Grup d'anàlisi política i social compromès amb el debat rigorós i autocentrat. Ho feim a través de dades i arguments oberts a la crítica.
Autors:
Julián Claramunt - @jclarama12
Llorenç Soler - @llorenc_soler
Guillermo Bezzina - @G_Bezzina
Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96
Irene Sánchez Campins - @irenescampins
Victor Picó Gutiérrez - @vitopico
Què us ve al cap quan pensau amb en Jaume Matas i Maria Antònia Munar? Quantes vegades heu sentit dir allò que “tots els polítics són iguals”? Heu perdut la confiança en les vostres institucions? Probablement, una bona part dels ciutadans i ciutadanes d'aquestes illes donarien respostes ben similars a les tres preguntes anteriors, però: per quina quantitat s'ha adjudicat un contracte d'obres al teu municipi? De quins béns i activitats disposa el o la presidenta de les Illes Balears en començar el seu mandat? I sobretot: en acabar-lo? Com a ciutadans, com podem retre comptes de l'activitat institucional? Per aquestes altres preguntes, possiblement tendrem poques respostes i, si les cercam, ens torbarem més de cinc minuts.
Totes aquestes qüestions plantejades ens connecten amb quelcom conegut com “govern obert”, un terme poc conegut i practicat a les nostres illes, però que avança a passes de gegant a les agendes públiques de les institucions d'alguns països europeus i a altres territoris veïns, com Catalunya. A Passes Perdudes no havíem parlat abans de govern obert, però la notícia de l'acord del PP balear i Vox per abolir l'Oficina de prevenció i lluita contra la corrupció a les Illes Balears (popularment coneguda com l'oficina antifrau) ens ha obert la porta.
És sabut que, des de fa ja uns anys, hi ha una crisi de les democràcies actuals, una desafecció en les institucions públiques i un auge dels populismes i dels feixismes. Encara més, els darrers baròmetres del CIS ens mostren que de confiança política no anam gaire sobrats: a la pregunta de “Quin creus que és el principal problema d'Espanya?”, la resposta “el mal comportament dels polítics” sempre ocupa posicions altes, per sobre de l'educació, del canvi climàtic, l'habitatge, o la violència de gènere, entre altres.
És per això que ara parlem de conceptes com el govern obert, la transparència i la rendició de comptes, ja que per guanyar la legitimitat i confiança de la ciutadania resulta cabdal que l'Administració doni explicacions del que decideix i de la seva gestió.
Aquest article pretén posar damunt la taula la importància del dret a una bona administració de tots els ciutadans i ciutadanes, plantejar com el govern obert és el camí a seguir per garantir-lo, i analitzar com estam a ca nostra en aquests termes. Ja us ho avançam: estam malament.
Abans de començar, sabem que és el govern obert? Es tracta d'una cultura de governança que promou els principis de transparència, integritat, rendició de comptes i participació de les parts interessades en suport de la democràcia i el creixement inclusiu (Recomanació del Consell de l'OCDE sobre Govern Obert de 14/12/2017).
Europa encenia la llum l'any 2000, quan redactant la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea reconeixia, en l'article 41, el dret a una bona administració. L'Estat espanyol es va adherir a la dita Carta, però va ser uns anys després, amb el boom immobiliari i la crisi socioeconòmica que el va seguir (2008), que es destapen nombrosos casos de corrupció, la desafecció de la ciutadania a la política creix i sorgeix la necessitat de parlar de bon govern, de transparència i d'accés a la informació pública. Necessitat que, amb qüestió de poc temps, desemboca en legislació específica.
A l'estat espanyol, la primera llei que s'aprova en matèria de transparència i bon govern és la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. A les Illes Balears anàvem una passa endavant, ja que l'any 2011 s'aprovà i entrà en vigor la Llei 4/2011, de bona administració i del bon govern de les Illes Balears. Si bé es tractava d'una llei poc complexa i superficial, marcava ja llavors la direcció en la qual acabarien legislant la resta de comunitats i, fins i tot, l'estat.
