LLEGIR EN CASTELLÀ
La comunitat científica continua alertant que el Mediterrani s'està escalfant a un ritme superior a la mitjana global. Aquest augment de les temperatures està tenint greus conseqüències per als hàbitats i espècies marines que habiten el mar balear, perjudicant especialment la posidònia -que mor quan el mar supera els 28ºC-, així com les poblacions de corals i gorgònies. Així mateix, aquesta època d'ebullició global, lligada a la crisi climàtica, està afectant també les tortugues, que han començat a posar ous a les platges del llevant espanyol els últims anys.
La gorgònia vermella (Paramuricea clavata) és una de les espècies més amenaçades per l'augment de les temperatures del mar. Les poblacions que són a Eivissa i Cabrera s'estan veient molt afectades, cosa que provoca que no puguin viure en aigües poc profundes, segons apunta l'Informe Mar Balear. Els fons coral·lígens són importants perquè s'hi troba l'hàbitat de moltes espècies tant per refugiar-se com per alimentar-se. “Protegeixen la costa de l'erosió de les ones. A més, són grans indicadors del canvi climàtic perquè els afecta greument el canvi de temperatura”, afirma Sandra Espeja, coordinadora del Programa de Ciència Ciutadana a la Fundació Marilles.
També es veu afectat el corall bambú (Isidella elongata), que viu a més d'un quilòmetre de profunditat, i es troba en perill d'extinció greu. Aquesta espècie prolifera, sobretot, a les zones sense pesca d'arrossegament. De fet, entre les principals amenaces a què s'exposen els hàbitats coral·lígens, cal destacar també la pesca artesanal (tresmall i palangre de fons); la proliferació de les algues invasores; els fondejos, les activitats recreatives de busseig i l'eutrofització (un fenomen que es produeix quan un ecosistema aquàtic rep una aportació molt elevada de nutrients inorgànics, principalment nitrogen i fòsfor).
Les poblacions de corall, a més, pateixen l'impacte i les conseqüències de l'explotació a determinades zones costaneres, la pressió turística -especialment entre el juny i el setembre- o la pesca furtiva. Entre les espècies més afectades per episodis de mortalitat massiva a la Mediterrània, el president de la Fundació Blue Life, Óscar Caro, recorda que en el cas de les poblacions de corall, la gorgònia vermella es troba sobre fons rocosos o coral·lígens i pot arribar als 130 centímetres d'alçada a l'equivalent a 100 anys. Pel que fa a la gorgònia blanca, que es troba en una situació igualment delicada, arriba als 55 centímetres.
El Mediterrani s'està escalfant més ràpidament que la resta de l'oceà, amb un augment de les temperatures de més de dos graus centígrads, segons els científics. Aquest escalfament té “múltiples efectes per als organismes marins, els hàbitats i el funcionament dels ecosistemes”. Cal assenyalar diverses conseqüències: pèrdua de biodiversitat, canvis en el funcionament dels ecosistemes, als cicles biogeoquímics i proliferació d'espècies invasores.
Aquesta etapa d'ebullició global afecta també la supervivència de la Posidònia oceanica, que mor quan el mar registra temperatures superiors als 28ºC. Considerada com el pulmó de la Mediterrània –és una de les fonts principals d'oxigen i de captació de CO2–, és un dels organismes vius més grans i longeus del món. A les Pitiüses, amb una extensió de prop de vuit quilòmetres de llarg i uns 100.000 anys d'antiguitat, la planta marina se situa a l'interior d'una prada que s'estén uns 700 quilòmetres quadrats des de la zona d'Es Freus, a Formentera, fins la platja de ses Salines, a Eivissa, dins del Parc Natural.
