“Vida contemporània en una ubicació cobejada”: el ganxo per vendre pisos a un poble Patrimoni de la Humanitat

El segment del luxe continua ocupant cada cop més espai al mercat de la construcció de les Illes Balears. La promotora Jardins des Caubet té previst construir 36 habitatges d'entre 94 i 114 metres quadrats a la zona de s'Hort des Caubet, a Bunyola (Mallorca), per uns preus que podrien oscil·lar entre 338.000 i 575.000 euros. Els habitatges, que tindran garatge, traster i piscina comunitària, comptaran també amb un porxo i, en alguns casos, jardí o solàrium, segons ve detallat a la web de la promotora.

El projecte utilitza com a reclam el fet que el complex residencial estarà dins l'entorn de la Serra de Tramuntana, la zona muntanyosa de les Balears, i que és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La promotora subratlla la riquesa paisatgística que envoltarà aquesta nova zona residencial amb l'objectiu de vendre els 36 habitatges que s'hi projectaran. “Sa Comuna, propietat de l'Ajuntament, és un dels boscos més extensos de l'illa i, sens dubte, una destinació ideal per anar d'excursió, la cascada del Salt des Freu és una de les més espectaculars de l'illa”, afirma la promotora a la web. “També, els jardins de Raixa o Alfàbia són, sens dubte, una parada cultural ineludible”, afegeixen.

elDiario.es s'ha posat en contacte amb la promotora, a través del correu electrònic de la web, per intentar demanar més informació sobre el projecte sense que hagi estat possible en el moment que es publica aquesta notícia.

Depenent de les característiques de cada habitatge, el preu final podria rondar entre els 338.000 i els 575.000 euros, segons SAE Real Estate Mallorca. El portal immobiliari, que aclareix en una nota legal que “no pot garantir la veracitat de la informació”, assegura que els habitatges són a la venda “amb l'acceptació final prevista per al primer trimestre del 2025”. De la mateixa manera, detalla que el projecte té una “arquitectura rústica” i que “ofereix comoditat de vida contemporània en una ubicació cobejada a la vora de la Serra de Tramuntana”.

Els pisos de 94 metres quadrats (82 metres quadrats de superfície útil) tindran un saló amb menjador i cuina oberta a un espai d'uns 30 metres quadrats. Disposaran de dues habitacions, dos banys, terrassa, balcó, vestíbul, distribuïdor i bugaderia, segons ve recollit a la web de la promotora. Les plantes baixes tindran una zona enjardinada d'entre 20 i 35 metres quadrats, a més d'un pati de 12 metres quadrats.

Els pisos de 114 metres quadrats (100 metres quadrats de superfície útil) tenen una estructura semblant als més petits, però tot és una mica més ampli. També disposen d'un saló amb menjador i cuina oberta l'espai del qual arribarà, en aquests casos, als 35 metres quadrats. Tindran, a més, tres habitacions, dos banys, distribuïdor, bugaderia, balcó i terrassa. El complex residencial comptarà amb 41 places d'aparcament i 36 garatges, segons la web de la promotora.

El preu de l'habitatge balear puja un 27,7%

Les Illes Balears són l'única comunitat autònoma on s'ha reduït el nombre de compravendes d'habitatge. Mentre que ha pujat un 25,2% a Espanya, a l'arxipèlag balear ha baixat un 3,1%, segons dades del Centre d'Informació Estadística del Notariat (CIEN), la comparació del qual és d'abril de 2024 respecte al mateix mes de l'any anterior.

Tot i això, els preus han continuat pujant, fins a un 27,7% a Balears, que només està per darrere de Cantàbria -els preus dels quals han pujat un 32,6% durant el mateix període-. De fet, les Balears tenen el metre quadrat més car d'Espanya i puja a 3.786 euros de mitjana, segons les mateixes fonts. En el cas del complex residencial de Bunyola, aplicant aquesta estimació, els pisos rondarien entre els 355.000 i els 430.000 euros. Una estimació que no té en compte els serveis accessoris, com ara la plaça de garatge o el traster. Fins i tot prestacions comunitàries com la piscina poden suposar un increment dels preus.