La Llei balear establia les bases sobre la bona administració i el bon govern, legislant sobre accessibilitat, administració electrònica i simplificació, transparència en la gestió i en el govern i lideratge ètic. Però també resulta molt interessant perquè en el seu títol III preveu la creació de l'Oficina d'Avaluació pública de les Illes Balears, amb la finalitat de coordinar i desenvolupar les accions d'avaluació de polítiques, plans i programes, organitzacions i serveis públics. Aquesta oficina resulta molt innovadora -més tenint en compte l'any de naixement de la norma- i era un bon punt de partida per intentar millorar la qualitat de les polítiques i els serveis públics, alhora que per garantir un major retiment de comptes, però aquesta mai s'ha desenvolupat ni s'ha donat la seva creació.
A tall de resum, la cultura de governança que implica el govern obert ens beneficia a múltiples nivells, dels quals en destacarem tres:
De cara a la ciutadania, el govern obert potencia la consciència i el control per part de la mateixa en els afers públics, amplia la seva capacitat d'influència en la presa de decisions polítiques, facilita la inclusió de temes en l'agenda pública i fomenta actituds més participatives en les accions del Govern i l'Administració Pública.
També reporta beneficis polítics, contribuint a la millora de la qualitat democràtica, facilitant la rendició de comptes, promovent la participació i col·laboració ciutadana, obrint la porta de les administracions públiques a través de la implantació de mesures de transparència i facilitant el retorn de la confiança de la ciutadania en les institucions democràtiques.
Finalment, també contribueix amb beneficis econòmics: la corrupció esdevé molt més complicada, s'incentiven conductes responsables i es limiten actituds i actuacions incorrectes. Així mateix, incrementa la seguretat jurídica i, conseqüentment, s'estimulen les inversions.
Quina és la realitat a ca nostra? Que els portals de transparència són gairebé inexistents, que els webs municipals són poc intuïtius i que la informació a publicar que marca la llei no està, en la majoria dels casos, disponible. Això suposa que, en cas de voler obtenir determinada informació, fins i tot la que s'hauria de donar activament per part de l'administració, s'ha de demanar exercint el dret d'accés a la informació pública, cosa que pot desanimar fàcilment al ciutadà i que promou l'abandonament del procés. Aquesta manca de transparència també dissuadeix del retiment de comptes i control de l'activitat de l'administració.
I no podem perdre de vista que a les nostres Illes s'han donat, en les últimes dècades, alguns dels casos més sonats de corrupció, que han tengut ressò pel que fa a l'afecció política i a la desconfiança dels ciutadans i ciutadanes. Però resulta que, encara l'any 2023, les nostres administracions no donen compliment, en la majoria dels casos, a aquesta normativa. Mentrestant, la ciutadania resta aliena al seu dret a una bona administració i a com vetllar perquè aquest es garanteixi. La cultura del govern obert a casa nostra, és, com dèiem, més aviat escassa.
Les legislatures balears que han seguit l'aprovació de la llei estatal no han destacat precisament per desenvolupar aquesta normativa o per continuar legislant en aquest sentit. Sortint del pessimisme, però, remarcarem allò que sí que s'ha treballat i que ens beneficia com a ciutadania en el marc del govern obert, concretament en l'eix del bon govern: l'any 2016 entra en vigor la Llei 16/2016, de 9 de desembre, del Parlament de les Illes Balear, la qual crea l'Oficina de Prevenció i lluita contra la Corrupció a les Illes Balears (OAIB).
