Mas-Colell lamenta perdre 759 milions d'euros d'ingressos que va anunciar al Parlament però no a Montoro
Com tots els anys des que Andreu Mas-Colell és conseller d'Economia, amb l'arribada de l'estiu les tensions financeres apareixen a la Generalitat. En una entrevista a Televisió de Catalunya, Mas-Colell ha anunciat que el 14% de les despeses del 2015 no estaran cobertes. Els motius són, segons el conseller, dues decisions judicials. La primera és la del Tribunal Constitucional, que va anul·lar al mes de juny passat l'impost sobre els dipòsits bancaris aprovat pel Parlament. La segona, la sentència d'aquest dijous de l'Audiència Nacional que permet a l'Estat no abonar a la Generalitat els 759 milions de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut corresponents a l'any 2008. Segons el tribunal, aquest deute “no existeix”.
Tot i els laments de Mas-Colell, que s'ha referit al “col·lapse” dels ingressos degut a decisions judicials, la Generalitat ja no va incloure els 759 milions anul·lats de la Disposició Addicional Tercera en el Pla Econòmic i Financer (PEF) que el conseller va enviar a Cristóbal Montoro al mes de desembre de l'any passat i al juliol d'enguany. Tampoc va incloure al PEF la compensació per l'establiment de l'impost sobre dipòsits bancaris (635,1 milions d'euros) i els 789 milions de la bestreta del fons de competitivitat. Totes tres partides sumen 2.183 milions d'euros.
El problema rau en que aquests 2.183 milions que en els Pressupostos aprovats pel Parlament es justifiquen com a pagaments pendents de l'Estat no apareixen en el document enviat a Montoro. En el seu lloc, s'imputen altres ingressos derivats de vendes d'actius i privatitzacions. Precisament aquesta disparitat de criteris li va valer a Mas-Collel un intent de reprovació al Parlament al febrer passat per part del PSC, que ERC va evitar.
Enlloc dels 2.183 milions que el Govern reclamava a l'Estat en els comptes aprovats pel Parlament, al PEF enviat al mes de desembre de l'any hi figuren 1.430 milions d'ingressos en concessions administratives i 484,3 en venda d'actius de la pròpia Generalitat. El PEF enviat a Montoro al juliol rebaixa els ingressos provinents de concessions a 1.080 milions però eleva els que venen de vendes d'actius a 583 milions. Els Pressupostos aprovats pel Parlament només preveuen 317 milions per aquestes operacions.
Sigui com sigui, en els dos documents enviats a Madrid la Generalitat deixa clar que no compta amb els ingressos provinents de la Disposició Addicional Tercera i l'impost sobre els dipòsits bancaris: “No obstant això, i tenint en compte que aquests ingressos estan condicionats a un procés de negociació i resolució judicial, l'escenari sobre el que s'elabora el present PEF no inclou aquests ingressos”, resen tant el PEF que Mas-Colell va enviar a Montoro al mes de desembre de l'any passat (pàgina 7) com al mes de juliol (pàgina 11) d'aquest any.
La sentència que permet a l'Estat no abonar a la Generalitat els 759 milions de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut corresponents a l'any 2008 ha estat dictada per la secció setena de la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional i desestima el recurs interposat per la Generalitat contra el Ministeri d'Hisenda per la seva “inacció” a l'hora d'abonar aquests fons a les arques catalanes. Mas-Colell ha dit que l'administració catalana sospesa ara si presentarà o no un recurs davant el Tribunal Suprem.
D'on treurà Mas-Colell els diners després dels revesos judicials? En paraules del propi conseller, “de l'únic banc que tenim: el FLA [Fons de Liquidat Autonòmic], el Plan de proveedores, el Ministerio. I així és com funcionem”. Mas-Colell ha evitat fer una estimació de quants milions s'hauran de demanar. Les despeses de la Generalitat per aquest any, segons els Pressupostos, s'eleven a 22.481 milions d'euros. Un 14% d'aquesta quantitat, per tant, serien 3.147,34 milions. Abans d'aquest revés judicial, la Generalitat ja havia demanat per aquest any al FLA 9.460 milions d'euros.
Per altra banda, Mas-Colell s'ha referit als 1.900 milions d'euros addicionals que rebrà la Generalitat el 2016. Ha detallat que 700 es corresponen a la bestreta del model de finançament i que aniran íntegrament destinats a la reducció del dèficit, ja que per passar de l'objectiu del 0,7 al 0,3% imposat per Montoro es necessiten 800 milions. Els altres 1.200 milions són diners de menys que es van deixar d'ingressar l'any 2014 per una subestimació de les bestretes que va fer l'Estat a les autonomies aquell any.
