LLEGIR EN CASTELLÀ
A les 9 del matí i amb moltes caixes, Abraham, Alejandra i la seva filla gran han hagut de deixar l'hostal que els ha servit de refugi, que no pas de casa, durant els darrers dos mesos. Els altres dos nens de la parella són a classe. Tot i que la sortida dels establiments hotelers es realitza entre les 11 i les 12 del migdia, la propietat d'aquest hostal situat a Santa Eulària (Eivissa) ha expulsat la família a aquesta hora, i els ha obligat a “sortir corrents”, amb l'excusa que, com que la seva estada havia estat llarga, havien de netejar més a fons. Un altre atemptat contra la seva dignitat.
Un altre dels molts que vénen patint des del dia 30 de gener en què se'ls va comunicar que serien desnonats de la casa on vivien els cinc. La família es mostra molt crítica amb l'actuació dels Serveis Socials del seu poble, que els va veure néixer a tots. La ràbia es mostrava a les seves cares quan dilluns passat sortien de la reunió amb les assistents socials municipals que els porten el cas i que en aquest període de temps han canviat diverses vegades, “perquè els que estaven abans van deixar la feina”, explica Abraham a elDiario.es. Alejandra no va poder contenir els crits. “No teniu valor de tocar els meus fills, per sobre meu heu de passar”, deia enmig d'un atac de nervis, acompanyada per membres del Sindicat d'Inquilines i ciutadanes particulars que se situaven a la porta de les oficines municipals en suport a la família, exigint una solució.
És el penúltim capítol del periple viscut per aquesta família eivissenca. Amb totes les propietats al cotxe dimarts, la parella i la seva filla gran, que va haver de presenciar a uns metres de distància i acompanyada per les amigues de la mare com la policia local anava a demanar explicacions a les persones que donaven suport als pares, es dirigien a un altre lloc on poder aguantar els dies fins que Càritas els tingui preparat el seu nou allotjament provisional. El nou establiment, pagat per l'Ajuntament com els anteriors des del mes de febrer, estarà disponible fins al divendres 8 de juny, data en què si no estigués preparada l'ajuda de l'ONG es quedarien al carrer. Al tancament aquesta edició, la família encara no havia rebut cap resposta.
Els Serveis Socials de Sant Eulària des Riu els han comunicat que no hi ha més recursos per a la família. “Ens hem comprat un cotxe aquest mateix dilluns perquè divendres passat en una reunió ens van dir que aquest dimarts ens quedàvem sense allotjament i que corríem el perill que ens treien els nostres fills. Això no passarà, abans marxem de l'illa i ho perdem tot, muntem els nens al cotxe i marxem”, assegura Abraham. I, si les coses no canvien, si les administracions no posen solucions immediates ni troben un habitatge, aquest camí l'hauran d'emprendre més aviat que tard. El viatge enlloc.
Hi ha el perill que ens llevin els nostres fills. Això no passarà, abans marxam de l'illa i ho perdem tot, muntem als nens en el cotxe i ens n'anem
Tot i això, aquesta decisió portarà molts problemes tant a la parella com als seus fills. Alejandra i Abraham tenen feines fixes a Eivissa. La marxa suposarà la pèrdua de drets adquirits per part de la dona que treballa a l'Hospital de Can Misses i que l'home hagi de deixar una bona feina que li ha costat molt de temps aconseguir. Cap feina a la península, de moment. Cap contacte que us pugui ajudar fora d'Eivissa. La filla gran, en edat adolescent, no vol ni sentir a parlar de marxar de l'illa. “No vull, tinc aquí totes les meves amigues”, explica resignada.
Els altres dos integrants de la família són dos nens que estan cursant primària amb molt bons resultats. “Els agrada molt estudiar i estic preocupat per com sortirà el curs, amb tot aquest embolic i ells amb els exàmens… Estem intentant que els repercuteixi tan poc com sigui possible aquesta situació, però és difícil”, explicava Abraham davant els mitjans de comunicació que es congregaven a les portes dels Serveis Socials de Santa Eulària dilluns passat. Si aquesta circumstància es produeix, que ara com ara és la possibilitat més realista, la família abandonarà l'illa amb una mà al davant i l'altra darrere. “Però no podem consentir que se'ns toqui els nostres fills”, puntualitza Alejandra. “Quins Serveis Socials són aquests que ens amenacen que ens trauran els nostres fills en comptes de treure la cara per nosaltres davant la Fiscalia?, exclama desesperada. ”Ens han tractat malament, molt malament, ens han estat enganyant des del principi“, reitera.
Als meus dos fills petits els agrada molt estudiar i estic preocupat per com sortirà el curs, amb tot aquest embolic i ells amb els exàmens… Estem intentant que els repercuteixi el menys possible aquesta situació, però és difícil
Història d'un desnonament anunciat
El 30 de gener l'empresa de pagaments contractada per la propietat de la casa llogada on vivia la família els comunicava que havien d'abandonar l'habitatge abans del 22 de febrer perquè se'ls havia denunciat per impagament i se'ls desnonaria. Aquesta situació estava provocada per un problema d'Abraham amb Hisenda pel qual es van bloquejar els comptes. El resultat: no va poder pagar la renda de lloguer durant 4 mesos. Passat aquest temps, quan es va resoldre el problema, el llogater va oferir a la propietat el pagament de 500 euros més cada mes, a més de la renda de 1.400 euros, per saldar el deute. L'empresa intermediària no hi va accedir i va sol·licitar el pagament de tot el deute d'una vegada. La família no va poder fer front al pagament i la denúncia va seguir el curs.
