Claus del creixement de la dreta a les Balears

Vindran els anys i amb els anys la calma. Tot aquest renou que han generat les eleccions a les Balears es dissiparà i del que va passar durant el mes de maig ens quedaran un parell de titulars, un parell de lliçons. De ben segur que quan mirem en els darrers comicis pensarem en la desaparició de Ciutadans i la desfeta d'Unides Podem, que va perdre 20.000 vots a les eleccions municipals respecte al 2019. Però si una cosa brillarà per damunt de la resta, són els bons resultats de les forces de dretes: PP i VOX.

Només fixant-nos en el nombre de vots, les xifres ja impressionen. El Partit Popular ha estat el partit més votat, ha reprès la seva posició històrica al capdavant de les formacions de Balears. Ho ha fet gràcies a un creixement de més de 50.000 electors, sent la formació que més augmenta. Aquesta mobilització a les urnes s'ha convertit en un alt nombre de regidors, 357 per a ser exactes, 150 més que la segona força, el PSIB.

Els populars recuperaran moltes batlies que havien perdut en l'anterior cicle electoral i ho faran, en moltes d'elles, amb el suport de VOX. La formació d'extrema dreta també ha crescut, més del que alguns analistes podien preveure. Amb prop de 24.000 sufragis més, els liderats per Jorge Campos poden treure pit de resultats, que, a més, convertiran en poder institucional.

Com ja sap qui llegeix de forma habitual el nostre blog, no ens agrada quedar-nos amb una anàlisi superficial, volem entrar en la profunditat dels fenòmens socials. Per aquesta raó, avui us proposem un viatge per l'electorat de dretes a les nostres illes. Ho farem posant el focus en tres qüestions bàsiques. La primera és la participació, que va créixer respecte a 2019. També observarem la competició electoral entre PP i VOX. I conclourem analitzant com ha estat la relació entre la renda i el vot en els dos partits de dretes.

Abans de començar i com sempre, volem fer un parell de comentaris previs: 

Heu pogut veure que estem analitzant dades d'eleccions municipals. El cert és que fer una anàlisi del vot per seccions censals és l'única opció disponible avui, ja que no comptam amb microdades de qualitat. Com la nostra anàlisi serà agregada, hem d'alertar de les limitacions que això té: extreure conclusions individuals de comportament de grups grans de persones podria resultar fal·laç. Això ho mitigam fent servir les seccions censals, ja que n’hi ha moltes i el risc disminueix. No volem deixar passar, una vegada més, l'oportunitat d'assenyalar la manca de dades a Balears.

Dit això, comencem. 

Participació i vot a la dreta

El primer titular que generen unes eleccions sempre és l’avanç de participació. En aquest moment es comencen a fer les primeres anàlisis. El 28 de maig la notícia va ser el considerable augment de la participació. Segur que molts vàrem sentir que això podia beneficiar a l'esquerra. D'altres varen percebre que al seu col·legi havien vist molt vot a la dreta i que, per tant, el seu electorat s'havia activat. Observem si les seccions censals que més han votat s'han activat encara més per la dreta.

A escala de les Balears podem veure que a més participació hi ha menys vot a VOX. Recordem que sempre parlam a nivell relatiu. Aquesta associació es veu molt clarament a Mallorca. A les seccions censals on més gent ha anat a votar, pitjor han estat els resultats de la formació. Això pot ser degut al fet que l'electorat de VOX ha tengut un suport electoral estable i homogeni, cosa que sobretot es veu en els llocs on manco gent ha participat.

A Menorca i Eivissa també s'observa aquesta correlació, però és a la major de les Pitiüses on el grau d'associació és major.

Pel que fa al PP, a nivell de les Balears, no s'observa que el nivell de participació afecti els seus resultats. Als municipis de Mallorca i Menorca sí que es veu una lleugera associació positiva entre participació i % de vot al PP. Tal associació no es troba als municipis d'Eivissa i Formentera.

