La Fiscalia va rebutjar una denúncia contra els propietaris de Damm per fets com els que els han portat a judici

La família Carceller, accionista de referència de Damm, Pescanova, Sacyr, Repsol i la petroliera canària Disa, no travessa el seu millor moment. El patriarca de la família, Demetrio Carceller Coll, fill del ministre franquista del mateix nom, s'enfronta a una petició de 48 anys de presó de la Fiscalia Anticorrupció per un conjunt de delictes fiscals que sumen 72 milions d'euros. I l'hereu, Demetrio Carceller Arce, president de la cervesera Damm, afronta una petició d'una pena de 14 anys de presó.

I, tot i així, podria ser molt pitjor per a ells: l'auditora Deloitte ha denunciat que els Carceller van falsejar els comptes de Disa de 2012 per anotar uns beneficis de 49 milions d'euros quan, en realitat, el balanç llançava unes pèrdues de més de 53 milions.

El sorprenent és que aquest fet ja va ser denunciat per un grup de particulars fa un any davant la Fiscalia de Delictes Econòmics de Catalunya, que va decidir arxivar les diligències amb l'argument que els fets no constituïen delicte, tot i que era pública i notòria la instrucció del jutge Pablo Ruz i d'Anticorrupció per fer seure a la banqueta els principals representants de la família Carceller.

En el cas per delicte fiscal i blanqueig de capitals contra els Carceller, en què també estan acusats l'home de confiança de la família, José Luis Serrano Flórez, i l'assessor fiscal radicat a Londres Gabriel Pretus Labayen -i que va ser instruït primer per el jutge Baltasar Garzón i, posteriorment, pel seu successor Pablo Ruz-, s'acusa Demetrio Carceller pare d'haver simulat que residia a Portugal i Regne Unit per evitar les seves obligacions fiscals a Espanya fins a arribar als esmentats 72 milions d'euros.

La figura de Pretus Labayen emergeix com una peça clau perquè els Carceller no són els seus primers clients multimilionaris que s'enfronten a la persecució del fisc per haver simulat que residien fora d'Espanya per consell d'aquest assessor fiscal. L'empresari català Eugenio Mora, antic propietari de la marca Burberrys a Espanya, es va veure imputat també en el procediment i va mitigar les seves tribulacions judicials fent entrega a l'Agència Tributària d'un xec de res menys que 27 milions d'euros, la major quantitat abonada fins la data en concepte de sanció per un particular a Espanya.

'Cas Pretòria'

De la documentació intervinguda al despatx de Pretus a Barcelona també va néixer el 'cas Pretòria', de corrupció urbanística a Catalunya, i que manté imputats als exhombes forts de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i als exdirigents del PSC Bartomeu Muñoz i Luis García Sáenz.

Els Carceller, però, van incórrer en més irregularitats perquè, segons l'escrit lliurat per la Fiscalia Anticorrupció al jutge Ruz, van teixir una autèntica trama d'empreses reals i fantasmes per, primer ocultar el seu patrimoni i, després, aflorar blanquejat. Ho van fer a través de societats com Atlàntica Petrogás SA (antiga Naviera Petrogás S.A.). D'aquesta societat, Demetrio Carceller pare en posseïa un paquet a través d'Aboukier Marítima SA, participada al seu torn per la societat de Madeira, un paradís fiscal, Roquesta Constultadoria I Serveis LDA. Entre elles s'adquirien participacions que passaven a formar part d'altres societats com la luxemburguesa List SA o l'alemanya Bankhaus Hermann Lampen KG, en el que el fiscal s'anomena Operació Nelson.

L'escrit detalla operacions similars per l'ocultació d'actius en altres societats com Piolin (per ocultar paquets accionarials en Immobles de l'Arxipèlag SA, Cursa, Syoc, Amicsa), l'operació Halfrond (per ocultar inversió en Hidroelèctrica del Cantàbric SA) o l'anomenada operació de societats agràries (inversions en Majanova, Garcibravo, Els Tojales, La Torre de Gudiamar; Paymogo, Azanaque i FM).

