LLEGIR EN CASTELLÀ
'Orgullosament Inca' és un festival LGTBI que organitza l'Ajuntament amb l'associació Únic des del 2016. Segons Virgilio Moreno (Inca, 1976), alcalde d'Inca, el festival “ja és un referent a tota l'illa”. La programació sol tenir espectacles musicals, exposicions, projeccions cinematogràfiques i xerrades, que es reparteixen, en general, durant el mes de juliol. El festival ha comptat, durant les vuit edicions, amb la participació de grans referents del col·lectiu com Paca la Piraña (vedette i actriu), Topacio Fresh (cantant, actriu i activista trans) i Mario Vaquerizo amb 'Nancys Rubias'.
Molts dels convidats acudeixen per formar part de la presentació de pel·lícules en què han participat durant el cicle del festival de cinema a la fresca. Aquest any, 'Orgullosament Inca' va comptar amb la presència de La Dani i es va projectar el film 'Te estoy amando locamente', una pel·lícula que relata les dificultats de la comunitat LGTB a finals dels anys 70, quan ser homosexual era delicte, i com es van començar a consolidar els moviments socials andalusos a favor del col·lectiu. La Dani va obtenir el Premi Feroz a “Millor Actor de Repartiment” i la nominació al Goya a Millor actor revelació per 'Te estoy amando locamente'.
A més a més del cinema a la fresca, aquest any també han format part del festival altres activitats culturals com l'exposició de l'obra 'Sabates' de l'artista i activista Jaume Canet, que va ser el punt de partida per a una conversa sobre l'estat actual de l'activisme i orgull LGTBI.
“Durant la primera edició, fa vuit anys, es va crear una gran expectació”, recorda l'alcalde d'Inca, Virgilio Moreno. “Un festival d'aquest tipus es veia com una mica de grans ciutats, fins i tot encara no se celebrava a Palma”, afegeix. Moreno posa èmfasi que li sembla “molt important” plantejar-ho “com una idea festiva, però també reivindicativa”: “Inca és una societat plural, una societat madura i s'ha demostrat tot aquests anys la importància de celebrar la diversitat i millorar tot el possible”. Ara com ara, el festival 'Orgullosament Inca' és un esdeveniment consolidat a la programació LGBTI i, des d'aquest any, a més del suport públic, també compta amb empreses privades que financen part dels esdeveniments.
Com ha rebut la ciutadania el festival?
La sorpresa que té la gent quan ve és que és una festa intergeneracional: hi ha nens, joves, pares, avis... El més destacable és això: es viu d'una manera positiva una festa reivindicativa, tant a la part artística com a la participació hi ha molt de respecte. Podem celebrar que no hi ha hagut cap problema d'agressions ni de mal comportament. És un festival que representa molt més que una festa. Inca ha demostrat ser un municipi compromès amb la comunitat LGTB.
Quina és la filosofia darrere aquesta celebració?
L'objectiu principal és facilitar un espai on poder celebrar i reivindicar la normalització del col·lectiu. Volem posar èmfasi en la importància de valorar que formem part d'una societat plural, i el festival té activitats de diferent índole per a tothom que en vulgui gaudir durant una setmana i acabar amb una gran festa amb actuacions.
Hi ha alguna activitat que destacaria?
Aquest any hem tingut l'oportunitat que vingués La Dani i projectar la seva pel·lícula 'Te estoy amando locamente', l'any passat va venir Victoria Abril, l'anterior Bibi Ándersen amb la pel·lícula 'Tacones Lejanos'. Sempre hi ha un contingut que no es limita al que és la festa, sinó que també hi té cabuda l'àmbit cultural i la visibilitat del col·lectiu en diferents sectors.
Com han estat les converses al voltant de l'obra 'Sabates' de Jaume Canet?
Primer, Canet va exposar la seva peça [les sabates], va explicar la seva inspiració i algunes anècdotes sobre on les va portar. Després es va fer la xerrada col·lectiva en què es van posar diferents temes sobre la taula. Si hagués de resumir tot el que parlem, la idea principal és que encara queda molta feina per fer per aconseguir una inclusió real del col·lectiu. Hi ha, encara, una situació política i social en què hi ha grups que no accepten el col·lectiu. Són moments de reivindicació i lluita, ara més que mai s'ha d'activar aquesta resistència davant de determinades situacions, com ara agressions, que les veiem massa sovint.