Per què els baròmetres periòdics del CIS no serveixen i altres deficiències en dades públiques a Balears

Informació és poder. Aquesta màxima ha estat repetida al llarg de la història i expressa que la riquesa no es troba només en els recursos, sinó també en el coneixement que posseeix una persona. L'èxit en la gran majoria de camps es vincula directament amb la possessió de la informació, que et fa prendre millors decisions. 

La importància de les dades s'ha anat desenvolupant al llarg dels anys. Les noves tecnologies han crescut en les darreres dècades de forma exponencial i el volum d'informació que arribam a gestionar és incalculable. Bona prova d'això és que els analistes de dades o estadístics, que tenen capacitat per endreçar i interpretar bases de dades, són professionals cada vegada més valorats. Ha arribat la coneguda “Societat de la informació”, que va preveure Yoneji Masuda i sobre la qual múltiples autors han teoritzat; entre ells, l'exministre d'universitats Manuel Castells.

L'avenç de la tecnologia ha transformat el concepte de poder vinculat a la informació. Abans, una persona amb recursos en aquest camp era aquella que comptava amb un gran arxiu o molta experiència. Això ha canviat, donat que tots podem posseir la gran majoria de la informació que puguem necessitar (amb un cercador ens sobra), tot i que la clau és saber arribar a ella. Si abans la metàfora era la d'una mina, de la qual extrèiem dades amb molt esforç, ara és una mar, plena de dades. Per aquest motiu es vol incorporar al currículum escolar la recerca d'informació, així com la detecció de fonts fiables, donat el gran risc que suposa la informació falsa.

El nou context ha portat nous reptes, però el perill és el mateix: si la informació és un recurs, aquesta no pot estar en mans només d’uns pocs. De forma lenta, l’administració ha entès això i ha trobat diverses maneres de posar en marxa iniciatives a favor de les dades obertes. 

La millor manera que té l'ens públic per lluitar contra la desigualtat en matèria de dades és convertir-se en un generador d'informació de qualitat. El millor exemple d'això són les dades econòmiques que publiquen les administracions de forma periòdica, com l'atur o el PIB. Però també la realització d’enquestes de tota mena, que permeten valorar serveis o conèixer l’opinió pública. Tot i que en certs moments es qüestiona, aquesta informació rep una percepció de fiabilitat generalitzada.

Té la mateixa importància oferir dades en obert, com que aquestes es trobin al fàcil accés de tothom. Més d’una vegada la ciutadania s’ha d’enfrontar a terribles pàgines web, dades poc clares o no accessibles pel gruix de la població. Inclús, és possible que la informació no es trobi a disposició i s’hagi de demanar formalment a l’administració competent. Per garantir el dret a les dades públiques, cal que aquestes estiguin al fàcil abast de tothom.

La ciutat de Barcelona és, des de fa anys, referent en aquesta matèria. Tant els seus portals web, com la generació de dades públiques amb enquestes o investigacions, és d’un nivell molt alt. Barcelona Open Data és el portal en què es concentra tota aquesta tasca. Convid al lector a comparar aquest portal amb qualsevol altre de Balears. 

L’estat de les dades a Balears

Fins aquí la introducció de la qüestió, posem ara l'ull en què tenim a casa. És Balears un desert de dades com planteja el títol d'aquest article? Doncs sí i no. Sense cap dubte, no som referents en aquesta matèria, no ho neguem. Però, al mateix temps, comptem amb informació valuosa i que fins a cert punt és envejable en altres zones de l'estat.

La millor forma de definir la situació és destacant que l’IBESTAT (Institut d'Estadística de les Illes Balears), principal font de dades obertes a escala autonòmica, es troba adscrit a la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, a diferència d'altres comunitats on s'acostuma a situar sota el paraigua de Presidència. Això fa que tinguem un ampli catàleg d'informacions vinculades als sectors econòmics, especialment del turisme, però que no trobem la mateixa profunditat, ni de lluny, en dades de caràcter social, per exemple. També manca iniciativa en generar indicadors propis i actualitzar els disponibles, segurament per falta de recursos. Pel que fa a la usabilitat del portal web, no és especialment complicat, tot i que podria millorar en claredat i estètica (factors clau per fomentar la navegació).

