Unes 200 caravanes prenen Palma contra la prohibició de PP i Vox de viure-hi davant de la manca d'habitatge

Unes 200 caravanes han pres els carrers de Palma per alçar la veu contra la nova ordenança de convivència cívica aprovada inicialment el 30 de gener passat per PP i Vox, que preveu multar, amb sancions entre 750 i 1.500 euros, a qui utilitzin les autocaravanes com a habitatges, tot i que molts dels que dormen en aquests vehicles són treballadors que hi pernocten davant els elevats preus del mercat immobiliari, travessat des de fa anys per l'especulació, la voracitat dels fons d'inversió i l'oferta turística il·legal, cosa que els impedeix accedir a una llar digna per viure.

Els afectats, convocats per l'Associació de Caravaning Oasis (ACO) i la Plataforma Autocaravanes Autònoma (PACA), han recorregut els principals carrers de la capital balear, custodiats per la Policia Nacional i Local, per protestar contra una normativa que els impedeix pernoctar a l'únic lloc que es poden permetre. Fent retrunyir les botzines, els vehicles han fet notar la seva presència amb pancartes que deien, entre altres missatges, 'Aparcar no és acampar. Regular sí, prohibir no'.

La multitudinària marxa de caravanes ha provocat el col·lapse de les principals artèries de la ciutat i ha portat les autoritats a dur a terme talls de trànsit i a desviar la circulació a carrers limítrofs. La protesta ha tingut autorització de la Delegació del Govern.

Abans de la marxa, el president d'ACO, Javier Fuster, ha criticat que la nova ordenança és “discriminatòria” i “arbitrària a la llei”, atès que “vulnera els drets dels caravanistes”. Fuster ha asseverat que en aquest cas es tracta d'autocaravanes, “un vehicle homologat per la indústria europea i espanyola” i que “disposa de drets com a vehicle vivenda”, ha recordat. “No ens poden prohibir estar el temps que vulguem dins dels nostres vehicles”, ha asseverat, “menys encara”, ha postil·lat, quan a la ciutat hi ha tres “punts calents” de persones que viuen en autocaravanes perquè “no poden accedir a l'habitatge pels alts preus del lloguer”. A més, ha aclarit que els que pernocten en aquests vehicles a causa de la manca d'habitatge no defensen “l'acampada a la via pública ni l'incivisme”.

Habitar sobre el formigó no és, però, un fenomen nou, però s'ha convertit en una alternativa habitacional cada vegada més estesa a l'arxipèlag, on llogar una habitació pot arribar a costar més de 700 euros. Segons un estudi del portal immobiliari Idealista publicat el mes de setembre passat, fins a 91 persones competeixen actualment per cada habitació que s'anuncia a Palma. La impossibilitat per arrendar un habitatge ha disparat la demanda d'aquest tipus d'espais. D'acord amb les dades d'Idealista, llogar un estudi a Palma és avui fins a un 90% més car que una habitació en un pis compartit, mentre que, segons un estudi recent de Fotocasa, comprar un habitatge de segona mà és actualment un 124% més car que fa 20 anys.

No només això. Prop de 250.000 persones, el 20,6% de la població, i un de cada tres menors (33,3%) de Balears viuen en risc de pobresa o exclusió social, unes xifres que s'han agreujat per l'increment del cost de la vida o la dificultat per accedir a un habitatge digne, entre altres factors, tal com consta a l'informe sobre l'estat de la pobresa de la Xarxa per la Inclusió Social (EAPN), presentat el passat mes d'octubre al Parlament i que, amb dades de 2023, fa una radiografia dels sectors més vulnerables una bateria de propostes per intentar revertir aquestes situacions.

Davant d'això, una recent investigació d'elDiario.es revela que Balears és la setena Comunitat Autònoma que compta amb un nombre més gran d'habitatges en mans de grans tenidors, és a dir, d'aquells que tenen més d'una desena d'immobles: en total, 26.061 habitatges, xifra que suposa el 4,53% del parc total de l'arxipèlag, compost per 574.813 immobles. De tots ells, 6.672 vivendes pertanyen a propietaris que arriben a posseir més de cent immobles.

Entre les noves mesures aprovades per PP i Vox a Palma, l'Ajuntament prohibirà acampar en vehicles al terme municipal, excepte als llocs específicament habilitats per a això, per la qual cosa les caravanes i autocaravanes només podran estacionar-se en llocs permesos i no podran romandre al mateix lloc més de deu dies.

Durant la presentació de la nova ordenança, l'alcalde de Palma, Jaime Martínez, va aclarir que també es restringeix l'ús d'aquests vehicles com a vivenda amb “signes de permanència” en espais públics i les infraccions es consideraran greus, amb sancions de 750 a 1.500 euros. Així mateix, també s'habilita els agents a procedir a la retirada del vehicle si no se'n troba el responsable. Això no obstant, si la infracció la comet una persona en situació de vulnerabilitat social, la infracció podria quedar suspesa si disposa d'un informe de vulnerabilitat social i seria derivada a Serveis Socials.

“Entenc que un vehicle és per desplaçar-se, un habitatge és una altra cosa. Un cotxe, una caravana o una autocaravana no és per viure”, va respondre Martínez després de ser preguntat pels periodistes.