Vox no deixa anar la seva presa: els xantatges i les amenaces marquen el ritme al Govern balear del PP
LLEGIR EN CASTELLÀ
Quan la popular Marga Prohens va agafar les regnes de la presidència de Balears -previ pacte d'investidura amb Vox-, mai no es va imaginar que la seva singladura estaria plena de marees i que els principals esculls a què hauria de fer front se'ls posaria el seu propi soci de legislatura. Les dues últimes setmanes -encara que les discrepàncies entre tots dos sempre han estat latents-, conservadors i extrema dreta escenificaven una profunda crisi que ha desembocat a la retirada dels Pressupostos de 2025 davant la impossibilitat d'arribar a un acord i amb el PP tirant per terra, de la mà de l'esquerra, una de les mesures estrella dels de Santiago Abascal: la derogació de la Llei autonòmica de memòria democràtica.
Enmig d'un maremàgnum d'acusacions mútues sobre enganys i incompliments de paraula, la debilitat de l'Executiu de Prohens ha tornat a quedar evidenciada davant d'un Vox que no ha deixat mai de tensar les cordes per aconseguir els seus objectius. Fins aquest dimarts, quan la líder balear va dir 'prou' a les “exigències inassumibles i xantatges inacceptables” plantejats des de Bambú a canvi d'oferir el seu suport al text pressupostari del Govern: els d'Abascal volien veure fulminat el català com a requisit per accedir a la funció pública i com a llengua vehicular a l'ensenyament, una línia vermella que la màxima dirigent popular no estava disposada a traspassar, veient-se obligada a prorrogar els comptes del 2024 fins que “es donin les condicions” per fer-ho i s'arribi a un nou acord que permeti treure els comptes endavant.
Acérrima va ser aquest dimarts, de fet, la defensa que va fer Prohens de la llengua catalana, en clar retrocés respecte al castellà a les illes. Una defensa motivada, a més, per l'ampli poder que el PP ostenta a nivell municipal a les Balears, que difereix amb escreix de la menor implantació territorial de l'extrema dreta. Enrere queda, a més, la marea verda a què es va enfrontar l'expresident José Ramón Bauzá (PP) per voler desmantellar l'escola en català: l'últim líder autonòmic que va governar amb majoria absoluta a les illes va aconseguir amb la seva polèmica política educativa treure al carrer més de 100.000 persones en la manifestació més gran de la història de les Balears.
Enrere queda la marea verda a què es va enfrontar l'expresident José Ramón Bauzá (PP) per voler desmantellar l'escola en català: l'últim líder autonòmic que va governar amb majoria absoluta a les illes va aconseguir amb la seva polèmica política educativa treure al carrer més de 100.000 persones en la manifestació més gran de la història de les Balears
Davant les manifestacions de la portaveu parlamentària d'extrema dreta, Manuela Cañadas, que va acusar el Govern de no cedir “per supèrbia” davant de Vox “en temes lingüístics que quan eren a l'oposició defensaven” i de preferir “vendre un fetge i un ronyó a l'extrema esquerra abans que el bé de tots els ciutadans”, la presidenta balear li va advertir que no la trobaria “a la confrontació lingüística”, recordant-li que a les illes “hi ha un model en què conviuen dues llengües i vostè vol carregar-se la llengua pròpia que marca l'Estatut, quan sap perfectament que això mai no ha estat en les nostres negociacions”.
Defensa del català com a llengua vehicular
I és que durant els darrers dies Vox ha reactivat la seva croada particular contra el català aprofitant que, fa dues setmanes, el PP va incorporar per error a la Llei autonòmica de simplificació administrativa fins a 34 esmenes que els d'Abascal havien presentat a la normativa, una de les quals contempla la supressió de la llengua catalana com a vehicular a l'educació. Immediatament, el vicepresident econòmic del Govern, Antoni Costa, va anunciar que, així que la Llei es publiqui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), aprovarà un decret que eviti que les esmenes aprovades per equivocació entrin en vigor, impedint amb això retrotreure a dècades enrere la legislació en matèria de normalització lingüística. de memòria, facilitant que aquesta continuï vigent. El compromís de l'esquerra de donar suport a l'eliminació d'aquestes mesures ha portat el PP a prometre que s'abstindrà a la votació de la supressió de la llei de memòria, facilitant que aquesta continuï vigent, un “preu” que, segons Prohens, han hagut de pagar davant del “gran error estratègic de Vox”.
