Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Grup d'anàlisi política i social compromès amb el debat rigorós i autocentrat. Ho feim a través de dades i arguments oberts a la crítica.

Autors:

Julián Claramunt - @jclarama12

Pau Torres - @PauTorrex

Llorenç Soler - @llorenc_soler

Guillermo Bezzina - @G_Bezzina

Aina Roca Roig - @ainarcrg

Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96

Irene Sánchez Campins - @irenescampins

Victor Picó Gutiérrez - @vitopico

Antoni Fornés - @tonifornesm

Blanca Orell - @blanca_orell

És Balears una comunitat rica, però plena de gent pobra?

Radiografia de la pobresa a les Illes Balears

0

Una societat és un ens complex. De fet, presenta tantes cares que es fa molt complicat poder definir-ne qualsevol d'elles en tota la seva profunditat. Com explicar una comunitat sense xerrar de la seva geografia? I sense la seva història? Òbviament, la cultura juga un paper important i també la balança comercial. Però, a Passes Perdudes volem iniciar un seguit d'articles sobre la distribució de la riquesa a les nostres illes. Un grup de textos que abordaran un factor transversal que marca la realitat a tots els nivells. El rerefons d'aquests serà confirmar o desmentir aquella famosa afirmació que diu: Balears és una comunitat rica, plena de gent pobra.

Començarem aquest camí creant les bases d'un dels fenòmens més cruels que viu una societat: la pobresa. L'objectiu és fer una radiografia d'aquesta a les nostres illes, atenent-nos a la seva evolució i també a la comparació amb la resta de l'Estat. El present article serà complementat amb un segon, que posarà l'accent en la qüestió geogràfica.

El lector crític es demanarà, en aquest punt, com calcularem la pobresa. És ben cert que és un assumpte relativament subjectiu i que pot presentar resultats molt diversos en funció de quines variables tinguem en compte. La malnutrició o l'accés a serveis bàsics són els indicadors tradicionals, però s'han anat incorporant d'altres com ara l'accés a l'habitatge. Alguns diran que la pobresa és relativa en funció del lloc on visquis o que l'autopercepció és la millor mesura.

Sense defugir del debat sobre què és i com es mesura la pobresa, però entenent que aquest ens podria allunyar d'enfrontar l'anàlisi d'una qüestió cabdal per a les nostres societats, en aquest article es partirà de l'AROPE. Liderat per l'European Antipoverty Network, l'AROPE és un indicador que parteix de diverses variables i que mesura la pobresa a tota Europa. Sabent que presenta algunes limitacions i és objecte de crítiques, s'ha seleccionat per ser el de major consens al continent. S'exposarà el resum general de l'indicador i algunes variables seleccionades que ajudaran a posar context.

Abans, un avís per a navegants. Les dades que aquí veureu són de l’informe de l’any 2023, on trobem les dades pel 2022. És un simple recordatori, donat que la sortida de la pandèmia s’ha de tenir en conta l’hora de llegir els resultats. Dit això, comencem.  

Estat general de la pobresa i exclusió social

Com s'ha assenyalat en l'anterior epígraf, la Xarxa Europea en la Lluita Contra la Pobresa i l'Exclusió Social presenta anualment el seu informe sobre la pobresa a cada regió d'Europa. La publicació de les seves dades acostumen a ser una fita molt important en el calendari de la lluita per la reducció de les desigualtats. L'informe del 2023 va destacar, a escala internacional, per la confirmació de la recuperació després de la pandèmia. Aquesta dinàmica també es va portar a Espanya, un país que havia patit amb molta força la covid-19, per la seva dependència del sector servies i en concret del turisme. De fet, l'índex AROPE, que és una suma de múltiples variables i que mesura l'estat de l'exclusió social, va ser positiu al conjunt de l'Estat reduint-se un en 1,8 punts.

Fixant-nos en les nostres illes, Balears obté un 21,5 de taxa AROPE. Una millora pràcticament d'un punt respecte al 2021 (22,4) i per sota de la mitjana de l'estat. Però aquesta dada no pot ser excessivament celebrada si fem una simple comparació temporal. Fixant-nos en la darrera dècada, l'any 2018 i 2019, s'havia aconseguit abaixar la taxa AROPE per sota els 20 punts. Per tant, podem afirmar que en l'àmbit de la pobresa, hem sortit pitjor de la pandèmia del que vàrem entrar.