Aquesta etapa d'ebullició global afecta també la supervivència de la Posidònia oceanica, que mor quan la mar registra temperatures superiors als 28 °C. Considerada com el pulmó del Mediterrani –és una de les principals fonts d'oxigen i de captació de CO2–, és un dels organismes vius més grans i longeus del món
Aquesta impressionant riquesa per a la biodiversitat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1999. No només és la responsable de les aigües netes i cristal·lines de les Balears: també actua com una 'muralla' per evitar l'erosió de la costa, especialment, de les platges. Alguns estudis apunten, però, que aquesta planta es podria extingir funcionalment a mitjans d'aquest segle. Es perdrien, entre altres beneficis, la protecció de les costes, la transparència de les aigües i l'increment de la biodiversitat associada a aquests ecosistemes. A més de ser una gran font d'oxigen, la posidònia és un embornal molt important de carboni, ja que absorbeix el 7% de les emissions de l'arxipèlag balear.
Les praderies de posidònia, l'hàbitat de les quals es troba fins a 40 metres de profunditat de la superfície del mar, estan en un “procés de recessió alarmant” a tota la Mediterrània, malgrat tots els esforços que s'han fet tant en l'àmbit europeu com a l'autonòmic i estatal, destaca l'Informe Mar Balear. A escala europea, cal destacar la inclusió de les praderies de posidònia com a hàbitat prioritari. L'objectiu global és contribuir “a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres al territori europeu”. Com en els casos anteriors, hi ha amenaces compartides. La posidònia es veu afectada per les obres marítimes, la contaminació de l'aigua, l'eutrofització, el progressiu enfangat dels fons litorals, la regeneració i la implantació artificial de platges, la gestió incorrecta en la neteja de les platges, el fondeig massiu i incontrolat embarcacions d'esbarjo i el canvi climàtic.
La posidònia és important per a la producció de sorra
Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més superfície de praderies de Posidònia oceanica, concretament, el 50% del total inventariat a Espanya. A més dels beneficis esmentats que aporta, les praderies de posidònia són importants productors de sorra. A Mallorca, el 67% dels sediments litorals són d'origen biològic, i els prats tenen un paper fonamental en aquesta producció de sorra biogènica i en la protecció del litoral. La fullaraca que s'acumula a les platges durant la tardor i l'hivern actua com a barrera física que “impedeix l'erosió de les platges, hi fixa el sediment i evita que els temporals s'emportin la sorra mar endins”. Així mateix, esmorteeixen la força de les onades, disminuint-ne l'alçada i reduint-ne la velocitat.
Les Balears són la comunitat autònoma amb major superfície de prades de Posidònia oceanica, concretament, el 50% del total inventariat a Espanya.
La crisi climàtica també pot afectar la migració i la distribució de les comunitats de peixos. Cal tenir en compte que en les darreres dècades s'està produint un fenomen conegut com la “tropicalització” de la Mediterrània a causa de la proliferació i l'establiment d'espècies d'origen tropical. Per exemple, la macroalga invasora Halimeda incrassata ha colonitzat ràpidament hàbitats de sorra a Balears des de l'any 2011 “produint canvis en l'abundància i distribució de les espècies de peixos”.
El Mediterrani també és una regió especialment vulnerable a l'augment de la temperatura global perquè és un mar semitancat. A través de l'estret de Gibraltar, es troba connectat amb la Circulació Meridional de Retorn de l'Atlàntic Nord (coneguda també com a AMOC, per les sigles en anglès), el motor atlàntic de conducció de calor al planeta. Els científics afirmen que s'ha observat, a tota la conca mediterrània, que l'augment de la temperatura superficial de l'aigua està correlacionat amb la pujada de la temperatura superficial del planeta.
Les tortugues busquen altes temperatures per pondre ous
En els darrers quatre anys també s'ha experimentat un fenomen nou: s'han localitzat fins a 11 nius de tortuga babau o comú a les platges del mar balear. Va ser durant la matinada del 24 al 25 de juliol del 2019 quan per primera vegada es va detectar un exemplar de tortuga boba posant ous. Va passar a Platja d'en Bossa, al sud-est de l'illa d'Eivissa, on es van trobar 58 ous. L'endemà, una altra tortuga va posar 102 ous a la Platja d'es Cavallet, al Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera.
