Grup d'anàlisi política i social compromès amb el debat rigorós i autocentrat. Ho feim a través de dades i arguments oberts a la crítica.
Autors:
Julián Claramunt - @jclarama12
Llorenç Soler - @llorenc_soler
Guillermo Bezzina - @G_Bezzina
Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96
Irene Sánchez Campins - @irenescampins
Victor Picó Gutiérrez - @vitopico
Aquestes darreres setmanes ha estat notícia la declaració com Bé Immoble d'Interès Cultural (BIC) de sa Feixina per part del Consell de Mallorca. La proposta de la Comissió Insular de Patrimoni Històric va ser aprovada per set vots a favor (PP i Vox) i quatre en contra (PSIB i Més per Mallorca) el passat 19 d'octubre. Les darreres declaracions per part de PP i Vox es limiten a aclarir que estan complint amb una sentència judicial i que no es tracta d'una qüestió política -ja veurem com això és impossible referint-se al patrimoni- i, d'altra banda, Més per Mallorca, qui apunta que aquest és un exemple de la voluntat que tenen els partits del govern de defensar un monument feixista.
Abans d'aprofundir en la matèria, cal assenyalar un punt vital d'aquesta qüestió des d'una perspectiva antropològica: el patrimoni és, intrínsecament, polític. En aquest article el que descobrirem són els diferents discursos i recursos que s'activen al seu voltant. Per poder comprendre els usos polítics del patrimoni cal conèixer el procés de patrimonialització que transforma a un objecte en un element patrimonial.
La disputa entre la protecció o enderroc de sa Feixina ve de lluny. L'any 2010 es va realitzar un canvi als elements amb connotacions explícitament franquistes per adaptar-se a la llei de memòria històrica com així està recollit a l'article 15. El juny del 2015, PSIB, Més i Som Palma, del govern municipal, inicien unes negociacions per poder tombar el monòlit, moment que l'Associació per a la Rehabilitació dels Centres Antics (ARCA), en contra d'aquesta decisió, demana la convocatòria d'una consulta popular per tractar la qüestió. A mitjan 2016 ARCA reivindica la inclusió del monument en la llista de patrimoni a conservar. En vista de la negativa per part del pacte d'esquerres, l'agrupació va presentar un recurs contenciós-administratiu per protegir-lo. El 2017 el Consell pren la decisió de no protegir sa Feixina, al·ludint que es tracta d'un símbol de repressió franquista, tot i els canvis duts a terme, fent referència al seu origen.
Un sector social es va oposar reafirmant que el monument té un valor històric i artístic per ser protegit, per la qual cosa varen imposar un recurs administratiu. El Consell i Memòria per Mallorca varen recórrer davant del TSJIB, varen perdre i la Justícia va concloure amb la protecció del monòlit. La conservació del monument la va decidir, en primera instància, el Jutjat contenciós-administratiu núm. 3 de Palma i el TSJIB amb la sentència 312/2021, de 26 de juny, 2021, donant així la raó a la plataforma Salvem sa Feixina i ARCA. Aquesta decisió va quedar ratificada el 6 d'octubre del 2022, moment que el Tribunal Suprem no va admetre a tràmit el recurs interposat per l'associació de Memòria Històrica i l'anterior govern del Consell de Mallorca presidit per PSIB, Més per Mallorca i Podem. Així s'ha arribat fins aquest mes d'octubre on la nova formació de govern ha determinat la catalogació de sa Feixina com patrimoni a protegir.
La conservació del monument la va decidir un jutjat de Palma i el TSJIB. Aquesta decisió va quedar ratificada pel Tribunal Suprem
La darrera passa ha estat donada per part de Sumar: els diputats Vicenç Vidal i Félix Alonso han demanat al Govern si durà a la Fiscalia la protecció del monument de sa Feixina, considerant que és una qüestió que ha de decidir el Tribunal Constitucional, qui encara no s'ha pronunciat.
Cal recordar que el monument va ser inaugurat en presència de Franco en 1947 en record de les persones del Creuer Balears, causant de milers de morts de civils malaguenys/es durant “La Desbandá” a Màlaga. Per aquest motiu, la formació d'esquerres Con Màlaga ha sol·licitat al seu batle Francisco de la Torre que demani al seu homòleg, Jaime Martínez, l'enderroc del monument.
El monument va ser inaugurat en presència de Franco en 1947 en record de les persones del Creuer Balears, causant de milers de morts de civils malaguenys/es durant "La Desbandá" a Màlaga
Aquest no és l'únic cas sobre un monument feixista que genera disputa a Mallorca. L'any 2021 a Bunyola es va retirar la Creu dels Caiguts i va ser substituïda per una olivera. No obstant això, recentment el grup municipal Vox ha proposat tornar a aixecar una creu, segons les seves declaracions, “com un símbol de democràcia en homenatge a tots els caiguts durant la Guerra Civil” i demanant que sigui batejada per un capellà. Dita proposta ha generat el rebuig dels partits de l'oposició.
Al recorregut dels esdeveniments hem pogut observar que hi ha diversos col·lectius implicats i enfrontats pel que fa al seu punt de vista sobre el monument. D'una banda, la formació dels partits d'esquerres que han governat els darrers anys junt amb Memòria de Mallorca, qui ha lluitat per l'enderroc del monòlit defensant que, tot i els canvis, la resignificació no és real i encara és un monument simbòlicament franquista a causa del seu origen. Per tant, defensa que el monument és contrari a la llei de memòria històrica i s'ha d'enderrocar.
