La població peninsular i estrangera condicionen la política a Mallorca?

Al fil dels articles sorgits els darrers temps que tracten els canvis poblacionals a Mallorca (i les Balears en general) i quelcom derivat dels moviments migratoris, el següent treball intenta donar un breu context històric pel que fa a l’arribada de població a l’illa i com això ha evolucionat en xifres, a més d’intentar plantejar algunes qüestions pel que fa a l’efecte electoral que pot tenir aquesta massa de votants a les eleccions municipals.

Per posar aquest procés en context cal remuntar-nos dècades enrere, a l’esclat del sector turístic a les Illes Balears, al bell mig de la dictadura franquista. L’Estat es trobava llavors a un règim autàrquic on els contactes socioeconòmics amb l’exterior eren molt limitats i els moviments migratoris, residuals.

A partir de la dècada dels seixanta canvia tot, donant lloc a una intensificació d’aquests moviments que fins i tot es poden estructurar en dues etapes:

Aquest llarg procés ha contribuït a la situació actual, en què la població no nascuda a les Illes Balears és fins i tot major que la que sí que ho ha fet. A més, atès que aquest procés s’ha allargat unes quantes dècades, molta de la població arribada en aquest temps ja ha tingut descendència i ha creat comunitats importants a certs municipis (a més de Ciutat) com són Andratx, Manacor, Calvià, Felanitx o Sa Pobla, entre d’altres.

Cap a l’any 2005, un de cada cinc habitants censats a l’arxipèlag ja era nascut a l’estranger, amb una gran quantitat d’aquests nouvinguts als segments de població més jove. A aquesta xifra, corresponent llavors a unes 170.000 persones del milió total, cal comptar-hi l’esmenada massa de població que ha vingut des de la península ibèrica, tot i que la seva assimilació cultural ha estat força major amb el temps que al darrer cas. 

Als darrers anys, la dinàmica és tan accentuada que des del 2011 (a excepció de dos anys per la crisi de la Covid-19) sempre hi ha hagut un major nombre d’arribats des de l’estranger que nascuts a l’illa. A aquesta xifra, que cada any es belluga amunt i avall de les deu mil persones, cal sumar-hi els immigrants de segona generació, que a la pràctica, poden ser part activa del fenomen que aquest escrit intenta esclarir. En aquestes darreres dècades, el gran augment ve sobretot de la població estrangera, no de la immigració des de la península.

Val a dir que les xifres que es posen en relleu aquí no arriben a representar del tot la magnitud d’immigrants residents a Mallorca, ja que bona part d’aquesta població no s’inscriu al registre; tot i residir bona part de l’any aquí, cosa que sobretot passa amb els col·lectius de treballadors temporals o població d’alt nivell adquisitiu, que només passa temporades concretes a la balear major. D’altra banda, aquesta arribada de població equilibra a l’alça la xifra total d’habitants a l’illa, que sense l’impacte demogràfic dels estrangers (amb un nombre mitjà de fills/es major), hauria baixat els darrers anys. En termes relatius, l’augment de població a Balears és el més accentuat de tot el país, molt per davant de les veïnes Comunitat Valenciana i Catalunya; multiplicant la població de l’arxipèlag a les darreres cinc dècades. 

Les nacionalitats amb major representació al cens de les Illes Balears són Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Marroc i Colòmbia, segons les dades del 2022. El cas d’Itàlia s’explica per la suma de la immigració italiana i part de l’argentina, que obté la doble nacionalitat en cas de tenir filiació amb el país transalpí. D’aquesta manera, es veuen mesclats els dos corrents poblacionals mencionats anteriorment, un de més laboral i l’altre de residencial.

Aquesta dinàmica migratòria té un impacte molt ample, que abasta aspectes com la llengua, el reemplaçament generacional, exclusió social (com s’ha parlat anteriorment a Passes Perdudes), l’arrelament cultural o l’habitatge. Emperò, aquest article vol plantejar preguntes sobre una altra derivació: com afecta aquesta estructura poblacional canviant a les eleccions de l’illa?

Que existeix una incidència d’aquests grups estrangers recentment arribats a la dinàmica electoral és clara, com hem pogut veure a les recents eleccions municipals, sufragi al qual poden exercir els que no tenen la nacionalitat de naixement si han residit almenys tres anys. Molts pobles han llençat campanyes d’atracció d’aquest nou votant, amb unes necessitats específiques i una dinàmica de vot diferenciada de la que té la població local. Habitualment, es pot atribuir als partits de dretes un major esforç per recaptar aquesta massa de votants, atès que poden tenir una ideologia més pròxima pel que fa a aspectes econòmics, religiosos o migratoris; com pot ser al cas de la població llatinoamericana o d’Europa Central.

