CiU posa traves a l'atenció completa en llengua de signes per a estudiants sords

Que un estudiant sord pugui completar la seva formació amb la llengua de signes catalana com a llengua vehicular -és a dir, amb l'assistència d'un intèrpret- és una de les velles reivindicacions dels col·lectius de persones sordes. Però aquesta exigència és avui una mica més lluny de fer-se realitat, després que CiU hagi esmenat una proposta de resolució del PSC que vehiculava les demandes d'aquestes associacions, que fa temps que reclamen que els alumnes que ho desitgin, tant a la universitat com als ensenyaments postobligatoris -batxillerat i formació professional-, puguin disposar d'un intèrpret que els faciliti l'accés al currículum en totes les hores lectives.

Actualment els estudiants sords no disposen d'un intèrpret per a totes les classes, sinó en un 50% del total aproximadament, segons les diferents entitats. La resta del temps, han de d'esforçar-se per llegir els llavis del docent, per buscar el suport dels seus companys o, senzillament, han de marxar de l'aula. “Perden molta informació curricular i social”, lamenta Antonio Martínez, president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

Per posar-hi remei, les associacions van iniciar contactes amb els diferents formacions parlamentàries -perquè es traslladés una proposta al Govern-, i finalment ho van aconseguir de la mà del PSC, que en la seva proposta de resolució al Parlament demanava que els estudiants sords de les etapes de secundària postobligatòria i universitària “disposin de serveis d'interpretació de llengua de signes catalana, que han de ser gratuïts i universals [...]; eliminant eficaçment les barreres d'accés a la informació i a la formació”. Núria Segú, diputada socialista, afirma que “el Govern els ha de permetre que puguin tenir el 100% del currículum amb llengua de signes, tal com recull la llei”.

Segú es refereix a la llei 17/2010, de la llengua de signes catalana, en la qual es contempa que les famílies d'alumnes sords i sordcecs puguin escollir per als seus fills dues modalitats d'escolarització: “la modalitat educativa oral”, per la via de la lectura de llavis -un model que no compta ara mateix amb massa partidaris dins el col·lectiu-, i “la modalitat educativa bilingüe”, en què la llengua de signes catalana també és la llengua vehicular. En aquesta última, l'alumne requereix de suport d'un intèrpret.

Tanmateix, CiU ha esmenat algunes de les propostes socialistes, tal com consta al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya -amb data de 30 de setembre-. La formació de Govern considera que les peticions del PSC, per a garantir una atenció completa en llengua de signes, han de trobar resposta en els programes vigents: el CREDA en el cas dels ensenyaments no universitaris i l'UNIDISCAT pel que fa als universitaris. Però són precisament aquests programes els que les associacions consideren insuficients, perquè actualment no permeten que els estudiants puguin rebre totes les seves hores lectives amb llengua de signes, en facilitar-los només el 50% de les classes amb intèrpret.

El CREDA, el centre de recursos per a deficients auditius, és un servei del departament d'Ensenyament de la Generalitat per a alumnes sords de primària, secundària, batxillerat i formació professional. Per una banda, facilita tota mena d'atenció individualitzada per a l'aprenentatge dels infants; i de l'altra, proporciona professionals intèrprets per als més joves, de batxillerat i FP. En el cas d'UNIDISCAT, és un programa similar al CREDA que depèn del Consell Interuniversitari de Catalunya, però amb la diferència que distribueix els ajuts a les universitats, perquè siguin els propis campus els qui destinin els fons als diferents recursos per a alumnes amb discapacitat -des de rampes per cadires de rodes fins als intèrprets.

¿I quina atenció reben els alumnes sords a primària i secundària?

Les queixes de les associacions, vehiculades a través de FESOCA, van dirigides sobretot als estudis postobligatoris, perquè requereixen la figura de l'intèrpret. Pel que fa a l'atenció a les escoles i instituts, la consideren més satisfactòria.

En aquests casos, els alumnes no tenen intèrprets, sinó que se'ls dota d'un suport individualitzat, a fora però sobretot a dins de l'aula, més centrat en el llenguatge, la comunicació i la vehiculació dels seus aprenentatges -és a dir, un professional de suport. Hi intervenen logopedes, psicopedagogs, audioprotessistes, orientadors per a les famílies... “A primària no els cal intèrpret perquè es treballa el llenguatge i la comunicació a través de la atenció especialitzada, però de més grans ja no els cal aquest suport, sinó un accés a la informació i al currículum en igualtat de condicions”, valora Marta Vinardell, mestra, psicopedagoga, logopeda i presidenta de l'Associació per la Difusió de la Comunitat Sorda (Difusord).

Tornant als ensenyaments postobligatoris, per a Vinardell la figura de l'intèrpret és “imprescindible” per a “la plena inclusió a l'aula” dels alumnes amb discapacitat auditiva, i lamenta que els estudiants no en disposin a totes les hores lectives.

Que un estudiant sord pugui completar la seva formació amb la llengua de signes catalana com a llengua vehicular -és a dir, amb l'assistència d'un intèrpret- és una de les velles reivindicacions dels col·lectius de persones sordes. Però aquesta exigència és avui una mica més lluny de fer-se realitat, després que CiU hagi esmenat una proposta de resolució del PSC que vehiculava les demandes d'aquestes associacions, que fa temps que reclamen que els alumnes que ho desitgin, tant a la universitat com als ensenyaments postobligatoris -batxillerat i formació professional-, puguin disposar d'un intèrpret que els faciliti l'accés al currículum en totes les hores lectives.

Actualment els estudiants sords no disposen d'un intèrpret per a totes les classes, sinó en un 50% del total aproximadament, segons les diferents entitats. La resta del temps, han de d'esforçar-se per llegir els llavis del docent, per buscar el suport dels seus companys o, senzillament, han de marxar de l'aula. “Perden molta informació curricular i social”, lamenta Antonio Martínez, president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).