D'altra banda, Salvem sa Feixina i ARCA, amb el suport del partit de dreta i extrema-dreta, han col·laborat per protegir i catalogar com patrimoni sa Feixina argumentant el seu valor històric, referint que ja no hi ha una connotació del règim i que és un record per totes les víctimes de l'època i també pel seu valor artístic.
El que fins ara s'ha intentat és definir els diferents punts de vista d'aquest procés de patrimonialització i els distints usos socials que caracteritzen les diverses formes que una societat es relaciona amb el passat, l'interpreta, selecciona i manipula. Així s'observen els diferents discursos on s'utilitza la memòria històrica amb diverses perspectives segons el col·lectiu.
Com ja s'ha avançat, tot procés referit al patrimoni és, en última instància, polític. L'anàlisi antropològica concep el patrimoni com un procés de construcció social (la patrimonialització, és a dir, una catalogació i protecció). Per tant, no es tracta d'un objecte que té un valor inherent, no és un ens predefinit i estàtic. El patrimoni es va configurant i creant, consegüentment, el seu valor és una condició donada, aquí és on s'observa el caràcter polític.
En aquest sentit, s'ha de comprendre que el fenomen de patrimonialització, així com altres produccions culturals, només poden ser enteses d'acord amb les situacions polítiques en les quals estan immerses i tenint en compte les activacions patrimonials que sovint són resultat de conflictes i oposicions.
La patrimonialització té a veure amb la negociació de la memòria, la identitat i el sentit de pertinença. És un procés actiu de recordar, oblidar i commemorar que s'implementa per ajudar a navegar i mediar el canvi sociocultural, així com temes socials i polítics contemporanis. D'aquesta forma, el patrimoni esdevé un escenari de conflictes, un mirall de les qüestions i dimensions polítiques que fa que els processos de memòria siguin amb freqüència un terreny de lluita i conflicte, fet que ens porta a qüestionar-nos les representacions socials dels grups socials.
En un sentit més específic -i vistes les interaccions del procés que envolta a sa Feixina- veim el patrimoni en relació amb la creació de la memòria com narració i interpretació del passat. Hi ha qui diu que encara és un símbol franquista a causa del seu origen, hi ha qui diu que només és un monument històric i artístic i ja no té un significat feixista.
Els conflictes de la memòria i la seva traducció en narratives que expressen la interpretació del passat suposen un dels usos polítics més clars del patrimoni. La memòria històrica construïda en aquest procés no acull una única 'memòria històrica' construïda col·lectivament, sinó que hi ha un continuu diàleg entre el passat i el present, el qual ha estat utilitzat per les diferents parts, sempre enfocat a afavorir el seu discurs. La qüestió del passat té una importància notable al procés de patrimonialització de sa Feixina i ha estat, a la vegada, reivindicació dels actors socials implicats i el camp de confrontació entre les distintes perspectives o nocions existents.
Al cas de sa Feixina podríem dir que la 'memòria històrica' és emprada per la reconstrucció identitària del moviment popular, qüestionant la resignificació en el present del monument, així com el seu paper al llarg de la seva 'història oficial'. Aquesta reconstrucció del passat comporta la recuperació de records emmagatzemats d'un passat que sembla comú al present, combatent així el silenci i la desmemòria a la qual la 'memòria històrica oficial' sotmet a totes aquelles altres 'memòries contrahegemòniques, col·lectives i socials'.
La resignificació és efectiva quan ve des d’institucions sense una plena acceptació social? Per exemple, és poca la gent que faci referència a la plaça de Miquel Dolç, a l'imaginari col·lectiu continua essent plaça de Tinent Coronel Franco. Una resignificació no sol ser ni ràpida ni efectiva si no hi ha una àmplia validació social o un moviment de base al darrere i només es basa en una imposició institucional. Per tant, n'hi ha prou amb llevar els símbols feixistes per resignificar el monument? A altres països amb un passat de règims dictatorials, com per exemple Alemanya, és il·legal mostrar símbols feixistes i s'ha destruït tot el que suposava un enaltiment a aquella part de la seva història.
Ara bé, enderrocar és l'única via possible? Existeixen casos on hi ha estructures arquitectòniques que sí que s'han mantingut amb una sèrie de cartells informatius sobre la història d'aquest monument o edifici i s'han reconvertit en espais educatius on s'explica el passat amb una perspectiva actual.
Acabarà aquí el cas de sa Feixina? Quines podrien ser les següents passes? Una pronunciació per part del Tribunal Constitucional? Una apel·lació a institucions internacionals? Mobilitzacions ciutadanes?...
Aquestes darreres setmanes ha estat notícia la declaració com Bé Immoble d'Interès Cultural (BIC) de sa Feixina per part del Consell de Mallorca. La proposta de la Comissió Insular de Patrimoni Històric va ser aprovada per set vots a favor (PP i Vox) i quatre en contra (PSIB i Més per Mallorca) el passat 19 d'octubre. Les darreres declaracions per part de PP i Vox es limiten a aclarir que estan complint amb una sentència judicial i que no es tracta d'una qüestió política -ja veurem com això és impossible referint-se al patrimoni- i, d'altra banda, Més per Mallorca, qui apunta que aquest és un exemple de la voluntat que tenen els partits del govern de defensar un monument feixista.
Abans d'aprofundir en la matèria, cal assenyalar un punt vital d'aquesta qüestió des d'una perspectiva antropològica: el patrimoni és, intrínsecament, polític. En aquest article el que descobrirem són els diferents discursos i recursos que s'activen al seu voltant. Per poder comprendre els usos polítics del patrimoni cal conèixer el procés de patrimonialització que transforma a un objecte en un element patrimonial.