Competició electoral entre PP i VOX

En els mesos vinents es llençaran moltes anàlisis sobre si PP i VOX comparteixen electorat. No tenim les dades, ni sembla que les tinguem mai en obert, per fer una anàlisi rigorosa sobre la qüestió a les nostres illes, però observar com s'han comportat els seus votants per secció censal pot ajudar.

A nivell de totes les Balears es veu una lleugeríssima associació negativa entre vot a VOX i vot al PP. Això és, a més vot a VOX manco vot al PP. Aquesta correlació és dona de forma més forta a Eivissa. Això podria donar-se per tenir un electorat molt més similar, que o vota al PP o vota a VOX. Mentre que a Mallorca o Menorca els votants de VOX no només serien potencials votants del PP, sinó que també podrien venir o d'altres formacions o, més segurament, de l'abstenció.

Un tast de renda i vot als partits de dretes

Els estudis del vot normalment s’han preocupat de saber com afecta la renda en el vot. En termes generals, podem afirmar que el vot a l'esquerra acostuma a ser major en els barris més humils, mentre la dreta es comporta millor en les seccions amb més capacitat econòmica. Però quin dels dos partits de dretes s’ajusta millor a aquesta generalització?

Pel que fa a la relació entre vot a VOX i la renda, s'ha calculat posant en relació el percentatge de vot a VOX a cada secció censal amb la mediana de renda per unitat de consum de la mateixa secció censal. Al gràfic observam que, en una anàlisi agregada, no es detecta una relació entre renda i vot a VOX a les Balears, però tampoc a les diferents illes. Això vol dir que aquest partit s'ha comportat de forma relativament similar a totes les seccions, sense importar el nivell de renda.

Pel PP la cosa és una mica diferent. Sí que s'observa una relació positiva entre vots al PP a les eleccions municipals i renda, a Mallorca especialment. A la resta d'illes tal associació és molt més feble. Podríem dir, per tant, que el vot als populars a l'illa més gran sí es pot associar a les seccions amb rendes més altes, aquesta variable sí pot explicar part del seu vot.

Conclusions

A continuació qualcunes de les principals conclusions que podem extreure de la nostra anàlisi:

1- L'electorat de VOX ha estat més mobilitzat allà on menys gent ha participat, especialment a Mallorca i Eivissa. Cosa que pot indicar una base de suport electoral estable, però amb un sostre que es fa evident en les seccions censals amb més participació.

2- L'electorat del PP ha estat superior allà on més gent ha participat, especialment a Mallorca i Menorca. Això pot suposar que el PP ha estat capaç de fer créixer la participació i aprofitar-la en el seu favor.

3- La competició electoral entre PP i VOX és més forta a Eivissa, mentre que a Mallorca i Menorca poden mobilitzar electorat diferent provinent de l’abstenció.

4- L’electorat de VOX és molt més transversal pel que fa a la renda que l’electorat del PP, el qual aconsegueix molts millors resultats a les seccions censals amb més renda, especialment a Mallorca.

Vindran els anys i amb els anys la calma. Tot aquest renou que han generat les eleccions a les Balears es dissiparà i del que va passar durant el mes de maig ens quedaran un parell de titulars, un parell de lliçons. De ben segur que quan mirem en els darrers comicis pensarem en la desaparició de Ciutadans i la desfeta d'Unides Podem, que va perdre 20.000 vots a les eleccions municipals respecte al 2019. Però si una cosa brillarà per damunt de la resta, són els bons resultats de les forces de dretes: PP i VOX.

Només fixant-nos en el nombre de vots, les xifres ja impressionen. El Partit Popular ha estat el partit més votat, ha reprès la seva posició històrica al capdavant de les formacions de Balears. Ho ha fet gràcies a un creixement de més de 50.000 electors, sent la formació que més augmenta. Aquesta mobilització a les urnes s'ha convertit en un alt nombre de regidors, 357 per a ser exactes, 150 més que la segona força, el PSIB.