“Nosaltres no hem canviat y vostès volen eliminar la lengua pròpia de l'educació, i això no, senyora Cañadas. No faré polítiques ni pactes amb base a un error humà ni a xantatges”, va rematar Prohens davant la insistència de Cañadas a conèixer “per què el PP no vol que l'espanyol sigui llengua vehicular a l'educació”.
Nosaltres no hem canviat i volen eliminar la llengua pròpia de l'educació, i això no, senyora Cañadas. No faré polítiques ni pactes amb base a un error humà ni a xantatges
Tot i que tot apuntava que les relacions amb Vox havien quedat pràcticament polvoritzades, Prohens rebutjava aquest dimecres qualsevol tipus de ruptura amb l'extrema dreta, assegurant mantenir els seus compromisos amb ells i, sobretot, mostrant-se disposada a complir-los. Començar de cap i de nou, una vegada més. “Si hem pactat, hem pactat” o “quan dic que tinc paraula és perquè tinc paraula” són les frases amb què la líder autonòmica ha deixat les portes obertes a continuar negociant amb Vox “llei a llei i iniciativa a iniciativa”. La presidenta del Govern incidia que aquesta és la formació amb què el PP té “més punts en comú en ideari i programa”, que, recordava, “és el del centre dreta de moderació i llibertat individual”.
Prohens: “No tornaran les polítiques de esquerra”
De fet, després del Consell de Govern celebrat aquest dimecres de forma extraordinària, Prohens remarcava que el pacte aconseguit tan sols un dia abans amb l'esquerra per no derogar la Llei de memòria democràtica va ser un fet puntual a què els conservadors es van veure abocats davant l'enduriment de les exigències de l'extrema dreta durant les últimes setmanes. “No tornaran les polítiques d'esquerra. Seria trair el nostre programa”, recalcava la baronessa popular per aclarir qualsevol sospita d'acostament, encara que oberta a negociar amb totes les forces de l'arc parlamentari balear, novament, “llei a llei i iniciativa a iniciativa”.
La veritat és que és la primera vegada que el Govern frena en sec les reclamacions de Vox, que durant aquest primer any i mig de legislatura ha demostrat que és el que controla el volant i l'accelerador davant d'un PP subjugat que, davant el temor de no poder tirar endavant les seves mesures, no ha dubtat a claudicar davant els seus socis externs, deixant palès que sense l'extrema dreta no van a cap costat. Ja ho van fer en les negociacions dels Pressupostos del 2024, quan els conservadors van aconseguir aprovar els comptes no sense abans doblegar-se als d'Abascal, els qui, a canvi de brindar el seu suport al text, es van guanyar el compromís de destinar 20 milions d'euros per desmantellar l'escola en català i eliminar totes les subvencions a patronals i sindicats.
És la primera vegada que el Govern frena en sec les reclamacions de Vox, que durant aquest primer any i mig de legislatura ha demostrat que és el que controla el volant i l'accelerador davant d'un PP subjugat que, davant el temor de no poder treure'l endavant les seves mesures, no ha dubtat a claudicar davant dels seus socis
Tot i no formar part de l'Executiu de Prohens, Vox va aconseguir així que el PP donés suport a totes les esmenes que van presentar als comptes d'aquest any i extreure'ls, a canvi del seu vot, tot el que demanaven. I tot això malgrat que l'esquerra, des de l'oposició, havia estès la mà diverses vegades al Govern perquè els conservadors no depenguessin de l'extrema dreta en la tramitació dels primers Pressupostos de l'era Prohens. “Vox no extorsiona ningú, només s'agenolla davant Déu”, proferia, no en va, la portaveu de la formació, Idoia Ribas. Prohens, per la seva banda, afirmava que els comptes aprovats permetien “complir els compromisos amb les quatre illes, el programa de govern i l'acord d'investidura”.