Abraham va veure que la cosa anava de debò i que realment el procés de desnonament estava en marxa. “Em vaig veure totalment desemparat, no podia parlar amb els amos de la casa per explicar-los què havia passat i que no em negava a pagar en cap moment. I va passar el pitjor. No sabia què fer i me'n vaig anar a l'Ajuntament a demanar ajuda”, narra a elDiario.es. “A Serveis Socials em van dir que mirarien el nostre cas. La treballadora ens va atendre bé, però no vam saber res. Als jutjats em van dir que en aquests casos l'Ajuntament donava un informe de vulnerabilitat amb què es podia parar aquest desnonament. Vaig anar una altra vegada. Ja no hi havia la persona que m'havia atès i em van passar amb una altra treballadora a qui vaig haver de tornar a explicar tot”, especifica.
La família va tornar a esperar la resposta del Consistori sense que aquesta es produís i, davant aquest silenci i a falta d'una setmana de la data establerta perquè abandonessin ca seva, Abraham es va tornar a personar al jutjat de Santa Eulària per saber com anava el procés. “Allà em van dir que l'Ajuntament no havia remès cap informe i que el desnonament seguia el curs”, comenta. El pare de família va entrar en pànic i, de nou, va tornar a les oficines municipals per saber què passava. “Em van dir que estava en procés”, afegeix. De nou, es va produir el silenci i un dia abans de la fatídica data, quan creia que tot estava paralitzat, va tornar al jutjat. Allí li van assegurar que l'Ajuntament no havia enviat res. “Vaig anar de pressa a parlar amb la treballadora social que em va indicar que el jutjat no els havia sol·licitat res i davant la meva insistència es van posar en contacte i en aquell moment van començar a fer l'informe. La tarda abans”, concreta amb desassossec a la veu.
El mateix matí del desnonament, l'Ajuntament de Santa Eulària va remetre l'informe de vulnerabilitat al jutjat “que el jutge va desestimar per manca de documentació”, comenta Abraham. “Aquest ha estat el problema de tot. No podeu enviar un informe una hora abans d'un desnonament. Si l'Ajuntament hagués fet la seva feina al mes que ho havia de fer, no estaríem aquí, en aquesta situació. I a sobre s'atreveixen a dir-nos que ens poden treure els nens si no trobem res i, a més, ens diuen que ells no ens poden ajudar més. Els diners que s'han gastat en pagar un hostal 3 mesos els podien haver estalviat i nosaltres encara estaríem a casa nostra amb tot pagat i vivint com Déu mana”, manifesta.
Així mateix, assegura que el servei de l'Ajuntament és pèssim i el tracte no és bo. “Ens parlen com si fóssim ximples. De fet, a la reunió de dilluns, ni tan sols contestaven les nostres preguntes. L'únic que ens van deixar clar és que no ens podien ajudar més”, diu Alejandra. Aquesta situació va canviar, pel que sembla, per la pressió que van exercir els mitjans de comunicació i els membres del Sindicat d'Inquilines a les portes dels Serveis Socials dilluns passat, oferint-los tres dies més d'allotjament, cosa que ara com ara i sense notícies de Càritas no canvia res.
No es pot enviar un informe una hora abans d'un desnonament. Si l'Ajuntament hagués fet el seu treball en el mes que havia de fer-lo, no seríem aquí, en aquesta situació. I damunt s'atreveixen a dir-nos que ens poden llevar als nens si no trobem res i, a més, ens diuen que ells no poden ajudar-nos més
Una versió molt diferent ofereix el Consistori a elDiario.es. “Com vam dir al seu moment, així que vam saber del cas l'1 de febrer, ens vam posar en contacte amb el jutjat i se'ns va dir que per l'avançat del procediment no requerien aquest document. Vam fer l'informe al moment que ho va requerir el jutjat, que va ser el dia abans del desallotjament. Tot i així, es va poder fer i es va entregar aquell mateix dia”, expliquen fonts municipals.
Així mateix, dilluns a la tarda, després de la darrera reunió dels afectats amb Serveis Socials, l'Ajuntament decidia emetre un comunicat davant de les preguntes dels mitjans i l'actuació del Sindicat d'Inquilines. “El Consistori vol remarcar que ha fet servir tots els recursos a la seva disposició per brindar una solució temporal digna a la seva situació. Davant l'obligació de deixar l'habitació lliure, ja que el seu hostal actual en reclamava l'ús, s'han buscat altres alternatives, dins i fora del municipi”, explicaven. “L'Ajuntament ha actuat en tot moment complint amb la seva obligació d'oferir 'allotjament temporal urgent', tal com marca la llei, i seguint l'objectiu que les intervencions dels Serveis Socials han de tenir sempre com un dels seus fins a garantir la independència i autonomia dels seus usuaris i que no hagin de romandre més temps de l'imprescindible rebent aquest tipus de suports”, apunten.