A l'IBESTAT tenim un ampli catàleg d'informacions vinculades als sectors econòmics, especialment del turisme, però que no trobem la mateixa profunditat, ni de lluny, en dades de caràcter social

Ens equivocam si pensam només en l’IBESTAT com a responsable de la informació pública. Totes les institucions, conselleries, instituts públics o regidories tenen la mateixa responsabilitat amb les dades obertes. Tampoc hem d’oblidar el paper de la Universitat com a generadora d’aquest coneixement o impulsora d’estudis sobre com és la nostra societat. Un exemple de bona pràctica en aquesta matèria és l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears, un gran compendi de dades sobre el jovent a l’arxipèlag que es presenta de forma entenedora.

El lector pot pensar que l’autor està sobreestimant la importància d’aquest tema, segurament per deformació professional. Permeteu-me que em defensi. Fem servir el cas de l’habitatge, segurament un dels debats més importants que té sobre la taula la nostra societat. Les dades ens diuen que la situació és dramàtica, però no acabem de tenir clar com. La informació prové, en la gran majoria d’ocasions, d’actors que formen part de la polèmica, com ara la patronal o portals immobiliaris. Això fa posar en dubte certes afirmacions i, per conseqüència, que tota anàlisi es pugui qüestionar. Amb un estudi públic anual sobre l’estat de l’habitatge podríem tancar el debat de les dades i centrar-nos en l’acció.

La tendència global ha fet créixer la importància de les ciutats com a espais amb la seva pròpia idiosincràsia social. Per això, no ens podem deixar d’assenyalar que la zona més àrida d'aquest desert que és Balears se situa a la seva capital, Palma. La comparació és odiosa amb altres municipis de la seva mida. Ja no és només la falta de generació d'indicadors propis, sinó la inaccessibilitat a informació pública bàsica, per simple transparència. Palma i la seva àrea metropolitana estan vivint una grandíssima transformació en els darrers anys, un fenomen del qual tenim molt poques dades. De nou, el referent se situa a Barcelona, en concret a l'ens supramunicipal que engloba la ciutat i els municipis del seu voltant: l'AMB.

Palma i la seva àrea metropolitana estan vivint una grandíssima transformació en els darrers anys, un fenomen del qual tenim molt poques dades

Un CEO per Balears?

Si en un camp es fa especialment sagnant la manca de dades obertes és en qüestions sociopolítiques. En aquest àmbit, les Illes Balears només tenen informació de “qualitat” cada quatre anys, amb l’estudi preelectoral que fa el CIS i els resultats oficials de les mateixes eleccions. Entremig: el desert. Els baròmetres que el CIS realitza de forma periòdica no presenta dades representatives per Balears. Cal recordar-ho perquè molt sembla que no ho entenen.

Aquesta manca de dades en obert dificulta molt saber com evoluciona l'opinió entre comicis, fet que no permet a la ciutadania reaccionar o prendre consciència sobre què preocupa als seus veïns i veïnes i en quina mesura. A més, dificulta la realització d'investigacions sociopolítiques. Tot queda en mans dels pocs estudis que alguns mitjans locals publiquen. Una tasca que vull aprofitar per agrair, però no podem oblidar que només ens ofereix algun titular. Ni les dades són obertes, ni les podem contrastar, ni podem accedir a les microdades.