Balears té el metre quadrat més car d'Espanya i ascendeix a 3.786 euros de mitjana

En el cas de la compravenda d'habitatges per part d'estrangers, ha baixat un 10% el segon semestre del 2023 respecte al mateix període de l'any anterior al conjunt d'Espanya. En el cas de Balears, es va reduir un 20% encara que el preu mitjà pagat pels estrangers no residents va pujar un 5,1% durant el mateix període. De fet, els estrangers no residents són els que més quantitats paguen pels seus habitatges, concretament, una mitjana de 2.715 euros per metre quadrat, de mitjana estatal, davant els 1.720 euros per metre quadrat que paguen els residents i els 1.580 euros per metre quadrat que paguen els ciutadans amb nacionalitat espanyola.

Els estrangers no residents són els que majors quantitats paguen pels seus habitatges, concretament, una mitjana de 2.715 euros per metre quadrat

Pel que fa als estrangers no residents, el 49% de les operacions que hi va haver a Balears, el segon semestre del 2023, van ser realitzades per alemanys. En segona posició, van destacar els britànics, amb un 11%. Respecte als estrangers residents, durant el mateix període, el 15% dels compradors van ser alemanys i el 13% italians, segons les fonts del CIEN. En el cas de Balears, durant aquest període, van pagar una mitjana de 4.169 euros per metre quadrat respecte a les operacions de compravenda d'habitatge, un 5,1% més que durant el mateix període de l'any anterior.

Les illes Åland com a referència

Davant la costa sud-oest de Finlàndia hi ha les illes Åland: una regió autònoma, desmilitaritzada i de parla sueca que té 30.000 habitants, distribuïts en 60 de les 6.700 illes que la componen. El seu exemple es podria convertir en una referència per a les Balears, on hi ha un parc d'habitatge garantit per llei a la població resident, atesa l'escassetat de territori. Una mesura que també frena l'increment desbocat dels preus. Seguint la mateixa línia, el Govern de les Canàries va sol·licitar recentment als seus serveis jurídics un informe sobre la viabilitat d'emprendre una reforma legislativa que permeti establir vies per limitar la compra d'habitatges per part de capital estranger.

Per poder adquirir una propietat a Åland, un forà ha d'acreditar que és ciutadà finlandès i que fa almenys cinc anys que viu en aquest territori, a més de demostrar un domini suficient del suec, idioma oficial d'aquesta regió. Altres territoris, com Austràlia, Canadà o Andorra, ja han establert mesures per limitar la compra d'habitatges per part d'inversors estrangers i així obstaculitzar l'escalada de preus dels immobles.

Tot i això, davant les raons invocades fins ara per Balears, la Comissió Europea ha remarcat l'any passat que, perquè un Estat membre de la Unió pugui limitar la compra d'habitatge a no residents, han de concórrer “raons imperioses d'interès general” reconegudes a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L'article 63 del Tractat de Funcionament de la UE prohibeix, de fet, les restriccions als moviments de capitals relacionats amb l'adquisició de béns immobles, inclosos els habitatges, per part de nacionals de la UE no residents.

En els darrers anys, la controvèrsia sobre els efectes de la compra a cop de talonari d'habitatges per part de clients internacionals d'elevat poder adquisitiu –molts per destinar-los al lloguer turístic– ha centrat gran part del debat sobre la gentrificació a Balears, que veu com la població local acaba expulsada dels barris, incapaç de fer front als desorbitats preus que sí que poden pagar els estrangers amb més capacitat financera. Es tracta, de fet, de l'autonomia amb més pes de compra per part de forans, que el 2021 van copar el 38,95% del total d'operacions immobiliàries, d'acord amb les dades de l'estadística registral immobiliària. S'interessen, sobretot, per habitatges unifamiliars a primera línia els preus dels quals superen amb comoditat el milió d'euros.