L'Ajuntament assegura que la llei l'obliga a oferir 'allotjament temporal urgent' i que els Serveis Socials han de garantir la 'independència i autonomia dels seus usuaris i que no hagin de romandre més temps de l'imprescindible rebent aquest tipus de suports'
Tot i això, l'autonomia d'aquests usuaris fa temps que s'està trontollant pel problema d'habitatge que no ha estat resolt per cap Administració, tampoc la municipal. No s'ha implementat fins ara cap mesura per treure al mercat el nombrosíssim habitatge buit existent, ni el Govern balear del PP aplica la Llei d'Habitatge que podria topar els preus, ni crea zones tensionades per poder controlar el negoci de fons voltors amb l'habitatge, ni prohibeix el lloguer turístic, principal problema de la manca d'habitatge assequible a l'illa. L'Executiu de Marga Prohens ha aprovat una llei d'habitatge que implica, entre altres mesures, potenciar el 'coliving', dividir les cases i créixer en alçada.
“Per últim, volem recordar que la situació actual de problemes d'accés a l'habitatge no és exclusiva del municipi de Santa Eulària, de l'illa d'Eivissa o de la Comunitat de les Illes Balears i que es necessita la implicació de totes les administracions per solucionar un problema que es pateix a bona part del país i des de fa temps. El Consistori, per la seva banda, aplica polítiques de suport a la ciutadania per a l'accés a l'habitatge, com les ajudes al lloguer i a la compra de primer habitatge, així com l'impuls juntament amb la iniciativa privada d'uns 110 Habitatges de Protecció Oficial a es Puig d'en Valls, i acaba de llançar noves iniciatives per assolir aquest objectiu, com són les iniciatives d'usar tres parcel·les municipals per al desenvolupament d'uns 240 Habitatges a Preu Limitat o crear una unitat policial, auxiliada per un servei jurídic especialitzat, per combatre el lloguer turístic il·legal”, explica el comunicat municipal. Totes aquestes mesures, excepte els 110 habitatges de Puig d'en Valls, projectats per l'anterior equip d'esquerres al Govern, encara estan sense concretar i, de moment, no se sap ni quan es posaran en marxa.
Cerca d'habitatge: missió impossible
Durant els tres mesos que Abraham i Alejandra han estat vivint amb els seus fills a diferents hostals pagats per l'Ajuntament no han deixat de buscar habitatge. En tot aquest temps només dos dels centenars d'anuncis en què s'han inscrit han respost.
El primer valia 1.800 euros. Alejandra es mostrava molt contenta en aquell moment. “Ja tenim casa”, comentava exultant a elDiario.es. “És molt cara, però en aquests moments no podem fer res més. Ja ens apanyem”, deia als seus missatges. Tot i això, tres dies després, l'alegria es tornava en desesperació. “Ens han demanat una carta de l'anterior propietària del pis on vivíem i li he hagut de contar tot”, assegurava. Davant d'aquestes notícies, la propietat de l'immoble trobat va optar per un altre llogater. En aquests moments, la dona se sumia en una profunda depressió. “Estem atrapats, no trobo una solució. Què farem? No és possible que no hi hagi cap habitatge disponible per a nosaltres. No vull cap psicòleg, vull una llar per als meus fills”, argumentava.
Estem atrapats, no trobo una solució. Què farem? No és possible que no hi hagi cap habitatge disponible per a nosaltres. No vull cap psicòleg, vull una llar per als meus fills
Dues setmanes després entreveien una altra llum. “Ens han trucat d'un altre pis. Aquest costa 1.600 euros. No importa. Ja li he explicat què havia passat i que no hi hauria cap problema de pagaments, que l'Ajuntament ens estava ajudant. Tot. I sembla que no li ha fet res”, explicava. Però al cap d'uns quants dies, el pis ja estava llogat a altres persones, probablement sense càrregues familiars i amb nòmina europea. L'horitzó es tornava negre, molt negre, per a Alejandra, Abraham i els seus tres fills.
Ara, el cotxe que van comprar aquesta mateixa setmana està preparat per sortir corrents i salvar la seva família dels depredadors, davant la manca de resposta de Càritas i amb només dos dies més d'hostal pagats per l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu. Ni des del Consell, que té competències de menors, ni des del Govern no han donat una resposta. El primer assegura que només atén “els menors que pateixen problemes derivats de maltractament a la dona” i el segon afirma que “és un problema competencial” i que ells “no ho porten això”.
Per la seva banda, Abraham i Alejandra, en un acte de responsabilitat, supervivència i amor pels seus fills hauran d'abandonar l'illa, cada cop més hostil amb els residents i més amable amb els famosos i la gent rica, com el pseudogurú Amadeu Llados -que es passeja aquests dies amb un iot llogat pel port i amb cotxes d'alta gamma- o els súper influencers que fan promoció d'un habitatge il·legal, Casa Paola, propietat de la polèmica Paquita Marsan.