ser detectades innombrables irregularitats en forma de malversacions, tràfic d'influències, contractes a dit i adjudicacions il·lícites.
El cas Son Espases, el summum de la “perversió”
Una de les macrocauses judicials que va assolir el summum de la “perversió”, com va convenir a assenyalar el llavors fiscal anticorrupció Pedro Horrach, va ser la relativa a l'adjudicació de la major obra pública de les Balears, el hospital de Son Espases –centre sanitari de referència a les illes–: contractacions a dit, minucioses maniobres fraudulentes, prevaricacions o subordinats manejats quins “titelles complaents”, en paraules de l'ara advocat, van ser tan sols alguns dels ingredients d'una concessió els tentacles dels quals van arribar a la seu nacional del PP. Entre els milers de folis del sumari van aflorar noms com els de Florentino Pérez, Juan Miguel Villar Mir, Bartolomé Cursach i Luis Bárcenas.
El cas Son Espases es va convertir, novament en paraules d'Horrach, en el “paradigma” d'una gestió en què “amb massa freqüència” es van adaptar interessos econòmics i polítics “en una espiral on l'interès públic va ser l'última raó a considerar”. Va ser, tanmateix, tan sols una de les nombroses causes que van assotar el PP de Matas, que, segons el parer de l'exjutge José Castro, havia arribat al poder per “burlar-se dels simples mortals”. El seu elevat tren de vida i els sobrecostos a diverses de les macroinfraestructures impulsades sota el seu mandat, sovint criticades pel seu elevat impacte ecològic, el van col·locar al punt de mira de la justícia i es van convertir en la marca personal de l'expresident autonòmic i exministre de Medi Ambient.
El cas Palma Arena, inicialment lligat a un enriquiment il·lícit de Matas que mai no arribaria a ser acreditat, es va erigir en una altra de les grans causes de corrupció impulsades llavors a Balears arran del sobrecost milionari en la construcció del velòdrom del mateix nom. D'aquesta macroinvestigació en van derivar d'altres com la relativa al finançament il·legal del PP durant la campanya electoral del 2003 -la que va dur Matas per segona vegada a la presidència de Balears- o la centrada en el desviament de fons públics a Nóos, liderada per Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres.
Mentrestant, la infinitat d'escàndols que, en els últims anys d'existència, va sacsejar UM va donar origen a algunes de les setmanes més agitades que a nivell polític es recorden a Balears. Compra de vots amb diners públics, contractacions per part de l'Administració de treballadors que en realitat es dedicaven a fer proselitisme de partit... Les múltiples tàctiques emprades per Unió Mallorquina van acabar passant-li factura, amb els seus dirigents -alguns d'ells en llocs públics- detinguts en successives operacions policials. La situació va arribar a tal punt que, el 5 de febrer de 2010, l'acord de governabilitat que tres anys abans havien subscrit PSOE, Bloc per Mallorca i UM a nivell autonòmic va acabar saltant pels aires.