De la mateixa manera, el mes d'octubre passat, i després de diverses setmanes de negociacions, el PP treia endavant la seva proposta de sostre de despesa del 2025 gràcies a l'abstenció de Vox, que tot just un dia abans anunciava el seu posicionament després d'arrencar la promesa dels populars que no accediran al repartiment de menors estrangers no acompanyats que proposa el Govern central, així com la implantació d'altres mesures per lluitar contra la “immigració i l'ocupació irregular”.
El PP salva l'ultra Le Senne
Un altre dels episodis més polèmics travessats pel PP i Vox va tenir lloc el passat 3 de setembre, quan el PP va salvar del cessament al president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), la destitució del qual havia estat instada per PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem després que el parlamentari ultra trenqués el retrat de la republicana Aurora Picornell i les conegudes com a 'roges del Molinar', afusellades pels franquistes la nit de reis de 1937. Els fets, empresos mentre es debatia l'esmena a la totalitat dels grups d'esquerres a la derogació de la Llei de memòria democràtica, van provocar una onada d'indignació dins i fora de Balears. La continuïtat de Le Senne va romandre a l'aire fins a l'últim instant davant l'afany dels conservadors per no revelar el sentit del seu vot fins a pocs minuts abans de la votació.
Una postura, la del PP, que contrastava amb les paraules que Prohens havia pronunciat dies després de l'incident i amb què donava “per fet” que Le Senne dimitiria atès que, segons el seu punt de vista, era l'única manera que l'anunci d'Abascal de trencar els acords autonòmics de governabilitat tingués efecte a Balears: “La decisió de Vox de donar per trencat els seus acords [amb el PP] implica també la seva renúncia a la presidència del Parlament de les Illes Balears, que van obtenir fruit daquests acords. Abascal ahir va ser molt clar i va dir que es trencaven els governs de totes les comunitats autònomes i aquí l'única contraprestació [de Vox] era la presidència del Parlament”, va assenyalar la presidenta balear.
El PP va salvar del cessament el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), dos mesos després que el diputat ultra trenqués el retrat de la republicana Aurora Picornell en ple debat de la derogació de la Llei de memòria democràtica. Una postura que contrastava amb les paraules va pronunciar dies després de l'incident, quan va donar “per fet” que Le Senne dimitiria atès que era l'única manera que l'anunci d'Abascal de trencar els acords autonòmics de governabilitat tingués efecte a les Balears
Cal recordar que Le Senne va ser enfilat a la presidència del Parlament el 20 de juny del 2023 gràcies al suport del PP, que a canvi d'aquesta i altres cessions es garantia poder formar govern en solitari, subordinat, això sí, al suport extern de Vox. A dia d'avui continua ostentant el càrrec tot i que és investigat per un presumpte delicte d'odi per destrossar les imatges de les tres republicanes assassinades. En la declaració davant del jutge, la segona autoritat de Balears va assegurar que l'episodi va ser “accidental” i, després de ser preguntat per la Fiscalia sobre si amb una fotografia de Franco hauria fet el mateix, va respondre de manera afirmativa.
Aquest dimecres, lluny de desmarcar-se de l'extrema dreta, Prohens ha recordat que gràcies a Vox han tirat endavant mesures com l'eliminació de l'impost de successions, la rebaixa d'altres tributs o la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys: “Aquestes iniciatives, que han suposat no recular en drets, s'han aprovat amb el vot en contra de l'esquerra i el suport de Vox, amb contrapartides legítimes i que no traeixen la nostra paraula ni el nostre programa”. “I no em mouré d'aquí”, ha sentenciat. Encara queda en l'aire com resoldrà la líder popular l'aprovació dels pressupostos autonòmics del 2025 davant d'un Vox que sembla no voler deixar anar la seva presa, disposat a seguir traient contrapartides el PP i que, en última instància, repta el seu suposat soci a anar a unes eleccions anticipades.
0