Recorrem una carretera a les fosques i només tenim fanals cada quatre anys. No podem pensar, però, que la nostra societat accepta aquesta foscor. Periodistes i opinadors afirmen amb rotunditat que X partit baixa o puja. Que ara l'oposició està més forta o que el Govern ha patit de forma greu l'impacte de la COVID. Deixem-ho clar: aquestes afirmacions són una tremenda irresponsabilitat. Principalment perquè la literatura acadèmica ens diu que les enquestes tenen impacte sobre el comportament polític, per tant, les afirmacions que semblen basades en dades poden ajudar a generar un cert clima polític.

Periodistes i opinadors afirmen amb rotunditat que X partit baixa o puja. Que ara l'oposició està més forta o que el Govern ha patit de forma greu l'impacte de la COVID. Deixem-ho clar: aquestes afirmacions són una tremenda irresponsabilitat

Com acabar amb aquestes males pràctiques? Doncs amb un baròmetre polític periòdic per a les Balears. Com a investigador, pens en un centre d’estudis com el CIS, però a Balears, el que seria el CEO català. Però la transició cap a aquest model es pot començar amb un baròmetre vinculat a alguna universitat, com l’Euskobarometro al País Basc, l’ICPS a Catalunya o el Sociobarómetro de Canarias, vinculat a la UNED. Opcions menys costoses pressupostàriament. 

El model proposat no només ens permetria saber com evoluciona el suport als partits polítics, sinó que podríem conèixer com es troba l’opinió pública en múltiples àmbits. En els darrers anys, el CEO ha pogut demanar sobre religiositat, percepció de l’economia, opinió sobre qüestions polèmiques o fins i tot suport a equips de futbol. A més, podríem fer preguntes pròpies que ens interessen com a societat i a les quals no tenim resposta, com el grau d’identitat insular. Tot sempre amb dades públiques i obertes que permeten a tota la ciutadania accedir a elles.

A mode de conclusió

La societat balear necessita un esforç públic per tal de generar més i millors dades. Aquesta empenta requereix principalment recursos. Això vol dir destinar pressupost i personal en aquesta tasca. Però igual de necessari és que tots els estrats de l’administració facin un esforç per fer seva la filosofia de les dades obertes. 

No ens mentim a nosaltres mateixos, no ens trobem enfront d’una dicotomia entre la generació de dades o no. Les dades estan i en molts casos publicades, però en documents interns que entitats privades han encomanat. L’administració té la gran responsabilitat de fer el mateix. Perquè si la informació és poder, no pot quedar només en mans d’uns pocs. És una tasca de redistribució de recursos i de foment de la igualtat, però també de democratització d’aquestes dades. 

Les Balears són com una persona que no té gaires miralls a casa seva. Està evolucionant, està canviant, però no acaba d’observar ni com ni cap a on. Té percepcions, segurament encertades, però no ho pot afirmar amb rotunditat. A més, es troba exposada a opinadors malintencionats que no deixaran de dir la seva, tot i que no tinguin informació, segurament per interès. Com els periodistes que emplenen columnes comentant estimacions electorals d’enquestes estatals no representatives per Balears. Si ens diuen que som de determinada manera, tot i que sigui fals, és més fàcil que ho acabem sent. Posem miralls a la nostra societat i encenem les llums. Apostem per les dades públiques obertes.

Informació és poder. Aquesta màxima ha estat repetida al llarg de la història i expressa que la riquesa no es troba només en els recursos, sinó també en el coneixement que posseeix una persona. L'èxit en la gran majoria de camps es vincula directament amb la possessió de la informació, que et fa prendre millors decisions. 

La importància de les dades s'ha anat desenvolupant al llarg dels anys. Les noves tecnologies han crescut en les darreres dècades de forma exponencial i el volum d'informació que arribam a gestionar és incalculable. Bona prova d'això és que els analistes de dades o estadístics, que tenen capacitat per endreçar i interpretar bases de dades, són professionals cada vegada més valorats. Ha arribat la coneguda “Societat de la informació”, que va preveure Yoneji Masuda i sobre la qual múltiples autors han teoritzat; entre ells, l'exministre d'universitats Manuel Castells.