Tot i això, són molt variats els partits que han pres iniciativa per incorporar els col·lectius estrangers a la dinàmica, amb mesures que fins i tot han proposat el dret a vot per part dels ciutadans extracomunitaris a la Unió Europea. Els col·lectius als quals s’han adreçat aquestes propostes han anat variant als darrers anys, però sobretot s’han centrat als migrants europeus i a la població llatina.

Un dels efectes que si es pot atribuir a aquesta tendència poblacional és la baixada que han tingut als comicis les forces regionalistes a les darreres eleccions. Aquest fet es podria relacionar amb el desarrelament d’aquesta massa de migrants amb els partits que defensen els interessos d’un determinat territori; cosa que s’accentua amb el votant vingut de la península, amb més tendència a votar partits de caràcter nacional.

També cal tenir en compte la correspondència que puguin tenir partits presents a les Illes amb el seu equivalent als països d’origen dels votants, que puguin per exemple tenir un grup parlamentari conjunt al Parlament Europeu. Tot i això, la inclinació que pot tenir aquesta massa de votants és sempre incerta i varia segons el grau de comunitat que s’hagi pogut crear, l’antiguitat de residència o l’estatus socioeconòmic, entre d’altres.

Un altre factor que cal tenir en compte és l’abstenció d’aquests col·lectius de migrants, que en no veure’s integrats a l’activitat local puguin desistir de participar en els comicis. Aquest és un altre punt al qual s’han llançat alguns partits municipals, que han vist en aquesta població un votant indecís que pot inclinar-se per la seva opció si se li proposen mesures adients a les seves particulars necessitats.

Aquestes necessitats varien segons el municipi que es tracti, ja que difereixen molt de municipis com Calvià o Andratx; en el fet que el votant nòrdic i Europeu és majoritari, en front d’altres casos com Manacor, Felanitx o Sa Pobla, on les comunitats marroquines i senegaleses tenen un pes major.

Especial atenció cal parar als municipis petits, en què en l’’ambit relatiu els votants d’origen estranger poden tenir un gran pes en un electorat reduït, com poden ser els casos de Fornalutx, Estellencs, Deià o Búger; on l’electorat estranger pot arribar a un terç del cens.

Per tant, aquesta població nouvinguda que en bona part s’ha assentat i ha format noves comunitats d’habitants ha de ser tinguda en compte, ja que representa una massa important de cara a les eleccions i a l’hora de legislar per part dels ajuntaments; escala a la qual poden votar i a la que la representació pública pot estar més a prop d’aquest nou resident.

En conclusió, el trànsit lliure d’habitants i les seves conseqüències a tots els nivells són un fet inexorable, que no es pot refrenar. Les Illes Balears i en concret, Mallorca, han demostrat des de fa dècades ser molt atractives pel seu dinamisme econòmic que es suma als motius de partida que tenen les comunitats migrants; com poden ser un hivern fred o una oportunitat de feina. Mentre no hi hagi cap canvi dràstic, tal com va passar a la pandèmia (ja revertida), els moviments migratoris continuaran aportant a una bolla de neu que segueix escurant el pas d’unes limitades condicions físiques, econòmiques, socials i ambientals.

Amb l’escenari que es presenta, l’educació sembla l’eina més poderosa per aconseguir una integració cultural efectiva dels nouvinguts a l’arxipèlag que, si bé respecta la diversitat ètnica i la diversitat que pot existir a escala social, ajudi a aconseguir una població implicada als assumptes de la societat i que participi de l’activitat sense importar el seu origen. Una integració que es topa constantment amb una cultura global i cada pic més digital on quelcom local importa poc, quedant a voltes reduït al folklore i als endèmics presents.

Davant aquesta situació, què es pot fer? Només queden per adoptar decisions polítiques que marquin el rumb no només dels que visiten l’illa uns mesos o hi fan feina, sinó de les noves comunitats que hi viuen, la seva participació i el funcionament de tot plegat a un territori que no fa més més que canviar, com una serp que muda la seva pell.

Al fil dels articles sorgits els darrers temps que tracten els canvis poblacionals a Mallorca (i les Balears en general) i quelcom derivat dels moviments migratoris, el següent treball intenta donar un breu context històric pel que fa a l’arribada de població a l’illa i com això ha evolucionat en xifres, a més d’intentar plantejar algunes qüestions pel que fa a l’efecte electoral que pot tenir aquesta massa de votants a les eleccions municipals.

Per posar aquest procés en context cal remuntar-nos dècades enrere, a l’esclat del sector turístic a les Illes Balears, al bell mig de la dictadura franquista. L’Estat es trobava llavors a un règim autàrquic on els contactes socioeconòmics amb l’exterior eren molt limitats i els moviments migratoris, residuals.