Vox exigeix eliminar el català com a llengua vehicular a les escoles de Balears a canvi de donar suport als Pressupostos del PP

Tot i la persistència del PP a assegurar que governa Balears en solitari, Vox continua estrenyent les femelles a l'Executiu liderat per Marga Prohens. Si aquest dimarts la formació d'extrema dreta tirava per terra en primera votació els comptes autonòmics elaborades pels conservadors de cara al 2025, evidenciant amb això la feblesa dels populars al capdavant del Govern, els de Santiago Abascal han fet un pas més enllà: exigeixen l'eliminació del català com a llengua vehicular a l'educació pública de les illes, a contra el que estableix aquest sentit la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que estableix que les institucions han d'assegurar el coneixement i l'ús progressiu de la llengua pròpia -com així la considera l'Estatut d'Autonomia balear- en l'àmbit de l'ensenyament.

Si l'any passat Vox va arrencar al PP més de 22 milions d'euros per implantar la seva agenda ultra a Balears com a condició per donar suport als Pressupostos de 2024, un any després la formació liderada a les illes per Patricia de las Heras reclama que es realitzin canvis en les diferents lleis educatives per suprimir el català com a llengua vehicular a l'educació o garantir que s'imparteixi el 50% de les classes en castellà. Aquestes són, de fet, dues de les principals línies vermelles de Vox per oferir el seu suport als comptes del 2025.

La situació entre PP i Vox s'ha empitjorat després que els conservadors anunciessin que derogaran les 34 esmenes que l'extrema dreta va presentar al Decret llei autonòmic de simplificació administrativa, i que els populars van incorporar la setmana passada per error, retrotraient la legislació balear a dècades enrere en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana. Entre altres aspectes, les mesures validades per equivocació contemplen la supressió del català a la funció pública i com a llengua vehicular a l'ensenyament, l'autorització per construir en àrees de màxima protecció, edificar en zones de servitud de Costes, legalitzar camps de polo en zones especialment vulnerables i retrocedir en àmbits digualtat i identitat de gènere en leducació.

En roda de premsa, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha recriminat que un dels motius pels quals la formació ha tombat els comptes autonòmics en primera votació és perquè ni els uns ni els altres han aconseguit assolir acords en matèria educativa. En aquest sentit, Cañadas ha recriminat que el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, “no ha volgut moure ni una coma, no s'ha assegut a negociar i no ha volgut cedir res”. Així, ha asseverat que el seu suport als comptes depèn que el PP “es vulgui asseure a parlar i arribar a acords en educació”.

“Cedim moltíssim i m'enganyes, idò no hi ha res més a parlar”, ha etzibat la portaveu, que ha apuntat que Vox no ha tingut contacte amb el PP des d'aquest dimarts, quan la seva formació va tombar els pressupostos en ponència. Segons Cañadas, els conservadors ja “van enganyar” Vox en els Pressupostos del 2024 en validar esmenes de la seva formació en partides on no hi havia dotació econòmica. En conseqüència, recrimina, “no s'ha complert res”. De cara als comptes de l'any que ve, Cañadas ha criticat que el PP “ha intentat fer exactament el mateix”, de manera que, segons ell, “l'enuig és justificat”.

D'altra banda, pel que fa a l'anunci del secretari general de Vox, Ignacio Garriga, sobre la suspensió de les negociacions pressupostàries amb el PP a les comunitats on els populars depenguin del seu suport per, segons ells, el seu acostament al PSOE a quant a les polítiques migratòries, Cañadas ha asseverat que si el Govern “no acull Menas”, en al·lusió als menors estrangers no acompanyats, “no afectarà Balears”. En cas contrari, ha advertit, sí que tindrà repercussions.

El PP avisa que “no acceptarà xantatges”

Per part seva, el portaveu del PP al Parlament balear, Sebastià Sagreras, ha avisat que “no acceptarà xantatges” de Vox per aprovar els Pressupostos autonòmics, manifestant que “seguirà negociant” amb tots els grups parlamentaris. Segons la seva opinió, els d'Abascal van tombar els comptes en ponència com a “mesura de pressió” que, ha assegurat, “no tindrà efecte”.

En aquesta línia, ha subratllat que el Govern “no es mourà” respecte a la seva voluntat de corregir les esmenes incorporades per error a la Llei de simplificació administrativa, tot i que Vox condicioni el seu suport al fet que es mantinguin. De la mateixa manera, ha asseverat que el PP no eliminarà el català com a llengua vehicular a l'educació. “Si aquesta és la línia vermella per recolzar els Pressupostos, Vox no donarà suport als Pressupostos”, ha dit.

Igualment, ha carregat contra Vox per “utilitzar políticament un error humà per negociar” -en referència a les esmenes votades per equivocació- i ha reiterat que al ple de la setmana passada “ha faltat fair play” en no permetre els d'Abascal repetir la votació de les mesures. “Entenem que la correcció de les esmenes no ha d'interferir en la negociació dels pressupostos i que no és acceptable utilitzar un error humà per negociar i no ens mourem d'aquesta idea”, ha insistit.

Així mateix, el popular ha indicat que el seu grup no sap “a quina excusa, raó o argument” de Vox atendre, posat que fa uns dies reclamaven mantenir les esmenes mentre que aquest dimecres Bambú ha anunciat que trenca les negociacions a totes les autonomies, referint-se a més que se senten “enganyats” Sagreras ha remarcat que la seva formació “té clar” que governa en minoria i que , per això, estan oberts a negociar esmenes amb tots els grups durant les dues properes setmanes.

Sagreras ha remarcat que la seva formació “té clar” que governa en minoria i que, per això, estan oberts a negociar esmenes amb tots els grups durant les properes dues setmanes. L'escenari actual és el mateix que el de l'any passat, ha sentenciat.

Cal recordar que, en el debat dels comptes del 2024, la llavors portaveu d'extrema dreta, Idoia Ribas, advertia: “Vox no extorsiona ningú, només s'agenolla davant Déu”. En aquella ocasió, el PP va poder tirar endavant els pressupostos després de doblegar-se davant de les exigències dels d'Abascal, els qui, a canvi de brindar el seu suport als comptes, van arrencar dels populars el compromís de destinar 20 milions d'euros per desmantellar l'escola en català i eliminar totes les subvencions a patronals i sindicats.