Què fem amb la conciliació? Aquestes són les propostes electorals dels partits illencs

Conciliar la vida laboral, familiar i personal és un dels principals reptes als quals fan front les famílies avui dia. Les polítiques de conciliació neixen com un recurs a la incorporació massiva de les dones al mercat laboral a finals de segle XX: les dones, que s’havien dedicat fins llavors a l’àmbit domèstic, entren a formar part del mercat de treball, però no només han d’atendre la seva jornada remunerada, sinó que també han de ser responsables de la “jornada domèstica” -les tasques de la llar i el treball de cures- una vegada finalitza la primera. I això crea diferències considerables entre homes i dones respecte als usos del temps. De fet, durant els anys 2009 i 2010, els homes dedicaren 2 hores i 32 minuts diaris a la llar i a la família, mentre que les dones hi dedicaren 4 hores i 29 minuts (INE, 2011). Les xifres actuals no són gaire encoratjadores.

Més enllà de les estratègies de familiarització -delegar responsabilitats a la xarxa familiar- i les de mercantilització -recórrer a l’ajuda externa pagada- de les que fan ús les famílies, les administracions esdevenen responsables de fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal (Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes).

Les mesures de conciliació més comunes han estat les relacionades amb la reducció de jornada i l’excedència per les cures, majoritàriament utilitzades per dones. Això crea dos tipus de presència al mercat laboral: una a temps complet, ocupada principalment per homes; i una a temps parcial, ocupada fonamentalment per dones, sense que això sigui una decisió voluntària i contribuint a perpetuar la desigualtat. 

També recordem que el mercat laboral balear està profundament lligat al sector turístic, que concentra una alta ocupació de dones, les quals ocupen la majoria de llocs de feina del sector serveis. L’ocupació en aquest sector experimenta una crescuda notable durant el segon i el tercer trimestre de l’any, coincidint amb les vacances escolars d’estiu. 

Propostes dels partits polítics

Donat el context electoral, analitzarem per grups les propostes dels partits polítics per fomentar la conciliació. Abans de començar, però, cal esmentar que en gairebé tots els programes electorals es focalitzen en la conciliació a la infància, però recordem que les necessitats de conciliar poden anar lligades a totes les persones dependents, siguin infants, persones amb discapacitat o bé persones majors. 

Sobre la flexibilització de les jornades, són molts els que ofereixen propostes. El PI i el PP apunten a promoure la flexibilitat dels horaris laborals i jornades per tal d’adaptar-los a la conciliació domèstica. En aquest sentit, Ciutadans pretén introduir la Setmana Laboral Flexible de 40 hores. Gent per Formentera (GxF) proposa arribar a acords amb sindicats per millorar i ampliar les possibilitats de teletreball i la conciliació familiar i, finalment, el PSIB-PSOE, proposa més flexibilitat pels treballadors/es de l’Administració pública de la comunitat autònoma.

Pel que fa a l’etapa d’escolarització dels 0 als 3 anys, tots els partits analitzats coincideixen en la seva gratuïtat, però amb matisos. El Partit Popular i Ciutadans, per exemple, fan referència expressa a escoletes concertades i privades, així com a la llibertat d’escollir de les famílies. Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem, per altre costat, fan esment a la universalitat d’aquest servei. 

Complementàriament, apareixen altres propostes relacionades amb els serveis de cura. El PI preveu els centres educatius com a actors importants en la conciliació: serveis d’escola matinera, obertura dels centres fora de l’horari lectiu per poder realitzar extraescolars, proposta a la qual se suma el PSIB-PSOE. Més per Menorca determina una planificació d’àmbit municipal dels horaris de funcionament de les escoletes i Gent per Formentera, únic partit que amplia el concepte de conciliació, apunta a mantenir i reforçar escoletes, centre de dia, residència, etc. Ciutadans proposa facilitar l’accés a activitats formatives i d’oci pels infants durant els mesos d’estiu i, per acabar, Podem proposa una borsa de cuidadors/es professionals per facilitar la conciliació a les famílies amb fills/es menors de 16 anys.