Seguint la línia del bon govern i el retiment de comptes, l'OAIB té per objectiu principal prevenir i investigar possibles casos d'ús o de destinació fraudulents de fons públics o qualsevol aprofitament il·lícit, derivat de conductes que comportin conflicte d'interessos o l'ús particular d'informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic. Però no només desenvolupa funcions en relació amb la prevenció, investigació i lluita contra la corrupció, sinó que també en relació amb l'ètica pública i amb la integritat, i el seu àmbit d'actuació és ample: comprèn el Govern, els consells insulars, els municipis, mancomunitats i consorcis, el Parlament, entre altres.
Per tant, es tracta d'un ens auditor, garant del nostre dret una bona administració i vetllador pel compliment dels principis generals i d'actuació del bon govern. Ofereix, entre altres serveis, una bústia perquè qualsevol persona pugui denunciar qualsevol situació de frau o corrupció de la qual tingui constància en el sector públic balear de manera confidencial i sota la seva protecció. Des de la seva creació, ha rebut un total de 497 denúncies, rebent en els tres darrers anys 125 denúncies anuals, aproximadament. Així mateix, l'OAIB pot emprendre investigacions per iniciativa pròpia.
Amb el seu tancament, si s'acaba produint, s'eliminaran traves a la corrupció i a conductes contràries a l'ètica pública. En conseqüència i lligat a la falta de mesures per implementar la transparència i la participació ciutadana, contribuirà a un major desencís amb les nostres institucions i, en definitiva, un descens en el nivell de la confiança política.
No perdem l'esperança, però. Tenim a prop casos d'èxit per inspirar-nos, com és el cas de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que s'ha dotat de recursos suficients, assumeix un gran volum de feina a tot el territori i s'ha convertit en un referent europeu en termes de bon govern.
Si volem que la ciutadania confiï en les administracions, s'ha d'explicar quina és la situació d'aquestes, la de les persones que en formen part i la dirigeixen i per què es prenen unes decisions determinades i no d'altres: els motius, les motivacions, les justificacions i els criteris que s'han tengut en compte.
Per aconseguir caminar cap al govern obert, les nostres administracions han de treballar en aquesta cultura de governança, concretant polítiques públiques i actuacions al voltant de la transparència activa, del dret d'accés a la informació pública, de les dades obertes, de la participació i del bon govern.
Les decisions polítiques de les darreres legislatures no han contribuït a promoure una tasca potent en aquests termes, independentment del color polític. Ara tenim una nova legislatura just començant, que veurem si esdevé una nova oportunitat per treballar per unes administracions més transparents, obertes i íntegres. De moment, però, el que és clar és que mesures com l'eliminació de l'oficina antifrau van, precisament, en el sentit contrari i que de moment, com a administració autonòmica, no estam en una posició gens avantatjada com per poder desfer les poques passes que s'han donat en el camí del govern obert.
Què us ve al cap quan pensau amb en Jaume Matas i Maria Antònia Munar? Quantes vegades heu sentit dir allò que “tots els polítics són iguals”? Heu perdut la confiança en les vostres institucions? Probablement, una bona part dels ciutadans i ciutadanes d'aquestes illes donarien respostes ben similars a les tres preguntes anteriors, però: per quina quantitat s'ha adjudicat un contracte d'obres al teu municipi? De quins béns i activitats disposa el o la presidenta de les Illes Balears en començar el seu mandat? I sobretot: en acabar-lo? Com a ciutadans, com podem retre comptes de l'activitat institucional? Per aquestes altres preguntes, possiblement tendrem poques respostes i, si les cercam, ens torbarem més de cinc minuts.
Totes aquestes qüestions plantejades ens connecten amb quelcom conegut com “govern obert”, un terme poc conegut i practicat a les nostres illes, però que avança a passes de gegant a les agendes públiques de les institucions d'alguns països europeus i a altres territoris veïns, com Catalunya. A Passes Perdudes no havíem parlat abans de govern obert, però la notícia de l'acord del PP balear i Vox per abolir l'Oficina de prevenció i lluita contra la corrupció a les Illes Balears (popularment coneguda com l'oficina antifrau) ens ha obert la porta.