Arden celebra 30 anys de teatre i reivindica el seu futur: “A València hi ha moltíssim talent”

L’any 1995, els actors i creadors Juan Carlos Garés i Chema Cardeña, abans amics que companys de professió, fundaren Arden Produccions amb l’objectiu de poder interpretar una obra pròpia, anomenada La estancia, i fer-li un recorregut. Un inici que trenta anys després reuneix la plana major del teatre valencià per donar una imatge saludable i carregada de futur de l’escena teatral valenciana.

Arden va celebrar el trenta aniversari amb una gala reivindicativa no sols del talent de quilòmetre zero, també del recorregut històric de la seua companyia i del llegat de la Sala Russafa –que té una tasca important com a escola de formació dramàtica–, per a insuflar energia a l’autoestima d’un sector a voltes massa ferit.

La crisi del 2008, la pandèmia, la DANA i els canvis constants de relació amb els governs autonòmics –del bon tracte al menyspreu cada pocs anys–, no han impedit que Arden i la Sala Russafa esdevinguen referent teatral, no tan sols a València, sinó arreu de l’Estat. Garés i Cardeña, amb la imprescindible ajuda de l’últim soci de la seua companyia, David Campillos, han generat un espai de trobada per al món del teatre i els seus amants. Un lloc en què la formació teatral, l’estima pels clàssics, la investigació i el desenvolupament de nous llenguatges han consolidat un dels projectes artístics més sòlids del territori. Sobren raons per a celebrar la seua trajectòria.

Memòria i futur: 30 anys d’Arden Produccions

“La gala va ser un luxe, una explosió d’amor per part de tot el món que hi havia damunt l’escenari i per part del públic”, explica Chema Cardeña a elDiario.es. Descriu així la gala teatralitzada esdevinguda al començament d’abril a la Sala Russafa, on es van reunir quasi totes les personalitats i companyies del teatre valencià contemporani. “Va ser un moment superemocionant. Vam viure un viatge de fa trenta anys fins hui. Encara estem en un núvol, perquè va ser molt emotiu i molt divertit”.

Escrita pel mateix Cardeña, la gala va fer un recorregut des de la primera obra que van interpretar fins a altres com La puta enamorada, El idiota en Versalles, Sueña Casanova, Contratemps, Shakespeare en Berlín o Moby Dick (el mal amor). Arden Produccions feia així el do de pit per un recorregut de més de 45 espectacles, que ha obtingut més de 40 guardons escènics i ha posat en peus el centre de producció, formació i exhibició d’arts escèniques Sala Russafa.

En aquest vessant del seu projecte, de fet, es fa patent la històrica preocupació dels seus responsables pel futur del teatre valencià, i per les seues condicions laborals i materials. Amb aquest objectiu es van donar cinc premis: un Premi Futur a Teatre de l’Abast i Contrahecho Producciones, un Premi Sector a l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià –Avetid–, un Premi Vida Escènica al gestor cultural, productor i docent Toni Pastor i fins i tot un Premi Resistència per al Circuit Cultural Valencià, així com reconeixements per al programa Hoy por Hoy Valencia i a María García per la seua tasca de difusió de l’obra de la companyia.

“Sempre vam voler obrir un teatre, però tindre una sala no només era això, volíem obrir una acadèmia, un lloc per als actors i les actrius”, explica Cardeña sobre els premis al talent jove i la seua preocupació per assegurar el futur del teatre. “Jo pense que la part de la docència s’ha de fer per a una companyia, quan ja ets veterà. Has de pensar en el relleu de la gent que ha de vindre, de la gent jove. I això ens ha permés estar en contacte amb la gent que comença i amb la nova professió valenciana. I també estar en contacte amb gent amb qui després has treballat, perquè molts dels alumnes han format part d’Arden en moltíssimes funcions”.

D’altra banda, Cardeña subratlla la necessitat de generar complicitats per a fer més gran el teixit teatral valencià. “El Circuit Cultural Valencià, per exemple, ha sigut l’eina per a menjar, així de simple”, defensa. “Arden ha tingut la sort que treballa molt fora de València, amb funcions a Euskadi, Andalusia o Castella i Lleó. Però, si no hi ha un circuit, no hi ha aliment”. Per al cocreador d’Arden Produccions “la gran enemiga de tot açò és una burocràcia que és terrible. Cada vegada és més complicat aconseguir una ajuda. Una subvenció que, d’altra banda, tenen tots. Una subvenció als diaris, als cotxes, a les televisions o a la moda es donen per suposades, però quan es parla d’ajudes a la cultura, sempre ixen a parlar de ‘paguetes’. I no: tenim el mateix dret que qualsevol altra indústria a tindre ajudes”.

La gala que la companyia va celebrar rememorant aquests anys de treball d’Arden va ser “un acte d’amor i esperança”, en paraules de Cardeña. “Vam fer veure que aquest ofici val la pena. Vam premiar companyies joves que ara comencen. I va ser una reivindicació del teatre i, més important, una celebració de la gent i del talent que hi ha a València, que és moltíssim”.

Un Shakespeare crític al cor

Arden era el cognom de fadrina de Mary Arden, mare de William Shakespeare. També es coneix així el bosc que apareix en l’obra Al vostre gust, del bard. No és casualitat que la companyia de Garés, Cardeña i Campillos s’anomene així. De fet, la primera obra de la companyia va nàixer a Londres, amb l’assessorament de l’expert en Shakespeare Michael McCallion. La estancia –un text que recreava la relació entre els autors Christopher Marlowe i William Shakespeare a l’Anglaterra del segle XVI–, seria el primer muntatge del que esdevindria la Trilogia del Teatre Clàssic Europeu juntament amb La puta enamorada i El idiota en Versalles. El vertader tret d’eixida per a la companyia, que ara celebra la seua trajectòria.

“Nosaltres vam nàixer amb La estancia, però jo tenia al cap una prolongació, per dir-ho d’alguna manera. Volia fer una trilogia i al final va ser una qüestió de prorrogar, de no fundar una companyia per a un moment donat o una cosa efímera”, rememora Chema Cardeña. “Quan tu tens un compromís amb un projecte, com va ser el cas, t’animes i et compromets a fer-lo, perquè ja ho has dit. I el secret d’Arden Produccions va ser aquest: saber que havíem de fer tres obres, que havíem d’acabar-les. I això ens va catapultar cap al futur, més enllà d’aquella primera obra”.

Arden deu a Shakespeare moltes de les seues obres. “Sempre hem estat molt vinculats a ell. I supose que realment tota la gent que fa teatre està vinculada a Shakespeare, encara que no ho sàpia. Va ser el creador de personatges amb ànima, que realment eren més que personatges. I tots els actors i escriptors tenim un referent en ell, perquè va ser el creador del teatre modern”.

“Aquests anys han sigut unes muntanyes russes”, reflexiona Chema Cardeña, que denuncia que la precarietat del món teatral “depén molt de qui estiga en el poder. La nostra primera trilogia parlava d’això, de la relació entre art i poder encara que fora en el segle XVI o XVII”. Per a ell, “el sector teatral valencià és feble i vulnerable, un sector que sempre ha estat lluitant per crear una indústria del teatre valencià i això ha costat molt. La llàstima és que cada vegada que hi ha un canvi polític hem de començar de nou. I això és molt trist. Construir és molt difícil, però enderrocar les coses és molt fàcil”.