Es compleixen 70 anys dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki, que van causar 200.000 víctimes mortals i encara existeixen 17.000 caps nuclears al món; el 95% en mans d'Estats Units i Rússia. Malgrat l'amenaça que suposa per al planeta aquest tipus d'armes, les potències segueixen argumentant la seguretat que els aporten davant d’una possible guerra.
D'ençà que l'any 1942 els Estats Units va desenvolupar el primer artefacte nuclear dins del projecte Manhattan, la resta de països econòmicament forts va veure aquesta possibilitat com una via de defensa territorial. No obstant això, davant l'alarma sobre les conseqüències d'una guerra nuclear, el 1968 es va signar el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) amb l'objectiu de controlar l'arsenal atòmic i reduir el nombre d'armes. Els primers cinc països signataris, Estats Units, Rússia, Regne Unit, França i Xina, que a més són els membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, van ser denominats Estats Armats Nuclearment. Al costat d'aquests, hi ha altres quatre països amb potencial nuclear al món: Índia, Paquistán, Israel i Corea del Nord. Els tres primers mai van signar el TNP i en el cas de Corea del Nord ho va abandonar el 2003. Actualment hi ha 190 signataris -no és requisit la possessió d'armes nuclears, sinó el desig de la seva desaparició-.
Així mateix, cal destacar que existeixen cinc nacions que alberguen armes nord-americanes al seu territori: Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Països Baixos i Turquia. No obstant això, la conscienciació i el coneixement de la població sobre l'amenaça nuclear si que ha donat els seus fruits en bona part del món, creant-se la ZLAN (Zona Lliure d'Armes Nuclears), integrada per Amèrica Llatina, Àfrica, Antàrtida, Pacífic Sud, Sud-est i Centre d'Àsia. En molts d'aquests llocs s'ha vist com els més de dos mil test nuclears, en 60 localitzacions de tot el món, han afectat 2,4 milions de ciutadans que han mort a causa de càncer. A aquestes persones se'ls crida *Hibakusha Globals, ja que són aquelles que viuen o han viscut els efectes radioactius, bé per situar-se prop de les fàbriques armamentístiques i de localitzacions on es realitzen els test, o per mantenir contacte amb les mines d'Urani -pobles indígenes d'Austràlia i Canadà-. En el record queden els accidents de Txernòbil -1986- i Fukushima Dahiichi -2011-, els més greus de la història amb un nivell 7 en l'escala internacional. En el cas del primer, va ser 500 vegades major que la bomba llançada a Hiroshima i si no s'hagués evitat la segona explosió, tot el territori europeu estaria inhabitable.
Espanya també podria tenir els seus Hibakusha Globals, ja que el 1966 van caure quatre bombes nuclears en les costes de Palomares; encara que no explotés cap, els efectes de la contaminació radioactiva que aquestes van produir continuen creant alarma. La desinformació governamental cap als ciutadans desemboca en el record del bany que Manuel Fraga va protagonitzar en les costes “suposadament” de Palomares. Han estat varis els moviments i campanyes que al llarg de la història s'han desenvolupat en contra de l'energia nuclear. El 1946 la declaració de l'ONU a l'eliminació nuclear, en 1955 la redacció del Manifest Russell-Einstein sobre les conseqüències d'una guerra nuclear, la Campanya pel Desarmament Nuclear (CND) iniciada l’any 1957 a Regne Unit, el Moviment Antinuclear (END) instaurat en els anys 70, la declaració d'il·legalitat de l'armament nuclear de la Cort de Justícia Internacional en 1996 i, en 2007 la creació de la Campanya Internacional per Abolir les Armes Nuclears (ICAN). La primera conferència d'aquesta va tenir lloc a Oslo i va congregar a 127 estats. Actualment, aquesta campanya compta amb el suport de 424 socis en 95 països que realitzen activitats de conscienciació com les que s'estan duent a terme aquest any amb els testimoniatges dels supervivents dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki.
No obstant això, el joc nuclear continua amenaçant als peons d'una societat marcada per l'agenda política internacional. Amb la meitat dels 105 mil milions de dòlars anuals que, segons ICAN, es destinen a l'armament nuclear, es podria complir amb els objectius del Mil·lenni de l'ONU, entre els quals destaca la lluita contra la fam. Per tant, les armes nuclears impedeixen el desenvolupament de la humanitat i no proporcionen seguretat. A més, el concepte de seguretat nuclear desemboca en el desenvolupament i possessió d'armament nuclear per més països, entrant en una espiral perversa de destrucció mútua assegurada. Si el que es pretén és la pau mundial, no hauria d'existir cap dubte davant l'abolició total de les armes nuclears. Un altre assumpte és que es pretengui la pau mundial.
Es compleixen 70 anys dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki, que van causar 200.000 víctimes mortals i encara existeixen 17.000 caps nuclears al món; el 95% en mans d'Estats Units i Rússia. Malgrat l'amenaça que suposa per al planeta aquest tipus d'armes, les potències segueixen argumentant la seguretat que els aporten davant d’una possible guerra.
D'ençà que l'any 1942 els Estats Units va desenvolupar el primer artefacte nuclear dins del projecte Manhattan, la resta de països econòmicament forts va veure aquesta possibilitat com una via de defensa territorial. No obstant això, davant l'alarma sobre les conseqüències d'una guerra nuclear, el 1968 es va signar el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) amb l'objectiu de controlar l'arsenal atòmic i reduir el nombre d'armes. Els primers cinc països signataris, Estats Units, Rússia, Regne Unit, França i Xina, que a més són els membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, van ser denominats Estats Armats Nuclearment. Al costat d'aquests, hi ha altres quatre països amb potencial nuclear al món: Índia, Paquistán, Israel i Corea del Nord. Els tres primers mai van signar el TNP i en el cas de Corea del Nord ho va abandonar el 2003. Actualment hi ha 190 signataris -no és requisit la possessió d'armes nuclears, sinó el desig de la seva desaparició-.