Zarzuela respon a la polèmica i al·lega que distingir una entitat contrària al català no suposa identificar-s'hi

La Casa Reial ha defensat que concedir el títol de 'Real' a l''Acadèmi de sa Llengo, entitat que defensa que el “balear” és un idioma diferent del català, no suposa necessàriament identificar-se amb les activitats que aquesta hagi desenvolupat o prevegi dur a terme en el futur, i ha lamentat la confusió generada al voltant d'aquests fets. La institució monàrquica va justificar, després d'atorgar la distinció, que aquesta es basa en uns suposats informes de “diferents institucions competents”, tal com van confirmar fonts de la Casa del Rei a elDiario.es. No obstant això, Zarzuela oculta deliberadament aquests informes, que ni comparteix ni detalla.

Recentment, el Parlament balear va aprovar a instàncies de Més per Mallorca reclamar a la Casa Reial que revoqui la concessió daquest títol. Davant d'això, des de Zarzuela asseveren, en un escrit registrat aquest divendres a la Cambra autonòmica signat pel cap de la Casa del Rei, Carlos Villarino, que de la lectura de la iniciativa es desprèn una interpretació de la concessió “totalment aliena” a la intenció amb què s'atorga aquesta distinció.

A la iniciativa de Més es recordava que, d'acord amb el que disposa l'Estatut d'Autonomia, la llengua pròpia de Balears és el català i que la Universitat de les Illes Balears (UIB) és l'única institució consultiva en matèria lingüística. “No hi ha res en aquesta concessió que es pugui considerar contrari a les disposicions contingudes a l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia”, respon la institució monàrquica.

Zarzuela incideix que les distincions es concedeixen, prèvia sol·licitud, a múltiples entitats provinents de l'àmbit artístic, esportiu, cultural o econòmic que sostenen la seva tasca en el temps.

La concessió de l'estatus de 'Reial' a aquesta acadèmia ha provocat que ressorgeixi una vella polèmica a l'arxipèlag mantinguda principalment entre dos sectors: el que defensa, conforme al consens lingüístic ia l'Estatut d'Autonomia, que balear i català són una mateixa llengua, és a dir, que a les Balears es parla català; i un grupuscle que sosté, en contra del consens lingüístic, social i polític, que es tracta de dos idiomes diferents i que a les illes es parla el pseudoidioma balear.

Després de la concessió del títol de 'Reial', l'Acadèmia de sa Llengo Baléà va fer valer la seva recent notorietat per registrar un escrit al Parlament perquè es declari el balear com a llengua minoritària espanyola.

La concessió d'aquest títol el mes d'abril passat va generar una allau de reaccions a les illes: “Avui ha entrat això al registre del Parlament. La Casa Reial ha concedit el títol de 'Reial/Reyal' a l''Acadèmi de sa Llengo Baléà', un grupuscle d'apologia de la incultura i del negacionisme acadèmic i científic de l'altura de Millán Astray. Els Borbons fent de Borbons”, comentava a X (abans Twitter) el líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia. “Ja tinc un argument més per ser republicà”, afegia Josep Castells, de Més per Menorca.

Així mateix, Vox, que igual que l''Academi' pertany al moviment del 'gonellisme' -nascut d'unes cartes en què un magistrat defensava un català estàndard que protegís més les variants mallorquines i que ha derivat en una defensa, sense cap base acadèmica, que el català i el balear són idiomes diferents-, es va unir immediatament a la defensa del balear.

D'altra banda, la setmana passada PP i Vox es van donar de cara en el seu intent de nomenar la Princesa Leonor filla adoptiva de Mallorca. La iniciativa havia estat llançada per la formació d'extrema dreta i secundada pels conservadors, que van anunciar que votarien la proposta “amb molt d'orgull”. Tot i això, durant el ple celebrat al Consell de Mallorca per decidir-hi, ni els uns ni els altres van aconseguir el suport de les tres quartes parts de l'hemicicle necessari per tirar endavant el nomenament.

La proposta va despertar nombroses reaccions en contra, sobretot quan una de les principals reivindicacions d'una part de la societat balear passa per la recuperació del Palau de Marivent per a la ciutadania i que es converteixi en un centre d'art obert, cosa que mai no han donat suport ni al PP ni a Vox.