Crida l'atenció que la major part d'aquestes empreses es dediquen al sector petrolífer o estiguin radicades a l'arxipèlag canari, el que les vincula estretament amb el primer negoci que els Carceller emprendre van quan van aconseguir la seva fortuna per la venda del Banc Comercial Transatlàntic a l'alemany Deutsche Bank, la petroliera canària Disa.

Dies abans que transcendís l'escrit d'acusació del fiscal anticorrupció, es va conèixer l'informe de l'auditor de Deloitte Ignacio Ramírez, que afirma que Disa Corporación Petrolífera es va atribuir beneficis ficticis de 49 milions d'euros en l'exercici 2012 quan, en realitat, havia perdut més de 53 milions.

Fonts pròximes a la Fiscalia Anticorrupció asseguren que el Ministeri Públic està estudiant amb detall l'informe de l'auditor de Disa per si el falsejament dels comptes pogués formar part de l'operació de blanqueig de capitals que atribueix als Carceller.

El paradoxal és que Anticorrupció no hauria necessitat esperar a l'informe de Deloitte per conèixer les acusacions de falsejar els comptes que pesen contra els Carceller. Fa un any, concretament el 19 d'octubre de 2012, un concessionari de Disa presentar una denúncia davant la Fiscalia de Delictes Econòmics de Catalunya en què acusava la petroliera precisament de falsejar els seus comptes.

Concessionaris indignats

Tot i que la denúncia en realitat acusava Disa d'estrangular a les seves gasolineres concessionàries amb pràctiques abusives com vulnerar el termini màxim d'abanderament-la Unió Europea estableix un màxim de 10 anys per a l'exclusiva en el subministrament de carburant a les gasolineres independents, mentre Disa exigeix 35 anys-o el privilegi de la distribuïdora de fixar unilateralment els preus, també acusava la companyia dels Carceller de falsejar els seus comptes.

Segons la denúncia, les pràctiques de Disa estan encaminades a quedar-se amb les gasolineres dels concessionaris “díscols” després abocar al tancament. Quan les gasolineres tanquen, sempre segons el text de la denúncia, Disa suma les instal·lacions als seus actius, estiguin com estiguin les obres, a preu molt per sobre del mercat. Per aquesta raó, la denúncia considera que Disa havia incorregut en un delicte de maquinació per alterar el preu de les coses, un delicte contra el mercat per la seva actuació amb la concessionària i, especialment, un delicte societari per “un increment d'actius en balanç irreal per la nul·litat contractual i per la negativa a pagar del concessionari”.

Sorprenentment, i malgrat que eren públiques les diligències que seguia el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional contra els Carceller, tot just 10 dies després de la interposició de la denúncia, el 28 d'octubre de 2012, el fiscal Ricardo Sanz-Gadea va adoptar un acord pel qual arxivava les diligències informatives obertes a instàncies dels denunciants perquè considerava que en els fets relatats “no s'aprecien els elements típics del delicte contra el mercat” ni que el falsejament dels comptes “causin perjudici econòmic a un tercer ”. No consta que en cap moment s'informés de la denúncia a la Fiscalia Anticorrupció.

Aquest diari es va posar en contacte aquest dimecres amb la Fiscalia de Delictes Econòmics de Catalunya per demanar la seva versió dels fets, però els representants del Ministeri Públic no van atendre les trucades.

La família Carceller, accionista de referència de Damm, Pescanova, Sacyr, Repsol i la petroliera canària Disa, no travessa el seu millor moment. El patriarca de la família, Demetrio Carceller Coll, fill del ministre franquista del mateix nom, s'enfronta a una petició de 48 anys de presó de la Fiscalia Anticorrupció per un conjunt de delictes fiscals que sumen 72 milions d'euros. I l'hereu, Demetrio Carceller Arce, president de la cervesera Damm, afronta una petició d'una pena de 14 anys de presó.

I, tot i així, podria ser molt pitjor per a ells: l'auditora Deloitte ha denunciat que els Carceller van falsejar els comptes de Disa de 2012 per anotar uns beneficis de 49 milions d'euros quan, en realitat, el balanç llançava unes pèrdues de més de 53 milions.