La comparació amb la resta de comunitats tampoc és com per llençar coets. És cert que ens situem a la meitat superior de l'escala, però ens hem de comparar amb qui es troba a les parts més altes. Tot i que la pandèmia hagi estat un cop dur, Balears és una de les comunitats que més riquesa genera a tot l'estat. Com a prova el PIB per càpita, que ens situava l'any 2022 en setena posició. Comunitats com Navarra, País Basc, Madrid o Catalunya tenen millors resultats i és la taula en la qual ens hauríem d'asseure. I és que les nostres illes presenten algunes dades que ens acosten a les regions més punteres de l'Estat, però d'altres són preocupants. El millor exemple d'això és la renda mitjana per persona, que se situa en 12.451 € anuals, ara sí, per sota de la mitjana estatal (13.008 €). Mirem ara, un poc més en detall.

Les nostres illes presenten algunes dades que ens acosten a les regions més punteres de l'Estat, però d'altres són preocupants

Els bàsics

Segur que qui llegeix aquestes línies alguna vegada ha vist a mitjans de comunicació indicadors com ara el nombre de població que no pot pagar alguna de les despeses més bàsiques. Són algunes qüestions que es desprenen de l’informe AROPE anual i que serveixen per aprofundir en el fenomen de la pobresa. A Balears, observar alguns d’ells és de màxim interès. 

D’aquests indicadors, un dels més famosos és el percentatge de població que no es pot permetre carn, pollastre o peix cada dos dies. Es traca d’una bona manera de veure, no només la població que es troba en risc de pobresa, sinó també lo relatiu d’aquesta, donat que a cada zona el cost pot variar. En el cas de Balears això és molt evident, donat el factor de la insularitat. Les xifres pel 2022 no varen ser gaire optimistes en aquest cas. Amb 7,4% les Illes Balears és la comunitat en què més ha empitjorat la situació respecte a 2008. Com és evident ens situem també per damunt de la mitjana estatal.

Una bona manera de mesurar com de justes van les famílies és demanant per la capacitat per assumir despeses sobrevingudes. En aquest cas, Balears, amb un 36,4%, se situa, de nou, per damunt de la mitjana estatal. Tot i que s’ha començat l’article convidant al lector a comparar-nos amb les comunitats més potents de l’Estat, també és interessant observar l’estat de Canàries. Com ja s’ha exposat en altres articles de Passes Perdudes, les Canàries comparteixen moltes problemàtiques fruit d’un mercat laboral amb moltes semblances i el fet de ser dos arxipèlags. En aquest indicador, sorprèn com prop de 6 de cada 10 canaris no poden assumir despeses sobrevingudes.

No sorprendrà a ningú la darrera xifra a presentar en aquest l’article, referent a l’habitatge. Sí, les Illes Balears són la comunitat on major proporció de persones ha tingut retards en els pagaments de l’habitatge de tot l’Estat Espanyol. Pràcticament, un 20% dels residents a les nostres illes han viscut aquesta situació en els darrers 12 mesos. Un problema, que com bé sabem s’ha incrementat en la darrera dècada, com mostra la gràfica. El punt de partida el 2008 era semblant a la mitjana, avui ens trobem 7 punts percentuals per damunt. 

El rostre de la pobresa a Balears

Les dades de pobresa a Balears són perilloses. Si ens fixem en les mitjanes més macro, com la taxa de pobresa o la pròpia taxa AROPE, no percebrem una situació extremadament complexa. Però quan comencem a aprofundir veiem que a les nostres illes hi ha una part molt important que, tot i no trobar-se en risc de pobresa, se situa al llindar o molt propera.

La pobresa a la nostra comunitat no té la cara que segurament molts de nosaltres tinguem al nostre imaginari. A Balears la pobresa té el rostre de famílies que, tot i tenir feina, van molt justes i que, davant qualsevol crisi, es veuran en risc de no poder tirar endavant. I és que de poc serveix ser una regió amb poder econòmic, si la seva població no pot pagar un lloguer, un nou ordinador o una despesa sobrevinguda.  

Sobre este blog

Grup d'anàlisi política i social compromès amb el debat rigorós i autocentrat. Ho feim a través de dades i arguments oberts a la crítica.

Autors:

Julián Claramunt - @jclarama12

Pau Torres - @PauTorrex

Llorenç Soler - @llorenc_soler

Guillermo Bezzina - @G_Bezzina

Aina Roca Roig - @ainarcrg

Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96

Irene Sánchez Campins - @irenescampins

Victor Picó Gutiérrez - @vitopico

Antoni Fornés - @tonifornesm

Blanca Orell - @blanca_orell

Etiquetas
stats