Els dubtes que va sembrar la defensa dels antiavalots del cas Quintana han obtingut el resultat desitjat: l'Audiència de Barcelona ha absolt els dos Mossos d'Esquadra acusats de rebentar un ull a Ester Quintana amb una bala de goma perquè li ha resultat “impossible de determinar” quina arma policial i quin agent dels Mossos d'Esquadra va mutilar a Ester Quintana.
“No ha quedat acreditat que les lesions fossin causades, necessàriament, per una pilota de goma”, conclou la secció tercera de l'Audiència de Barcelona en la sentència absolutòria, que l'advocada de Quintana, Laia Serra, vol estudiar a fons abans de prendre la decisió de presentar recurs. Si bé el tribunal absol els acusats per falta de proves, sí que considera provat que va ser un agent dels Mossos, “que no ha pogut ser identificat”, qui va lesionar greument Quintana.
La defensa dels Mossos va apuntar durant el judici al projectil policial de foam i a agents antiavalots d'una altra furgoneta policial, la Dragó 414 (la dels acusats era la Dragó 40) com a possibles autors dels fets. El tribunal coincideix amb els dubtes sobre l'autoria i l'arma que va mutilar Quintana. D'una banda, el tribunal veu “impossible determinar si el projectil que va impactar en Ester Quintana era una pilota de goma o un projectil de 40mm de foam”, encara que reconeix que “el més probable” és que fos una bala de goma.
D'altra banda, l'Audiència assegura que “hi ha bones raons per pensar” que l'escopeta policial que va veure un testimoni “podria correspondre” a la furgoneta Dragó 414. I malgrat coincidir amb els dos trets que va relatar Quintana en el judici, el tribunal veu “impossible determinar” quin agent els va efectuar. “Tampoc podem fer cap afirmació concloent sobre quin dels dos trets o detonacions va ser la que va ocasionar les lesions de la víctima”, resol el tribunal.
Davant el dubte de l'arma i l'agent que va mutilar Quintana, la defensa demanava l'absolució de l'escopeter i el sotsinspector acusats, tal com ha sentenciat l'Audiència. Durant el judici la Fiscalia va acusar la defensa d'“orquestrar una cerimònia de la confusió”. El Ministeri Públic demanava dos anys de presó i quatre anys d'inhabilitació, mentre que l'acusació popular de Quintana sol·licitava nou anys de presó.
El tribunal censura a Interior i als Mossos
Ester Quintana s'ha quedat sense la veritat judicial sobre qui la va disparar, tot i que la secció tercera de l'Audiència sí que ha censurat tant l'actuació dels antiavalots de la jornada de vaga general del 14 de novembre de 2012 en què Quintana va perdre l'ull així com la investigació posterior de la conselleria d'Interior.
Així, el tribunal considera que els antiavalots que portaven en el moment dels fets les escopetes de bales de goma o les llançadores de foam “sabien que estaven incomplint els protocols establerts per a la utilització d'aquestes armes”. Així mateix, l'Audiència assegura que els agents “no podien desconèixer” que les instruccions establertes en els protocols “tenen per objectiu evitar successos tan lamentables com el present, que ha provocat en Ester Quintana unes lesions i seqüeles que sens dubte la seguiran afectant de forma permanent al llarg de tota la seva vida”.
La Generalitat, després de donar més de mitja dotzena de versions sobre el que va passar a la cruïlla entre Gran Via i Passeig de Gràcia aquell 14 de novembre de 2012, va acabar reconeixent que va ser un projectil policial l'arma que va lesionar Quintana. En conseqüència, va indemnitzar Quintana amb 260.000 euros abans que comencés el judici. No obstant això, Interior mai ha admès que fos una bala de goma, tal com van dictaminar els forenses durant el judici.
El tribunal també ha censurat l'actuació dels responsables d'Interior en el moment dels fets, l'exconseller Felip Puig i l'exdirector general de la Policia, Manel Prat, que al principi van negar l'autoria policial de les lesions de Quintana. L'Audiència considera que la negació dels trets policials per part d'Interior “va condicionar des d'un primer moment, perjudicant-la, la investigació dels fets”. En aquest sentit, cal recordar que Interior va encarregar investigar els fets al sotsinspector imputat.
“Possiblement, si la investigació dels fets s'hagués iniciant donant per bona, encara que fos de manera provisional, la versió que donava la víctima, la mateixa hauria pogut donar uns resultats més fructífers i s'hauria obtingut una major informació sobre el realment succeït”, assenyala l'Audiència.