Ampli rebuig a Catalunya davant l'ofensiva de Wert per la llengua

El ministre d'Educació José Ignacio Wert ha tornat a unir gran part de la societat catalana en contra seu. Ja ho va fer quan va presentar l'avantprojecte de la reforma educativa, la LOMCE, i amb alguna de les seves polèmiques declaracions. Aquesta vegada ha incendiat l'opinió pública catalana després de donar a conèixer que la llei preveu que el ministeri pagui les quotes de centres privats a les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà. Això sí, passant la factura a la Generalitat de Catalunya.

Davant l'ofensiva lingüística, les formacions polítiques, sindicats i entitats diverses no han trigat a escenificar el seu absolut rebuig a l'avanç de la reforma, i han deixat entreveure, alguns d'una manera més explícita que altres, que es lluitarà tot el possible per no aplicar-la, inclús fent ús de la insubmissió.

Ha estat precisament Irene Rigau, consellera d'Ensenyament de la Generalitat, que ha titllat en primera instància la LOMCE d'“inaplicable”, a més de “predemocràtica” i “absurda”. Rigau ha tornat a defensar el model d'immersió lingüística que s'aplica a les escoles catalanes davant la proposta de Wert. De fet, el ministre ja ha deixat clar que la seva mesura és “extraordinària i transitòria”, a l'espera que la Generalitat introdueixi el castellà com a llengua vehicular, tal com reconeix el Tribunal Constitucional.

Rigau, sempre desafiant quan es tracta de parlar de la immersió, ho ha resumit així: “La llei Wert no es pot aplicar a Catalunya”. Més enllà de les sentències judicials, que aborden la introducció del castellà a les aules, aquesta llei aposta per la segregació per raó de llengua, i això per la consellera -i per a la resta de formacions- és un “atac a la cohesió social”.

En aquesta qüestió, la consellera sap que compta amb el suport de bona part de l'arc parlamentari, a més de la comunitat educativa, que ja va omplir les places al desembre quan es va fer públic per primera vegada el contingut de l'avantprojecte de llei. El PSC, per boca del portaveu Jaume Collboni, ha titllat la LOMCE de “cop d'estat”. “Trenca el consens i el principi d'igualtat”, ha declarat el portaveu, que ha assegurat no entendre com en època de retallades el ministre destina 5 milions per pagar a col·legis privats. I és que Wert espera que prop de 1.000 alumnes s'apuntin.

Les crides a desobeir la llei d'educació per part dels partits han estat diversos, tot i que el més clar potser ha estat el d'ICV-EUiA, que ha emplaçat el Govern català a no aplicar per ser “un disbarat, una aberració i un acte de propaganda que intenta dissimular una pèssima política ”. ERC ha assegurat que treballaran “amb tots els mitjans” perquè no es dugui a terme, i CDC ha avisat que no donarà “ni un pas enrere” en el que consideren una “clara agressió” contra el model d'escola catalana.

Per a la comunitat educativa, més que la llengua

En aquesta ocasió no han estat tots els actors de l'educació els que s'han pronunciat, potser perquè és més que coneguda ja la seva postura, però els que ho han fet han denunciat especialment el retrocés que suposarà l'aplicació de la LOMCE, en principi prevista per al curs 2014 i 2015.

La federació de pares i mares d'alumnes de Catalunya (FAPAC) ha sortit al pas de l'aprovació de la llei per denunciar, a més de l'atac a la llengua, el procés “antidemocràtic” mitjançant el qual es va a tirar endavant-amb els vots del PP i el rebuig de la comunitat educativa espanyola.

UGT també ha lamentat l'atac a la llengua, però ha considerat necessari recordar que la llei no només segregarà als alumnes per raó de llengua, sinó que mantindrà la segregació per sexe i afavorirà la separació per motius socioeconòmics.

En general, els principals sindicats, associacions de famílies i moviments de renovació pedagócica estan en contra de tot el que representa la LOMCE, de la presència més determinant de l'assignatura de religió, de les revàlides i de la permanència de la segregació per sexe.

El ministre d'Educació José Ignacio Wert ha tornat a unir gran part de la societat catalana en contra seu. Ja ho va fer quan va presentar l'avantprojecte de la reforma educativa, la LOMCE, i amb alguna de les seves polèmiques declaracions. Aquesta vegada ha incendiat l'opinió pública catalana després de donar a conèixer que la llei preveu que el ministeri pagui les quotes de centres privats a les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà. Això sí, passant la factura a la Generalitat de Catalunya.

Davant l'ofensiva lingüística, les formacions polítiques, sindicats i entitats diverses no han trigat a escenificar el seu absolut rebuig a l'avanç de la reforma, i han deixat entreveure, alguns d'una manera més explícita que altres, que es lluitarà tot el possible per no aplicar-la, inclús fent ús de la insubmissió.