Sector turístic

Com ja havíem determinat anteriorment, el sector turístic condiciona les possibilitats de conciliació. Molts dels partits n’han pres consciència: el PI, Més per Mallorca i el PP fan referència a especificitats pels treballadors/es del sector, tot i que sense concretar gaire. El PSIB, per altra banda, apunta a un pla de conciliació específic per col·lectius vulnerables, sobretot pels sectors més precaritzats i amb pitjors horaris, sense assenyalar cap sector concret.

Les deduccions i bonificacions fiscals també arriben a les polítiques de conciliació, sent el Partit Popular el que més mesures proposa en aquest sentit: aposta per ampliar les deduccions per despeses de conciliació (menjador, servei de canguratge, etc.), i planteja una deducció per naixement o adopció sobre l’Impost de la Renda. El PSIB també coincideix en l’augment de les deduccions per conciliació. Ciutadans, en la mateixa línia, proposa la deducció del total de les despeses de les activitats extraescolars, de les despeses de menjador i transport escolar i, a més, incentius fiscals per les empreses que afavoreixin la flexibilitat dels horaris.

A banda d’aquests cinc grans àmbits, alguns partits porten al programa propostes polítiques diferents. Començant pel PSIB-PSOE, parla del dret al respir de les persones cuidadores i conseqüentment de les dones, perquè puguin conciliar també la seva vida personal. Més per Mallorca fa referència a assegurar la participació de les dones en la vida política, i Més per Menorca s’aventura a impulsar la Llei de suport a les famílies, amb mesures i accions per facilitar la conciliació. Finalment, Podem sobresurt pel caràcter de les seves polítiques, que pretenen un canvi en els usos dels temps i en els rols culturals i socials actuals. Apunten a la necessitat d’un nou model econòmic i social compatible amb la vida, amb mesures pel reconeixement del treball reproductiu i amb un apartat dedicat a la corresponsabilitat dels homes.

Conclusions

En conclusió, més enllà del gran consens dels partits sobre la gratuïtat de l’etapa d’escolarització dels 0-3 anys, podem distingir dos blocs: la dreta i l’esquerra. Els partits de dreta recorren sobretot als incentius econòmics -deduccions fiscals- per fomentar la conciliació i, en canvi, els partits de l’àmbit de l’esquerra, apunten a una ampliació dels serveis públics de cures. També és notori que aquelles propostes dirigides a flexibilitzar els horaris i les jornades laborals són més freqüents dins la dreta. El PSIB-PSOE, en aquest cas, es troba a l’entremig, fent propostes que situaríem com pròpies dels partits de dreta, però també mantenint aquelles més usuals dins l’esquerra. 

En canvi, el fet que els partits siguin o no d’àmbit estatal no resulta rellevant respecte a les polítiques proposades respecte la conciliació, ja que cap dels partits d’àmbit regional fa referència a especificitats del territori per desenvolupar-les, més enllà de la proposta concreta de GxF de promoure el teletreball, la qual es podria atribuir a la triple insularitat que pateix l’illa. 

Conciliar la vida laboral, familiar i personal és un dels principals reptes als quals fan front les famílies avui dia. Les polítiques de conciliació neixen com un recurs a la incorporació massiva de les dones al mercat laboral a finals de segle XX: les dones, que s’havien dedicat fins llavors a l’àmbit domèstic, entren a formar part del mercat de treball, però no només han d’atendre la seva jornada remunerada, sinó que també han de ser responsables de la “jornada domèstica” -les tasques de la llar i el treball de cures- una vegada finalitza la primera. I això crea diferències considerables entre homes i dones respecte als usos del temps. De fet, durant els anys 2009 i 2010, els homes dedicaren 2 hores i 32 minuts diaris a la llar i a la família, mentre que les dones hi dedicaren 4 hores i 29 minuts (INE, 2011). Les xifres actuals no són gaire encoratjadores.

Més enllà de les estratègies de familiarització -delegar responsabilitats a la xarxa familiar- i les de mercantilització -recórrer a l’ajuda externa pagada- de les que fan ús les famílies, les administracions esdevenen responsables de fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal (Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes).