Una cosa que 'Junts pel sí' va voler deixar ben clara en la seva presentació ahir és que, si s'imposen en les eleccions del 27 de setembre, el procés d'independència de Catalunya no té marxa enrere. “Anem a per totes”, proclamava Raül Romeva, número u d'aquesta llista pactada per Convergència, ERC i les entitats sobiranistes. Però, quin és exactament el pla cap a la secessió que preveu desenvolupar aquesta candidatura? D'una declaració d'inici del procés sobiranista fins a unes eleccions constituents en 18 mesos, aquests són els passos que es fixa 'Junts pel sí', i que responen majoritàriament al full de ruta signat al març pels partits sobiranistes, al seu torn inspirat també en els treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Declaració d'inici del procés
En cas de majoria independentista el 27 de setembre -a la qual es podrien sumar els vots de la CUP- 'Junts pel sí' preveu que el Parlament aprovi “una declaració solemne en què es proclamarà que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, s'inicia el procés d'independència”. La declaració es comunicarà a “les autoritats de l'Estat espanyol, de les europees i de a comunitat internacional”, i traslladarà a la Generalitat un mandat per implementar les mesures previstes en el full de ruta.
Govern de concentració d'Artur Mas
La intenció de 'Junts pel sí' és constituir un “Govern de concentració nacional” que es comprometi a posar en marxa “les mesures imprescindibles per a la constitució del nou Estat”. Segons es va insistir ahir en l'acte, la voluntat és que aquest Executiu integri com més sensibilitats sobiranistes millor. Tot i que no consta en l'acord, sí que va transcendir de les reunions prèvies a la creació d'aquesta candidatura que CDC i ERC decidiran els càrrecs amb una quota del 60 i 40%, respectivament. Del que no hi ha dubte és que Artur Mas serà el president de la Generalitat.
Nova Constitució: primera fase
“Immediatament després de la declaració comença el procés d'elaborar i aprovar la Constitució del nou Estat”, constata el document acordat pels actors de 'Junts pel sí'. La primera fase d'aquest procés serà el de “participació ciutadana”, que estaria gestionada per la societat civil i que, per ara, “no està regulada jurídicament”.
Les estructures d'Estat
En paral·lel al procés d'elaboració de la Constitució, 'Junts pel sí' preveu que la Generalitat iniciï la construcció de les anomenades estructures d'Estat, un punt en el qual no aprofundeix massa el document, però que va ser teoritzat sobretot pel Consell Assessor per a la Transició Nacional. Aquestes estructures serien, segons el consell, la hisenda i l'administració tributària, la seguretat, el poder judicial, les telecomunicacions, les infraestructures, les relacions exteriors i els subministraments bàsics d'energia i aigua.
Proclamació d'independència i “desconnexió”
“Culminada aquesta fase”, recull l'acord -en referència al procés participatiu de la Constitució i la posada a punt de les estructures d'Estat-, “es procedirà a la proclamació de la independència, que suposarà la desconnexió respecte a l'ordenament jurídic espanyol”. Aquesta tan repetida “desconnexió” equival a l'aprovació d'una Llei de transitorietat jurídica, l'objectiu de la qual és “regular de forma provisional els elements estructurals del nou Estat i les clàusules generals dirigides a garantir [...] l'ordenament jurídic del nou Estat i la continuïtat i successió ordenada de les administracions”. A la pràctica, aquesta normativa, segons allò pactat, ha de declarar la continuïtat del dret autonòmic català, l'espanyol, l'europeu i l'internacional, a més de la continuïtat dels contractes de l'Estat i la Generalitat “mitjançant subrogació”. També estipula que permetrà als funcionaris i personal de l'Administració de l'Estat “integrar-se” a l'Administració del nou país.
La proclamació d'independència i immediata aprovació de la Llei de transitorietat s'hauria de dur a terme en un termini de sis o vuit mesos des de les eleccions, segons es va acordar en les reunions prèvies a la creació de 'Junts pel sí'. No obstant això, aquests terminis no han quedat recollits en el document presentat ahir.
Eleccions constituents i referèndum
Aquesta és l'última fase del procés, segons el full de ruta. Es tracta de la convocatòria d'unes eleccions constituents en un termini màxim de 18 mesos des dels comicis del 27S. “I llavors que guanyi el millor”, va proclamar ahir Romeva. Just després, el procés “de creació d'un nou Estat” culminarà amb “l'aprovació de la Constitució per referèndum”.
Què passa si intervé l'Estat?
El full de ruta podria saltar pels aires si les institucions de l'Estat espanyol actuen per frenar el procés, bé a través de recursos al Tribunal Constitucional de les lleis o estructures d'Estat, bé amb una hipotètica intervenció de l'autonomia. A això últim fa referència, encara que de manera poc clara, el document: “Malgrat tot l'anterior, en cas que l'Estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegés l'autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament han de procedir a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica”. Amb aquesta frase es dóna a entendre que la intervenció de l'Estat acceleraria el procés.
Les prioritats socials de 'Junts pel sí'
A la presentació de 'Junts pel sí, Romeva va incidir en el discurs de la independència com a instrument necessari per a desenvolupar polítiques socials. “La finalitat del procés de construcció del nou país és la capacitat de donar respostes, crear oportunitats i proporcionar eines al servei de la llibertat, el benestar i l'ocupació”, conté l'acord. Potser la principal sorpresa d'ahir a la nit va ser la lectura per part de Romeva d'un primer paquet de “prioritats socials” que, segons diu l'acord, quedaran detallades “en un futur programa electoral i en un pla de Govern”. Des de l'“atenció a les necessitats urgents en matèria d'habitatge i pobresa energètica” fins a la protecció “contra la pobresa infantil”, el document conté una bateria de mesures algunes de les quals, paradoxalment, contrasten amb les polítiques d'ajustos desplegades per CiU la Generalitat en els últims quatre anys.