Un fenomen que també s'explica per l'augment de les temperatures. Un factor important per a les tortugues marines -que no regulen les seves temperatures corporals per si soles- és precisament la temperatura en què es troba la sorra on posen els ous. Per sobre dels 28 graus i mig, neixen femelles. Per sota, mascles. Per a elles, les platges de la Mediterrània són, en general, encara fredes. “Si neixen moltes més femelles que mascles es desequilibra la població”, explica Marta Muñoz, veterinària de la Fundació Oceanogràfic de València. Les tortugues marines també es veuen afectades per l'emmallament en plàstics o arts de pesca fantasma, segons les dades de la Fundació Palma Aquarium, recollides a l'Informe Mar Balear.
En els últims anys també s'ha experimentat un fenomen nou: s'han localitzat fins a 11 nius de tortuga comuna a les platges de la mar balear. Un factor important per a elles és la temperatura en què es troba la sorra en la qual posen els ous. Per sobre dels 28 graus i mig, neixen femelles. Per sota, mascles. "Si neixen moltes més femelles que mascles es desequilibra la població", explica Marta Muñoz, veterinària
Les tortugues Caretta caretta són molt importants per a l'ecosistema marí. És una espècie protegida per la legislació estatal i internacional i catalogada com a vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, per les sigles en anglès). Tot i això, que estigui nidificant a les costes mediterrànies no necessàriament és una notícia positiva. “Pot ser un indicatiu greu. Les dinàmiques de totes les poblacions de totes les espècies animals estan incrementant densitat o hàbitat. Les espècies invasores estan aprofitant el canvi climàtic per expandir-se. La mala notícia és el canvi climàtic, la bona, que algunes espècies aconsegueixen llegir-lo i s'avancen a aquest increment de temperatura”, destaca Víctor Colomar, veterinari Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), organisme depenent de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
Un mar balear més protegit
Entre les opcions que es plantegen per millorar la salut de les espècies, les organitzacions conservacionistes plantegen ampliar la protecció del Mediterrani. En un informe recent, la Fundació Marilles va alertar que només el 0,07% del mar balear té una protecció estricta, molt lluny del 10% que estableix la Unió Europea (UE). En aquest sentit, l'Estratègia de la UE de Biodiversitat 2030 estableix entre el seu objectiu mínim protegir un 30% dels mars europeus per a aquest any. D'altra banda, les aigües interiors, que són competència autonòmica, arriben a l'1,7% de protecció estricta.
Cal destacar que la Fundació Marilles ha posat d'acord més de 200 entitats i empreses que s'han adherit al Pacte Blau Balear. “És essencial per a indústries com ara el turisme, la nàutica o la pesca”, destaca Aniol Esteban, biòleg i director de l'entitat. “Tenim un mar i una costa que són font de beneficis, cosa que és essencial per a indústries com el turisme, la nàutica o la pesca. El futur d'aquestes indústries depèn que tinguem el mar en bon estat”, argumenta Esteban.
Aquest gran pacte implica cinc mesures molt concretes: crear una xarxa de santuaris marins que cobreixi el 10% del mar balear; posar en marxa plans de conservació i recuperació d'hàbitats i espècies vulnerables; garantir una pesca sostenible i acabar amb el furtivisme i el comerç fraudulent; millorar la qualitat de les nostres aigües litorals i invertir un mínim d'un 1% dels pressupostos públics en conservació marina.
Així, Esteban va demanar recentment més compromís al Govern per avançar en la conservació del medi marí, així com un “compromís amb l'alta protecció del mar balear”. Una protecció més gran dels espais marins aportaria, segons el biòleg, “múltiples beneficis a la nostra societat”. “Ens donen peix, oportunitats de gaudi i molts beneficis econòmics. L'alta protecció del mar és la millor assegurança que podem comprar per fer front a la incertesa de l'escalfament de les aigües provocat pel canvi climàtic i garantir el futur de la pesca, el turisme i el benestar de les persones”, assegura.