Balears és l'autonomia amb major pes de compra per part de forans, que en 2021 van copar el 38,95% del total d'operacions immobiliàries

En l'última dècada, els compradors internacionals, originaris majoritàriament d'Alemanya i el Regne Unit, han aconseguit un total de 56.272 immobles a Balears, segons el Consell General del Notariat. Entre ells, compradors que ni tan sols viuen a les illes: a penes hi passen uns mesos, mentre, a milers de quilòmetres de distància de l'arxipèlag, aprofiten per destinar-les al lloguer turístic per quantitats desorbitades. A Menorca, els francesos monopolitzen les transaccions. A Deià, el poble que antany va fascinar a Robert Graves, dels 700 habitatges amb què compta la localitat gairebé 200 estan buits, mentre els preus inabastables tanquen les portes de l'oferta immobiliària a les rendes més moderades. Al municipi de Sencelles, el mateix d'aquest.

Limitar la compra d'habitatge a estrangers

La bombolla en què viuen els estrangers rics a Balears no té res a veure amb la realitat diària dels autòctons. A més de registrar els majors encariments dels preus a la compravenda d'immobles, l'arxipèlag és l'autonomia en què es requereixen més anys de salari per poder afrontar l'adquisició d'una llar. D'acord amb l'índex d'esforç immobiliari elaborat per la Societat de Taxació a principis del 2022, els compradors de Balears necessiten dedicar 16,8 anys de salari íntegre per poder adquirir un habitatge, més del doble del que es requereix en l'àmbit nacional –set anys i vuit mesos– i fins i tot de Madrid, on la xifra se situa en nou anys. Pel que fa al lloguer, un informe del Servei d'Estudis Tributaris i Estadístiques indica que les llars de l'arxipèlag dediquen una mitjana del 52,1% dels seus ingressos al pagament de l'arrendament a les principals zones urbanes, i un 47,9% a la perifèria.

Davant d'aquesta situació, fa tres anys, la coalició ecosobiranista MÉS per Menorca en va plantejar una mesura inèdita  a escala estatal: la possibilitat de restringir la compra de segons habitatges per part dels ciutadans estrangers davant la creixent escalada de preus de l'habitatge a les illes i la problemàtica que des de fa dècades arrossega l'arxipèlag en aquesta matèria: escassetat de sòl, especulació immobiliària, pressió urbanística o la limitació dels habitatges disponibles com a efecte col·lateral de la puixança del lloguer de vacances.

“No es tracta de restringir l'habitatge als estrangers, sinó d'evitar que els segons residents no es mengin la primera residència”, apuntava llavors, en declaracions a elDiario.es, el portaveu de Més per Menorca al Parlament i impulsor de la iniciativa, Josep Castells. Davant les crítiques rebudes a la seva iniciativa, asseverava que “no hi ha cap element de xenofòbia” a la seva proposta. I precisava: “El problema és que hi ha massa segones residències que perpetuen els problemes d'accés a un primer habitatge a Balears”.

Ja llavors, Castells apuntava a les illes Åland. També citava els exemples de Dinamarca –amb un règim propi en què s'exceptua la lliure circulació en matèria d'habitatge– i Malta, un cas de relleu per a Balears en reunir pràcticament les mateixes característiques: és una illa, pertany a la UE, és turística i també han travessat aquest problema. En la mateixa línia, Podem plantejava limitar la compra d'habitatges per part dels qui no porten com a mínim dos anys empadronats a l'illa. “Es pot si hi ha voluntat política”, assenyalava la llavors coordinadora de la formació estada a Balears, Antònia Jover. La proposta va donar finalment al trast després de ser rebutjada al Consell de Mallorca amb els vots de PSIB-PSOE i la dreta. El Govern balear, presidit llavors per la socialista Francina Armengol, finalment es va obrir a abordar la necessitat d'establir determinats límits en matèria d'habitatge per evitar que Balears es converteixin “en un parc temàtic”.